DentroTest

Mecànica i funcionament del vehicle

En este tema:

  • Com funciona un motor dièsel de quatre temps, amb turbo i intercooler, i com es diu cada peça.
  • Què fan la lubrificació, la refrigeració, l'alimentació i el sistema elèctric, i quina avaria avisa cada símptoma.
  • Com van del motor a les rodes l'embragatge, el canvi de marxes i el diferencial.
  • Com són la direcció, la suspensió i els frens d'un autobús, i quan perden eficàcia.
  • Què mana la norma sobre pneumàtics, llums, limitador i ITV, i què revises abans d'eixir.

Un autobús parat per una avaria no només perd el servei: deixa desenes de persones en la carretera. Quasi totes les fallades greus avisen abans amb un pilot, un fum estrany, un soroll o un nivell que baixa, i el primer a veure-ho ets tu. En l'examen, este tema barreja com es diu i per a què servix cada peça amb el que mana la norma (pneumàtics, ITV, limitador) i el que aconsella la tècnica (què revisar i quan). Convé separar-ho.

1. Què mana la llei i què aconsella el fabricant

És norma (obligatori)És consell tècnic (convé)
Passar la ITV en els terminisCanviar oli i filtres quan ho indique el fabricant
No circular amb soroll, fums o gasos per damunt dels límitsMirar els nivells abans de cada servei
No usar l'escapament lliure ni un silenciador incomplet o deterioratPurgar els calderins i comprovar l'aire dels frens
Pneumàtics amb 1,0 mm de dibuix com a mínim (M2 i M3) i sense danysGreixar els borns de la bateria
Revisar la pressió dels pneumàtics regularmentDeixar el motor al ralentí uns instants abans d'apagar-lo després d'un esforç llarg
Dur el limitador de velocitat regulat i amb els seus precintesCanviar les escombretes quan eixuguen malament
Dur la dotació: el V-16 connectat, jupetí reflectant i extintorSeguir el manual del vehicle en tota la resta

Cada quant es canvien l'oli, els filtres o el líquid de refrigeració ho fixa el fabricant en el seu llibre de manteniment. La llei no dona cap xifra, i este tema tampoc no se la inventa. Per a assegurar un bon manteniment, la resposta de l'examen és seguir les recomanacions del fabricant i passar la ITV.

2. El motor dièsel

Un motor de combustió interna crema carburant dins d'uns cilindres i convertix eixa força en moviment giratori. L'autobús du un motor dièsel (de gasoil). Al motor de gasolina se l'anomena motor d'explosió.

Les peces

PeçaQuè és o què fa
Bloc motorCos del motor. Allotja els cilindres.
CulataTanca els cilindres per la part superior. Entre ella i el bloc hi va la junta de la culata.
Junta de la culataSegella la unió entre el bloc i la culata. Té perforacions, que coincidixen amb les de la part superior del bloc: les dels cilindres, les del pas d'oli i de líquid refrigerant i les dels cargols. Si està cremada, l'oli i el líquid es poden barrejar
PistóPuja i baixa dins del cilindre. Rep l'empenta de la combustió.
SegmentsAnells metàl·lics del pistó. Segellen la cambra de combustió: mantenen la compressió i eviten que l'oli hi passe.
BielaUnix el pistó amb el cigonyal. El seu cap va unit al cigonyal; el peu, al pistó.
CigonyalConvertix el puja-i-baixa dels pistons en gir.
Arbre de llevesObre i tanca les vàlvules. El mou el cigonyal mitjançant pinyons, cadena o corretja dentada.
DistribucióConjunt de peces que regulen l'entrada i l'eixida dels gasos: arbre de lleves, taqués, balancins i vàlvules.
VàlvulesD'admissió (entra l'aire) i d'escapament (ixen els gasos).
Tapa dels balancinsCobrix els balancins per damunt de la culata. Per esta tapa s'aboca l'oli al motor.
Col·lector d'admissióPorta l'aire fins als cilindres. En el dièsel va entre el filtre d'aire i la culata.

Els taqués són les peces que transmeten el moviment de la lleva a la vàlvula. Entre el balancí i la vàlvula hi ha una folgança, el joc de taqués. En els taqués hidràulics no cal reglatge manual: s'ajusten sols. En els mecànics sí que es regula el joc, i el de les vàlvules d'escapament és més gran que el d'admissió, perquè estan en contacte continu amb els gasos més calents i es dilaten més.

Atenció a l'examen: la culata tanca els cilindres per dalt (el bloc i la bancada, no). El cap de la biela va al cigonyal, no al pistó ni a l'arbre de lleves. L'oli s'aboca per la tapa dels balancins, no pel càrter ni per la culata.

El cicle de quatre temps

El pistó fa quatre recorreguts seguits (figura 1) per a donar una explosió. Cada recorregut d'un extrem a l'altre del cilindre s'anomena carrera. El punt més alt és el punt mort superior (PMS) i el més baix, el punt mort inferior (PMI).

