Conceptes bàsics de la moto
En este tema:
- Qui és conductor i qui és vianant, i quan empényer la teua moto et continua fent conductor.
- Què distingix un ciclomotor, una motocicleta, una moto amb sidecar i un vehicle de tres rodes, i quina moto permet cada permís.
- Com s'anomenen les parts de la via i per quin costat es rodeja una illeta o una glorieta.
- Què manté la moto dreta a 10 i a 30 km/h, com asseure't, fer servir els comandaments i els retrovisors, i com anar en grup.
- Com avisar amb el braç, com carregar combustible i què fer davant d'una filera de llums grocs.
Una moto no es conduïx com un cotxe. Va sobre dues rodes, no té carrosseria i el seu equilibri depén de la velocitat i de tu. Este tema reunix el que l'examen dona per sabut: les definicions de la Llei de Trànsit, els permisos de moto, les vies i els conceptes de seguretat propis de la motocicleta. Gairebé tot es pregunta amb una trampa de vocabulari, així que aprén cada terme amb el seu matís.
1. Conductor, vianant i altres usuaris
- Conductor: qui governa el mecanisme de direcció o va al comandament d'un vehicle. En un vehicle d'aprenentatge, és conductor qui està a càrrec dels comandaments addicionals (el professor), no l'alumne.
- Vianant: qui va a peu sense ser conductor. També compten com a vianants qui empeny un cotxet de xiquet o d'una persona amb discapacitat, qui du a peu un cicle o un ciclomotor de dues rodes i la persona amb discapacitat que circula al pas en cadira de rodes, amb motor o sense.
- Titular del vehicle: la persona a nom de la qual està inscrit en el registre oficial.
- Usuari vulnerable: qui, pel seu mitjà de desplaçament o per la seua edat, corre més risc de lesionar-se o de lesionar-se més greument. La Llei de Trànsit el definix des de l'1 d'octubre de 2026 i inclou els vianants, els ciclistes, els conductors de VMP i els conductors i passatgers de motocicletes i ciclomotors.
Atenció a l'examen: si una avaria t'obliga a empényer la teua motocicleta, continues sent conductor i respectes les normes dels conductors. L'excepció només val per al cicle i el ciclomotor de dues rodes: qui els empeny a peu és vianant.
2. Què és una moto i què no
La Llei de Trànsit (annex I) i el Reglament General de Vehicles (annex II) ordenen els vehicles de motor xicotets per tres dades: nombre de rodes, cilindrada (o potència, si són elèctrics) i velocitat màxima per construcció. Compta el que el fabricant ha dissenyat, no la velocitat que arribes a assolir en la pràctica. La figura 1 ho resumix.
Figura 1. Les targetes amb vora taronja són motocicletes. Entre ciclomotor i motocicleta mana el «o» de la motocicleta: amb superar-ne un sol dels dos límits, ja no és ciclomotor.
| Vehicle | Definició |
|---|---|
| Ciclomotor de dues rodes | Velocitat màxima per construcció de 45 km/h com a màxim i motor de 50 cm³ com a màxim (4 kW com a màxim, si és elèctric). |
| Ciclomotor de tres rodes | Els mateixos límits de velocitat i de motor. |
| Quadricicle lleuger | És un ciclomotor de quatre rodes: 45 km/h i 50 cm³ (o 4 kW) com a màxim i 350 kg o menys de massa en buit (sense bateries, si és elèctric). |
| Motocicleta de dues rodes | Automòbil de dues rodes, sense sidecar, amb motor de més de 50 cm³ i/o amb velocitat màxima per construcció de més de 45 km/h. |
| Motocicleta amb sidecar | Automòbil de tres rodes asimètriques respecte al seu eix mitjà longitudinal, amb eixos mateixos valors: la roda del sidecar queda fora de l'eix de la moto. |
| Vehicle de tres rodes | Automòbil de tres rodes simètriques respecte al seu eix, amb més de 50 cm³ i/o més de 45 km/h. |
Fixa't en tres coses:
- 50 cm³ i 45 km/h separen el ciclomotor de la moto. Un vehicle de dues rodes amb un motor xicotet però capaç de passar de 45 km/h és una motocicleta.
- Sidecar o no separa la «motocicleta amb sidecar» (tres rodes asimètriques) del «vehicle de tres rodes» (tres rodes simètriques).
