Elements de la moto
En este tema:
- Com s'anomenen les parts de la moto i quina mà o quin peu acciona cada comandament.
- Quin enllumenat du la moto, quin va sempre encés (també de dia) i quan es fan servir el llum de carretera i els antiboira.
- Quants retrovisors són obligatoris, com es repartix la frenada entre les dues rodes i quin manteniment demana cada tipus de fre.
- Què diu el Reglament dels pneumàtics de la moto i quina dotació és obligatòria des de l'1 d'octubre de 2026.
- Què has de revisar abans d'eixir i com canvia el comportament de la moto amb el pes, el paviment i el temps.
Conèixer la teua moto és part de l'examen i part de la seguretat. Este tema separa dues coses que l'examen barreja. El que és obligatori ve del Reglament General de Vehicles (RGV) i del Reglament General de Circulació (RGC): quins llums, quants retrovisors, quina dotació. El tècnic és com funciona i com es cuida cada peça. És un tema amb moltes preguntes, sobretot de comandaments, llums, retrovisors i frens. El motor, la transmissió i el manteniment detallat de frens i pneumàtics estan en Mecànica i funcionament de la motocicleta; aquí només entra el que es pregunta juntament amb les altres peces.
1. Les parts de la moto
La figura 1 numera les peces que més s'anomenen en l'examen. Fixa't que la moto està vista pel seu costat dret: el pedal del canvi queda en el costat esquerre, tapat, i per això va a traços.
Figura 1. Parts i comandaments d'una moto. Sense escala.
- Bastidor o xassís. És l'esquelet de la moto: damunt seu es munten el motor, la suspensió i les rodes.
- Carenat. És el revestiment extern. Protegix el conductor de la pluja i del vent. Un carenat complet millora l'estabilitat perquè reduïx la resistència a l'aire. Modificar-lo canvia l'aerodinàmica i, amb ella, el consum de combustible: pot afectar el consum, per bé o per mal. Un manillar llarg i alt, al contrari, oferix molta resistència a l'aire.
- Dipòsit i seient. El seient de la majoria de les motos no es regula en alçada. Per això tries el model que convinga a la teua estatura, de manera que recolzes bé els peus en terra en parar. Modificar la pressió dels pneumàtics per a canviar l'alçada és una mala idea.
- Parafangs. Eviten les esquitxades de les rodes.
- Estreps. Són les peces laterals sobre les quals recolzes els peus mentres circules. També s'anomenen reposapeus.
- Manillar. Controla la direcció de manera directa: un xicotet moviment del manillar té una repercussió immediata en l'angle de gir de la roda davantera.
- Matrícula. La moto du una sola placa, darrere, en posició vertical o gairebé vertical, també si du sidecar (RGV, annex XVIII). El turisme en du dues, una davant i una darrere.
2. Els comandaments
En la disposició més estesa de les motos de marxes, cada mà i cada peu fa una cosa (figura 2):
| Qui | Què acciona |
|---|---|
| Mà dreta | L'accelerador (el puny, que gires) i la maneta del fre davanter. |
| Mà esquerra | L'embragatge (maneta) i, a més, el clàxon, els llums i els intermitents. |
| Peu dret | El pedal del fre posterior. |
| Peu esquerre | El pedal del canvi de marxes. |
Figura 2. Què controla cada mà i cada peu. El fre davanter va amb la dreta, l'embragatge amb l'esquerra.
Alguns detalls que es pregunten:
- L'accelerador es gira amb la mà dreta, no es trepitja. S'acciona de manera suau i progressiva: les acceleracions brusques desestabilitzen la moto i gasten més.
- El canvi funciona per pedal. La primera es posa trepitjant el pedal; les altres es pugen alçant-lo, d'una en una. El punt mort és entre la 1a i la 2a.
- Els frens. Si la moto té un comandament per a cada roda, el del manillar frena la roda davantera i el del pedal, la posterior. S'actua sobre ells també de manera suau i progressiva.
- El llum de fre s'encén en accionar qualsevol dels dos frens, junts o per separat.
- El clàxon (avisador acústic) és obligatori en tot vehicle de motor. Ha d'emetre un so continu, uniforme i de prou intensitat.
Atenció a l'examen: l'embragatge és de la mà esquerra i el fre davanter, de la dreta. Si una opció diu que la dreta controla l'accelerador i l'embragatge, és falsa. La pregunta sol començar per «en la majoria de les motos» o «en la disposició habitual»: és esta.
Suports. El cavallet central manté la moto vertical. Per a fer-lo servir, el terreny ha d'estar anivellat; en un sòl inclinat o irregular, la moto es pot desequilibrar i caure. La crossa lateral (cavallet lateral) deixa la moto inclinada, recolzada en un costat.
3. Tauler i indicadors
Els comandaments, els indicadors i els pilots han de poder identificar-se i consultar-se sense que deixes d'atendre la conducció (RGV, art. 11).
| Instrument | Per a què servix |
|---|---|
| Velocímetre | Indica la velocitat en km/h. És obligatori en tot vehicle de motor que puga passar de 40 km/h en pla. |
| Comptaquilòmetres | Marca els quilòmetres totals (servixen per al manteniment) i els parcials (per a planificar un viatge o mesurar el consum). |
| Comptarevolucions | Marca les revolucions per minut del motor (no la velocitat). Et permet aprofitar el rendiment del motor i no passar-te de revolucions: evita la zona roja. |
Els pilots lluminosos avisen que alguna cosa està activa o falla. Per convenció, i no perquè ho fixe el Reglament, el llum de carretera s'assenyala amb un pilot blau i el punt mort, amb un de verd; els avisos d'avaria (oli, temperatura, bateria) són de color roig o ambre. Si s'encén un d'avís mentres conduïxes, para tan prompte com pugues fer-ho amb seguretat i mira el manual de la teua moto.
4. L'enllumenat de la moto
4.1 Quins llums du
L'RGV (arts. 15 a 17 i annex X) distingix el que la moto ha de dur del que pot dur:
| Dispositiu | Color | Nombre | Obligatori? |
|---|---|---|---|
| Llum d'encreuament (curt abast) | Blanc | 1 o 2 | Sí |
| Llum de carretera (llarg abast) | Blanc | 1 o 2 | Sí, en totes les motos |
| Llum de posició davanter | Blanc o ambre | 1 o 2 | Sí |
| Llum de posició de darrere | Roig | 1 o 2 | Sí |
| Llum de fre | Roig | 1 o 2 | Sí |
| Llum de la placa de darrere | Blanc | 1 | Sí |
| Captafars de darrere (reflector) | Roig, no triangular | 1 | Sí |
| Llums indicadors de direcció (intermitents) | Groc auto | 2 davant i 2 darrere | Sí (des de l'1-11-1999) |
| