DentroTest

Aspectes tècnics del vehicle

En este tema:

  • Com funciona un motor dièsel de quatre temps i com es diu cada peça.
  • Què fan l'embragatge, el canvi de marxes, el diferencial i els semieixos.
  • Com són la direcció, la suspensió i els frens d'un camió i quan perden eficàcia.
  • Com es llegix un pneumàtic, quan es canvia i per què es mesura en fred.
  • Quins retrovisors, llums i marques de contorn du un camió i què limita el limitador de velocitat.

No cal que sigues mecànic per a aprovar, però sí que sàpies com es diu cada peça, per a què servix i quina avaria avisa que alguna cosa falla: un soroll en posar una marxa, un desgast estrany en un pneumàtic, un pilot encés. L'examen pregunta justament això. Ací aprens com és i per a què servix cada sistema. Com es manté, en «Manteniment bàsic del motor». Com s'usen els frens en una baixada, en «La conducció de vehicles pesants».

1. El motor dièsel

Un motor de combustió interna crema carburant dins d'uns cilindres i convertix eixa força en moviment giratori. El camió du un motor dièsel (de gasoil). Al motor de gasolina se l'anomena motor d'explosió.

Les peces

PeçaQuè és o què fa
Bloc motorCos del motor. Allotja els cilindres.
CulataTanca els cilindres per la part superior. Entre ella i el bloc hi va la junta de la culata.
PistóPuja i baixa dins del cilindre. Rep l'empenta de la combustió.
SegmentsAnells metàl·lics allotjats en els pistons. Segellen la cambra de combustió: eviten que s'escapen els gasos i mantenen la compressió.
BielaUnix el pistó amb el cigonyal.
CigonyalConvertix el puja i baixa dels pistons en gir. Té els colzes, on s'unixen les bieles, i els suports, que l'unixen al bloc motor i sobre els quals gira.
DistribucióConjunt de mecanismes que regulen l'entrada i l'eixida dels gasos en els cilindres.
Col·lector d'admissióPorta l'aire fins als cilindres. En el dièsel va entre el filtre d'aire i la culata.

La cilindrada és el volum de tots els cilindres junts. En un motor de quatre cilindres és el volum dels quatre. El volum d'un de sol no és la cilindrada del motor, i la cilindrada tampoc no és la potència.

Atenció a l'examen: els suports són el que unix el cigonyal al bloc. Els colzes són on s'agafen les bieles. I els segments són anells en els pistons, no casquets ni peces del cigonyal.

El cicle de quatre temps

El pistó fa quatre recorreguts seguits (figura 1) per a donar una explosió. Cada recorregut d'un extrem a l'altre del cilindre s'anomena carrera:

  1. Admissió. El pistó baixa i el cilindre s'omple d'aire. En el dièsel només entra aire.
  2. Compressió. El pistó puja i comprimix l'aire. En comprimir-se, l'aire s'escalfa molt.
  3. Combustió. S'injecta el gasoil. Amb eixa calor s'inflama per si sol i empeny el pistó cap avall. És l'únic temps que dona força al motor.
  4. Escapament. El pistó puja i empeny cap a fora els gasos cremats.

Quatre esquemes d'un cilindre dièsel vist de costat, un per temps. Admissió: el pistó baixa, la vàlvula d'admissió està oberta i entra aire. Compressió: el pistó puja amb les dues vàlvules tancades i l'aire es comprimix. Combustió: l'injector ruixa gasoil, s'inflama i el pistó baixa. Escapament: el pistó puja i la vàlvula d'escapament oberta deixa eixir els gasos.

Figura 1. Els quatre temps d'un motor dièsel. Només en el tercer el motor dona força. Cada carrera és mitja volta del cigonyal.

Una carrera del pistó equival a mitja volta del cigonyal. El cicle complet són quatre carreres: dues voltes del cigonyal. En un motor de quatre cilindres i quatre temps passa el mateix, encara que en cada moment un cilindre estiga en un temps diferent.

