Accidents i primers auxilis
En este tema:
- Per què passen els accidents, a qui afecten més i què costen a tothom.
- Què t'obliga a fer la llei si et veus implicat en un accident, si el veus o si te n'assabentes.
- Com protegixes el lloc: llums d'emergència, jupetí, senyal V-16 connectat i on esperes, també en un túnel.
- La conducta PAS (protegir, avisar, socórrer) i com valores un ferit: consciència, respiració, posició lateral de seguretat i reanimació.
- Què fas i què no fas davant d'hemorràgies, fractures, cremades i un motorista amb casc, i què cobrix l'assegurança obligatòria.
Un accident és el pitjor moment per a improvisar. Els minuts següents decidixen si hi ha un segon atropellament, si un ferit s'ofega o si arriba a temps l'ambulància. Per això la llei t'obliga a actuar i l'examen pregunta molt per l'ordre: primer et protegixes i protegixes la zona, després avises i només llavors socorres. En este tema veuràs també les primeres atencions a un ferit. No et convertixen en sanitari: t'ensenyen a no empitjorar les coses i a mantindre'l amb vida fins que arribe l'ajuda.
1. Els accidents de trànsit: per què passen i què costen
1.1 Els tres factors
En tot accident intervenen tres factors: el factor humà (el conductor i els altres usuaris), el vehicle i la via i el seu entorn (traçat, paviment, temps, visibilitat). No pesen igual: la majoria dels accidents es deuen al factor humà, al comportament de qui conduïx.
D'aquí ix la idea més important: la majoria dels accidents són predictibles i evitables. S'eviten identificant i controlant amb antelació els factors de risc: la velocitat, l'alcohol i les drogues, la fatiga, les distraccions i algunes malalties. La premissa és conduir sempre amb la màxima seguretat. La velocitat, a més, ho agreuja tot: com més gran és la velocitat, més greus poden ser les lesions.
1.2 A qui afecten més i quan
- Joves. Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort i de lesions dels joves a Espanya. Hi influïx sobretot una baixa percepció del risc: els conductors sense experiència perceben poc el perill i respecten menys les normes, i en grup apareix sovint un comportament exhibicionista. Entre els 15 i els 16 anys augmenten els morts perquè comencen a conduir ciclomotors.
- Vehicles de dues rodes. És on un accident té més probabilitat de ser mortal. En els ciclistes atropellats, les lesions més greus solen estar en el cap.
- Tipus de via. El nombre més gran de morts es produïx en les vies interurbanes. En poblat els accidents que més víctimes produïxen són els atropellaments de vianants, i la majoria dels atropellaments ocorren en les ciutats.
- Quan. Al llarg del dia es concentren a les hores d'entrada i eixida de la feina, sobretot a última hora de la vesprada. Al llarg de l'any, en els períodes de vacances i els caps de setmana. Els accidents amb ciclistes són més freqüents en estiu, perquè amb el bon temps hi ha més bicicletes en la carretera.
1.3 Les conseqüències
Els accidents de trànsit són un greu problema sanitari i econòmic: una de les principals causes de mortalitat i de lesions. Tot i això, la gent sol subestimar com de greus són. Els seus costos s'agrupen així:
| Cost | Què inclou |
|---|---|
| Humà | Vides perdudes, anys de vida perduts, disminució de la capacitat productiva i patiment físic i psicològic de les víctimes, les seues famílies i amics |
| Material | Danys al vehicle, a la seua càrrega, a la via i el seu entorn i al medi ambient |
| Sanitari | Primers auxilis, tractament mèdic, rehabilitació i adaptacions posteriors |
| Administratiu | Gestió d'assegurances, processos judicials i serveis públics |
Les conseqüències afecten tota la societat, i els costos econòmics els acaben pagant tots els ciutadans, de manera directa o indirecta.
2. El que t'obliga la llei
2.1 Qui està obligat
La Llei de Trànsit i el Reglament General de Circulació obliguen tots els usuaris de la via que es vegen implicats en un accident, el presencien o en tinguen coneixement a:
- auxiliar o sol·licitar auxili per a atendre les víctimes, si n'hi ha;
- col·laborar per a evitar majors perills o danys;
- restablir, en la mesura que siga possible, la seguretat de la circulació;
- i col·laborar per a aclarir els fets.
Si no hi estàs implicat i arribes a un accident, has de detindre't i ajudar en el que t'afecte, tret que la teua col·laboració no siga manifestament necessària (l'ajuda ja està organitzada) o que l'autoritat o els seus agents ja estiguen en el lloc. En eixos casos, seguix la teua marxa sense detindre't a mirar: els curiosos destorben els equips de rescat i provoquen nous accidents.