- El quadricicle lleuger: el Reglament de Vehicles el definix per la categoria L6e del Reglament (UE) 168/2013, amb altres xifres que la Llei de Trànsit. En l'examen, la xifra és la de la Llei de Trànsit: 350 kg.
2.1 Vehicle, vehicle de motor i automòbil
Són tres nivells que es confonen:
| Concepte | Què és | Moto | Ciclomotor |
|---|---|---|---|
| Vehicle | Aparell apte per a circular per les vies. No exigix motor. | Sí | Sí |
| Vehicle de motor | Vehicle amb motor per a la seua propulsió. La Llei de Trànsit exclou els ciclomotors, els tramvies i els vehicles per a persones de mobilitat reduïda. | Sí | No |
| Automòbil | Vehicle de motor per a transportar persones o coses, o per a estirar altres vehicles. | Sí | No |
Atenció a l'examen: el ciclomotor té motor, però no és un vehicle de motor. La motocicleta sí que és vehicle de motor i automòbil. Un patinet elèctric (VMP) tampoc no és vehicle de motor.
3. Quina moto permet cada permís
Cada permís es definix per la potència i per la relació potència/pes de la moto, no pel seu aspecte. El detall (edats, exàmens, passos d'un permís al següent) està en Permisos i requisits administratius de la moto. Això és el que has de saber aquí:
| Permís | Edat | Quina moto permet |
|---|---|---|
| A1 | 16 anys | Motocicletes de fins a 125 cm³, 11 kW i 0,1 kW/kg, i tricicles de motor de fins a 15 kW. Amb ell també s'obté l'AM. |
| A2 | 18 anys | Motocicletes de fins a 35 kW i 0,2 kW/kg, no derivades d'un vehicle que tinga més del doble de potència. Amb ell també s'obté l'A1. |
| A | 20 anys | Motocicletes sense límit de potència. Exigix ser titular de l'A2 amb almenys 2 anys d'antiguitat. Els tricicles de motor de més de 15 kW, només a partir dels 21 anys. |
La idea és progressiva: de l'A1 a l'A2 i a l'A puges de potència i d'edat. Per treure l'A necessites abans l'A2.
4. Les vies
L'examen pregunta per estes definicions de la Llei de Trànsit. Ordena-les per on són i per com són.
4.1 Les parts de la via
| Concepte | Què és |
|---|---|
| Plataforma | Zona de la carretera dedicada a l'ús de vehicles: la calçada i els vorals. |
| Calçada | Part de la carretera dedicada a la circulació de vehicles. Es compon de carrils. |
| Carril | Banda longitudinal de la calçada, delimitada o no per marques, amb amplària per a una fila d'automòbils que no siguen motocicletes. |
| Voral | Franja afermada contigua a la calçada, no destinada als automòbils més que en circumstàncies excepcionals. |
| Vorera | Zona longitudinal de la carretera, elevada o no, per al trànsit de vianants. |
| Refugi | Zona de vianants situada en la calçada i protegida del trànsit. |
| Zona amb plataforma única de calçada i vorera | Zona condicionada per a afavorir el trànsit de vianants: el vianant té prioritat en qualsevol punt de la calçada. |
4.2 Dins i fora de poblat
El poblat és l'espai amb edificis les vies d'entrada i d'eixida del qual duen els senyals d'entrada i d'eixida de poblat.
| Concepte | Què és |
|---|---|
| Via urbana | Via pública dins de poblat, excepte les travessies. |
| Travessia | Tram de carretera que discorre per poblat. No ho és el tram que disposa d'una variant a la qual es pot accedir. S'hi apliquen les normes de les vies urbanes. |
| Via interurbana | Via pública fora de poblat. |
| Carretera | Via pública pavimentada fora de poblat, tret dels trams de travessia. |
4.3 Els tipus de carretera
| Via | Característiques |
|---|---|
| Autopista | Projectada i senyalitzada per a la circulació exclusiva d'automòbils. Sense accés des de les propietats confrontants, sense encreuaments a nivell i amb calçades separades per a cada sentit. |
| Autovia | Sense encreuaments a nivell i amb calçades separades, però amb accés limitat des de les propietats confrontants (en l'autopista no n'hi ha cap). |
| Via per a automòbils | Reservada als automòbils, amb una sola calçada i limitació total d'accessos. Es senyalitza amb els senyals S-3 i S-4. |
| Carretera convencional | La que no reunix les característiques de les anteriors. |

La moto és un automòbil, així que pot circular per autopistes i autovies. Ho tenen prohibit els vehicles de tracció animal, les bicicletes (amb una excepció en el voral d'algunes autovies), els ciclomotors i els vehicles per a persones de mobilitat reduïda.
