L'adherència i els frens
En este tema:
- Què és l'adherència i de què depén: pneumàtics, calçada, vehicle i tu.
- Què llisca més, sobretot amb pluja: les primeres gotes, les marques pintades, la graveta, les fulles i els bassals.
- Com es repartixen i es fan servir els dos frens del ciclomotor, i per què el pes se'n va cap endavant en frenar.
- Com frenes amb suavitat, en una emergència i abans d'una revolta, i què fas si es mullen els frens.
- Quanta distància deixar amb el de davant quan la calçada està mullada.
Un ciclomotor es recolza a terra amb dues petjades de goma xicotetes. Per aquí passa tot el que fas: frenar, girar i accelerar. Si eixes petjades perden l'adherència, no hi ha carrosseria que et protegisca: caus. Per això este tema és curt en regles i llarg en seny, i en l'examen ix en preguntes molt concretes: la pluja, les marques viàries, els bassals i la distància de seguretat.
1. L'adherència
L'adherència (o agafada) és la capacitat del pneumàtic per a mantindre's enganxat al paviment sense lliscar. És el límit de tot: els frens poden parar la roda, però el que deté el ciclomotor és el fregament entre la goma i el terra. Si li demanes més del que dona (fres massa fort, gires massa de pressa), la roda llisca i deixes de controlar.
L'adherència depén d'estos factors:
| Factor | Millora l'agafada | L'empitjora |
|---|---|---|
| Pneumàtics | Dibuix en tota la superfície, pressió correcta | Dibuix desgastat, pressió incorrecta |
| Calçada | Seca, neta i rugosa | Mullada, amb fang, oli, fulles, sorra o graveta, gel o neu; llambordes |
| Ciclomotor | Frens i suspensió en bon estat | Frens o amortidors desgastats: la roda rebota i perd contacte |
| Pes | Anar sol, dins del que està autoritzat | Passatger i càrrega: més massa per a detindre |
| Tu | Velocitat moderada i moviments suaus | Frenades brusques, acceleracions brusques i girs bruscos |
També compta la inclinació: com més inclinat vas, menys adherència et queda per a frenar o accelerar alhora. I l'adherència depén del pneumàtic i del ferm, no de la potència del motor.
Pneumàtics amb pluja. El dibuix existix per a evacuar l'aigua i, per això, amb pluja el ciclomotor s'agafa millor si el pneumàtic conserva el dibuix en tota la superfície. Quant dibuix cal i per què, està en Funcionament i manteniment del ciclomotor: aquí només importa que un pneumàtic gastat s'agafa pitjor i llisca abans.
Pressió. És la del manual del ciclomotor, mesurada en fred. Ni pujar-la ni baixar-la millora l'agafada amb pluja:
| Pressió | Què passa |
|---|---|
| Superior a la correcta | Menys superfície en contacte amb el terra, així que menys adherència. |
| Inferior a la correcta | El pneumàtic es deforma, s'escalfa i es desgasta més, i el ciclomotor és més inestable. |
Si dus passatger o càrrega, mira en el manual si indica una altra pressió. No la canvies pel teu compte.
Atenció a l'examen: amb pluja no s'«ajuda» l'agafada inflant més ni desinflant una mica. El que ajuda és el dibuix en bon estat.
2. Què llisca més
El millor paviment és el d'asfalt sec, rugós i sense brillantors. Perds adherència quan hi ha alguna cosa entre la goma i el terra, o quan el terra és llis:
| Què | Per què llisca |
|---|---|
| Aigua, i més encara bassals | Pel·lícula entre la goma i l'asfalt; a més, mullen els frens |
| Marques viàries pintades (passos per a vianants, fletxes, línies) | La pintura és molt relliscosa quan la calçada està mullada |
| Tapes de clavegueram, reixes i planxes metàl·liques | Metall llis, encara més amb aigua |
| Fulles | Mullades, s'enganxen al ferm i amaguen les marques viàries |
| Sorra i graveta | Actuen com a coixinets sota la roda |
| Fang, oli i gasoil | Pel·lícula sobre el ferm; l'oli es veu com una taca fosca amb reflexos de colors |
| Llambordes i superfícies llises o brillants | Poc fregament, sobretot mullades |
| Gel i neu | És el ferm amb menys adherència |
Estos senyals t'avisen d'alguns d'eixos trams: paviment lliscant (P-19), projecció de graveta (P-28) i presència de gel o neu (P-34).

Les primeres gotes són les pitjors
Quan comença a ploure, l'aigua es barreja amb la brutícia i l'oli que hi ha sobre l'asfalt i forma una pel·lícula molt relliscosa. Per això la calçada és més lliscant quan cauen les primeres gotes, no quan ha plogut molt: una pluja llarga arrossega part d'eixa brutícia. Continua lliscant, però menys que al principi.