Atenció a l'examen: «he de parar?» té quasi sempre la mateixa resposta: sí, tret que l'ajuda ja estiga organitzada o hagen arribat els agents. Si hi estàs implicat, pares sempre.
2.2 Si hi estàs implicat
Tot usuari implicat en un accident ha de, en la mesura que siga possible:
- Detindre's de manera que no cree un nou perill per a la circulació.
- Fer-se una idea de conjunt del que ha passat, per a establir un ordre de preferències: seguretat de la circulació, auxili a les víctimes, identificar-se i col·laborar amb els agents. No et precipites: mantín la calma i decidix abans d'actuar.
- Restablir o mantindre la seguretat de la circulació.
- Si aparentment hi ha algun mort o ferit greu, o ja s'ha avisat els agents, no modificar l'estat de les coses ni les empremtes o altres proves útils per a determinar la responsabilitat, tret que calga per a la seguretat dels ferits o de la circulació.
- Prestar als ferits l'auxili més adequat i demanar assistència sanitària.
- Avisar l'autoritat o els seus agents si aparentment hi ha algun ferit o mort, i quedar-se o tornar al lloc fins que arriben, tret que t'autoritzen a marxar, hages d'auxiliar els ferits o necessites que t'atenguen a tu.
- Comunicar la teua identitat als altres implicats si te la demanen. Si només hi ha danys materials i l'afectat no hi és (un cotxe aparcat), fes-li arribar com més prompte el teu nom i adreça, directament o a través dels agents.
- Facilitar les dades del vehicle als altres implicats si te les demanen.
Quan no cal avisar els agents. No és obligatori avisar-los ni quedar-te en el lloc si es donen les tres condicions alhora: només hi ha ferides clarament lleus (o cap), la seguretat de la circulació està restablida i cap dels implicats ho sol·licita. Si algun ho demana, cal avisar encara que no hi haja ferits. Amb morts o ferits que no siguen clarament lleus, sempre.
La declaració amistosa d'accident està prohibit emplenar-la en la plataforma de la via, és a dir, en la calçada o en el voral. Es fa en un lloc segur fora de la via.
2.3 Omissió del deure de socors
El Codi Penal castiga qui no socorre una persona desemparada i en perill manifest i greu podent fer-ho sense risc propi ni de tercers, i qui, sense poder socórrer-la, no demana ajuda amb urgència. És delicte encara que no hi estigues implicat en l'accident. Si l'accident el vas causar tu, la pena és major. I abandonar voluntàriament el lloc després de causar un accident amb morts o ferits greus és un altre delicte, el d'abandonament del lloc de l'accident.
La llei no et demana que et poses en perill: si ajudar suposa un risc per a tu o per a altres, complixes demanant auxili.
3. La conducta PAS
Davant d'un accident, l'ordre és sempre el mateix i no es salta cap pas:
| Pas | Què fas | Per què va en eixe ordre |
|---|---|---|
| P · Protegir | Primer et protegixes a tu (autoprotecció) i després protegixes la zona per a evitar nous accidents: senyalitzes i allunyes el perill | Si t'atropellen, hi ha una víctima més i ningú no avisa ni socorre |
| A · Avisar | Truques al 112 i dones les dades de l'accident | L'ajuda especialitzada és la que salva vides; com més prompte isca, millor |
| S · Socórrer | Atens els ferits: primer els valores i després actues | Només amb la zona segura i l'ajuda en camí |
Atenció a l'examen: si et pregunten què és el primer, la resposta és protegir, i dins de protegir, protegir-te a tu mateix. Ni trucar a la policia, ni atendre els ferits, ni organitzar els serveis d'urgència van abans.
4. Protegir: senyalitzar i posar-se a recer
Este apartat val igual si el teu cotxe s'ha avariat, si has tingut un accident o si et pares a ajudar en el d'altres.
4.1 El vehicle
- Si el vehicle pot seguir, seguix de seguida, circulant amb seguretat. Si necessita un servei d'auxili (grua), deixa com més prompte els carrils i vés pel voral dret fins a la primera eixida. Si no pots, detín-te en el voral dret o on destorbes menys.
- Si no pot seguir i el vehicle o la seua càrrega obstaculitzen la calçada, senyalitza'l i fes el necessari per a retirar-lo com més prompte. Si és factible, treu-lo de la calçada i deixa'l com si l'estacionares.