  1. Admissió. El pistó baixa del PMS al PMI i el cilindre s'omple d'aire. En el dièsel només entra aire.
  2. Compressió. El pistó puja del PMI al PMS i comprimix l'aire. En comprimir-se, l'aire s'escalfa molt: supera els 500 °C, i per això el gasoil s'inflama sol.
  3. Combustió. S'injecta el gasoil. Amb eixa calor s'inflama i empeny el pistó cap avall. És l'únic temps que dona força al motor.
  4. Escapament. El pistó puja i empeny cap a fora els gasos cremats.

Quatre esquemes d'un cilindre dièsel vist de costat, un per temps. Admissió: el pistó baixa, la vàlvula d'admissió està oberta i entra aire. Compressió: el pistó puja amb les dues vàlvules tancades i l'aire es comprimix i s'escalfa. Combustió: l'injector ruixa gasoil, s'inflama i el pistó baixa. Escapament: el pistó puja i la vàlvula d'escapament oberta deixa eixir els gasos.

Figura 1. Els quatre temps d'un motor dièsel. Només en el tercer el motor dona força. Cada carrera és mitja volta del cigonyal.

Una carrera equival a mitja volta del cigonyal: el cicle complet són quatre carreres, és a dir, dues voltes. Dins del cilindre l'aire no entra quiet: durant l'admissió i la compressió se'l fa donar voltes (turbulència), perquè es barreje millor amb el gasoil i la inflamació s'active.

Dièsel enfront de gasolina

Motor dièselMotor d'explosió (gasolina)
Què entra en l'admissióNomés aireAire i gasolina
Com s'inflamaPer la calor de la compressió. El gasoil s'injecta al finalAmb la guspira de la bugia
Sistema d'encesaNo en duEn du

El dièsel no té sistema d'encesa. Els seus sistemes són la distribució, l'alimentació, la lubrificació i la refrigeració, entre d'altres. En el dièsel no hi ha guspira: la força ix de la inflamació del carburant i l'aire per l'alta temperatura que hi ha dins dels cilindres. No ve del canvi de marxes ni de les bugies d'incandescència.

Bugies d'incandescència. Només les du el dièsel. No fan saltar cap guspira: escalfen la cambra de combustió per facilitar l'arrancada del motor, sobretot en fred.

En un motor d'explosió, per a arrancar-lo empenyent el vehicle cal posar el contacte: sense ell no arriba corrent al sistema d'encesa.

Atenció a l'examen: «quin sistema no forma part d'un motor dièsel?» és el d'encesa. I si cauen gotes d'aigua pel tub d'escapament després d'una arrancada en fred, no hi ha avaria: és vapor d'aigua dels fums que es condensa.

3. Alimentació, turbo, escapament i fums

El gasoil

El gasoil ix del dipòsit, passa pels filtres i arriba a la bomba d'injecció, que l'envia a pressió als injectors. El circuit es dividix en dos:

CircuitQuè porta
Baixa pressióBomba d'alimentació i filtres de combustible
Alta pressióBomba d'injecció i injectors

La bomba d'injecció no pertany al circuit de baixa pressió. A més, du un regulador de velocitat: és el que impedix que el motor s'embale, perquè limita les seues revolucions màximes i també les mínimes (el ralentí).

Si et quedes sense combustible o canvies un filtre, pot entrar aire en el circuit i s'ha de purgar perquè el motor torne a arrancar. Com es fa en el teu autobús, ho diu el seu manual.

Turbo i intercooler

Moure un autobús ple exigix molta potència, i per a això cal fer entrar molt d'aire en els cilindres. Ho aconseguixen dues peces (figura 2):

  • El turbo (turbocompressor) té una turbina que mouen els gasos d'escapament. Eixa turbina fa girar, per un eix, un compressor que empeny aire cap al motor. Aprofita l'energia d'uns gasos que, si no, es perdrien.
  • L'intercooler refreda eixe aire, que ix calent després de comprimir-lo. L'aire fred ocupa menys i hi cap més en el cilindre: més potència amb el mateix motor.

Esquema d'un motor dièsel amb turbo i intercooler. L'aire entra pel filtre d'aire, el comprimix el compressor del turbo, el refreda l'intercooler i arriba al motor. Els gasos d'escapament ixen del motor, mouen la turbina del turbo, passen pel filtre de partícules i el sistema SCR amb AdBlue i ixen pel silenciador.

Figura 2. L'aire (blau) passa pel filtre, el compressor i l'intercooler abans d'entrar en el motor. Els gasos (gris) tornen per la turbina, que és la que mou el compressor.

El turbo gira molt de pressa i es lubrifica amb l'oli del motor. Si has fet un esforç llarg, convé deixar el motor uns instants al ralentí abans d'apagar-lo, perquè el turbo no s'apague calent. Seguix el que indique el manual del teu autobús.

Escapament i emissions

De dins cap enfora, un autobús modern du el col·lector d'escapament, la turbina del turbo, el filtre de partícules, el sistema SCR i el silenciador.