Dièsel enfront de gasolina

Motor dièselMotor d'explosió (gasolina)
Què entra en l'admissióNomés aireAire i gasolina
Com s'inflamaPer la calor de la compressió. El gasoil s'injecta al finalAmb la guspira de la bugia
Relació de compressióMés granMés xicoteta
Sistema d'encesaNo en duEn du

El dièsel no té sistema d'encesa. Els seus sistemes són la distribució, l'alimentació, la lubricació i la refrigeració, entre d'altres.

Dins del cilindre l'aire no entra quiet: durant l'admissió i la compressió se'l fa donar voltes (turbulència). Així es barreja millor amb el gasoil i la inflamació s'activa.

Bugies d'incandescència. Només les du el dièsel. No fan saltar cap guspira: escalfen la cambra de combustió per a facilitar l'arrancada del motor, sobretot en fred.

Atenció a l'examen: «quin sistema no forma part d'un motor dièsel?» és el d'encesa. I la bugia d'incandescència ajuda a arrancar, no accelera el motor ni dona la guspira.

2. Alimentació, escapament i emissions

El gasoil arriba del dipòsit, passa pels filtres i una bomba d'injecció l'envia a pressió als injectors. La bomba du un regulador de velocitat. Limita les revolucions del motor: tant la màxima com la mínima (el ralentí). No només dosifica el gasoil.

Cada motor du el carburant que li correspon. Si tens un motor d'explosió amb catalitzador, has d'abocar-hi gasolina sense plom: el plom l'espatlla. No servix de res barrejar gasolina amb oli ni abocar-hi gasoil.

El catalitzador va en l'escapament i disminuïx la contaminació dels gasos d'escapament. No fa que el motor gasti menys ni que siga més barat de construir. El motor expulsa, entre d'altres gasos, diòxid de carboni (CO₂), el producte de cremar carburant amb l'oxigen de l'aire.

3. Lubricació i refrigeració

Lubricació

L'oli es posa entre les peces que freguen perquè es desgasten menys i s'escalfen menys. Una bomba l'envia a pressió pels conductes del motor des del dipòsit d'oli, que normalment és el càrter (la part baixa del motor).

  • Manòmetre d'oli. Indica la pressió de l'oli en les canonades. No indica la quantitat d'oli que hi ha en el càrter ni el seu nivell.
  • Pilot roig de pressió d'oli. Si s'encén, la lubricació és imperfecta: la pressió és més baixa de la necessària.
  • Càrter sec. En lloc de deixar l'oli en el càrter, el sistema el recull i el guarda a part. Consta de dues bombes i dos dipòsits d'oli.
  • Oli del canvi. El que greixa els engranatges del canvi de marxes ha de tindre consistència suficient per a suportar les pressions i reduir el fregament. Ha de protegir tant en calent com en fred.

Refrigeració

Un líquid refrigerant circula pel bloc i la culata, s'emporta la calor del motor i la deixa anar en el radiador. Entra en el radiador calent, per la part superior, es refreda amb l'aire (i amb el ventilador si el camió va a poc a poc o està parat) i torna al motor.

El termòstat decidix quan passa el líquid al radiador. Amb el motor fred es manté tancat i no deixa passar el líquid fins que el motor assolix la temperatura adequada. Sol anar en el bloc motor, en l'eixida del líquid cap al radiador.

4. Sistema elèctric

  • Bateria. Guarda l'electricitat per a arrancar i alimentar els aparells. Els forats dels taps són respiradors: donen eixida als gasos que es produïxen a dins.
  • Generador (alternador). Produïx electricitat amb el motor en marxa i recarrega la bateria. El pilot de càrrega ha d'estar apagat durant la marxa: si ho està, el generador produïx energia correctament. Si s'encén amb el motor en marxa, alguna cosa falla en la càrrega.
  • Fusibles. Eviten que un augment de la intensitat del corrent malmeti algun element del circuit. Es fonen ells primer. No reduïxen la intensitat ni impedixen que el corrent canvie de sentit.
  • Intermitents. Si en accionar-los el pilot parpelleja més de pressa del normal, alguna làmpada no fa llum.