5. Illetes, refugis i glorietes
Les illetes, els refugis i els dispositius de guia ordenen el trànsit dins de la calçada. El Reglament (art. 43) fixa per quin costat els rodeges (figura 2):
- Via de doble sentit: passes per la part de la calçada que queda a la dreta de l'illeta, en el teu sentit de la marxa. És a dir, la deixes a la teua esquerra. Així no et fiques en el carril contrari.
- Via de sentit únic (o part de la calçada d'un sol sentit): pots passar per qualsevol dels dos costats.
- Places, glorietes i trobades de vies: circules deixant a la teua esquerra el centre. En la glorieta això vol dir girar en sentit contrari al de les agulles del rellotge.
Figura 2. Doble sentit: illeta a la teua esquerra. Sentit únic: qualsevol dels dos costats. Glorieta: centre a la teua esquerra.

Circular en sentit contrari a l'establert és una infracció molt greu, encara que no hi haja illetes.
Atenció a l'examen: les preguntes parlen de vegades d'una «plaça» que es rodeja en un carrer de sentit únic, i donen per bona la resposta «per qualsevol dels dos costats». Eixa és la regla de les illetes i refugis. Una plaça de circulació giratòria o una glorieta es rodeja sempre amb el centre a la teua esquerra.
6. Equilibri i estabilitat
Dues rodes en línia no es sostenen soles. La moto és menys estable i més fràgil que altres vehicles: no té carrosseria, i és el teu cos qui absorbix el colp en una caiguda o un xoc. A més, és menys visible, no més: la seua mida és xicoteta.
El que la manté dreta canvia amb la velocitat (figura 3):
- A velocitat molt baixa (per exemple, a 10 km/h) la moto es manté en equilibri gràcies a tu: fas moviments ràpids i curts amb el manillar i amb el cos per a compensar qualsevol inclinació. És quan l'equilibri és més difícil.
- A partir d'uns 30 km/h actua l'efecte giroscòpic: les rodes que giren tendixen a mantindre el seu pla de gir i estabilitzen la moto. Com més giren, més estable és.
Figura 3. A 10 km/h l'equilibri depén dels teus moviments; des d'uns 30 km/h l'estabilitza l'efecte giroscòpic de les rodes.
Atenció a l'examen: «com més gran és la velocitat, més difícil és mantindre l'equilibri» és fals. És al revés: el difícil és mantindre l'equilibri a poca velocitat. Una altra cosa és que a més velocitat una caiguda siga més greu.
7. Postura, comandaments i retrovisors
7.1 La posició de conducció
Una postura correcta et dona control i et cansa menys:
- Regula el que es pot regular. En moltes motos pots ajustar les manetes, el manillar i, en alguns models, els reposapeus, segons la teua constitució. L'alçada del seient, en canvi, no sol ser regulable: tria una moto que s'adapte a la teua alçada des del principi.
- Braços lleugerament flexionats, mai rectes ni rígids.
- Genolls premuts contra el dipòsit. En una frenada brusca en línia recta, el teu cos tendix a lliscar cap endavant. Amb els genolls subjectes, el teu cos es manté més estable, el pes no recau sobre els braços i conserves el control de la direcció. No té res a veure amb la força centrífuga ni amb el fre posterior.
- Lleugerament ajupit, oferixes menys resistència a l'aire: menys esforç per a avançar i menys consum de carburant.
7.2 Els comandaments
En la majoria de les motos de marxes:
| Comandament | Què controla |
|---|---|
| Mà dreta | L'accelerador (el puny) i el fre davanter. |
| Mà esquerra | L'embragatge. |
| Peu dret | El fre posterior. |
| Peu esquerre | El pedal del canvi. |
El canvi de marxes funciona per pedal: la primera es posa trepitjant el pedal cap avall i les altres es pugen alçant-lo, d'una en una. El punt mort és entre la 1a i la 2a.
L'accelerador s'acciona amb la mà, no amb un pedal, i de manera suau i progressiva. Les acceleracions i les frenades brusques desestabilitzen la moto i gasten més.
Atenció a l'examen: l'embragatge és de la mà esquerra. Quan una opció diga que la dreta controla l'accelerador i l'embragatge, és falsa.