- Immobilitza'l: fre de mà i contacte tallat (motor apagat). Fes el mateix amb els vehicles accidentats, per a evitar que es moguen o s'incendien.
- Si et pares a ajudar, detín-te on no crees un nou perill, lluny de l'accident i fora de la calçada si pots.
4.2 La senyalització: llums, jupetí i V-16
El primer, tan bon punt immobilitzes el vehicle, és encendre el llum d'emergència (els quatre intermitents) i, quan calga, els llums de posició. Després:
- Jupetí reflectant. En vies interurbanes, el conductor d'un turisme que ix del vehicle i ocupa la calçada o el voral ha de dur posat un jupetí reflectant d'alta visibilitat. Posa-te'l abans de baixar: convé tindre'l a l'abast de la mà, no en el maleter. El mateix val per a autobusos, camions, furgonetes, vehicles mixtos, conjunts i, des de l'1 d'octubre de 2026, motocicletes.
- Senyal V-16. Des de l'1 de gener de 2026 l'únic dispositiu de presenyalització de perill vàlid és el senyal lluminós V-16 connectat. És un llum de color groc auto que es col·loca a la part més alta possible del vehicle (normalment el sostre), perquè es veja des de lluny. En encendre'l comunica la seua activació i la posició del vehicle al punt d'accés nacional de trànsit (la plataforma de la DGT). Tant se val el tipus de via: autopista, autovia, carretera convencional de doble sentit o calçada de sentit únic; sempre va en el sostre.
- Els triangles ja no valen. Abans calia baixar i caminar per la calçada o el voral per a col·locar-los, amb risc d'atropellament. Per això és més segur el V-16: es col·loca sense caminar per la calçada.
El V-16 no substituïx els llums d'emergència: s'usen les dues.
Els turismes, i les furgonetes i vehicles mixtos de fins a 3.500 kg, han de dur en la seua dotació obligatòria el V-16 i un jupetí reflectant, a més d'una roda de recanvi o un sistema alternatiu. La farmaciola no és obligatòria en un turisme particular, però és recomanable: guants, apòsits i gases estèrils. Un collarí no es recomana: col·locar-lo malament pot agreujar una lesió de coll.
4.3 Els ocupants: on esperar
Amb el vehicle immobilitzat sense poder seguir, com a norma general els ocupants han d'eixir si hi ha un lloc segur fora de la plataforma (fora de la calçada i del voral), per exemple darrere de la barrera de seguretat. Ixen pel costat contrari al trànsit i sense caminar ni quedar-se en els carrils ni en el voral. Si les condicions de la circulació no deixen eixir amb seguretat, es queden a dins amb el cinturó cordat.
En autopistes i autovies cap dels ocupants no pot caminar per la calçada, en cap cas. Per a demanar ajuda, usa el telèfon o el pal de socors (SOS) més proper, sense caminar per la calçada.
Figura 1. Llums d'emergència, jupetí abans de baixar i V-16 en el més alt; després, tots fora de la via pel costat contrari al trànsit. Ningú no camina per la calçada ni pel voral per a posar triangles.
4.4 Túnels i passos inferiors
Un túnel és un espai tancat, amb poc lloc per a apartar-se i on el fum s'acumula. Si el teu vehicle queda immobilitzat en un túnel o pas inferior per una emergència:
- Apaga el motor, encén el llum d'emergència i deixa encesos els llums de posició.
- Si pots, porta'l a la zona d'emergència (apartador) més pròxima en el teu sentit; si no n'hi ha, detín-lo el més a prop possible de la vora dreta.
- Col·loca i activa el V-16.
- Demana auxili sense demora des del pal SOS més pròxim, si n'hi ha, i seguix les instruccions que et donen.
- Ix del vehicle amb els altres ocupants i vés ràpidament al refugi o l'eixida més pròxims, sense anar mai per la calçada si hi ha zones excloses als vehicles (voreres o passadissos).
Si l'avaria deixa que el vehicle continue movent-se, no et detingues: continua fins a la eixida del túnel o, si no és possible, fins a una zona d'emergència.
Si hi ha un incendi, acosta el vehicle tant com pugues a la dreta, per a no tallar el pas als vehicles d'emergència, apaga el motor i deixa la clau posada i les portes obertes: així els bombers poden moure'l si destorba. Ix del vehicle i allunya't, amb els altres ocupants, cap al refugi o l'eixida més pròxims, en sentit contrari al foc.