5. Embragatge, canvi de marxes i transmissió

La força del motor arriba a les rodes per este camí: embragatge → canvi de marxes → arbre de transmissió → diferencial → semieixos → rodes motrius.

  • Embragatge. En trepitjar el pedal, el moviment del motor no es transmet al canvi de marxes. Així pots canviar de marxa. El cigonyal no s'atura.
  • Canvi de marxes. Té engranatges (pinyons) de mides diferents per a multiplicar la força o la velocitat. Els sincronitzadors igualen la velocitat dels pinyons perquè la marxa entre sense soroll. Si, en trepitjar l'embragatge a fons i posar una marxa, grata, el sincronitzador d'eixa marxa està desgastat.
  • Reductora. Alguns camions afegixen un joc d'engranatges que multiplica la força a costa de la velocitat, per a arrancar molt carregat o en pendents forts.
  • Diferencial. Repartix el gir entre les dues rodes d'un eix motriu i deixa que girin a velocitat diferent en les revoltes: la roda de fora recorre més camí que la de dins.
  • Bloqueig del diferencial. Obliga les dues rodes de l'eix a girar igual. Servix per a eixir del fang, de la neu o del gel, quan una roda patina. S'usa a poca velocitat, només el temps necessari, i s'allibera quan recuperes l'adherència.
  • Semieixos. Són els eixos que porten el gir del diferencial a cada roda. Només els té l'eix motriu. Un camió amb un eix director (el davanter, que gira) i un altre de motriu du els semieixos en el motriu.

Atenció a l'examen: l'eix director és el que dirigix les rodes. El motriu és el que rep la força del motor. Els semieixos van en el motriu.

6. Direcció

El Reglament General de Vehicles exigix un mecanisme de direcció que permeta mantindre la trajectòria i canviar-la amb facilitat, rapidesa i seguretat.

  • Sense servodirecció, el volant es fa més dur i pesat quan el pes de la càrrega recau més sobre l'eix director. Amb el camió buit, o amb la càrrega sobre l'eix motriu, pesa menys.
  • Direcció de cargol sense fi. El volant mou el cargol i este mou la direcció. Perquè el volant torne sol a la línia recta no calen molles en la caixa de direcció ni contrapesos en les rodes: ho aconseguixen els angles d'avanç i eixida que veus en la figura 2.
  • Folgança. Si hi ha joc en el sistema d'engranatges del fusell (la peça que subjecta la roda i gira sobre el seu pivot), la direcció es torna imprecisa.

La geometria de la direcció

Les rodes davanteres no estan posades exactament rectes: duen uns angles que fan la conducció estable.

Quatre esquemes de la geometria de la direcció. Caiguda: vista frontal, la roda està inclinada respecte a la vertical. Eixida: vista frontal, l'eix del pivot s'inclina cap a dins. Avanç: vista de costat, l'eix del pivot s'inclina cap arrere. Convergència: vista des de dalt, les rodes apunten una mica cap a dins pel davant.

Figura 2. Els angles de la direcció (exagerats). Avanç i eixida fan que el volant torne sol a la línia recta.

AngleQuè ésSi està malament
CaigudaInclinació de la roda respecte a la vertical, vista frontalAmb una caiguda excessiva, el pneumàtic es desgasta de més per la vora exterior. Cal corregir-la
EixidaInclinació de l'eix del pivot, vista frontalUn angle d'eixida incorrecte fa la direcció inestable
AvançInclinació de l'eix del pivot, vista de costatJuntament amb l'eixida, retorna el volant a la posició de repòs
ConvergènciaLes rodes apunten una mica cap a dins pel davant (si apunten cap a fora és divergència)És el que més s'ajusta en el manteniment de la direcció

7. Suspensió

La suspensió és el conjunt d'elements que van entre els eixos de les rodes i la carrosseria o el bastidor. El Reglament exigix que siga elàstica, perquè facilite l'adherència i l'estabilitat durant la marxa.