  • El silenciador reduïx el soroll de l'escapament.
  • El filtre de partícules reté el sutge del fum del dièsel i de tant en tant el crema per a netejar-se. Si s'encén el seu pilot, consulta el manual i no l'ignores.
  • El sistema SCR reduïx els òxids de nitrogen injectant AdBlue, una solució d'urea que va en el seu propi dipòsit, a part del de gasoil. Reomple'l quan el quadre ho avise, només amb AdBlue.
  • El catalitzador disminuïx la contaminació dels gasos d'escapament. No reduïx el consum ni és més barat de construir.

El que prohibix la norma. El Reglament General de Circulació (art. 7) diu que no circula un vehicle que supere els límits de soroll, fums o gasos. Els agents el poden immobilitzar. Està prohibit l'escapament lliure, i també circular amb un silenciador incomplet o deteriorat.

Què t'explica el fum

FumQuè indica
NegreMassa carburant o poc aire. En un motor d'injecció, esbrina les avaries dels injectors. No es corregix movent el filtre d'aire ni reduint l'entrada d'aire
Blanc blavósEl motor crema oli (segments o guies de vàlvula gastats)
Blanc amb el motor fredVapor d'aigua. És normal i desapareix en escalfar-se

4. Lubrificació i refrigeració

Lubrificació

L'oli forma una pel·lícula entre les peces que freguen: evita que es gripen, reduïx el desgast i ajuda a refrigerar. Es guarda en el càrter, una bomba l'envia a pressió pels conductes del motor i un filtre el neteja.

  • Filtre d'oli. Es filtra l'oli per a extreure-li les impureses sòlides. No servix per a diluir-lo ni per a augmentar-ne la viscositat.
  • Nivell. Comprova'l amb la vareta, amb l'autobús en pla i el motor parat. La marca ha d'estar entre el mínim i el màxim.
  • Manòmetre d'oli. Indica la pressió de l'oli, no la quantitat que hi ha en el càrter. Si marca una pressió per davall de la normal sense avaria evident, l'oli està molt calent.
  • Pilot roig de pressió d'oli. Si s'encén amb el motor en marxa, la pressió de lubrificació és més baixa de la necessària. És un avís greu: detín-te tan bon punt pugues fer-ho amb seguretat.
  • Càrter sec. L'oli no es queda en el càrter: es recull i es guarda a part. Consta de dues bombes de lubrificació i dos dipòsits d'oli.
  • Aigua en l'oli. Si l'oli ix lletós, el més habitual és que la junta de la culata estiga cremada o en mal estat.

Oli del diferencial. És el que lubrifica el mecanisme que repartix el gir a les rodes motrius. En l'examen, la resposta és que només cal comprovar el nivell i reomplir-lo si cal, sense canviar-lo per quilòmetres ni per temps. Si el fabricant del teu autobús preveu un canvi, mana el seu pla de manteniment.

Refrigeració

Manté el motor a la seua temperatura de treball. Un líquid refrigerant, barreja d'aigua i anticongelant, circula pel bloc i la culata, s'emporta la calor i la deixa anar en el radiador. Estos són els seus elements:

  • La bomba fa circular el líquid.
  • El termòstat decidix quan passa el líquid al radiador. Sol anar en el bloc motor, en l'eixida del líquid cap al radiador.
  • El radiador és on es refreda el líquid. Hi entra calent per la part superior i en ix fred per baix.
  • El ventilador mou aire pel radiador. És el que el refreda quan l'autobús està parat amb el motor en marxa.
  • El vas d'expansió deixa veure el nivell del líquid.

Dos esquemes del circuit de refrigeració. Amb el motor fred, el termòstat està tancat i el líquid només fa voltes pel motor. Amb el motor a temperatura de treball, el termòstat està obert i el líquid calent va al radiador, on el ventilador el refreda, i torna fred al motor per la bomba.

Figura 3. El termòstat decidix si el líquid passa pel radiador: tancat amb el motor fred, obert amb el motor a temperatura.

El líquid es dilata en escalfar-se, així que el nivell del vas d'expansió és més alt en calent. Per això es comprova amb el motor fred, entre les marques de mínim i màxim.

Consell tècnic: no òbrigues el tap del radiador ni del vas d'expansió amb el motor calent. El circuit està a pressió i el líquid et pot cremar.

Les corretges mouen l'alternador i la bomba d'aigua: comprova'n la tensió i l'estat. Els maneguets no han de tindre esquerdes ni fuites.

