DentroTest

Seguretat i conducció econòmica

En este tema:

  • Què és la seguretat activa i la passiva, quins sistemes del cotxe pertanyen a cadascuna i quins assistents duen els cotxes nous.
  • Quan és obligatori el cinturó, qui n'està exempt des de l'1 d'octubre de 2026, com es col·loca i com s'ajusten el reposacaps i la distància a l'airbag.
  • Com t'asseus, com subjectes el volant i què és la conducció preventiva.
  • Com conduir per a gastar menys combustible: marxes, revolucions, velocitat, càrrega i parades.
  • Què contamina un cotxe, què diu el Reglament del soroll i dels fums, i què signifiquen les etiquetes ambientals.

Un cotxe segur ho és pel que du i per com el conduïxes. El que du evita l'accident o en reduïx el dany. Com el conduïxes decidix si gastes més o menys combustible, si contamines més o menys i si el sistema de seguretat arriba a fer falta. En l'examen este tema té moltes preguntes curtes i directes: cinturó i les seues exempcions, airbag, reposacaps, marxes i revolucions, i conducció eficient.

1. Seguretat activa i seguretat passiva

1.1 La diferència

  • Seguretat activa: el que ajuda a evitar l'accident, abans que passe.
  • Seguretat passiva: el que reduïx els danys quan l'accident ja ha començat.

Línia de temps amb el xoc en el centre: a l'esquerra, la seguretat activa, que evita l'accident; a la dreta, la passiva, que reduïx els danys. A sota, un turisme vist des de dalt amb les seues zones de deformació davantera i de darrere, l'habitacle rígid, els airbags, els cinturons, els reposacaps i un sistema de retenció infantil.

Figura 1. Abans del xoc actua la seguretat activa; des del xoc, la passiva. L'airbag i el cinturó treballen junts.

Seguretat activaSeguretat passiva
Quan actuaAbans de l'accidentDurant i després de l'impacte
Per a quèEvitar-loReduir les lesions
ExemplesFrens, ABS, ESP, direcció, pneumàtics, enllumenat, assistents a la conduccióCinturó, airbag, reposacaps, carrosseria amb zones de deformació, vidres de seguretat, sistemes de retenció infantil

Atenció a l'examen: el sistema de direcció és seguretat activa, no passiva ni mixta. La direcció assistida reduïx l'esforç que fas per a girar el volant, i amb això la fatiga.

1.2 Seguretat activa: les ajudes del cotxe

Les que més es pregunten són estes:

  • Frens i ABS. Eviten que les rodes es bloquegen en frenar a fons i permeten continuar girant el volant. Com s'usen està en el tema «Adherència, pneumàtics i frens».
  • ESP (control d'estabilitat). Frena rodes per separat per a corregir una derrapada.
  • Control de tracció. Evita que les rodes motrius patinen en accelerar.
  • Pneumàtics en bon estat i a la seua pressió. Són l'únic que toca el terra. Un sistema de control de la pressió (TPMS) avisa quan un pneumàtic perd aire.
  • Enllumenat. Veure i que et vegen.

Les ajudes al conductor no et donen permís per a fiar la conducció a la tecnologia. Un cotxe amb tots els sistemes pot patir un accident si se'n fa un mal ús o et confies, i el conductor continua sent el responsable i el que du el control.

1.3 Els assistents a la conducció (ADAS)

Es diuen ADAS (sistemes avançats d'ajuda a la conducció). El Reglament (UE) 2019/2144 obliga a incorporar-ne diversos en els vehicles nous. Des del 6 de juliol de 2022 no s'homologuen models nous sense ells i des del 7 de juliol de 2024 no es matriculen vehicles nous sense ells. Estos són els més importants en un turisme nou.