  • Molles i ballestes. Són els elements elàstics. Absorbixen els clots. La ballesta és un conjunt de làmines d'acer i és el típic dels camions.
  • Suspensió pneumàtica. Usa manxes d'aire en lloc de molles. Manté la mateixa alçada amb càrrega i sense. El Reglament permet més massa en alguns eixos quan duen suspensió pneumàtica (veure «Masses i dimensions»).
  • Amortidors. Les molles i les ballestes continuen oscil·lant després d'un clot. L'amortidor frena eixes oscil·lacions. Si amb el temps es deteriora, les frena menys: el camió rebota i la roda perd contacte amb el terra a estones, així que adherix pitjor. Forma part de la suspensió, no és un sistema a part.
  • Eix elevable. Alguns camions duen un eix que s'alça quan va buit o poc carregat, perquè no roda en va.

Atenció a l'examen: «sistema de suspensió» és el nom del conjunt d'elements entre els eixos i el bastidor. Un amortidor gastat frena menys les oscil·lacions, no pas més.

8. Frens

Les tres funcions

El Reglament General de Vehicles (annex VIII) exigix als camions i als autobusos tres funcions de frenada:

FuncióQuè fa
ServeiÉs el pedal. Permet controlar el vehicle i detindre'l de manera ràpida, segura i eficaç, amb qualsevol càrrega i en qualsevol pendent. La seua acció es pot graduar
SocorsSi falla el de servei, deté el vehicle en una distància raonable. També es pot graduar
EstacionamentManté el vehicle immòbil, fins i tot en pendent i sense conductor. Té una acció purament mecànica

A estos s'afegixen els frens auxiliars (el fre motor i el retardador, hidràulic o elèctric), que frenen sense gastar els de fricció. Com s'usen en una baixada està en «La conducció de vehicles pesants».

Frens pneumàtics

Els camions pesants frenen amb aire comprimit (figura 3):

  1. Un compressor, que mou el motor, comprimix l'aire.
  2. Els dipòsits (calderins) el guarden com a reserva.
  3. En trepitjar el pedal, una vàlvula deixa passar més o menys aire, segons com trepitges.
  4. L'aire arriba als cilindres de fre (també anomenats pulmons o cambres), un per cada tambor de fre, no un per eix ni un per a tot el sistema. Cadascun prem el fre de la seua roda.

Circuit de frens pneumàtics: el compressor omple els dipòsits, la vàlvula del pedal envia aire a les cambres de fre i estes premen el fre de cada roda. Un manòmetre en el quadre mesura la pressió. A sota, les tres funcions de frenada i els frens auxiliars.

Figura 3. L'aire passa pel compressor, els dipòsits, la vàlvula del pedal i les cambres. A sota, què fa cada fre.

Un manòmetre en el quadre t'ensenya la pressió d'aire. Si hi ha una fuita, la lectura del manòmetre no es manté en la pressió normal de treball. No es detecta perquè la pressió supere el màxim, ni mirant el «nivell d'aire» del dipòsit.

Frens hidràulics

Els camions més lleugers, com els del C1, poden dur frens hidràulics: el pedal empeny un líquid per uns conductes. Si entra aire en el circuit, l'aire es comprimix i el pedal perd fermesa. Per a treure'l hi ha el sagnador (purgador), que buida l'aire del circuit. No regula la pressió màxima ni servix per a reomplir el líquid.

Tambor i disc

El fre de tambor prem unes sabates contra l'interior d'un tambor. El de disc prem unes pastilles contra un disc. Les pastilles dels frens de disc no necessiten apropar-se: el mateix fre compensa el desgast.

Escalfament: fading

Frenar convertix el moviment en calor. Si els elements que frenen s'escalfen per un ús excessiu, perden eficàcia. És el fading. No estan fets per a aguantar qualsevol escalfament ni milloren amb ell.