5. Sistema elèctric

  • Bateria. Guarda l'electricitat per a arrancar i alimentar els aparells. Els forats dels taps són respiradors: donen eixida als gasos que es produïxen a dins. Mantín els borns nets i collats. Si té taps i falta electròlit, afig-hi només aigua destil·lada.
  • Dues bateries de 12 volts. Si el motor d'engegament necessita 24 volts, es connecten en sèrie: el positiu d'una amb el negatiu de l'altra. Així es sumen les tensions.
  • Alternador. Produïx electricitat amb el motor en marxa i recarrega la bateria. El pilot de càrrega ha d'estar apagat durant la marxa. Si s'encén amb el motor en marxa, la bateria no es carrega.
  • Fusibles. Eviten que un augment de la intensitat malmeta algun element del circuit: es fonen ells primer. El nou ha de tindre el mateix voltatge i el mateix amperatge.
  • Els llums baixen en arrancar. Si, en accionar l'arrancada amb els llums encesos, estos perden molta lluminositat, el primer és revisar les connexions de la bateria. No cal canviar la bateria per una de més gran ni buscar un curtcircuit.
  • Intermitents. Si el pilot parpelleja més de pressa del normal, alguna làmpada no fa llum.

6. Embragatge, canvi de marxes i transmissió

La força del motor arriba a les rodes per este camí: embragatge → canvi de marxes → arbre de transmissió → diferencial → semieixos → rodes motrius.

  • Embragatge. Connecta i desconnecta el motor del canvi de marxes. Quan no trepitges el pedal, el motor està embragat: connectat al canvi i, per tant, a les rodes. En trepitjar-lo a fons, el moviment del motor no arriba al canvi i pots canviar de marxa. Trepitjat a mitges, l'embragatge patina i es desgasta.
  • Canvi de marxes. Té pinyons de mides diferents per a multiplicar la força o la velocitat. Els sincronitzadors igualen la velocitat dels pinyons perquè la marxa entre sense soroll. Si en posar una marxa grata, és que el sincronitzador d'eixa marxa està desgastat.
  • Canvi automàtic. Molts autobusos, sobretot els urbans, en duen. No té pedal d'embragatge: el canvi canvia de marxa sol. El seu maneig l'indica el manual del vehicle.
  • Diferencial. Repartix el gir entre les dues rodes d'un eix motriu i deixa que giren a velocitat diferent en les revoltes, perquè la roda de fora recorre més camí que la de dins.
  • Semieixos. Són els eixos que porten el gir del diferencial a cada roda. Només els té l'eix motriu.

Força motriu i força resistent. Per a posar l'autobús en moviment, la força que el motor fa arribar a les rodes ha de ser més gran que la força resistent que s'oposa a l'avanç. Eixa resistència suma la de rodolament, que depén de la massa del vehicle i dels pneumàtics i la seua pressió; la de l'aire, que creix amb la velocitat i amb la mida del vehicle; i la del pendent, que depén de la massa i de la inclinació. Carregat, l'autobús té més massa i necessita més força per a arrancar i per a pujar una costa.

Atenció a l'examen: l'eix director és el que dirigix les rodes. El motriu és el que rep la força del motor. «Embragat» és amb el pedal sense trepitjar.

7. Direcció

El Reglament General de Vehicles exigix un mecanisme de direcció que permeta mantindre la trajectòria i canviar-la amb facilitat, rapidesa i seguretat.

  • Sense servodirecció, el volant es fa més dur i pesat quan el pes de la càrrega recau més sobre l'eix director. Amb la càrrega sobre l'eix motriu, o sense, pesa menys.
  • Amb servodirecció (la que duen quasi tots els autobusos), si falta líquid perds assistència i el volant es posa dur. Comprova'n el nivell.
  • Angles. Les rodes davanteres no estan posades exactament rectes.
AngleQuè ésSi està malament
CaigudaInclinació de la roda respecte a la vertical, vista frontalAmb una caiguda excessiva, el pneumàtic es desgasta de més per la vora exterior. Cal corregir l'angle de caiguda
Eixida i avançInclinació de l'eix del pivot, vista frontal i de costatRetornen el volant a la posició de repòs. Si estan malament, la direcció es torna inestable
ConvergènciaLes rodes apunten una mica cap a dins pel davantÉs el que més s'ajusta en el manteniment de la direcció

8. Suspensió

La suspensió és el conjunt d'elements que van entre els eixos de les rodes i la carrosseria o el bastidor. El Reglament exigix que siga elàstica, perquè facilite l'adherència i l'estabilitat durant la marxa.

  • Molls i ballestes. Són els elements elàstics. Absorbixen els clots.
  • Suspensió pneumàtica. Usa manxes d'aire en lloc de molls. Manté la mateixa alçada amb càrrega i sense, i és molt habitual en els autobusos. Alguns poden abaixar un costat perquè els viatgers pugen i baixen amb més facilitat (agenollament). Com s'activa ho diu el manual del vehicle.
  • Amortidors. Els molls i les ballestes continuen oscil·lant després d'un clot. L'amortidor frena eixes oscil·lacions. Si es deteriora, les frena menys: l'autobús rebota i la roda perd contacte amb el terra a estones, així que adherix pitjor.