SistemaQuè fa
Control de la pressió dels pneumàtics (TPMS)Avisa si algun pneumàtic perd pressió.
Frenada d'emergència (AEB)Si hi ha risc de topada per darrere, avisa; si no reacciones, frena el cotxe.
Manteniment de carril (LKA)T'ajuda a no eixir del carril quan està a punt de passar.
Assistent de velocitat (ISA)T'informa del límit i t'avisa si el superes. La seua funció de control de la velocitat la pots desconnectar.
Avís de somnolència i pèrdua d'atenció (DDR-DAD)Detecta que et cances i t'aconsella parar.
Senyal de frenada d'emergènciaEls llums de fre parpellegen ràpidament en una frenada forta per a avisar el que ve darrere.
Detector de marxa arrereAvisa de persones i objectes darrere del cotxe en fer marxa arrere.
Registrador de dades (EDR)És la «caixa negra»: guarda dades del moment del xoc.
Avís avançat de distracció (DDR-ADR)Una càmera en l'habitacle vigila cap on mires i t'avisa si et distreus. Va arribar després que els altres: obligatori en els models homologats des del 7 de juliol de 2024 i en tots els turismes nous matriculats des del 7 de juliol de 2026.

Estes obligacions són per als vehicles nous: un cotxe ja matriculat no ha d'incorporar-los. Uns altres no són obligatoris en un turisme, però també ixen en l'examen:

  • Sistema d'informació d'angles morts (BSIS). Avisa amb senyals òptics o sonors d'un vehicle o un vianant que no veus. En l'examen: només avisa, no pren el control del cotxe, i el conductor conserva tota la responsabilitat.
  • Assistent de visió nocturna. Amb càmeres tèrmiques o infraroges, ressalta en la pantalla vianants o animals que encara no veus.
  • Càmera de darrere. S'activa en posar la marxa arrere.
  • Start-Stop. Apaga el motor quan està al ralentí i el torna a arrancar en actuar sobre els pedals.

1.4 Seguretat passiva: el que protegix en el xoc

  • Carrosseria i xassís. Tenen zones de deformació programada davant i darrere, que s'arruguen i absorbixen l'energia de l'impacte, i un habitacle rígid que protegix l'espai dels ocupants. Una carrosseria forta no substituïx el cinturó ni l'airbag.
  • Part davantera. Està dissenyada per a reduir les lesions d'un vianant en un atropellament: per això no convé modificar-la (per exemple, amb defenses rígides).
  • Vidres de seguretat. Es trenquen sense formar estelles grans, per a evitar ferides.
  • Cinturó, airbag i reposacaps. Els apartats següents.
  • Sistemes de retenció infantil. L'apartat 2.3.

L'airbag no és únic: a més dels frontals, molts cotxes en duen de laterals, de cortina i de genoll. Els sistemes estan molt afinats i no es disparen per un cop lleu en aparcar.

2. El cinturó de seguretat

2.1 Quan i com

El conductor i els ocupants han de dur cordat el cinturó homologat, tant en vies urbanes com interurbanes. És l'element de seguretat passiva més important. L'obligació val per a tot vehicle que el tinga instal·lat: turisme, furgoneta o camió (per exemple, un camió de 3.500 kg), i per a tots els ocupants.

Si no el dus, o el dus malament, és una infracció greu: multa de 200 € i 4 punts.

Com es posa bé (figura 2):

  • La banda de l'espatlla va sobre la clavícula i el pit, entre l'espatlla i el coll. Mai pel coll ni per darrere de l'esquena.
  • La banda del maluc va sobre els malucs, no sobre el ventre. Si va sobre el ventre i et llisques sota el cinturó, es produïx l'efecte submarí.
  • Ha d'anar cenyit al cos. Si el dus fluix, el teu cos recorre més distància abans de frenar-se i copeja el volant.
  • Sense pinces ni reguladors de pressió: anul·len la seua eficàcia.
  • No t'assegues sobre fundes mal subjectes, tovalloles o coixins solts: et fan lliscar sota el cinturó. Si per l'estatura necessites un suplement per a veure bé, que estiga ben fixat al seient.