Figura 2. Amb foc en el túnel: a la dreta, motor apagat, clau posada, portes obertes i a peu cap a l'eixida, allunyant-te del foc. Sense escala.
Si et quedes parat dins del túnel pel propi trànsit (una retenció), no és una emergència: no isques del vehicle, encén temporalment el llum d'emergència per a avisar els de darrere, mantín els llums de posició, apaga el motor i deixa la major distància possible amb el de davant.
Estos senyals t'ajuden a trobar el pal SOS, l'apartador i l'eixida: S-27 (auxili en carretera: indica el pal de socors més proper), S-34 (apartador) i S-980 (eixida d'emergència).

4.5 La zona d'intervenció
Quan arriben els serveis d'emergència, en el lloc de l'accident mana l'autoritat de trànsit o els seus agents (o el responsable de l'incident que designen): decidixen quin personal i quins equips es queden en la zona d'intervenció i on es col·loquen els vehicles d'emergència. La finalitat és garantir la millor assistència a les persones. Per això:
- S'usen els recursos idonis i estrictament necessaris.
- Els serveis d'auxili ocupen el mínim possible de la calçada.
- S'evita la presència de persones alienes a l'assistència.
Si ja està tot organitzat, col·labora seguint les seues indicacions i, si no et necessiten, marxa.
5. Avisar: el 112
El 112 és el telèfon únic d'emergències en tota la Unió Europea, i el que has d'usar preferentment per a demanar auxili. En trucar, dona dades clares:
- On: la via, el punt quilomètric o una referència, i el sentit de la marxa.
- Què ha passat: tipus d'accident i vehicles implicats.
- Quants ferits hi ha i com estan (si responen, si respiren, si sagnen, si estan atrapats).
- Riscos afegits: foc, fum, mercaderies perilloses, vehicles en posició inestable.
- Qui ets: identifica't amb les teues dades personals (nom i un telèfon de contacte).
No penges fins que te ho diguen: l'operador pot necessitar més dades o donar-te instruccions.
6. Socórrer: les regles generals
6.1 Qui i com
Les tècniques de suport vital (obrir la via aèria, la reanimació) corresponen al personal especialitzat. Només les has d'aplicar tu si estàs totalment segur de conèixer-les i de poder fer-les. El que sí que pot fer qualsevol, i és el que més ajuda: protegir, avisar, valorar el ferit, mantindre'l en la millor posició, abrigar-lo i vigilar-lo fins que arribe l'ajuda.
6.2 No moure el ferit
Com a norma general, no mogues els ferits ni els tragues del vehicle: espera l'ajuda especialitzada. Una lesió de columna mal manipulada pot acabar en una paràlisi. Només es mou un ferit quan és imprescindible per a la seua seguretat: un perill imminent (foc, risc d'atropellament) o una parada cardiorespiratòria, que obliga a posar-lo cara amunt sobre el terra per a la reanimació.
Si cal moure'l, es mou en bloc, amb el cap, el coll i el tronc alineats en el mateix eix, sense doblegar-lo ni girar-lo.
6.3 El que sí i el que no
| Fes | No faces |
|---|---|
| Abriga'l sempre, en hivern i en estiu, per a evitar que perda calor | Donar-li de beure ni de menjar, ni aigua ni alcohol |
| Afluixa les peces que li oprimisquen el coll o dificulten la respiració | Donar-li medicaments: ni tranquil·litzants, ni calmants, ni estimulants |
| Protegix el seu coll de moviments bruscos; sense collarí, subjecta el cap i el coll amb les mans i els avantbraços | Posar-li coixins o altres objectes sota el cap |
| Parla-li i tranquil·litza'l, encara que semble no sentir-te | Treure'l del vehicle fins que arribe l'ajuda especialitzada |
| Vigila la seua respiració fins que arribe l'ajuda | Tamponar una hemorràgia pel nas o l'orella |
6.4 El casc del motorista
Com a norma general, no se li retira el casc a un motorista accidentat: en retirar-lo de manera incorrecta es poden agreujar les lesions del cap, el coll o la columna. Només es retira si impedix respirar o és imprescindible per a atendre la respiració, i només si es coneix la tècnica adequada.
Atenció a l'examen: «retirar-li el casc per a prendre-li el pols» o «perquè està més còmode» són respostes falses. L'única excepció és la respiració.
6.5 Traslladar un ferit en el teu cotxe
És excepcional: només quan la situació és molt greu i no hi ha un altre mitjà, perquè l'ambulància no pot arribar o trigarà massa i la vida del ferit en depén. La norma no fixa un termini d'espera a partir del qual es puga traslladar.