9. Frens

Les funcions de frenada

El Reglament General de Vehicles (annex VIII) exigix tres funcions de frenada, que es resumixen en la figura 4:

FuncióQuè fa
ServeiÉs el pedal. Permet controlar el vehicle i detindre'l de manera ràpida, segura i eficaç. La seua acció es pot graduar
SocorsSi falla el de servei, deté el vehicle en una distància raonable. També es pot graduar
EstacionamentManté el vehicle immòbil, fins i tot en pendent i sense conductor. Té una acció purament mecànica

A estos s'afigen els frens auxiliars: el fre motor i el retardador. Frenen sense gastar els de fricció (sabates, pastilles).

Frens pneumàtics

Els autobusos frenen amb aire comprimit:

  1. Un compressor, que mou el motor, comprimix l'aire.
  2. Els dipòsits (calderins) el guarden com a reserva.
  3. La vàlvula de descàrrega evita sobrepressions en el circuit. No purga líquid hidràulic ni té res a veure amb l'aire del remolc.
  4. En trepitjar el pedal, una vàlvula deixa passar més o menys aire, segons quant trepitges.
  5. L'aire arriba a les cambres de fre, una per cada roda, i cadascuna prem el fre de la seua roda.

Circuit de frens pneumàtics: el compressor omple els dipòsits, una vàlvula de descàrrega evita sobrepressions, la vàlvula del pedal envia aire a les cambres de fre i estes premen el fre de cada roda. Un manòmetre mesura la pressió. A sota, les funcions de frenada: servei, socors, estacionament, auxiliars i ABS.

Figura 4. L'aire passa pel compressor, els dipòsits, la vàlvula del pedal i les cambres. A sota, què fa cada fre.

El manòmetre del quadre t'ensenya la pressió d'aire. Si hi ha una fuita, la lectura no es manté en la pressió normal de treball.

Purga dels calderins. L'aire comprimit deixa aigua per condensació. S'acumula en els calderins i, si no se'n treu, oxida les vàlvules i en hivern es congela. Es purga obrint la vàlvula de purga. Abans de moure l'autobús comprova en el manòmetre que hi ha pressió suficient: la xifra la marca el fabricant. Si s'encén l'avís amb l'autobús en marxa, detín-te tan bon punt pugues fer-ho amb seguretat.

Fre d'estacionament. En deixar el lloc de conducció es deixa accionat. En molts autobusos és de molls i s'aplica sol quan l'aire baixa massa, així que un autobús sense pressió es queda frenat.

Tambor i disc

El fre de tambor prem unes sabates contra l'interior d'un tambor. El de disc prem unes pastilles contra un disc. Les pastilles dels frens de disc no necessiten apropar-se: el mateix fre compensa el desgast.

Escalfament: fading

Frenar convertix el moviment en calor. Si els elements que frenen s'escalfen per un ús excessiu, perden eficàcia. És el fading. No estan fets per a aguantar qualsevol escalfament ni milloren amb ell. Per a no arribar-hi hi ha els frens auxiliars.

Retardador i fre motor

El retardador (també anomenat alentidor) és un fre auxiliar que reduïx la velocitat sense fricció, sense peces que fregen entre si: és hidràulic (amb oli) o elèctric. Amb el fre motor servix per a mantindre la velocitat en una baixada llarga i reservar el fre de pedal per a les detencions i les emergències. Així s'evita el fading.

ABS

L'ABS impedix que les rodes es bloquegen en frenar a fons, i així pots continuar girant el volant. El Reglament General de Vehicles l'exigix als autobusos M3 de més de 12.000 kg, tret dels de classe I (els que duen zones per a viatgers de peu).

Atenció a l'examen: el fre d'aire d'un autobús no és hidràulic: l'aire es comprimix i es guarda en calderins. Amb una fuita, el manòmetre no manté la pressió de treball. I els frens calents perden eficàcia, no en guanyen.

10. Pneumàtics

Són l'únic que toca el terra: d'ells depenen la frenada, la direcció i l'estabilitat.

Les parts i el marcatge

Un pneumàtic té diverses capes (figura 5):

  • Banda de rodament: la part que recolza en el terra. Du el dibuix, amb ranures. Les ranures transversals servixen per a evacuar l'aigua quan la calçada està mullada.
  • Cinturó: capes sota la banda que la reforcen.
  • Carcassa: l'armadura. Aguanta la pressió de l'aire.
  • Flancs: els laterals. Duen les inscripcions.

En el flanc, un pneumàtic pot dur 175/70 R 13: el 175 és l'amplària en mil·límetres. El 70 és l'alçada del flanc en percentatge de l'amplària, la R indica que és radial i el 13 és el diàmetre de la llanta en polzades. No és el diàmetre interior ni la velocitat màxima.

Tall d'un pneumàtic amb la banda de rodament a dalt, el cinturó a sota, la carcassa i els flancs. A sota, el marcatge 175/70 R13 explicat: 175 és l'amplària; 70, l'alçada en percentatge de l'amplària; R, radial; 13, el diàmetre de la llanta en polzades. A baix, tres desgasts de la banda: amb pressió baixa es gasten les dues espatlles; amb pressió alta, el centre; amb la caiguda excessiva, la vora exterior.