Després de cordar-lo, comprova que queda ajustat al cos.

2.2 Exempcions (des de l'1 d'octubre de 2026)

Sense cinturó només pots circular en estos casos (art. 119 del Reglament General de Circulació):

QuiQuan
ConductorsEn fer marxa arrere o en estacionar, dins o fora de poblat
Persones amb certificat d'exempció per raons mèdiques greus o discapacitatTotes les vies; cal ensenyar el certificat si un agent ho demana
Conductors i passatgers de vehicles en servei d'urgència (ambulància, policia, bombers)Només en poblat; mai en autopistes, autovies ni carreteres convencionals
Passatgers d'una ambulància assistencial que atenen el pacient en rutaTotes les vies, en servei d'urgència

Atenció a l'examen: ja no estan exempts els taxistes, els repartidors ni els professors d'autoescola en ciutat. Fins al 30 de setembre de 2026 sí que ho estaven i per això la resposta antiga continua circulant. Hui el duen també en poblat, com qualsevol conductor: només queden exempts en fer marxa arrere o estacionar.

2.3 Xiquets

Els menors de 135 cm d'estatura o menys han de viatjar amb un sistema de retenció infantil (SRI) homologat, adaptat a la seua talla i pes i instal·lat segons les instruccions del fabricant. Van en els seients de darrere. Davant només poden anar en tres casos: si el cotxe no té seients de darrere, si tots estan ocupats per altres xiquets o si no hi caben tots els SRI. Un SRI orientat cap arrere només pot anar davant amb l'airbag de l'acompanyant desactivat.

Excepció del taxi: en ciutat pot portar menors de 135 cm sense SRI si van en un seient de darrere. Més detall (tipus de cadira, autobús) en el tema «Transport de persones i mercaderies».

3. Airbag i reposacaps

Dues vistes laterals d'un conductor assegut. Així sí: reposacaps a l'alçada del cap i a no més de 4 centímetres, banda del cinturó sobre la clavícula i els malucs i pit a 25 centímetres del volant. Així no: reposacaps baix i lluny, banda pel coll i sobre el ventre, i massa a prop del volant.

Figura 2. Cinturó sobre clavícula i malucs, el cap a 4 cm com a màxim del reposacaps i uns 25 cm de tu a l'airbag. Sense escala.

L'airbag és una bossa que s'infla sola en un xoc fort. La seua finalitat és evitar que els ocupants copegen parts dures del cotxe. És un element complementari: l'airbag no substituïx el cinturó i només és eficaç si el dus cordat. Un mal ús d'estos sistemes pot fins i tot augmentar el risc.

  • Asseu-te a uns 25 centímetres del volant, entre el teu pit i el volant. Massa a prop, l'airbag et copeja en obrir-se.
  • No poses res en la zona on es desplega (suports, el navegador GPS): pot impedir que funcione i sortiria disparat com un projectil.

El reposacaps protegix el coll del cop de fuet cervical en una topada per darrere. No està per a la comoditat. Ha d'estar a l'alçada del cap i el més a prop possible d'ell, sense passar de 4 cm. El del conductor ha de ser regulable i els de darrere també s'han d'ajustar a l'alçada de qui s'asseu.

Atenció a l'examen: 25 cm és la distància al volant (per l'airbag) i 4 cm la distància al cap (pel reposacaps). No els barreges.