Tampoc no és cert que una calçada neta, sense fulles, sorra ni graveta siga la més lliscant. És al revés: és la que millor s'agafa.
Com hi passes per damunt
Si no pots evitar-les, aplica sempre el mateix (figura 1):
- Reduïx abans, amb el ciclomotor recte.
- Passa recte i el més vertical possible, sense inclinar-te.
- No frenes ni acceleres damunt. L'adherència que queda és poca i frenar o accelerar li demana més del que té.
Figura 1. Amb la calçada mullada, estes zones s'agafen poc. Reduïxes abans i hi passes recte i sense frenar.
Atenció a l'examen: si et pregunten quina zona és especialment relliscosa amb la calçada mullada, la resposta és les marques viàries pintades. Un tram acabat d'asfaltar o una rampa no ho són de manera especial.
3. Pluja: frenada més llarga i més distància
Amb la calçada mullada baixa l'adherència, i amb ella puja tota la resta:
- La distància de frenada és més gran que sobre sec. No és menor ni igual: l'aigua forma una pel·lícula entre el pneumàtic i l'asfalt i el pneumàtic s'agafa menys.
- Augmenta el risc d'accident, perquè els frens poden deixar de funcionar bé (apartat 7).
- Compta a més la velocitat: en doblar-la, la distància de frenada es multiplica per quatre aproximadament (més en La velocitat).
- Cal augmentar la distància de seguretat amb el vehicle de davant, sempre que la calçada estiga mullada i no només si està molt negada d'aigua o és de nit.
- Modera la velocitat i fes tots els moviments amb més suavitat.
Aquaplaning. Amb pluja intensa i sobretot a velocitat elevada, l'aigua pot quedar entre el pneumàtic i el terra: el pneumàtic es munta sobre ella, deixa de tocar l'asfalt i la direcció i els frens deixen de respondre. Existix també en el ciclomotor. S'evita amb velocitat moderada i amb el dibuix en bon estat. Si et passa, subjecta el manillar recte i amb fermesa, deixa anar l'accelerador amb suavitat i no frenes bruscament ni gires fins que la roda torne a agafar-se.
Atenció a l'examen: la pluja no millora l'adherència (els pneumàtics no «es netegen») ni escurça la frenada.
4. Els dos frens del ciclomotor
El ciclomotor de dues rodes du un fre per a la roda davantera i un altre per a la de darrere, independents.
- Fre davanter. Va amb la maneta dreta, la del costat de l'accelerador.
- Fre de darrere. Segons el model, és una maneta (en molts, l'esquerra) o un pedal. Mira quin és el teu en el manual, abans d'eixir.
- El llum de fre s'encén en accionar qualsevol dels dos.
Com es repartix la frenada
En frenar, el pes del ciclomotor i del conductor es desplaça cap endavant: la roda davantera es carrega i la de darrere es descarrega. Per això el fre davanter és el que més frena, aproximadament un 70 %, i el de darrere, un 30 %. És una xifra orientativa, no una regla exacta.
Figura 2. En frenar, el pes se'n va a la roda davantera; en accelerar, a la de darrere. Esquema sense escala.
D'aquí ixen regles pràctiques:
- Fes servir els dos frens alhora, augmentant la força de manera suau i progressiva. Cap dels dos servix per si sol per a frenar bé.
- No premes de cop el davanter. És el que més frena, perquè la roda davantera va carregada, però si el prems de cop la bloqueges. És el bloqueig més perillós: la roda que dirigix deixa de girar, perds la direcció i l'equilibri i és fàcil caure. Això és especialment cert inclinat o en un gir tancat, encara que vages a poc a poc.
- Amb el ferm lliscant, prem menys el davanter i una mica més el de darrere, perquè no es bloquege la roda directriu.
- Dosifica el de darrere. Amb el pes cap endavant, la roda de darrere va descarregada i perd l'adherència: es bloqueja amb menys força en el comandament. Mentres fres, pots prémer més el davanter i has d'afluixar una mica el de darrere. Una roda de darrere bloquejada derrapa.
- Amb passatger, la distància de frenada augmenta (dus més massa per a parar), però el de darrere es bloqueja amb més dificultat, perquè du més pes damunt.
Atenció a l'examen: amb passatger (o amb càrrega) es frena en més distància, no en menys. I com més carregat va el ciclomotor, pitjor frena.
5. Com es frena
Frenada normal
Frenar bé comença abans de frenar.
- Anticipa't. Mira lluny i frena amb temps, per a no haver-ho de fer de cop.