Figura 5. Parts d'un pneumàtic, el seu marcatge i on es desgasta la banda segons la causa.

Un pneumàtic nou, també el d'un autobús, es ven amb l'etiqueta europea del pneumàtic (Reglament (UE) 2020/740). Indica, entre altres dades, la seua classe d'eficiència en consum de carburant i la seua classe d'adherència en superfície mullada, de la A (la millor) a la E, i el seu soroll de rodament exterior en decibels. Si el pneumàtic és apte per a neu extrema o per a gel, ho diu amb un pictograma.

Pressió

  • Es revisa regularment, amb un manòmetre homologat.
  • Es comprova sempre amb el pneumàtic fred. Rodar l'escalfa i fa pujar la pressió, així que mesurar en arribar dona un valor fals. Si en calent ix una mica alta, és normal: no tragues aire.
  • Pressió baixa: augmenta la deformació del pneumàtic i el consum de carburant, l'escalfa, el desgasta per les espatlles i el pot rebentar. No és «normal» ni convenient en ciutat.
  • Pressió alta: menys adherència i desgast pel centre.
  • Els pneumàtics tubeless (sense cambra) cal vigilar-los més, perquè poden perdre aire per la unió entre la llanta i el pneumàtic.

Estat i desgast

  • Dibuix mínim. Des del 30 de maig de 2026, els pneumàtics d'autobusos (M2 i M3), camions de més de 3.500 kg i remolcs pesants han de tindre almenys 1,0 mm en les ranures principals. Els 1,6 mm són de turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg (M1, N1, O1 i O2).
  • Estat. No poden tindre butllofes, deformacions anormals, trencaments, cables al descobert ni esquerdes, i han de conservar les seues inscripcions.
  • Recautxutats. Valen, amb les mateixes condicions d'estat que els nous.
  • Reesculpit (tornar a tallar el dibuix): prohibit, tret dels pneumàtics de vehicles de més de 3,5 tones marcats amb la paraula Regroovable o amb el símbol ∪.
  • Desgast per la vora exterior. Es deu a una caiguda excessiva (apartat 7). Cal corregir l'angle. No és per bloquejar les rodes en frenar.
  • Neu. Amb restriccions de mobilitat hivernal, un vehicle de més de 3.500 kg du pneumàtics amb 3PMSF o POR almenys en l'eix de direcció i en els eixos motors.

Atenció a l'examen: l'autobús no té els 1,6 mm del turisme. Des del 30 de maig de 2026 la norma li fixa 1,0 mm. Pressió baixa = més deformació i més consum. Pressió sempre en fred.

11. Enllumenat, portes i eixides d'emergència

Un autobús és ample, alt i llarg, i de nit només es veu el que il·lumina o reflectix. Per això du més dispositius que un turisme.

DispositiuQuan és obligatoriColor i lloc
Llum de gàlibVehicle de més de 2,10 m d'amplària (un autobús de 2,55 m, sempre)Dos visibles pel davant (blancs) i dos pel darrere (roigs), com més amunt siga possible
Llum de posició lateralVehicle de més de 6 m de llargGroc, repartit pel lateral
Captafars lateralsVehicle de més de 6 m de llargGrocs, repartits pel lateral
Captafars de darrereTot automòbilRoigs, no triangulars
Llum antiboira posteriorTot automòbilRoig, un o dos
Llum de marxa arrereTot automòbilBlanc, un o dos
Enllumenat interior de l'habitacleAutobús de servei públic de viatgersBlanc, sense enlluernar ni molestar els altres usuaris

El llum d'estacionament només es permet en vehicles de fins a 6 m de llarg i 2 m d'ample. En els altres, com quasi tots els autobusos, està prohibit.

El distintiu V-6, vehicle llarg, indica que el vehicle mesura més de 12 metres: va darrere, centrat. Les dimensions estan en «Masses, dimensions i passatgers».

Portes i eixides d'emergència. Un autobús s'ha de poder buidar de pressa. Du almenys dues portes (dues de servei, o una de servei i una d'emergència), i el nombre d'eixides depén dels passatgers. L'eixida d'emergència es senyalitza amb un pictograma de la norma ISO 7010, llegible des de dins i des de fora. El detall (quantes eixides, portes per places, on van) està en «Masses, dimensions i passatgers».

Retrovisors. El Reglament General de Vehicles obliga a dur retrovisors que permeten veure la circulació per darrere del vehicle. En els autobusos M2 i M3 són obligatoris dos exteriors principals de classe II, un a cada costat. El gran angular (classe IV) i el de proximitat (classe V) són opcionals, un de cada com a màxim; en els camions de més de 7.500 kg sí que són obligatoris. El retrovisor interior (classe I) no s'exigix en un autobús.

