DentroTest

Adherència, pneumàtics i frens

En este tema:

  • Què és l'adherència, de què depén i per què marca el límit de tot el que fas amb el cotxe: frenar, girar i accelerar.
  • Què són la distància de reacció, la de frenada i la de detenció, i quant s'allarguen amb pluja o gel.
  • Com funcionen els frens (servei, socors i estacionament; disc i tambor; ABS), com es frena bé i què fas si fallen.
  • Les parts del pneumàtic, la profunditat mínima del dibuix, la pressió correcta i com es llegix el desgast.
  • Com conduïxes amb aigua, neu i gel, quan dus cadenes i què fas si el cotxe derrapa.

L'únic que unix el teu cotxe a la carretera són quatre petjades de goma, cadascuna de la mida aproximada del palmell d'una mà. Per aquí passen totes les forces: la que frena, la que gira i la que accelera. Si eixes petjades perden agafada, tant és com de bons siguen els frens o la direcció. Este tema explica eixa agafada, els pneumàtics que la donen i els frens que l'aprofiten. En l'examen hi ixen moltes preguntes, quasi totes de conceptes i de què fer en una situació concreta.

1. L'adherència

L'adherència (o agafada) és la capacitat del pneumàtic per a mantindre el contacte amb el paviment sense lliscar. És el límit físic de la frenada: els frens poden parar la roda, però el que deté el cotxe és el fregament entre la goma i el terra. Si demanes més del que dona l'adherència, la roda patina o es bloqueja i el cotxe deixa d'obeir.

De què depén:

FactorMillora l'adherènciaL'empitjora
PneumàticsDibuix profund, pressió correcta, goma en bon estatDibuix gastat, pressió baixa o alta, talls o goma envellida
CalçadaSeca, neta i rugosaMullada, amb fang, grava, gasoil o oli, fulles, neu o gel; llambordes i altres superfícies llises i irregulars
VehicleSuspensió i amortidors en bon estat, que mantenen la roda enganxada al terraAmortidors gastats: la roda rebota i perd contacte
ConductorVelocitat moderada i moviments suausExcés de velocitat, frenades brusques, cops de volant i acceleracions brusques

Els frens, per tant, són més eficaços sobre una carretera seca i neta. Sobre llambordes l'adherència és força menor que sobre asfalt, i amb pluja, neu o gel cau molt.

P-19 Paviment lliscant P-34 Presència de gel o neu

Estos dos senyals t'avisen d'un tram on el paviment pot ser molt lliscant (P-19) o on sol haver-hi gel o neu en l'hivern (P-34).

El pes es mou. La càrrega que suporta cada pneumàtic no és fixa: canvia constantment en accelerar, en frenar i en girar. En frenar, el pes se'n va cap endavant i les rodes davanteres suporten més pes i agafen millor, mentres les posteriors es descarreguen. En accelerar passa el contrari. En una revolta, carreguen més les rodes de l'exterior. Per això els moviments bruscos són perillosos: descarreguen de cop unes rodes, que perden agafada just quan més la necessites.

En les revoltes. En agafar una revolta apareix una força que empeny el cotxe cap a l'exterior (la força centrífuga). Com més gran és la velocitat, més gran és eixa força, i no creix en proporció: al doble de velocitat, la força és quatre vegades més gran. L'adherència és la que la contraresta. Per això:

  • Frena abans d'entrar en la revolta, amb el cotxe recte.
  • Dins de la revolta, accelera lleugerament i suaument: el cotxe va assentat i les rodes tenen millor adherència que si deixes anar l'accelerador de cop o frenes.
  • Si una emergència t'obliga a frenar en plena revolta, fes-ho amb suavitat, per a no bloquejar les rodes.

Atenció a l'examen: l'adherència no depén de la potència del motor ni de la marxa «més forta». Una marxa curta dona més força a les rodes, i en neu o gel això les fa patinar.

2. Distància de reacció, de frenada i de detenció

Des que veus un perill fins que el cotxe es para passen dues coses, i cadascuna té la seua distància:

  • Distància de reacció: el que recorres des que perceps el perill fins que xafes el fre. En eixe temps el cotxe seguix a la mateixa velocitat. Depén de la teua velocitat i del teu estat (cansament, alcohol, distraccions).
  • Distància de frenada: el que recorres des que xafes el fre fins que el vehicle es deté. Depén de la velocitat, de l'adherència, dels pneumàtics, dels frens i de la càrrega.
  • Distància de detenció: la suma de les dues. Va des que el conductor detecta el perill fins que el vehicle es deté.

Tres barres horitzontals que representen la distància de detenció a la mateixa velocitat en calçada seca, mullada i glaçada. Cada barra comença amb un tram igual de distància de reacció i seguix amb la distància de frenada: curta en sec, el doble en mullat i fins a deu vegades més amb gel, dibuixada tallada perquè no hi cap.

Figura 1. La distància de reacció no canvia amb l'estat de la calçada; la de frenada sí: en mullat pot ser el doble i amb gel fins a deu vegades més gran que en sec. Sense escala.

Què allarga la distància de frenada:

  • La velocitat. És el que més pesa: al doble de velocitat, la distància de frenada es multiplica aproximadament per quatre.
  • La calçada. Amb pluja, neu o gel hi ha menys adherència. En una calçada mullada la distància de frenada pot arribar al doble que en sec; en una calçada glaçada, fins a deu vegades més.
  • Els pneumàtics. Un dibuix gastat o una pressió incorrecta l'allarguen: hi influïxen directament.
  • L'estat mecànic. Frens, pneumàtics i suspensió en mal estat.
  • La càrrega. Un cotxe carregat té més massa per a detindre: la seua distància de frenada és més gran que sense càrrega. Si dus, per exemple, uns 300 kg més del normal (passatgers i equipatge), comença a frenar abans.

Conseqüència: la distància de seguretat. El Reglament General de Circulació (art. 54.1) t'obliga a deixar amb el vehicle de davant un espai que et permeta detindre't si frena bruscament, tenint en compte la velocitat i les condicions d'adherència i de frenada. Amb pluja, l'adherència baixa i la distància de frenada puja: reduïx la velocitat i augmenta la distància de seguretat.

Atenció a l'examen: la distància de frenada comença en xafar el fre; la de detenció, en veure el perill. Si la pregunta parla de «des que el conductor percep…», és la de detenció.

3. Els frens

3.1 Les tres funcions de frenada

El Reglament General de Vehicles exigix que un turisme tinga tres funcions de frenada:

FuncióPer a què servixCom s'accionaSobre quines rodes
Fre de servei (fre de peu)Reduir la velocitat i detindre el vehicle de manera segura, ràpida i eficaçPedal de freLes quatre rodes
Fre de socorsDetindre el vehicle en una distància raonable si falla el de serveiSegons el vehicle; en molts turismes el complixen el doble circuit de frens i el fre d'estacionament—
Fre d'estacionament (fre de mà)Mantindre immòbil el vehicle parat, també en un pendent i sense conductorNormalment una palanca; en molts cotxes, un botó (fre elèctric); en alguns, un pedal o un comandament en el taulerPer norma general, les rodes posteriors

El fre d'estacionament queda apretat per un mecanisme purament mecànic, perquè el cotxe no es moga encara que no hi haja ningú a dins. En deixar el teu lloc és obligatori deixar-lo accionat (Reglament General de Circulació, art. 92), juntament amb la marxa posada que toque.

El fre de mà no és per a frenar en marxa. En la conducció normal no s'usa per a reduir la velocitat: actua només sobre les posteriors, que en frenar estan descarregades, i les bloqueja amb facilitat. Només en una emergència, quan falla el fre de servei, s'usa en marxa, i sempre amb cura i sense brusquedat (veure 3.5).

El que no és un sistema de frenada. El fre motor (frenar amb el motor en aixecar el peu de l'accelerador) és una forma molt útil de reduir la velocitat, però no és una de les tres funcions de frenada del Reglament. La suspensió tampoc no forma part del sistema de frens. I un «fre de comandament» no existix.

Les peces del fre de servei. En xafar el pedal, el servofre multiplica la teua força, perquè frenes amb menys esforç; la bomba empeny el líquid de frens pel circuit (tubs rígids i tubs flexibles fins a cada roda), i en cada roda eixe líquid prem les pastilles contra el disc o les sabates contra el tambor. El servofre aprofita el motor: amb el motor apagat el fre continua funcionant, però has de xafar el pedal amb molta més força.

En frenar, l'energia del moviment (energia cinètica) es transforma en calor pel fregament. Eixa calor és l'enemiga dels frens.

3.2 Frens de disc i de tambor

Dos esquemes de frens. A l'esquerra, un fre de disc: un disc que gira amb la roda i una pinça fixa amb dues pastilles que el premen pels dos costats; el disc està a l'aire i es ventila. A la dreta, un fre de tambor: un tambor tancat que gira amb la roda i, a dins, dues sabates fixes que s'obren contra ell; la calor es queda a dins.

Figura 2. En el disc, la part fixa (pinça i pastilles) prem un disc que gira a l'aire; en el tambor, les sabates s'obren dins d'un tambor tancat, on la calor s'acumula.

Fre de discFre de tambor
Què gira amb la rodaEl discEl tambor
Què queda fixLa pinça amb les pastillesLes sabates, dins del tambor
VentilacióMolt bona: el disc està a l'aireDolenta: la calor es queda a dins
FrenadaMés suau i progressivaMés tendència a bloquejar les rodes en una frenada brusca
On es muntaEn l'eix davanter dels turismes (i sovint en els quatre)En l'eix de darrere d'alguns turismes

Els frens de disc frenen millor i resistixen més el calfament perquè estan molt ventilats: la calor de la fricció se'n va a l'aire. Per això van davant, on es fa la major part de la frenada.

3.3 Com es frena

Frenada normal. Aixeca el peu de l'accelerador amb antelació, perquè actue el fre motor, i xafa el fre de manera suau i progressiva. Combinar el fre motor i el fre de servei és el més segur i eficaç: el cotxe es deté sense brusquedat i els frens es calfen menys. No xafes el fre i l'accelerador alhora: tenen funcions contràries.

Baixades llargues. No baixes un port amb el peu en el fre. Usa una marxa curta per a aprofitar el fre motor i frena amb el pedal només de tant en tant. Si frenes tot el temps, la fricció prolongada calfa en excés discos, pastilles, tambors i sabates, i els frens perden eficàcia (és el que s'anomena fading); en el pitjor cas, el líquid pot arribar a bullir i el pedal se'n va al fons.

El risc de frenar massa fort. Si frenes més del que aguanta l'adherència, les rodes es bloquegen. Una roda bloquejada no gira: patina, frena pitjor i no obeïx el volant. Amb la calçada mullada, una frenada brusca bloqueja les rodes amb més facilitat i el cotxe derrapa.

Frenada d'emergència. Depén de si el cotxe té ABS:

  • Amb ABS: xafa el fre a fons i mantín-lo xafat sense deixar-lo anar fins a detindre't, encara que notes que el pedal vibra o fa soroll: és l'ABS treballant. Mentrestant, pots girar el volant per a esquivar.
  • Sense ABS: frena fort i de manera continuada, però dosificant la pressió perquè les rodes no arriben a bloquejar-se. Si es bloquegen, afluixa una mica el pedal i torna a xafar.

En els dos casos la frenada d'emergència és forta i continuada, no a cops ni suau.

3.4 Ajudes electròniques a la frenada

  • ABS (sistema antibloqueig de frens). Detecta quan una roda està a punt de bloquejar-se i afluixa i prem el seu fre moltes vegades per segon. La seua funció és evitar que les rodes es bloquegen en una frenada brusca, i el seu gran avantatge és que mantens el control de la direcció mentres frenes a fons. En la majoria dels paviments, a més, reduïx la distància de frenada. No fa miracles: no crea adherència on no n'hi ha.
  • EBD (repartiment electrònic de frenada). Distribuïx automàticament la força de frenada entre les rodes segons la càrrega que suporta cadascuna, perquè el cotxe frene estable.

Atenció a l'examen: l'ABS no «permet bloquejar les rodes» ni servix per a frenar amb el pedal a cops. Amb ABS es xafa a fons i es manté.

3.5 Avaries, revisions i frens mullats

Causes comunes de fallada: pèrdua de líquid de frens, desgast de pastilles o sabates, aire en el circuit i calfament excessiu. El fred no és una causa de fallada dels frens.

Senyals que alguna cosa va malament:

  • Pedal esponjós o elàstic: el més probable és que hi haja aire en el circuit. Al taller.
  • Pedal que baixa més del normal, cotxe que tira cap a un costat en frenar, sorolls o vibracions.

Abans d'un viatge llarg, a més del nivell del líquid, comprova l'estat del circuit de frens: els tubs flexibles han d'estar sense fugues ni esquerdes.

Frens mullats. Si els frens es mullen (pluja intensa, un bassal gran, un tram inundat), poden perdre la seua eficàcia temporalment. Després de travessar un bassal important, el primer és comprovar que els frens responen. Per a assecar-los, xafa el pedal de manera suau i repetida durant una estona, a poca velocitat i sense ningú a prop darrere de tu.

Si els frens fallen en marxa. No et deixes dur pel pànic i actua per este ordre:

  1. Bombeja el pedal (xafa'l i deixa'l anar diverses vegades): de vegades es recupera pressió.
  2. Reduïx la velocitat amb el fre motor, baixant a les marxes més curtes una a una.
  3. Quan vages més a poc a poc, usa el fre de mà amb cura i sense brusquedat, per a no bloquejar les rodes posteriors. Amb la calçada mullada, encara més suau.

Estirar bruscament el fre de mà o buscar un obstacle contra el qual frenar no és la resposta.

Amb gelades. El Reglament no fa cap excepció pel fred: en deixar el lloc, el fre d'estacionament es deixa accionat (art. 92 del Reglament General de Circulació), juntament amb la marxa que corresponga (primera pujant, marxa arrere baixant). Alguns manuals antics aconsellaven no posar-lo sota zero perquè no es quedara glaçat; eixe costum no eximix de l'obligació. Si pots, tria a més un lloc pla.

4. Rodes i pneumàtics

4.1 Parts de la roda

La roda té dues parts: la llanta, metàl·lica, i el pneumàtic. La llanta ha de ser prou rígida per a suportar els esforços sense deformar-se; hui les més usades són les de xapa d'acer i les d'aliatge lleuger.

Tall d'una roda recolzada en el terra: la llanta metàl·lica a dalt, cap a l'eix, i a sota el pneumàtic amb les seues parts assenyalades: la banda de rodolament amb el dibuix en contacte amb el terra, els flancs als costats, els talons que es recolzen en la llanta i la carcassa per dins. L'aire ocupa l'espai entre la llanta i la coberta.

Figura 3. Les parts de la coberta: banda de rodolament, flancs, talons i carcassa. En un pneumàtic sense cambra, l'aire queda entre la llanta i la coberta.

La coberta del pneumàtic té estes parts:

  • Banda de rodolament: la zona que toca el terra. En ella hi ha el dibuix. Està en tots els pneumàtics, amb cambra o sense.
  • Flancs (costats): les parets laterals. Absorbixen impactes, com un fregament amb el rastell, i protegixen l'estructura interna.
  • Talons: la vora que s'encaixa en la llanta i la subjecta de manera estanca.
  • Carcassa: l'armadura de lones que dona forma al pneumàtic i, amb l'ajuda de l'aire, sosté el pes del vehicle.

L'aire no és una peça de la coberta. En un pneumàtic sense cambra (tubeless), l'aire va entre la llanta i la coberta; si es punxa, sol perdre l'aire més a poc a poc que un amb cambra, la qual cosa reduïx el risc que es desinfle de cop.

Els pneumàtics dels turismes són radials: en ells la banda de rodolament i els flancs treballen de manera independent, de manera que el flanc es flexiona sense deformar la petjada i la banda es manté plana sobre el terra.

4.2 El dibuix i la seua profunditat mínima

El dibuix són els solcs o canals de la banda de rodolament. Té canals circumferencials (al llarg de la banda) i canals transversals (d'un costat a l'altre): els primers recullen l'aigua sota la petjada i els segons l'expulsen cap als costats. Sense dibuix, l'aigua no té per on eixir.

Vista de la banda de rodolament d'un pneumàtic amb els seus canals circumferencials i transversals, i una ampliació del tall d'una ranura principal: la profunditat del dibuix, l'indicador de desgast en el fons de la ranura a 1,6 mil·límetres i la indicació que, quan la goma arriba a l'indicador, cal canviar el pneumàtic.

Figura 4. Els canals evacuen l'aigua. Quan la banda queda a l'alçada de l'indicador de desgast, el dibuix té 1,6 mil·límetres i cal canviar el pneumàtic.

La norma. Els pneumàtics dels turismes (i de les furgonetes lleugeres i els remolcs de fins a 3.500 kg) han de tindre, mentres circulen, una profunditat d'almenys 1,6 mil·límetres en les ranures principals de la banda de rodolament (Reglament General de Vehicles, annex VII). Les ranures principals són les longitudinals i transversals del dibuix principal, les que duen els indicadors. Per davall d'1,6 mm és obligatori canviar-los per a circular. Els vehicles pesants (autobusos i microbusos de més de huit places a més de la del conductor, camions de més de 3.500 kg i remolcs pesants) tenen un mínim propi d'1,0 mm.

Els indicadors de desgast (marcats en el flanc amb un xicotet triangle o les lletres TWI) són uns ressalts en el fons de les ranures. Quan la banda de rodolament queda a la seua alçada, el dibuix ha arribat al mínim.

1,6 mm és el mínim legal, no un nivell segur: molt abans d'arribar-hi, el pneumàtic evacua pitjor l'aigua i la distància de frenada en mullat creix. Convé canviar-los abans.

4.3 Estat i desgast

El Reglament General de Vehicles exigix que els pneumàtics conserven les seues inscripcions i que no tinguen butllofes, deformacions, trencaments, cables al descobert ni esquerdes. Si veus un tall o un xicotet trencament, porta el cotxe al taller com més prompte millor: un dany en la carcassa pot acabar en rebentada.

Les punxades i els danys en el pneumàtic són la causa més freqüent de les seues avaries. Per això convé revisar-los sovint: així detectes els danys a temps i evites rebentades.

Què gasta un pneumàtic abans d'hora:

  • Dur-lo amb pressió baixa.
  • La conducció agressiva (frenades brusques, acceleracions brusques, girs tancats) i les velocitats altes de manera habitual.
  • La calor forta de l'asfalt en estiu.
  • El contacte amb dissolvents, oles o carburant.
  • Rodes desequilibrades o mal alineades, i fallades en la suspensió o l'amortiment, que produïxen un desgast irregular.
  • La càrrega excessiva, per damunt del límit de càrrega permés.

Els pneumàtics recautxutats (amb la banda de rodolament renovada) s'admeten, amb les mateixes condicions d'estat que els nous. En canvi, reesculpir (tornar a tallar el dibuix) només està permés en pneumàtics de vehicles de més de 3.500 kg marcats per a això, mai en els d'un turisme.

Quins pneumàtics muntar. Han de ser de les mides i característiques previstes pel fabricant en l'homologació del vehicle, o els seus equivalents. Muntar-ne de més amples que els d'origen sense que estiguen previstos disminuïx la seguretat del vehicle i n'augmenta el consum. Pots dur pneumàtics diferents en l'eix davanter i en el posterior, però els dos d'un mateix eix han de ser iguals. I amb la mateixa pressió: si un eix du pressions desiguals, el cotxe tira cap a un costat i es reduïx la seguretat.

4.4 La pressió d'unflat

Quina. La pressió correcta és la que indica el fabricant per a eixe model (en el manual, i sovint en una etiqueta en el marc de la porta o en la tapa del dipòsit). No la canvies entre hivern i estiu: és la mateixa tot l'any.

Quan i com. El Reglament demana revisar-la regularment, amb un manòmetre homologat (l'instrument que mesura la pressió). Comprova-la també abans d'un viatge llarg. Fes-ho sempre amb els pneumàtics freds: en rodar es calfen i la pressió puja, de manera que una lectura en calent ix més alta que la real. No deixes eixir aire d'un pneumàtic calent.

La roda de recanvi (si és una roda normal, no la d'emergència) s'infla, com a norma general, a la pressió més alta de les fixades pel fabricant: és més fàcil treure aire quan la muntes que aconseguir aire en la carretera.

TPMS. És el sistema que vigila la pressió dels pneumàtics i avisa el conductor amb un pilot quan algun perd aire. No substituïx la revisió amb el manòmetre.

Tres talls d'un pneumàtic recolzat en el terra, de dalt a baix. Pressió baixa: el pneumàtic s'aplana, es recolza sobre les dues espatlles i es gasta pels costats. Pressió correcta: la banda es recolza plana i es gasta per igual. Pressió alta: el pneumàtic s'infla, es recolza només pel centre i es gasta pel centre.

Figura 5. Amb poca pressió el pneumàtic es recolza en les espatlles i es gasta pels costats; amb massa, es recolza només en el centre i es gasta pel centre.

PressióQuè passaDesgast
BaixaEl pneumàtic es deforma i es calfa en excés: més risc de rebentada. Menys estabilitat i seguretat, direcció més pesada i més consumMés gran, i pels dos costats (les espatlles)
CorrectaMàxima adherència, millor frenada i menys risc de rebentadaUniforme
AltaDisminuïx la zona de contacte amb la calçada: es perd adherència i, per tant, seguretat. Pitjor confortPel centre

Atenció a l'examen: si et pregunten per un pneumàtic gastat pel centre, la pressió era superior a la necessària; si està gastat pels dos costats, era inferior.

4.5 Punxada, rebentada i roda de recanvi

Si una roda rebenta o es punxa en marxa, subjecta el volant amb fermesa, no frenes de cop i deixa que el cotxe perda velocitat. Després, detín-te en un lloc segur, fora de la calçada, abans de canviar o reparar la roda. Senyalitza el cotxe amb el V-16 i, en una via interurbana, posa't el jupetí reflectant abans de baixar (ho veuràs en el tema d'accidents).

Per canviar la roda: fre de mà i marxa posada, afluixa els cargols amb el cotxe a terra, aixeca'l amb el gat en el punt que indica el fabricant, canvia la roda, cargola els cargols, baixa el cotxe i fes el cargolat final ja a terra.

Roda d'ús temporal (la d'emergència, més estreta que les altres). No pots circular-hi de manera normal: té limitacions de velocitat i de distància, i l'has d'usar seguint sempre les instruccions del fabricant. Com a orientació, s'aconsella no superar els 80 km/h. Servix per a arribar al taller, no per a fer un viatge llarg.

5. Aigua, neu i gel

5.1 Pluja i aquaplaning

Amb pluja l'adherència baixa, i més en els primers minuts, quan l'aigua es barreja amb la pols i l'oli de la calçada. Reduïx la velocitat i augmenta la distància de seguretat.

L'aquaplaning (o hidroplanatge) es produïx quan hi ha una capa d'aigua en la calçada i el pneumàtic no és capaç d'evacuar-la: es forma una falca d'aigua davant de la roda, el pneumàtic s'hi munta al damunt i perd el contacte amb la calçada. Notes que el vehicle flota, la direcció es torna lleugera i el cotxe no respon ni al volant ni al fre.

Dues vistes laterals d'una roda sobre una calçada amb aigua. A dalt, a velocitat moderada, el dibuix evacua l'aigua i la banda toca l'asfalt. A baix, a velocitat alta, es forma una falca d'aigua davant de la roda que l'aixeca del terra: és l'aquaplaning.

Figura 6. Si el dibuix no dona l'abast per a evacuar l'aigua, es forma una falca davant de la roda i el pneumàtic deixa de tocar el terra.

Quan hi ha risc: amb pluja intensa o bassals, sobretot a velocitat elevada, encara que dugues els pneumàtics en bon estat. Un dibuix gastat o una pressió baixa l'avancen.

Com evitar-lo: modera la velocitat quan hi haja aigua en la calçada i du el dibuix i la pressió correctes.

Si et passa: aixeca el peu de l'accelerador amb suavitat, subjecta el volant recte i no frenes de cop ni gires fins que notes que les rodes tornen a agafar.

Tram inundat. Si has de travessar un tram de calçada anegat d'aigua, fes-ho en primera, a poc a poc i amb una acceleració sostinguda, amb el motor a un règim adequat, sense parar enmig. En eixir, comprova els frens i asseca'ls (veure 3.5).

5.2 Neu: cadenes i pneumàtics d'hivern

R-412 Cadenes per a neu R-412b Pneumàtics d'hivern

Quan són obligatòries. Has de dur cadenes o altres dispositius antilliscants autoritzats:

  • On ho indique el senyal R-412: des del Catàleg de 2025 et prohibix seguir sense cadenes o altres dispositius antilliscants autoritzats o pneumàtics especials de neu. El R-412b et prohibix seguir sense pneumàtics d'hivern.
  • Quan ho ordenen els agents de la circulació perquè les condicions atmosfèriques ho requerixen.
  • I, en general, quan per la neu o el gel els pneumàtics no s'adherisquen bé a la calçada.

No es posen en començar a nevar ni «per si de cas»: es posen quan la calçada ja està nevada, abans que el cotxe deixe d'avançar. Sobre asfalt net es fan malbé.