ABS i EBS

L'ABS impedix que les rodes es bloquegen en frenar a fons, i així pots continuar girant el volant. L'EBS és la frenada amb gestió electrònica: el pedal envia un senyal a una unitat de control electrònica que repartix la frenada. El Reglament General de Vehicles exigix expressament l'antibloqueig als camions N3 de més de 16.000 kg autoritzats per a arrossegar remolcs O4, als remolcs O4 i als autobusos de més de 12.000 kg (tret dels de classe I). Els assistents obligatoris dels camions nous estan en «Seguretat viària».

Els remolcs de més de 1.500 kg d'MMA duen a més fre automàtic: es frenen sols si es solten o es trenca l'enganxall, sense anul·lar la frenada de la resta del conjunt. Un de fins a 1.500 kg pot anar sense, però llavors du un enganxament secundari (cadena o cable) que, si es solta el principal, impedix que la llança toque el terra i assegura una certa conducció residual del remolc.

9. Pneumàtics

Les parts

Un pneumàtic té diverses capes (figura 4):

  • Banda de rodament: la part que recolza en el terra. Du el dibuix.
  • Cinturó: capes sota la banda que la reforcen.
  • Carcassa: l'armadura del pneumàtic. Aguanta la pressió de l'aire.
  • Flancs: els laterals. Duen les inscripcions.

Tall d'un pneumàtic recolzat en el terra: a baix, la banda de rodament, que toca el terra; damunt, el cinturó; la carcassa i els flancs pugen fins als talons, que s'asseuen en la llanta. A sota, el marcatge 175/70 R 13 explicat: 175 és l'amplària; 70, l'alçada en percentatge de l'amplària; R, radial; 13, el diàmetre de la llanta en polzades. A baix de tot, l'índex de càrrega 149/145: 149 per a muntatge senzill, una roda per costat, i 145 per a muntatge bessó, dues rodes per costat.

Figura 4. Parts d'un pneumàtic i com es llegix el seu marcatge. En l'índex de càrrega d'un camió, la primera xifra és per a rodes senzilles i la segona per a bessones.

El marcatge

En el flanc, un pneumàtic de turisme pot dur 175/70 R 13: el 175 és l'amplària del pneumàtic en mil·límetres. El 70 és l'alçada del flanc en percentatge de l'amplària, la R indica que és radial i el 13 és el diàmetre de la llanta en polzades. No és el diàmetre interior ni la velocitat màxima.

L'índex de càrrega diu el pes màxim que pot suportar el pneumàtic. No és la pressió màxima ni la velocitat màxima. En un pneumàtic de camió sol haver-hi dues xifres separades per una barra (149/145, 150/146…). Signifiquen que la capacitat de càrrega és diferent segons el muntatge: la primera xifra és per al muntatge senzill (una roda a cada costat de l'eix) i la segona per al bessó (dues rodes enganxades a cada costat). Quan van bessones, cada pneumàtic aguanta menys. No té a veure amb l'eix davanter o de darrere ni amb el fet que l'eix siga fix o elevable.

Pressió

  • Es revisa amb regularitat, amb un manòmetre homologat.
  • Es comprova sempre amb el pneumàtic fred. Rodar l'escalfa i fa pujar la pressió, així que mesurar en arribar dona un valor fals.
  • Si en calent la pressió ix una mica alta, és normal: no tragues aire. Espera que es refrede i torna a mesurar.
  • No es baixa la pressió «un 10 %» per anar molt carregat i a velocitat alta.
  • Els pneumàtics tubeless (sense cambra) cal vigilar-los més, perquè poden perdre aire per la unió entre la llanta i el pneumàtic.