- Deixa anar l'accelerador i deixa que el motor retinga (fre motor). Amb un ciclomotor amb marxes, reduir també servix per a retenir.
- Frena amb suavitat i de manera progressiva: primer suau, augmentant després.
- Avisa qui ve darrere si vols reduir de manera considerable: comprova abans que no hi ha risc darrere i toca el fre diverses vegades perquè s'encenga el teu llum de fre, o mou el braç de dalt a baix amb moviments curts i ràpids. Tret de perill imminent, no reduïsques bruscament.
Frenada d'emergència
Procura dur el ciclomotor recte i vertical, que és com millor es frena, i frena amb força, però sense bloquejar les rodes: prem ràpid, però de manera progressiva, i fes servir els dos frens. Una roda bloquejada no gira, llisca: frena pitjor, augmenta la distància i perds el control de la direcció.
- Si una roda es bloqueja, afluixa una mica el comandament i torna a prémer.
- Si el teu ciclomotor du ABS, el sistema regula la pressió de frenada per evitar el bloqueig de les rodes quan fres amb força. No crea adherència allà on no n'hi ha: sobre pintura mullada o graveta continua sent un terra que s'agafa poc. Alguns ciclomotors duen frenada combinada (un comandament que frena les dues rodes): mira en el manual com repartix el teu.
Baixades llargues
Si fres sense parar, els frens s'escalfen massa i perden eficàcia (fading). En una baixada llarga, retín amb el motor i fes servir el fre només quan calga, a intervals, no amb una frenada contínua. Si el teu ciclomotor és automàtic, el fre motor reté poc o gens i depens gairebé només dels frens; amb marxes, baixa a una de més curta.
6. Frenar en una revolta
Una revolta ja et demana adherència per a girar. Si a més fres dins d'ella, demanes al pneumàtic dues coses alhora: parar i mantindre la trajectòria. En una revolta, a més, una força t'empeny cap a fora, i creix amb la velocitat. Si fres en plena revolta, la roda pot perdre l'adherència (inclinat tens menys adherència per a frenar, i la davantera es bloqueja amb facilitat) i caus. Per això:
- Frena abans d'entrar en la revolta, amb el ciclomotor recte. És la tècnica correcta.
- Dins de la revolta, mantín una velocitat constant i estable.
- En eixir, quan el ciclomotor torna a anar recte, accelera amb suavitat.
Figura 3. L'ordre d'una revolta: frenar abans, mantindre dins i accelerar en eixir. Esquema sense escala.
Si has de reduir de marxa, també va abans de la revolta: primer fres i després reduïxes. Accelerar abans d'entrar en la revolta és un error: et porta cap a l'exterior i pots perdre el control.
Si una emergència t'obliga a frenar en plena revolta, fes-ho amb molta suavitat. És millor no arribar a eixa situació: anticipa't i entra més a poc a poc, sobretot amb el ferm mullat o brut. Si has entrat massa de pressa, deixa d'accelerar, no frenes de cop i mira l'eixida de la revolta, no la vora.

Atenció a l'examen: «frenar dins de la revolta» i «accelerar abans d'entrar» són les dues opcions falses. La correcta és frenar abans d'entrar.
7. Frens mullats i bassals
Si la calçada està mullada i travesses un bassal, els frens poden perdre eficàcia perquè es mullen i no funcionen correctament. No és veritat que l'aigua «netege» els pneumàtics i millore l'adherència, ni que els frens no es vegen afectats.
Què fer just després de passar un bassal o un tram mullat:
- Comprova que no venen enganxats darrere i que circules a una velocitat baixa.
- Acciona els frens amb suavitat, diverses vegades seguides. El fregament els escalfa i en eixuga l'aigua.
- Comprova que responen abans de tornar a la velocitat normal.
No és el mateix que frenar a fons repetidament per «treure l'aigua» de sota el pneumàtic: això no servix i és perillós.
El mateix val si el ciclomotor ha passat la nit a la intempèrie amb humitat o pluja: abans d'eixir, compta que els frens trigaran a respondre i prova'ls amb suavitat a baixa velocitat.
Atenció a l'examen: «Sí, perquè en mullar-se no funcionen correctament» és la resposta quan pregunten si els frens poden perdre eficàcia amb bassals.
8. Distància de seguretat
Amb el vehicle de davant deixes una distància que et permeta detindre't sense topar amb ell si frena bruscament. No hi ha una xifra fixa: ni «50 metres» ni «el doble de la llargària del ciclomotor». Depén de la teua velocitat i de l'estat del terra, dels pneumàtics i dels frens. Amb la calçada mullada, la distància de seguretat augmenta. Com a consell de la DGT, deixa almenys 2 segons respecte a un punt fix de la via, i 3 o més amb pluja, neu o gel. Les altres xifres (100 metres o 4 segons en un túnel) i com es calcula la distància de detenció, amb la de reacció i la de frenada, estan en La velocitat.