- Si el 112 indica que és imprescindible traslladar-lo i pots triar, usa un vehicle ampli (una camioneta o un camió) que permeta portar-lo estirat, amb el cap, el coll i el tronc alineats, i en la posició més adequada al seu estat, no un turisme per ràpid que siga. No el poses de costat per rutina si ha patit un cop.
- Immobilitza l'eix cap-tronc.
- Has de respectar les normes de circulació en tot cas, sobretot en les interseccions: no ets un vehicle prioritari. Perquè els altres s'adonen de la situació, usa el clàxon de manera intermitent i el llum d'emergència, o agita un mocador. Els agents et poden demanar que justifiques la urgència.
Atenció a l'examen: si et pregunten quin vehicle tries per a un trasllat urgent sense ambulància, la resposta és un camió o una camioneta ampla, que permeta portar el ferit estirat i en la posició més adequada al seu estat. No el més ràpid ni un turisme «per ser més confortable».
7. Valorar el ferit i mantindre'l amb vida
7.1 L'ordre de la valoració
Abans de fer res a un ferit, avalua el seu estat per a saber com de greu està. El primer que esbrines és si està conscient:
- Respon? Parla-li en veu alta i clara. Si no contesta, no el sacsegues, perquè pot tindre una lesió de coll: el manual de primers auxilis de la DGT ensenya un estímul dolorós controlat, com un pessic en el dors de la mà. Si respon, és conscient: no el mogues, abriga'l, vigila'l i no li dones de beure. Si no respon, truca al 112 amb l'altaveu del telèfon activat: l'operador et guia en els passos següents.
- Mantín oberta la via aèria. En un inconscient la llengua cau cap arrere i tapa la gola. Si no ha patit un cop, amb el ferit cara amunt, estira el mentó cap amunt (inclinant el cap cap arrere amb l'altra mà en el front) i retira les restes que veges en la boca. Si ha patit un cop, evita moure-li el coll i seguix les instruccions del 112; si estàs format, utilitza la tracció mandibular.
- Respira amb normalitat? Mira si el pit es mou, escolta i nota l'aire en la teua galta. No dediques a comprovar-ho més de 10 segons. Si només fa boquejades soltes, lentes o sorolloses, no està respirant: tracta'l com una parada. Si no respon i no respira amb normalitat, inicia la reanimació amb l'ajuda del 112: no l'endarrerisques buscant el pols.
Fixa't també en com respira. Una respiració sorollosa o molt dificultosa sol indicar que les vies respiratòries estan parcialment obstruïdes. Una respiració superficial i irregular, amb pauses prolongades, fa sospitar un dany cerebral. Vigila-la: si passa a boquejades soltes, comença la reanimació.
Atenció a l'examen: la primera comprovació davant d'un ferit inconscient és si respira amb normalitat, i el temps màxim per a comprovar-ho és de 10 segons, no 30 ni 45. Buscar el pols no forma part de la valoració d'un socorrista: és difícil notar-lo amb seguretat i endarreriria la reanimació.
Figura 3. Consciència, via aèria i respiració, per eixe ordre. Si no respon, truca ja al 112. Cada resposta et porta a una actuació diferent.
7.2 Inconscient que respira amb normalitat
Primer, ha patit un cop? En un accident de trànsit quasi sempre n'hi ha, i girar-lo pot danyar la columna. Si ha patit un cop i respira amb normalitat, evita moure'l i subjecta el seu cap perquè no gire el coll. Si està cara amunt, mantín-lo així i vigila la seua respiració (Consell Europeu de Ressuscitació, 2025). Si vomita i necessites girar-lo perquè no s'ofegue, demana ajuda per a girar-lo de costat en bloc, mantenint alineats el cap, el coll i el tronc. Seguix les instruccions del 112. És el que el manual de la DGT anomena col·locar-lo en posició lateral de seguretat «amb extrem compte», amb el coll immobilitzat.
Sense cop: posició lateral de seguretat. Una persona inconscient que respira amb normalitat i no ha patit un cop (un desmai, un mareig) es col·loca en posició lateral de seguretat, que en l'examen també s'anomena posició de defensa o posició lateral: estirada de costat, amb el cap girat cap a un costat i la boca cap a terra (algunes preguntes la descriuen com «semiestirat sobre el ventre amb el cap girat cap a un costat»). Així la llengua no cau cap arrere i, si vomita, el vòmit ix fora en lloc d'anar als pulmons. És la posició per a evitar l'obstrucció de les vies respiratòries. Després, vigila que continue respirant. A eixa persona no se la deixa boca avall ni semiasseguda.
Atenció a l'examen: si et pregunten per a què servix la posició lateral de seguretat o de defensa, la resposta és evitar l'obstrucció de les vies respiratòries. Això no la convertix en la postura de tot accidentat: després d'un cop, la regla és no moure'l, i només es gira en bloc, amb ajuda, si vomita.
7.3 No respira: reanimació cardiopulmonar
Si no respira, està en parada cardiorespiratòria i cal aplicar de seguida la reanimació cardiopulmonar (RCP). Assegura't que ja s'ha avisat el 112 (l'operador et pot guiar per telèfon) i:
- Massatge cardíac. Amb el ferit cara amunt sobre una superfície dura, col·loca't de genolls a un costat seu. Posa el taló d'una mà al centre del pit i l'altra al damunt, amb els braços rectes, i comprimix fort, deixant que el pit torne a pujar. Enfonsa el pit 5 o 6 cm. Ritme: entre 100 i 120 compressions per minut (l'examen diu «unes 100»).
- Respiració artificial. Si saps i pots donar ventilacions, alterna 30 compressions i 2 insuflacions: amb la via aèria oberta, tapa-li el nas i fes el boca a boca. Si no, fes només compressions, sense parar, i seguix les indicacions del 112. A un nadó se li fa el boca a boca-nas: la teua boca cobrix alhora la seua boca i el seu nas.
- Si la respiració boca a boca no és possible o no resulta eficaç, no et detingues: continua amb la reanimació, amb les compressions, fins que arribe l'ajuda o el ferit es recupere.
Cada insuflació dura al voltant d'1 segon, just perquè el pit s'eleve, i la pausa de les compressions per a donar les dues no ha de superar els 10 segons. Si el pit no s'eleva, no insistisques: després de dos intents, torna a les compressions.
Atenció a l'examen: el ritme del massatge, «unes 100 per minut», està dins de l'interval de 100 a 120. La pausa per a les dues insuflacions, 10 segons com a màxim, no 12-13. I si et pregunten per les insuflacions per minut en el suport ventilatori d'un adult, són unes 10, una cada 6 segons: és la tècnica dels sanitaris amb un ferit que té pols però no respira, no la reanimació d'un socorrista, que seguix el 30:2 o només compressions.
8. Hemorràgies
8.1 Hemorràgia externa
La sang ix per una ferida. L'actuació més eficaç i de menor risc, i la primera, és la pressió directa sobre la ferida, amb la mà protegida amb un guant si és possible (i una gasa o un apòsit). Si les lesions ho permeten, pots mantindre elevat el membre ferit (el braç o la cama), però el que deté l'hemorràgia és la pressió.
El torniquet no és la primera mesura. Si una hemorràgia d'un braç o una cama amenaça la vida i no es controla amb pressió directa, utilitza un torniquet comercial si saps fer-ho, seguint les indicacions del 112, i no l'endarrerisques: les guies (Consell Europeu de Ressuscitació, 2025) demanen posar-lo com més prompte en eixe cas. Anota l'hora i no l'afluixes: l'ha de retirar personal sanitari.
8.2 Hemorràgia per l'orella o el nas
Un ferit que sagna per l'orella o el nas després d'un cop es considera ferit greu i es tracta amb cautela: pot tindre una lesió en el cap. No es tampona mai l'eixida de sang. En l'orella, cobrix-la sense pressionar amb una gasa estèril.
8.3 Hemorràgia interna
No es veu la sang, però el ferit està molt pàl·lid i fred. Si el veus així, sospita una hemorràgia interna: avisa'n el 112, mantín-lo estirat, abriga'l, no li dones res de beure i vigila'l. Si vomita, evita que s'ofegue: si ha patit un cop i necessites girar-lo, demana ajuda per a fer-ho en bloc, amb el cap, el coll i el tronc alineats. Seguix les instruccions del 112.
9. Fractures, lesions de columna i cremades
9.1 Fractures
El signe més significatiu d'una fractura és la deformitat de la zona; sol anar amb dolor. El fèmur és un dels ossos que més es trenquen en els accidents de trànsit. Els tipus que has de conèixer:
| Tipus | Què és |
|---|---|
| Tancada | L'os es trenca però la pell queda intacta, sense ferida |
| Oberta | L'os trencat trenca la pell i hi ha una ferida, amb risc d'infecció |
| Complicada | L'os trencat danya vasos, nervis o òrgans propers |
«Fractura politraumàtica» no és un tipus de fractura: un politraumatitzat és un ferit amb diverses lesions.