Estat i desgast

  • Dibuix mínim. Des del 30 de maig de 2026, els pneumàtics de camions, autobusos i remolcs pesants han de tindre almenys 1,0 mm en els solcs principals. En turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg són 1,6 mm.
  • Estat. No poden tindre butllofes, deformacions anormals, trencaments, cables al descobert ni esquerdes, i han de conservar les seues inscripcions.
  • Recautxutats. Valen, amb les mateixes condicions d'estat que els nous.
  • Reesculpit (tornar a tallar el dibuix): prohibit, tret de pneumàtics de vehicles de més de 3,5 tones d'MMA marcats amb la paraula Regroovable o amb el símbol ∪.
  • Desgast per la vora exterior. Un desgast excessiu de la vora exterior de la banda es deu al fet que l'angle de caiguda és excessiu (veure l'apartat 6). Cal corregir-lo.
  • Neu. En camions de més de 3.500 kg, 3PMSF o POR almenys en l'eix de direcció i en els eixos motors. L'explicació, en «Seguretat viària».

Atenció a l'examen: pressió, sempre en fred, i si és alta en calent no es treu aire. «149/145» és senzill i bessó, no davant i darrere. L'índex de càrrega és el pes, no la velocitat.

10. Retrovisors

El Reglament General de Vehicles obliga a dur retrovisors que permeten al conductor veure la circulació per darrere del vehicle (annex III). Es dividixen en classes (figura 5):

ClasseQuè és
IRetrovisor interior
IIExterior principal. És el dels camions i els autobusos
IVExterior gran angular: amplia el que veus als costats
VExterior de proximitat: ensenya la zona enganxada al vehicle

Camió vist des de dalt amb els seus retrovisors i el que ensenya cadascun. Els de classe II ensenyen una franja llarga cap arrere a cada costat. El gran angular de classe IV cobrix una zona ampla vora el costat. El de proximitat de classe V ensenya la zona enganxada a la cabina, davant i a un costat.

Figura 5. Què ensenya cada retrovisor (esquema sense escala). Els de classe IV i V són els que reduïxen els angles morts enganxats al camió.

Quants en du cada vehicle depén de la seua categoria i massa:

VehicleInterior (I)Principals (II)Gran angular (IV)Proximitat (V)
N2 de fins a 7,5 t (el C1 típic)1 opcional2 obligatoris (un a cada costat)1 opcional (*)1 opcional
N2 de més de 7,5 t1 opcional2 obligatoris1 obligatori1 obligatori
N31 opcional2 obligatoris1 obligatori1 obligatori

(*) Si el retrovisor principal obligatori d'un costat no és convex, el gran angular d'eixe costat és obligatori.

El de proximitat (classe V) ha d'estar a més de 2 metres del terra, en totes les seues posicions de regulació i amb el vehicle carregat al màxim permés. Si no es pot complir, està prohibit instal·lar-lo. On estan els angles morts i com es regulen els retrovisors, en «La conducció de vehicles pesants».

11. Llums, plaques i marques de contorn

Un camió és ample, alt i llarg, i de nit només es veu el que il·lumina o reflectix. Per això du més dispositius que un turisme (figura 6).

Dues vistes d'un camió. Darrere: llums de gàlib roigs a dalt, en les cantonades, llums de posició i de fre roigs, intermitents grocs, llum antiboira posterior, llum de marxa arrere blanc, llum de la matrícula, captafars roigs i franja de marcatge de contorn. De costat: llums de gàlib a dalt de tot, llums de posició laterals i captafars laterals grocs repartits pel lateral, i franja reflectora de contorn.

Figura 6. Llums i marques que distingixen un camió (esquema sense escala). Les de gàlib marquen el més ample i alt; les laterals, que el vehicle és llarg.