4. Casc i altres elements de protecció

Conductors i ocupants dels vehicles estan obligats a usar el cinturó, el casc i els altres elements de protecció en les condicions que fixa el Reglament. El casc, a diferència del cinturó, ja no té exempció per raons mèdiques. Això és el que exigix l'article 118:

QuiQuè du
Moto, vehicle de tres rodes, quadricicle, ciclomotor i quad (conductor i passatger)Casc homologat (Reglament UNECE R22) i ben cordat, en tot tipus de vies; calçat tancat que cobrisca tot el peu, en tot tipus de vies; guants en vies interurbanes. En el ciclomotor encara val el casc certificat (veure més avall)
Eixos mateixos vehicles amb estructura d'autoprotecció i cinturons (segons la ITV)No necessiten casc ni guants ni calçat tancat, però sí el cinturó, en tot tipus de vies
BicicletaCasc en vies interurbanes i, als menors de 16 anys, en totes les vies
Vehicle de mobilitat personal (VMP)Casc

Atenció a l'examen: el passatger d'un quadricicle sense estructura d'autoprotecció ha de dur casc sempre, igual que el conductor.

Per als ciclomotors, el casc homologat serà obligatori des de l'1 d'octubre de 2027; fins llavors val el certificat. Ja no existix l'exempció mèdica del casc (des de l'1 d'octubre de 2026). Les regles completes de cada vehicle estan en «Tipus de vehicles» i «Els altres usuaris».

5. El lloc de conducció

Una bona posició millora el control i endarrerix la fatiga. La postura del cos (esquena recolzada i dreta, braços i cames lleugerament flexionats) està en «Estat físic del conductor». Aquí, el que falta.

Ordre per a preparar-te. Primer regula el seient (distància als comandaments i alçada) i el reposacaps; després els retrovisors; i al final, el cinturó. Ajustar els retrovisors abans del cinturó et deixa moure amb llibertat per a regular-los bé.

  • Distància. Les palanques de reglatge del seient servixen per a ajustar la distància als comandaments. Amb el seient massa a prop, els moviments són més forçats i la conducció, més insegura. Conduir molt a prop dels comandaments no és més segur.
  • Alçada. Just per a veure la calçada per damunt del volant.
  • Coixins i fundes. Si el seient no regula prou en alçada pots usar un coixí ben fixat. Un de solt és perillós: et fa lliscar sota el cinturó.
  • El volant. Es subjecta amb les dues mans, amb suavitat però amb fermesa, sense encarcarar-se. La posició recomanada és la de les tres menys quart (les 9 h 15 min d'un rellotge). No el subjectes pels radis, no creues els braços sobre ell en girar i no conduïsques amb una sola mà tret que la necessites per a accionar un altre comandament.
  • Revoltes àmplies. Els girs del volant són breus i progressius.
  • Els comandaments. Es dividixen en comandaments de peu (els pedals: accelerador, fre i embragatge) i comandaments de mà. L'embragatge s'acciona amb el peu esquerre.

El navegador GPS. Col·loca'l a una alçada que et permeta veure'l sense apartar la vista de la conducció, fora de la zona de l'airbag i amb els cables recollits perquè no destorben els comandaments. No el manipules en marxa: és una distracció (3 punts).

6. Conducció preventiva

És una actitud: evitar l'accident encara que els altres s'equivoquen. Es basa en tres principis:

  1. Visió. No és suficient amb mirar el cotxe de davant: mira lluny cap endavant, als costats i revisa els retrovisors regularment.
  2. Anticipació. Amb el que veus, imagina què faran els altres i quins són els perills de la via, i decidix amb temps.
  3. Gestió de l'espai. Deixa l'espai que necessites per a frenar o esquivar.

La distància de seguretat és part del tercer. El Reglament exigix deixar un espai lliure que et permeta detindre't, en cas de frenada brusca del de davant, sense xocar-hi; en poblat i fora, també quan davant va un camió. Més detall en «Velocitat» i en «Adherència, pneumàtics i frens». En un túnel amb un carril per sentit, 100 metres (o 4 segons).