On es posen. En les rodes motrius, les que transmeten la força del motor al terra: almenys en una roda motriu a cada costat del vehicle (Reglament General de Vehicles). En un cotxe de tracció davantera, davant; de propulsió posterior, darrere. En un de tracció total les quatre rodes són motrius: seguix el que diga el fabricant.

Pneumàtics especials de neu. En lloc de cadenes pots dur muntats pneumàtics especials, que duen en el flanc la marca M+S (o M&S, M.S) juntament amb el pictograma d'una muntanya de tres pics amb un floc de neu (3PMSF). On hi haja restriccions de circulació per neu, un vehicle de fins a 3.500 kg els ha de dur muntats en tots els seus eixos.

Com es conduïx sobre neu:

  • Circula a velocitat sostinguda i en la marxa més llarga que raonablement pugues usar: així arriba menys força a les rodes i patinen menys.
  • Evita frenar i accelerar, i si ho fas, amb molta suavitat. Els moviments de volant, també suaus.
  • Prova els frens amb suavitat de tant en tant, en un tram sense perill, per a comprovar quant agafen i adaptar la conducció.
  • Per a arrancar, usa la marxa més alta possible, que normalment serà la segona, deixa anar l'embragatge molt lentament i accelera amb suavitat i de manera constant. Accelerar a fons en primera només fa patinar les rodes.

5.3 Gel

El gel és la superfície amb menys adherència: la distància de frenada pot ser fins a deu vegades més gran que en sec. Amb temps fred, busca el gel en els llocs ombrívols i humits, que triguen més a desgelar-se; pot ser on la resta de la carretera està seca.

  • Conduïx amb suavitat: sense frenar ni accelerar amb brusquedat, sense cops de volant.
  • Si trobes plaques de gel, no frenes ni accelères mentres hi passes: mantín el volant recte i deixa que el cotxe les creui.
  • Si el teu cotxe no té ABS, sobre gel el més segur és evitar frenar: una frenada bloqueja les rodes a l'instant.
  • Per a detindre't, reduïx la velocitat amb suavitat, amb el fre motor, i usa el fre de peu amb molta suavitat.

Atenció a l'examen: en neu i gel, la resposta correcta quasi sempre és la suavitat i la marxa llarga. «Primera i accelerar a fons» o «frenar fort» mai no ho són.

6. La derrapada

Un vehicle derrapa quan les seues rodes perden el contacte (l'adherència) amb la carretera i llisquen en lloc de rodar: el cotxe ja no va cap on apunten les rodes.

Causes:

  • Del conductor: excés de velocitat i ús inadequat del fre, de l'accelerador i de la direcció (frenades brusques, acceleracions brusques, cops de volant).
  • Del vehicle: pneumàtics gastats o amb pressió incorrecta, amortidors en mal estat, càrrega mal repartida.
  • De la via: calçada mullada, grava, fang, oli, neu o gel.

Què fer si derrapa:

  • Aixeca el peu de l'accelerador amb suavitat i no frenes: frenar bloqueja les rodes i empitjora la derrapada.
  • Si se'n va la part de darrere, gira el volant cap al mateix costat cap al qual derrapen les rodes posteriors (el contravolant), sense passar-te, i redreça tan bon punt el cotxe recupere la trajectòria.
  • Si el cotxe seguix recte en una revolta sense obeir el volant (se'n va per davant), convé aixecar el peu de l'accelerador i no girar més el volant, fins que les rodes davanteres tornen a agafar.

Novetats de la norma

  • 30 de maig de 2026 (Ordre PJC/528/2026, que modifica l'annex VII del Reglament General de Vehicles). El mínim d'1,6 mm de dibuix continua sent el de turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg; els vehicles pesants passen a tindre un mínim propi d'1,0 mm. Els pneumàtics especials de neu han de dur la marca M+S juntament amb el pictograma 3PMSF (abans n'hi havia prou amb la marca M+S), i en les zones amb restriccions per neu un vehicle de fins a 3.500 kg els du en tots els seus eixos. Desapareix del Reglament la frase que deia que els claus dels pneumàtics per a gel no podien sobreeixir més de 2 mil·límetres.
  • 1 de gener de 2026 (Reial decret 159/2021). El vehicle immobilitzat per una punxada o una avaria es senyalitza amb el V-16 connectat. Els triangles ja no valen.
  • 1 de juliol de 2025 (Reial decret 465/2025, Catàleg de senyals). El senyal R-412 admet també els pneumàtics especials de neu, el R-412b exigix pneumàtics d'hivern, i el P-34 passa a dir-se «Presència de gel o neu».

Si una pregunta parla de triangles o dels 2 mil·límetres dels claus, és anterior a estos canvis.

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Profunditat mínima del dibuix1,6 mmEn les ranures principals. Turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg. Pesants: 1,0 mm
Distància de frenada en mullatFins al doble que en secAugmenta també la distància de seguretat
Distància de frenada sobre gelFins a deu vegades més que en sec
Velocitat i frenadaDoble de velocitat, unes quatre vegades més distància de frenadaLa força centrífuga en revolta creix igual
Roda d'ús temporalS'aconsella no superar els 80 km/hMana el que diga el fabricant
Pressió d'unflatLa del fabricantEn fred; la mateixa en hivern i en estiu
Roda de recanvi normalLa pressió més alta del fabricant
CadenesAlmenys una roda motriu a cada costatO pneumàtics especials M+S amb 3PMSF

Resum

  • L'adherència és l'agafada entre pneumàtic i calçada, i és el límit de la frenada. És màxima en sec i net, i cau amb aigua, neu, gel, grava o llambordes.
  • En frenar, el pes carrega les rodes davanteres. Els moviments bruscos descarreguen rodes i fan perdre agafada.
  • Distància de frenada: des que xafes el fre. Distància de detenció: des que veus el perill. Velocitat, pluja (×2), gel (×10), pneumàtics i càrrega l'allarguen.
  • Fre de servei: pedal, quatre rodes. Estacionament: immobilitzar, normalment les posteriors; en marxa, només en una emergència i sense brusquedat. Socors: si falla el de servei.
  • Els frens de disc es ventilen millor i són més progressius que els de tambor; van davant.
  • Frenada normal: fre motor i pedal progressiu. Baixades: marxes curtes. Emergència amb ABS: a fons sense deixar anar.
  • L'ABS evita el bloqueig i et deixa dirigir el cotxe mentres frenes.
  • Pedal esponjós: aire en el circuit. Frens mullats: s'assequen xafant suaument i repetidament.
  • Si fallen els frens: bombejar, reduir marxes i fre de mà amb cura.
  • Dibuix mínim: 1,6 mm en les ranures principals; per davall, canvi obligatori.
  • Pressió: la del fabricant, en fred. Baixa: desgast pels costats i risc de rebentada. Alta: desgast pel centre i menys adherència.
  • Amb neu: cadenes en les rodes motrius (o pneumàtics 3PMSF), marxa llarga i suavitat. Amb gel: suavitat i, sense ABS, no frenar. Si derrapa: fora el peu de l'accelerador, no frenar i volant cap al costat cap al qual se'n van les posteriors.

Comprova que ho has entés

1. Quina diferència hi ha entre la distància de frenada i la de detenció?

Resposta

La de frenada va des que xafes el fre fins que el cotxe es para. La de detenció comença abans, quan perceps el perill: és la distància de reacció més la de frenada.

2. Veus que els teus pneumàtics estan més gastats pel centre que per les vores. Què ha passat?

Resposta

Has dut una pressió superior a la necessària: el pneumàtic s'infla i es recolza només pel centre. Amb poca pressió es gasten pels dos costats.

3. Quina és la profunditat mínima del dibuix d'un turisme i on es mesura?

Resposta

1,6 mil·límetres en les ranures principals de la banda de rodolament. Per davall és obligatori canviar el pneumàtic; l'indicador de desgast t'avisa.

4. Baixes un port llarg. Com controles la velocitat?

Resposta

Amb una marxa curta, aprofitant el fre motor, i amb tocs de fre només quan calga. Si frenes tot el temps, els frens es calfen i perden eficàcia.

5. El teu cotxe té ABS i has de frenar de cop. El pedal comença a vibrar. Què fas?

Resposta

Mantens el pedal xafat a fons sense deixar-lo anar. La vibració és l'ABS evitant que les rodes es bloquegen; gràcies a ell pots continuar girant el volant per a esquivar.

6. Has de posar cadenes en un cotxe de tracció davantera. En quines rodes?

Resposta

En les davanteres, que són les motrius: almenys una roda motriu a cada costat. Es posen quan la calçada ja està nevada.

Ja te'l saps?