DispositiuQuan és obligatoriColor i lloc
Llum de gàlibVehicle de més de 2,10 m d'amplària (un camió de 2,55 m sempre)Dos visibles pel davant (blancs) i dos pel darrere (roigs), en el punt més alt possible
Llum de posició lateralVehicle de més de 6 m de llargària (excepte les cabines amb bastidor: el camió que ix de fàbrica només amb la cabina i el xassís, encara sense carrossar)Groc, repartit pel lateral
Captafars lateralsVehicle de més de 6 m de llargàriaGrocs, repartits pel lateral
Captafars de darrereTot automòbilRoigs, no triangulars
Llum antiboira posteriorTot automòbilRoig, un o dos
Llum de marxa arrereTot automòbilBlanc, un o dos

Un remolc o semiremolc du captafars de darrere triangulars i captafars laterals, a més del llum de gàlib si passa de 2,10 m d'amplària i els llums de posició laterals si passa de 6 m de llargària. El llum d'estacionament només es permet en vehicles de fins a 6 m de llarg i 2 m d'ample. En els altres, com quasi tots els camions, està prohibit.

Marques i plaques. A més dels llums, el camió du distintius reflectors:

  • V-23, distintiu de vehicles de transport de mercaderies. És un marcatge de contorn: franges reflectores que senyalitzen els vehicles llargs i pesants i els seus remolcs, pel darrere i pel lateral. Seguixen el Reglament CEPE/ONU 48.
  • V-6, vehicle llarg. Indica que el vehicle o el conjunt mesura més de 12 metres. Va darrere, centrada. Veure «Masses i dimensions».

Quan s'encenen els llums de gàlib, en «Masses i dimensions». La dotació d'emergència (V-16, jupetí i extintor) està en «Comportament en cas d'accident». Un camió de més de 3.500 kg du extintor siga o no de servei públic, i les falques no formen part d'eixa dotació (RGV, annex XII).

12. Limitador de velocitat i tacògraf

El limitador de velocitat impedix que el vehicle passe d'una velocitat. El Reial decret 1417/2005 obliga a dur-lo en:

  • Camions (N2 i N3): regulat perquè no passe de 90 km/h.
  • Autobusos (M2 i M3): regulat perquè no passe de 100 km/h.

El dispositiu ha de funcionar correctament en tot moment i mantindre els seus precintes. L'instal·len i el comproven tallers autoritzats. Si no funciona bé, o si es trenca o es retira un precinte (per exemple, després d'una reparació en el vehicle o en el tacògraf), cal comprovar-lo en un d'eixos tallers. No s'aplica, entre d'altres, als vehicles de les Forces Armades i dels serveis d'urgència, ni als que per construcció no poden superar eixa velocitat.

El tacògraf registra la conducció, les pauses i els descansos. Els seus tipus, targetes i registres estan en «El tacògraf». Ací n'hi ha prou amb saber que el Reglament General de Vehicles diu que un vehicle de motor du instal·lats tacògraf i limitador quan la reglamentació ho exigisca.

13. Altres elements

  • Resistències a l'avanç. Per a mantindre una velocitat constant, el motor ha de véncer la resistència aerodinàmica (l'aire), la de rodament (els pneumàtics sobre el terra) i la de la transmissió. Com més de pressa vas, més turbulències crea l'aire al voltant del camió i més creix la resistència aerodinàmica.
  • Deflector de cabina. Un deflector en la part superior de la cabina fa que l'aire passe per damunt de la càrrega. La resistència a l'avanç disminuïx. No canvia com s'ha de repartir la càrrega ni fa el vehicle menys estable.
  • Protecció de darrere antiencastament. Els vehicles, inclosos els remolcs, han de donar en la part de darrere una protecció eficaç perquè un altre vehicle no s'hi fique per davall.
  • Protecció lateral i davantera. Els vehicles de mercaderies duen protecció lateral i dispositiu antiencastament davanter si ho exigix la reglamentació. Estos elements protegixen en un xoc; no eviten que passe.

Novetats de la norma

  • 30 de maig de 2026: dibuix mínim d'1,0 mm en camions, autobusos i remolcs pesants (M2, M3, N2, N3, O3 i O4). Per a turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg (M1, N1, O1 i O2) continua sent 1,6 mm. Desapareix la regla dels claus de 2 mm en els pneumàtics de neu.
  • 30 de maig de 2026: pneumàtics de neu. Per a les restriccions d'hivern, un vehicle de més de 3.500 kg du pneumàtics 3PMSF o POR com a mínim en l'eix de direcció i en els eixos motors.
  • 7 de juliol de 2024: assistents en els camions nous (control de la pressió dels pneumàtics, informació d'angles morts, detector de marxa arrere, senyal de frenada d'emergència…). El detall està en «Seguretat viària».