Més hàbits:

  • Actitud. Estar sempre atent i preparat per a reaccionar. Adaptar la velocitat i augmentar la distància de seguretat reduïx la probabilitat de trobar-te amb una situació perillosa.
  • Et seguixen molt enganxat. Augmenta tu la distància amb el de davant sempre que pugues, per a frenar suaument.
  • Ets l'últim d'una fila detinguda. Vigila pels retrovisors els que s'acosten.
  • Planifica el viatge. És una actitud preventiva. Evita, dins del possible, les carreteres en obres o amb trams perillosos.
  • Facilita que t'entenguen. Fes les teues maniobres de manera que els altres les comprenguen.
  • Conductor i vehicle en perfecte estat són les condicions de partida per a circular amb seguretat.
  • Revoltes. El fre i la reducció de marxa es fan abans d'entrar-hi. Una vegada a dins, accelera de manera suau i gradual. La força que canvia la teua velocitat (accelerar o frenar) en una revolta és la tangencial; la que canvia la teua direcció és la centrípeta.
  • Vent lateral. Subjecta el volant amb fermesa però sense rigidesa i corregix suaument cap al costat d'on bufa el vent.

7. Conducció eficient

La conducció eficient és conduir per a gastar menys carburant i contaminar menys, sense perdre temps. És un consell i una tècnica, no una obligació del Reglament. Els seus avantatges, segons l'examen: menys consum, menys desgast i menys manteniment, menys soroll, més confort, menys estrés i menys risc d'accident. S'assembla a la conducció preventiva i per això les dues es complementen.

Al consum hi influïxen la forma de conduir, la velocitat, la càrrega, l'aerodinàmica, la pressió dels pneumàtics, el manteniment, el tipus de motor i les condicions de la via. La senyalització no influïx directament en el consum.

7.1 Arrancar i eixir

  • Arranca el motor sense xafar l'accelerador.
  • Motor de gasolina: comença a circular immediatament, amb suavitat. Esperar parat no calfa abans el motor i gasta combustible. Tampoc no accelères en buit.
  • Motor dièsel: espera uns segons abans d'eixir, perquè l'oli arribe a totes les parts.
  • La primera marxa és la que més força transmet i la que més consumix: usa-la només per a arrancar i canvia-la prompte.

7.2 Les marxes

Cada marxa canvia força per velocitat. La primera i la segona transmeten més força a les rodes i permeten anar a poc a poc; la marxa més alta transmet menys força i permet anar més de pressa amb el motor menys revolucionat. Per això la regla és usar marxes llargues amb el motor a poques revolucions.

Dos panells. A dalt, un eix de revolucions per minut de 1.000 a 3.000 amb el canvi de marxa del dièsel entre 1.500 i 2.000 i el de gasolina entre 2.000 i 2.500. A baix, una escala de marxes amb la velocitat de cada canvi: primera per a arrancar, segona als 2 segons o 6 metres, tercera des d'uns 30 km/h, quarta des d'uns 40 i cinquena des d'uns 50.

Figura 3. Canvia en accelerar entre 2.000 i 2.500 rpm (gasolina) o entre 1.500 i 2.000 rpm (dièsel). Les velocitats de cada marxa són orientatives.

  • En accelerar: canvia a la marxa més llarga possible entre 2.000 i 2.500 rpm en un motor de gasolina i entre 1.500 i 2.000 rpm en un de dièsel. Canvia a una marxa superior tan prompte com pugues.
  • En decelerar: aixeca el peu de l'accelerador i deixa rodar el cotxe per inèrcia, amb la marxa posada (fre motor). Frena amb el pedal amb suavitat, sense passar per totes les marxes, i reduïx de marxa tan tard com siga possible.
  • No baixes un pendent en punt mort. El motor no frena i has d'usar més el fre, amb risc que es calfe, i pots perdre el control. El punt mort és la posició en què no hi ha cap marxa engranada.

7.3 Velocitat i anticipació

  • Circula a velocitat uniforme, sense acceleracions ni frenades brusques. És el que més consum i emissions estalvia.
  • A més velocitat, més consum. A partir d'uns 60 km/h la principal resistència que venç el cotxe és la de l'aire.
  • Una conducció agressiva pot gastar fins a un 50 % més de combustible.
  • Augmenta la distància de seguretat i mira lluny: així t'anticipes i frenes menys.
  • Evita les acceleracions brusques o les arrancades a un règim alt de revolucions: gasten més i emeten més monòxid de carboni.