7.3 Els retrovisors
Molts retrovisors de moto són una mica convexos: abasten més camp, però els vehicles de darrere es veuen més xicotets i semblen més lluny del que estan. Calcula sempre amb eixe marge: el que ve darrere és més a prop del que sembla (figura 4).
Figura 4. En un retrovisor una mica convex el mateix cotxe es veu més xicotet i sembla més lluny.
8. Conduir en grup
Quan ixes amb altres motos, el grup influïx en com conduïxes. Estes són les regles que fa servir l'examen (figura 5):
- En fila, no en paral·lel. L'examen dona per incorrecte que dues motos vagen una al costat de l'altra en el mateix carril. El recomanable és anar en fila o esglaonades (també anomenat «en esglaonat»): una moto cap a un costat del carril, la següent cap a l'altre, cadascuna amb la seua distància respecte a la de davant.
- Davant, la menys potent. Convé que obri el grup la moto de menys potència (o el motorista amb menys experiència). Marca un ritme que tots poden seguir i ningú no es queda arrere ni força la marxa per a atrapar-lo.
- Grups grans, en grups xicotets. Convé dividir-los en subgrups per a facilitar els avançaments de la resta d'usuaris.
- Sense afany competitiu. El grup sí que influïx en la seguretat: algú pot deixar-se endur per la competició i adoptar o acceptar riscos. Cal evitar-ho sempre, no només en autopista ni amb moltes motos. No et deixes arrossegar per la pressió del grup.
Figura 5. En grup, en fila o esglaonades i amb distància; mai una moto al costat de l'altra en el mateix carril.
9. Avisar amb el braç quan falla l'intermitent
Has d'advertir tota maniobra amb prou antelació. Es fa amb els llums del vehicle o, si no en tens, amb el braç. Si l'intermitent s'avaria, fas servir el braç esquerre:
| Vols… | Braç esquerre |
|---|---|
| Girar o desplaçar-te a l'esquerra | En posició horitzontal, amb la palma de la mà estesa cap avall. |
| Girar o desplaçar-te a la dreta | Plegat cap amunt, amb la palma de la mà estesa. |
| Frenar o immobilitzar-te de manera considerable | Movent-lo de dalt a baix, amb moviments curts i ràpids. |
El braç preval: si els altres el poden veure i el poses com indica la taula, anul·la qualsevol llum que el contradiga. Si no es veu o no està ben fet, no val.
10. Conducció eficient i conducció preventiva
La conducció preventiva consistix a veure, anticipar i gestionar l'espai per a evitar el perill. La conducció eficient reduïx el consum i les emissions amb una conducció suau. No són el mateix ni una és millor que l'altra: són complementàries, perquè l'eficient demana aplicar els principis de la preventiva (visió, anticipació, gestió de l'espai).
El teu estil de conducció influïx en el consum, i bastant. Les acceleracions brusques i les frenades fortes contínues gasten més; la conducció suau i anticipativa gasta menys, contamina menys, millora la seguretat i desgasta menys la mecànica. Com veus, anar ajupit (apartat 7.1) també ajuda.
11. El conductor: emocions i xiquets
Sobre la moto, la seguretat depén de tres coses: la moto, la via i tu. De tu, sobretot del teu estat:
- Depressió: perds informació de l'entorn. La cerca de dades importants es torna menys activa i tardes més a detectar el que passa.
- Estrés: la conducció es torna més temerària. Augmenten l'agressivitat i la competitivitat.
- Una discussió forta abans de conduir fa perdre concentració i augmenta el risc d'accident. No és bo prendre una copa per a relaxar-se. Calmar-te abans d'arrancar és el prudent.
- Els xiquets tenen el camp visual més limitat, sobretot per la seua baixa estatura: no hi veuen per damunt d'un cotxe aparcat, i tu tampoc no els veus a ells. Extrema la precaució en les zones que freqüenten els xiquets.
La resta de factors (alcohol, drogues, fatiga, son) està en Factors que disminuïxen les aptituds del conductor.
12. Dues regles soltes
Carregar combustible. Para el motor i apaga els llums, la ràdio i el telèfon mòbil. El Reglament (art. 115) exigix el motor parat durant la càrrega de combustible i, si no t'atén un empleat, t'obliga a complir tu la resta de requisits. El llum d'encreuament que dus sempre encés en marxa també s'apaga.