No intentes col·locar l'os. Immobilitza la zona tal com està i espera l'ajuda.
9.2 Columna, coll i cop de fuet cervical
Un ferit amb paràlisi i sense sensibilitat en les cames probablement té una lesió de la medul·la espinal. Si sospites una fractura de columna, evita que s'assegue o es moga i protegix el seu coll.
El cop de fuet cervical (típic de les topades per darrere) produïx dolors musculars i de cap, menys mobilitat del coll, vertígens i marejos. Un reposacaps ben regulat el prevé.
9.3 Cremades
- Si la roba crema, apaga les flames amb una manta, que les sufoca, no amb un element de plàstic.
- Refresca la cremada amb aigua freda i mantín elevada la zona cremada (una mà, un braç).
- No retires la roba enganxada a la pell cremada, en cap cas.
- No punxes les butllofes ni apliques pomades.
- En cremades greus i extenses, cobrix les ferides, si és possible, amb teles o apòsits nets i mullats. No li dones calmants.
10. L'assegurança obligatòria
Tot vehicle de motor ha de tindre l'assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria («assegurança obligatòria»). Cobrix els danys causats a tercers, personals i materials, fins als límits que fixa la llei (70 milions d'euros per sinistre en danys a les persones i 15 milions en danys materials).
| Qui patix el dany | El cobrix l'assegurança obligatòria del vehicle culpable? |
|---|---|
| L'altre conductor, que no va causar l'accident | Sí, els seus danys personals i materials |
| Els ocupants del vehicle culpable | Sí, són tercers |
| Vianants i altres víctimes | Sí |
| El conductor culpable, en la seua persona | No, en cap cas |
| El vehicle culpable, el que du i els béns del seu prenedor, assegurat, propietari o conductor (i dels seus familiars propers) | No |
Cobrix el tercer encara que el conductor no siga el prenedor de l'assegurança (un fill que conduïx el cotxe de la seua mare). Si el vehicle causant havia estat robat, l'asseguradora no paga: indemnitza les víctimes el Consorci de Compensació d'Assegurances. Per a cobrir els teus propis danys necessites una assegurança voluntària (de danys propis o d'accidents del conductor).
Novetats de la norma
- 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). Les motocicletes duen també un jupetí en la dotació, i el seu conductor se'l posa en baixar-se en la calçada o en el voral d'una via interurbana, com el d'un turisme.
- 1 de gener de 2026 (Reial decret 159/2021). El V-16 connectat és l'únic dispositiu de presenyalització de perill vàlid. Els triangles deixen de valer: abans se'n col·locava un davant i un altre darrere del vehicle, a 50 metres com a mínim i visibles des de 100 metres (un de sol, darrere, en calçades de sentit únic o de més de tres carrils). Entre juliol de 2021 i desembre de 2025 van conviure els triangles i la balisa lluminosa V-16.
- 1 de juliol de 2021 (Reial decret 159/2021). Els ocupants d'un vehicle immobilitzat ixen pel costat contrari al trànsit i esperen fora de la plataforma, o a dins amb el cinturó si eixir no és segur; prohibit emplenar la declaració en la plataforma; el V-16 es col·loca en la part més alta del vehicle.
Si una pregunta dona per bons els triangles o la seua col·locació a 50 metres, és anterior a 2026.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Telèfon d'emergències | 112 | Únic en la Unió Europea |
| V-16 obligatori | Des de l'1-1-2026 | En la part més alta del vehicle; els triangles no valen |
| Jupetí reflectant | Via interurbana | En eixir i ocupar la calçada o el voral; posa-te'l abans de baixar |
| Comprovar si respira | 10 segons com a màxim | Mirar, escoltar i notar |
| Compressions en la RCP | Entre 100 i 120 per minut (l'examen: unes 100) | Centre del pit, 5–6 cm, de genolls a un costat |
| Compressions i insuflacions | 30 i 2 | Si no saps fer el boca a boca, només compressions |
| Pausa per a les 2 insuflacions | 10 segons com a màxim | Cada insuflació, al voltant d'1 segon |
| Suport ventilatori d'un adult | Unes 10 insuflacions per minut | Tècnica de sanitaris, amb pols i sense respiració |
| Assegurança obligatòria | 70 milions d'euros (persones) i 15 milions (béns) per sinistre | Mai no cobrix els danys personals del conductor culpable |
Resum
- La majoria dels accidents es deuen al factor humà i es poden evitar controlant la velocitat, l'alcohol, la fatiga i les distraccions.