7.4 El que gasta de més (i com evitar-ho)

QuèEfecteQuè fas
Finestretes baixadesEmpitjoren l'aerodinàmica; augmenten el consum, sobretot a velocitat altaCircula amb elles tancades i ventila amb els dispositius del cotxe
BacaAugmenta la resistència a l'aire, encara que vaja buidaPot quedar muntada, però gastes més; si no la uses, retira-la
CàrregaMés pes, més consum; una mala distribució tambéNo carregues de més; du la càrrega en el maleter, no fora
Pressió baixa dels pneumàticsMés resistència al rodolament, més consum i més riscRevisa-la amb el manòmetre
Aire condicionatÉs un dels equips que més consumixUsa'l amb criteri, no per costum
Mal mantenimentFiltres bruts, nivells baixos i bugies en mal estat disparen el consum i la contaminacióManteniment al dia
Vent de caraMés resistènciaEl vent de cua afavorix el consum
RalentíEl motor gasta sense anar endavantApaga'l si preveus parar més de 60 segons

Parades. Si preveus estar parat més de 60 segons (un embós, per exemple), apaga el motor. En una parada breu, com un semàfor en roig, no convé apagar-lo: resulta antieconòmic. El Start-Stop ho fa per tu.

Trajectes i vies. El consum puja notablement en vies urbanes: moltes parades, acceleracions i marxes curtes. Prop del 30 % dels viatges en cotxe a Espanya són de menys de 3 km. A igual antiguitat i prestacions, un motor dièsel consumix menys carburant que un de gasolina.

L'homologació d'un cotxe mesura tres consums oficials: urbà, en carretera i mixt. «Consum real anticipat» no existix.

8. Contaminació, soroll i etiquetes ambientals

8.1 Dos tipus de contaminació

Un vehicle de motor produïx contaminació química i acústica.

  • Química: els gasos de l'escapament. El diòxid de carboni (CO₂) és el principal causant de l'efecte hivernacle (augment de la temperatura del planeta) i s'emet en proporció al combustible que gastes. El monòxid de carboni (CO) és tòxic.
  • Acústica: el soroll. Depén de les característiques tècniques del vehicle i de com es conduïx.

8.2 El que diu el Reglament

Segons l'article 7 del Reglament General de Circulació:

  • No poden circular els vehicles que emeten pertorbacions electromagnètiques o soroll per damunt dels límits, o gasos i fums per damunt dels valors permesos.
  • Els agents poden immobilitzar el vehicle que supere els nivells de gasos, fums o soroll.
  • Tots els conductors estan obligats a col·laborar en les proves de detecció d'estes deficiències.
  • Està prohibit circular amb escapament lliure, sense silenciador, o amb un silenciador deteriorat o ressonadors.
  • Un vehicle amb fums que dificulten la visibilitat a altres o que siguen nocius tampoc no pot circular.

Altres consells per a no contaminar: no òmpligues el dipòsit fins a la vora en carregar combustible (es pot vessar), i evita rentar el cotxe en la via pública: fes-ho en un túnel de rentat.

8.3 Les etiquetes ambientals

El Reglament General de Vehicles (annex II) classifica cada vehicle pel seu potencial contaminant en 0 emissions, ECO, C, B i A. Hi ha distintiu de les quatre primeres; la A no té distintiu. Els criteris de la figura 4 són els de turismes i furgonetes.

Esquema de les etiquetes ambientals. 0 emissions, blava: elèctrics de bateria, d'autonomia estesa, d'hidrogen o de pila de combustible, i híbrids endollables amb 40 km o més d'autonomia elèctrica. ECO, verda i blava: híbrids no endollables, endollables amb menys de 40 km i de gas, que complisquen a més els criteris de la C. C, verda: gasolina Euro 4, 5 o 6 i dièsel Euro 6. B, groga: gasolina Euro 3 i dièsel Euro 4 o 5. A, sense etiqueta: la resta. A baix, un parabrisa amb el distintiu en l'angle inferior dret.