12. Limitador, dotació i aerodinàmica

Limitador de velocitat. El Reial decret 1417/2005 obliga els autobusos M2 i M3 (més de huit places sense comptar el conductor) a dur un limitador regulat perquè no passen de 100 km/h. Ha de funcionar correctament en tot moment i mantindre els seus precintes. L'instal·len i el comproven tallers autoritzats. Si no funciona bé, o si es trenca o es retira un precinte, cal comprovar-lo en un d'eixos tallers. És un topall del vehicle, no un dret d'anar a 100: quan es circula a cada velocitat, en «La velocitat».

Dotació obligatòria. Tot autobús, tinga la massa que tinga, du el V-16 connectat, jupetí reflectant i extintor homologat, adequat i en condicions d'ús. No se li exigix roda de recanvi. Les falques i la farmaciola no estan en eixa llista del Reglament. Tot i així, per a estacionar en un pendent sensible, l'autobús fa servir falques (mai pedres) o recolza la roda contra el rastell. L'equipament de l'autobús escolar està en «Transport de viatgers, escolar i de menors».

Aerodinàmica. El coeficient aerodinàmic mesura quant s'oposa el vehicle a l'aire. Com menor siga, millor és la seua estabilitat: és la resposta que dona per bona l'examen.

13. Revisió abans d'eixir

Abans de moure l'autobús, fes un recorregut curt. No és una xifra: és un costum.

  1. Al voltant de l'autobús: pneumàtics (pressió visible, talls, pedres entre les bessones), fuites sota el vehicle, llums i senyals nets i funcionant.
  2. Motor: nivell d'oli (motor parat, en pla), nivell de refrigerant (amb el motor fred), corretges i maneguets.
  3. Dipòsits: combustible i AdBlue.
  4. Frens: purga dels calderins i, amb el motor en marxa, manòmetre i avís de pressió.
  5. Visibilitat: retrovisors nets i regulats, i escombretes de l'eixugaparabrisa. Es canvien quan eixuguen de manera irregular.
  6. Portes i eixides d'emergència: que obrin i tanquen bé i que res no les bloqueja.
  7. Quadre: amb el motor en marxa, cap pilot roig encés.
  8. Dotació: el V-16 connectat, jupetí reflectant i extintor.

Els pilots del quadre tenen un color que et diu quanta pressa tens:

ColorQuè significaQuè fas
RoigPerill o avaria greu: pressió d'oli, temperatura excessiva, càrrega de la bateria, aire dels frensDetín l'autobús tan bon punt pugues fer-ho amb seguretat i no continues fins a aclarir la causa
AmbreAvís que no és immediat: motor, filtre de partícules, pressió de pneumàticsRevisa prompte i porta'l al taller
Verd o blauInformació: alguna cosa està funcionant (llums, intermitents)Res

14. La ITV de l'autobús

La inspecció tècnica de vehicles (ITV) comprova que l'autobús continua sent segur i que no contamina ni fa soroll de més. La regula el Reial decret 920/2017. La freqüència depén del tipus de vehicle i de la seua antiguitat, que es compta des de la primera matriculació.

Per a un autobús (M2 i M3, amb més de 8 places sense comptar el conductor):

AntiguitatFreqüència
Fins a 5 anysAnual (una a l'any)
Més de 5 anysSemestral (una cada 6 mesos)

Línia de temps vertical de la ITV d'un autobús des de la primera matriculació: durant els 5 primers anys passa la ITV cada any; a partir dels 5 anys, cada 6 mesos.

Figura 6. En un autobús, la ITV és anual fins als 5 anys des de la matriculació i semestral després.

Un autobús de quatre anys passa la ITV cada any. Els terminis d'altres vehicles s'assemblen i es confonen:

VehicleFreqüència
Autobús (M2 i M3)Anual fins a 5 anys; semestral després
Camió de més de 3.500 kg (N2 i N3)Anual fins a 10 anys; semestral després
Furgoneta o camió de fins a 3.500 kg (N1)Exempta fins a 2 anys; cada 2 de 2 a 6; anual de 6 a 10; semestral amb més de 10

Quan comença a comptar la validesa. El termini es compta des de la data en què el resultat és favorable. Si passes la ITV en els 30 dies naturals anteriors al venciment, la nova validesa es compta des de la data en què caducava l'anterior: no perds temps per avançar-te.

Els resultats:

ResultatQuan ixQuè pots fer
FavorableCap deficiència o només lleusCircular amb normalitat
DesfavorableAlguna deficiència greuCircular només per a anar al taller i tornar a la ITV, en 2 mesos
NegatiuAlguna deficiència molt greuNo pots circular: el vehicle ix de l'estació per mitjans aliens

El distintiu V-19 és l'enganxina que prova que has passat la ITV. Va en l'angle superior dret del parabrisa, per dins.

Amb la ITV caducada és una infracció greu (200 euros). Els agents donen 10 dies per a passar-la i, si no es fa, s'inicia la baixa d'ofici del vehicle.