- Si hi estàs implicat, veus un accident o te n'assabentes, has d'auxiliar o demanar auxili; si no hi estàs implicat, pots seguir si l'ajuda ja està organitzada o han arribat els agents.
- Avises els agents si hi ha ferits o morts; no cal amb ferides clarament lleus, la circulació restablida i ningú que ho demane.
- Amb morts o ferits greus, no modifiques l'estat de les coses ni les empremtes, tret que siga per seguretat.
- PAS: protegir (primer a tu), avisar el 112 i socórrer.
- Llums d'emergència, jupetí abans de baixar i V-16 en el més alt del vehicle. Els triangles ja no valen.
- Els ocupants ixen pel costat contrari al trànsit i esperen fora de la via, o a dins amb el cinturó; en autopista i autovia ningú no camina per la calçada.
- En un túnel amb incendi: a la dreta, motor apagat, clau posada, portes obertes i a peu cap a l'eixida, lluny del foc.
- No mogues els ferits ni els tragues del cotxe tret de perill o parada; si cal moure'ls, en bloc. No els dones de beure ni medicaments i abriga'ls sempre.
- No retires el casc a un motorista tret que li impedisca respirar i sàpies fer-ho.
- Valora per ordre: consciència (parla-li; sense sacsejar-lo; si no respon, 112 en altaveu), via aèria i respiració (10 segons; boquejar no és respirar). Sense buscar el pols.
- Inconscient que respira amb normalitat: després d'un cop, no el mogues, subjecta el seu cap i, si vomita, gira'l en bloc amb ajuda; sense cop, posició lateral de seguretat. Que no respira amb normalitat, RCP: 100 a 120 compressions per minut i, si saps, 30:2.
- Hemorràgia: pressió directa; torniquet només si amenaça la vida i amb la pressió no és suficient; orella o nas, sense tamponar.
- L'assegurança obligatòria cobrix els tercers, també els ocupants del culpable, però no el conductor culpable.
Comprova que ho has entés
1. Passes al costat d'un accident en una carretera i veus que ja hi ha una patrulla de la Guàrdia Civil atenent-lo. Has de detindre't?
Resposta
No. Si no hi estàs implicat, l'obligació de detindre't i auxiliar desapareix quan l'autoritat o els seus agents ja estan en el lloc o l'ajuda està organitzada. Seguix amb precaució, sense parar-te a mirar.
2. El teu cotxe es queda sense poder moure's en el voral d'una autovia. Ja has encés el llum d'emergència. Què fas amb el V-16 i amb els ocupants?
Resposta
Col·loques el V-16 en la part més alta del cotxe sense baixar a la calçada, et poses el jupetí abans d'eixir i ixes, amb els altres ocupants, pel costat contrari al trànsit fins a un lloc segur fora de la via (darrere la barrera). Si eixir no és segur, et quedes a dins amb el cinturó cordat.
3. Hi ha un incendi davant teu dins d'un túnel i has de deixar el cotxe. Com el deixes?
Resposta
Acostat a la dreta, amb el motor apagat, la clau posada i les portes obertes, i t'allunyes a peu cap a l'eixida o el refugi més pròxims, en sentit contrari al foc.
4. Un ferit no respon quan li parles ni amb un pessic en el dors de la mà, però respira amb normalitat. Com el col·loques?
Resposta
Depén de si ha patit un cop. Si s'ha colpejat, evites moure'l: si està cara amunt, el mantens així, li subjectes el cap i vigiles la seua respiració. Si vomita i cal girar-lo perquè no s'ofegue, demanes ajuda i el gires de costat en bloc, amb el cap, el coll i el tronc alineats. Si no ha patit un cop (un desmai), el poses en posició lateral de seguretat (de defensa), de costat i amb la boca cap a terra, i vigiles que continue respirant.
5. Un motorista accidentat sagna pel nas. Li retires el casc i li tampones el nas?
Resposta
Cap de les dues coses. El casc no es retira tret que li impedisca respirar i sàpies la tècnica, i una hemorràgia pel nas o l'orella no es tampona: tracta'l com un ferit greu.
6. Causes un accident i et lesiones. Et cobrix eixes lesions l'assegurança obligatòria? I les del teu acompanyant?
Resposta
Les teues, no: l'assegurança obligatòria mai no cobrix els danys personals del conductor culpable. Les del teu acompanyant, sí, perquè per a l'assegurança és un tercer.
Ja te'l saps?