Figura 4. Les quatre etiquetes, els seus criteris i on s'enganxa. Qui no en complix cap no té etiqueta (categoria A).

Un vehicle elèctric de bateria (BEV) o un híbrid endollable amb almenys 40 km d'autonomia elèctrica du l'etiqueta 0 emissions (blava). Un híbrid no endollable té la ECO, si a més complix els criteris de la C. «0 emissions» és el nom de la classificació, no una garantia que el vehicle no contamine en absolut.

On va. Si el vehicle té parabrisa, el distintiu s'enganxa en l'angle inferior dret, per la cara interior. El Reglament deixa que l'Administració competent establisca si és obligatori dur-lo.

Per a què servix. Les autoritats poden restringir total o parcialment l'entrada i la circulació en les zones de baixes emissions, en zones de prioritat residencial o en qualsevol altra via de la seua competència, segons criteris mediambientals (art. 157 del Reglament General de Circulació, nou des de l'1 d'octubre de 2026). Amb un episodi de contaminació, per exemple, poden limitar la velocitat, prohibir estacionar o prohibir circular als vehicles amb una classificació ambiental determinada.

  • No respectar les restriccions d'una zona de baixes emissions o d'un protocol de contaminació és una infracció greu (200 €, Llei de Trànsit art. 76.z3).
  • L'art. 37.6 del Reglament General de Circulació qualifica a més com a molt greu circular sense l'autorització corresponent per una via restringida, també per motius mediambientals, i remet a l'art. 77.l de la Llei de Trànsit.

No confongues els dos supòsits: una restricció ambiental no convertix per si sola tota infracció en una zona de baixes emissions en molt greu.

9. Dotació i deures abans d'arrancar i en deixar el cotxe

Dotació obligatòria d'un turisme: un jupetí reflectant d'alta visibilitat, el senyal V-16 connectat i una roda de recanvi o un sistema alternatiu. No cal extintor en un turisme particular. Els vehicles mixtos també duen jupetí.

  • El jupetí ha d'estar en un lloc on arribes sense baixar del cotxe. Te'l poses abans de baixar si penses trepitjar la calçada o el voral d'una via interurbana. Els passatgers no han de posar-se'l.
  • Un vehicle immobilitzat es senyalitza amb el V-16 connectat: els triangles ja no valen (des de l'1 de gener de 2026).

Carregar combustible. Apaga el motor i tots els sistemes elèctrics i no uses el mòbil.

En deixar el cotxe. Si te n'allunyes: apaga el motor, desconnecta el sistema d'arrancada, pren precaucions perquè ningú no l'use sense autorització i deixa accionat el fre d'estacionament. Abans d'obrir la porta o baixar, comprova que no hi ha perill per a ningú, sobretot per a un ciclista.

Assegurança obligatòria (de responsabilitat civil). No cobrix els danys del propi conductor responsable.

Novetats de la norma

  • 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). Desapareixen les exempcions del cinturó de taxistes, repartidors i professors d'autoescola en ciutat. Només continuen la marxa arrere o l'estacionament, el certificat mèdic i els serveis d'urgència en poblat. El casc deixa de tindre exempció mèdica i passa a ser homologat (el del ciclomotor, des de l'1 d'octubre de 2027). El nou article 157 recull les restriccions mediambientals en zones de baixes emissions i de prioritat residencial.
  • 6 de juny de 2026 (Reial decret 450/2026). Circular sense l'autorització corresponent per una via restringida, també per motius mediambientals, és infracció molt greu (RGC art. 37.6). No respectar les restriccions d'una zona de baixes emissions continua sent greu.
  • 1 de gener de 2026. El V-16 connectat substituïx els triangles.