Atenció a l'examen: quan et pregunten per la distància de seguretat, la resposta és sempre la que permet frenar sense topar si el de davant frena de cop. Les opcions amb una xifra fixa (50 metres, el doble del teu ciclomotor) són falses.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Dispositius de frenada | 2 | Un en la roda davantera i un altre en la de darrere |
| Doblar la velocitat | Frenada ×4 | Aproximat |
| Repartiment de la frenada | ≈ 70 % davant, ≈ 30 % darrere | Orientativa; el pes se'n va a la roda davantera |
| Frenada amb calçada mullada | Més llarga que sobre sec | Sense xifra: no s'aprén un percentatge |
| Distància de seguretat | No hi ha xifra fixa | La que et permet frenar sense topar |
| Distància de seguretat amb pluja | Augmenta | Sempre, no només amb bassals; consell DGT: 3 s o més |
| Pressió dels pneumàtics | La del manual, en fred | Ni més ni menys millora l'agafada |
Resum
- L'adherència és l'agafada del pneumàtic al terra i és el límit del que pots frenar i girar.
- Amb pluja t'agafes millor si el pneumàtic conserva el dibuix en tota la superfície. Ni pujar ni baixar la pressió ajuda.
- La calçada és més relliscosa amb les primeres gotes, i les marques viàries pintades són la zona més lliscant amb la calçada mullada.
- Tapes i reixes, fulles, sorra, graveta, fang, oli, llambordes, gel i neu reduïxen l'adherència. Sobre ells, reduïxes abans i hi passes recte i vertical, sense frenar.
- Amb la calçada mullada, la distància de frenada és més gran i la distància de seguretat ha d'augmentar.
- El ciclomotor du un fre davanter i un de darrere. En frenar, el pes se'n va cap endavant (≈ 70 % davant, ≈ 30 % darrere).
- Es frena amb els dos frens alhora, de manera suau i progressiva, sense bloquejar les rodes: una roda bloquejada allarga la frenada i perds la direcció.
- Amb passatger la frenada és més llarga, però la roda de darrere es bloqueja amb més dificultat.
- En una revolta, es frena abans d'entrar. A dins, velocitat constant. En eixir, acceleres amb suavitat.
- Després d'un bassal, acciona els frens amb suavitat diverses vegades per a eixugar-los.
- La distància de seguretat és la que et permet frenar sense topar. No hi ha xifra fixa.
Comprova que ho has entés
1. Amb pluja, què fa que el ciclomotor s'agafe millor: inflar més, desinflar o el dibuix del pneumàtic?
Resposta
El dibuix en tota la superfície. Amb poca pressió el pneumàtic es deforma i amb molta hi ha menys superfície en contacte: ni pujar-la ni baixar-la ajuda.
2. Quan és més lliscant la calçada amb pluja i quina zona llisca especialment?
Resposta
Amb les primeres gotes, perquè l'aigua es barreja amb la brutícia i l'oli de l'asfalt. Amb la calçada mullada, les marques viàries pintades són especialment relliscoses.
3. Estàs a punt d'entrar en una revolta. On fres, què fas a dins i què fas en eixir?
Resposta
Fres abans d'entrar, amb el ciclomotor recte. A dins mantens una velocitat constant. En eixir acceleres amb suavitat.
4. Has creuat un bassal i la calçada està mullada. Poden haver perdut eficàcia els frens i què fas?
Resposta
Sí, perquè en mullar-se no funcionen bé. Acciona els frens amb suavitat, diverses vegades seguides, a poca velocitat, per a eixugar-los.
5. En frenar, què els passa a les dues rodes i per què no has de prémer de cop el fre davanter?
Resposta
El pes se'n va cap endavant: la roda davantera es carrega i la de darrere es descarrega. Per això el davanter fa aproximadament el 70 % de la frenada i el de darrere el 30 %, i el de darrere s'ha de dosificar, perquè la roda descarregada es bloqueja amb menys força i derrapa. Si prems de cop el davanter, bloqueges la roda que dirigix: perds la direcció i l'equilibri i caus. Amb passatger, la de darrere es bloqueja amb més dificultat, però la frenada és més llarga.
6. Quina distància de seguretat deixes amb el vehicle de davant i què passa quan plou?
Resposta
La que et permeta frenar sense topar si el de davant frena bruscament: no és una xifra fixa. Amb la calçada mullada, augmenta.
Ja te'l saps?