Filera de llums grocs. Un grup de llums grocs, fixos o intermitents, alineats en la calçada és un element d'abalisament: prohibix el pas a través de la línia imaginària que els unix. S'usen sobretot en obres. No és una simple advertència d'obres ni una línia de detenció: el que no pots és creuar eixa línia.
Novetats de la norma
- 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026): l'annex I de la Llei de Trànsit incorpora la definició d'usuari vulnerable, que inclou els conductors i passatgers de motocicletes i ciclomotors, i les de plataforma única de calçada i vorera, zona de prioritat residencial i camí escolar segur. Abans no es definia.
- Les definicions de ciclomotor i de motocicleta de la Llei de Trànsit no canvien amb esta reforma.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Ciclomotor | 45 km/h i 50 cm³ com a màxim | 4 kW si és elèctric. Quadricicle lleuger: a més, 350 kg en buit. |
| Motocicleta | Més de 50 cm³ o més de 45 km/h | N'hi ha prou amb una de les dues condicions. |
| Permís A1 | 16 anys; 125 cm³, 11 kW, 0,1 kW/kg | També dona l'AM. |
| Permís A2 | 18 anys; 35 kW, 0,2 kW/kg | No derivada d'una moto amb més del doble de potència. També dona l'A1. |
| Permís A | 20 anys; sense límit de potència | Amb 2 anys d'A2. |
| Equilibri per tu | A baixa velocitat (10 km/h) | Moviments ràpids i curts del manillar i del cos. |
| Efecte giroscòpic | Des d'uns 30 km/h | És aproximat. |
Resum
- El ciclomotor té motor però no és vehicle de motor; la motocicleta sí que és vehicle de motor i automòbil.
- Ciclomotor: 45 km/h i 50 cm³ com a màxim. Motocicleta: més de 50 cm³ o més de 45 km/h.
- Sidecar (tres rodes asimètriques) i vehicle de tres rodes (simètriques) són coses diferents.
- Si empenys la teua moto ets conductor; si empenys un cicle o un ciclomotor de dues rodes, ets vianant.
- A1: 125 cm³, 11 kW. A2: 35 kW. A: sense límit. Cadascun exigix més edat.
- La moto circula per autopistes i autovies; el ciclomotor no.
- Illeta: en doble sentit, a la teua esquerra; en sentit únic, per qualsevol costat. El centre d'una plaça o glorieta, a la teua esquerra.
- A baixa velocitat (10 km/h) l'equilibri el poses tu; des d'uns 30 km/h actua l'efecte giroscòpic.
- Genolls contra el dipòsit en frenar, braços flexionats i accelerador suau i progressiu.
- Un retrovisor una mica convex et fa veure el de darrere més xicotet i més llunyà.
- En grup, en fila o esglaonades, mai en paral·lel, i davant la moto menys potent.
- Carregant combustible: motor parat, llums i mòbil apagats.
Comprova que ho has entés
1. Un vehicle de dues rodes arriba a 60 km/h i el seu motor és de 49 cm³. És un ciclomotor?
Resposta
No. Supera els 45 km/h, i amb superar un dels dos límits (50 cm³ o 45 km/h) n'hi ha prou perquè siga una motocicleta.
2. Una avaria t'obliga a empényer la teua moto a peu per la calçada. Ets vianant?
Resposta
No, ets conductor. Només qui empeny a peu un cicle o un ciclomotor de dues rodes és vianant.
3. Circules per un carrer de doble sentit i hi ha una illeta al mig. Per quin costat passes?
Resposta
Pel que queda a la dreta de l'illeta: la deixes a la teua esquerra. En un carrer de sentit únic podries passar per qualsevol dels dos costats.
4. Vas a 10 km/h i la moto es manté en equilibri. Què la sosté? I a partir d'uns 30 km/h?
Resposta
A 10 km/h, tu, amb moviments ràpids i curts del manillar i del cos. A partir d'uns 30 km/h, l'efecte giroscòpic de les rodes.
5. El teu intermitent esquerre s'ha avariat i vols girar a l'esquerra. Què fas amb el braç?
Resposta
Estens el braç esquerre en horitzontal, amb la palma de la mà cap avall. Si l'intermitent i el braç es contradiguessen, valdria el braç.
6. Ixes de ruta amb altres motos. Com us col·loqueu i qui va davant?
Resposta
En fila o esglaonades, cadascuna amb la seua distància, mai una al costat de l'altra en el mateix carril. Davant, la moto de menys potència o el motorista amb menys experiència.
Ja te'l saps?