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Estatura que obliga a un SRI135 cm o menysEn els seients de darrere, amb excepcions
Cinturó sense complir200 € i 4 puntsInfracció greu
Distància del pit al volant25 cmPer l'airbag
Reposacaps al capEl més a prop possible, sense passar de 4 cmHa de ser regulable
Mans en el volantLes tres menys quartLes dues mans
Canvi de marxa en gasolina2.000–2.500 rpmEn accelerar
Canvi de marxa en dièsel1.500–2.000 rpmEn accelerar
Apagar el motorSi preveus parar més de 60 segonsEn un semàfor breu, no
Conducció agressivaFins a un 50 % més de consum
Resistència de l'airePrincipal a partir d'uns 60 km/h
Distintiu ambientalAngle inferior dret del parabrisaCara interior
Elèctric o PHEV amb 40 km o més d'autonomiaEtiqueta 0 emissionsBlava
Zones de baixes emissionsArt. 157Restriccions ambientals

Resum

  • Seguretat activa evita l'accident; passiva reduïx els danys. La direcció és activa.
  • El cinturó és obligatori en vies urbanes i interurbanes. Des de l'1 d'octubre de 2026 només queden exempts: marxa arrere o estacionament, certificat mèdic i serveis d'urgència en poblat.
  • L'airbag complementa el cinturó i no el substituïx. Asseu-te a 25 cm del volant.
  • El reposacaps va a l'alçada del cap i a no més de 4 cm.
  • Els assistents ajuden; el conductor conserva la responsabilitat i el control.
  • La conducció preventiva es basa en visió, anticipació i gestió de l'espai.
  • La conducció eficient demana velocitat uniforme, marxes llargues i poques revolucions, canviar entre 2.000 i 2.500 rpm (gasolina) o 1.500 i 2.000 rpm (dièsel) i apagar el motor si preveus parar més de 60 segons.
  • Finestretes baixades, baca, excés de càrrega i pneumàtics amb poca pressió augmenten el consum.
  • Un cotxe contamina química i acústicament; no pot circular si supera els límits i tots els conductors han de col·laborar en les proves.
  • Les etiquetes ambientals són 0 emissions, ECO, C i B; la A no té distintiu. S'enganxa en l'angle inferior dret del parabrisa.

Comprova que ho has entés

1. Vols aparcar marxa arrere en un carrer de la teua ciutat i no et poses el cinturó. És una infracció?

Resposta

No. En fer marxa arrere o en estacionar el conductor pot no dur-lo. Tan bon punt circules, en ciutat també, has de dur-lo cordat.

2. Un taxista en servei en ciutat està exempt del cinturó?

Resposta

No, des de l'1 d'octubre de 2026. Eixa exempció va desaparèixer, igual que la de repartidors i professors d'autoescola. En poblat només continuen exempts els vehicles en servei d'urgència.

3. A quina distància han d'estar el teu cap del reposacaps i el teu pit del volant?

Resposta

Cap: el més a prop possible, sense passar de 4 cm. Pit: uns 25 cm del volant, per l'airbag.

4. Vas amb un motor dièsel i acceleres. Entre quines revolucions canvies de marxa, i què fas en arrancar?

Resposta

Entre 1.500 i 2.000 rpm (en gasolina, entre 2.000 i 2.500). Arranques sense xafar l'accelerador i esperes uns segons abans d'eixir; en gasolina, ixes de seguida.

5. Has d'esperar en un embós llarg. Què fas amb el motor? I en un semàfor en roig?

Resposta

Si preveus parar més de 60 segons, l'apagues. En un semàfor en roig, una parada breu, no convé: gastes més.

6. Un cotxe híbrid endollable amb 25 km d'autonomia elèctrica, quina etiqueta du? I on s'enganxa?

Resposta

ECO, perquè no arriba a 40 km. S'enganxa en l'angle inferior dret del parabrisa, per la cara interior.

Ja te'l saps?