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Temps del motor4 carreres, 2 voltes del cigonyalUna carrera és mitja volta
Dibuix mínim, camió1,0 mmTurismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg, 1,6 mm. Des del 30-5-2026
ReesculpitNomés en més de 3,5 tPneumàtic marcat «Regroovable» o ∪
Limitador, camions N2 i N390 km/hAutobusos M2 i M3, 100 km/h
Llum de gàlibMés de 2,10 m d'amplàriaDos davant i dos darrere
Llums lateralsMés de 6 m de llargàriaPosició i captafars grocs
V-6Més de 12 mDarrere, centrada
Gran angular i proximitatObligatoris en N2 de més de 7,5 t i en N3En N2 de fins a 7,5 t són opcionals
Retrovisor de proximitat (classe V)A més de 2 m del terraSi no es pot, prohibit
Pressió dels pneumàticsEs mesura en fredAmb el pneumàtic calent no es treu aire

Resum

  • El dièsel només aspira aire, el comprimix fins que s'escalfa i s'inflama en injectar gasoil. No té encesa per guspira.
  • Una carrera del pistó és mitja volta del cigonyal. Quatre temps són dues voltes.
  • Les bugies d'incandescència ajuden a arrancar en fred. No donen guspira.
  • Trepitjar l'embragatge desconnecta el motor del canvi. Si grata en posar una marxa, el sincronitzador està desgastat. Els semieixos van en l'eix motriu.
  • Avanç i eixida retornen el volant a la línia recta. Una caiguda excessiva gasta la vora exterior del pneumàtic.
  • Un amortidor gastat frena menys les oscil·lacions de molles i ballestes.
  • Els frens pneumàtics duen un cilindre per cada tambor. Una fuita es veu perquè el manòmetre no manté la pressió. Els frens calents perden eficàcia (fading).
  • En un circuit hidràulic, el sagnador buida l'aire.
  • La pressió dels pneumàtics es mesura en fred. L'índex de càrrega és el pes màxim, i 149/145 són senzill i bessó.
  • Retrovisors: dos de classe II obligatoris; gran angular i proximitat, obligatoris en N2 de més de 7,5 t i en N3.
  • Llum de gàlib amb més de 2,10 m d'amplària. Llums i captafars laterals amb més de 6 m de llargària.
  • El limitador dels camions N2 i N3 està regulat a 90 km/h, amb precintes.

Comprova que ho has entés

1. Quantes voltes dona el cigonyal en un cicle complet de quatre temps i quantes és una carrera?

Resposta

Dues voltes el cicle complet. Cada carrera del pistó és mitja volta.

2. En un motor dièsel, per a què servixen les bugies d'incandescència i quin sistema no té?

Resposta

Escalfen la cambra per a facilitar l'arrancada en fred. No donen guspira. El dièsel no té sistema d'encesa.

3. En trepitjar l'embragatge i posar una marxa, grata. Què passa?

Resposta

El sincronitzador d'eixa marxa està desgastat.

4. Com notes que el circuit pneumàtic dels frens té una fuita?

Resposta

La lectura del manòmetre no es manté en la pressió normal de treball.

5. Un pneumàtic du «149/145». Què et diu?

Resposta

Que aguanta una càrrega diferent segons el muntatge: 149 per a roda senzilla i 145 per a bessona.

6. Quins retrovisors són obligatoris en un N3 i a quina alçada va el de proximitat?

Resposta

Dos principals de classe II (un a cada costat), un gran angular de classe IV i un de proximitat de classe V. El de proximitat va a més de 2 metres del terra.

Ja te'l saps?

Preguntes freqüents de Aspectes tècnics