Novetats de la norma

  • 30 de maig de 2026: dibuix mínim d'1,0 mm en autobusos, camions de més de 3.500 kg i remolcs pesants (M2, M3, N2, N3, O3 i O4). Per a turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg (M1, N1, O1 i O2) continua sent d'1,6 mm. Desapareix la regla dels claus de 2 mm en els pneumàtics de neu.
  • 30 de maig de 2026: pneumàtics de neu. Per a les restriccions d'hivern, un vehicle de més de 3.500 kg du pneumàtics 3PMSF o POR com a mínim en l'eix de direcció i en els eixos motors.
  • 1 de gener de 2026: V-16 connectat. Un vehicle immobilitzat es senyalitza amb el V-16 connectat. Els triangles ja no valen.

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Temps del motor4 carreres, 2 voltes del cigonyalCompressió: del PMI al PMS. L'aire supera els 500 °C
Dibuix mínim, autobús1,0 mmTurismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg, 1,6 mm. Des del 30-5-2026
ReesculpitNomés en més de 3,5 tPneumàtic marcat «Regroovable» o ∪
ABSM3 de més de 12.000 kgTret dels de classe I
Limitador, autobusos M2 i M3100 km/hAmb precintes
ITV de l'autobúsAnual fins a 5 anysSemestral després
ITV caducadaInfracció greu, 200 €10 dies per a passar-la
Validesa si passes abansEs compta des del vencimentSi passes en els 30 dies naturals anteriors
Llum de gàlibMés de 2,10 m d'amplàriaDos davant i dos darrere
Llums lateralsMés de 6 m de llargPosició i captafars grocs
Pressió dels pneumàticsEs mesura en fredAmb el pneumàtic calent no es treu aire

Resum

  • El dièsel només aspira aire, el comprimix fins a superar els 500 °C i el gasoil s'inflama en injectar-lo. No té sistema d'encesa.
  • Una carrera és mitja volta del cigonyal. La compressió du el pistó del PMI al PMS.
  • La culata tanca els cilindres per dalt. La junta de la culata té perforacions que coincidixen amb les del bloc.
  • El turbo fica més aire i l'intercooler el refreda perquè n'hi càpiga més. La bomba d'injecció és d'alta pressió i el regulador impedix que el motor s'embale.
  • L'oli es mesura amb l'autobús en pla i el motor parat. El pilot roig d'oli avisa de pressió baixa.
  • Amb el motor fred, el termòstat està tancat. El líquid entra calent en el radiador per dalt.
  • Els llums que baixen en arrancar demanen revisar les connexions de la bateria. Dues bateries de 12 V en sèrie donen 24 V.
  • Embragat és amb el pedal sense trepitjar. Els semieixos van en l'eix motriu. L'oli del diferencial només es comprova.
  • Una caiguda excessiva gasta la vora exterior del pneumàtic. Sense servodirecció, el volant pesa més amb la càrrega sobre l'eix director.
  • Els frens d'aire duen compressor, calderins, vàlvula de descàrrega i una cambra per roda. El manòmetre delata les fuites. Els frens calents perden eficàcia.
  • El retardador frena sense fricció. L'ABS és obligatori en els M3 de més de 12.000 kg, tret de classe I.
  • Pneumàtics de l'autobús: 1,0 mm de dibuix mínim, sense danys i amb la pressió mesurada en fred.
  • El limitador dels M2 i M3 està regulat a 100 km/h, amb precintes.
  • ITV de l'autobús: anual fins a 5 anys i semestral després.

Comprova que ho has entés

1. Quin recorregut fa el pistó en la compressió i què li passa a l'aire?

Resposta

Va del punt mort inferior (PMI) al superior (PMS). L'aire es comprimix i s'escalfa per damunt dels 500 °C, prou perquè el gasoil s'inflame en injectar-lo.

2. Quin sistema no té un motor dièsel i què fan les bugies d'incandescència?

Resposta

No té sistema d'encesa. Les bugies d'incandescència no fan saltar cap guspira: escalfen la cambra per a facilitar l'arrancada en fred.

3. En accionar l'arrancada amb els llums encesos, estos perden molta llum. Què revises primer?

Resposta

Les connexions de la bateria: poden estar fluixes, brutes o corroïdes. No cal canviar la bateria ni buscar un curtcircuit.

4. Per a què servix la vàlvula de descàrrega del fre d'aire i com notes una fuita?

Resposta

La vàlvula de descàrrega evita sobrepressions en el circuit. Amb una fuita, el manòmetre no manté la pressió normal de treball.

5. El pneumàtic davanter es gasta molt per la vora exterior. Què passa?

Resposta

L'angle de caiguda és excessiu. Cal corregir-lo. No té a veure amb el bloqueig de les rodes.

6. El teu autobús té quatre anys des de la matriculació. Cada quant passa la ITV i quin dibuix mínim exigixen els seus pneumàtics?

Resposta

Cada any (anual fins als 5 anys; després, semestral). I 1,0 mm de dibuix en les ranures principals, des del 30 de maig de 2026.

Ja te'l saps?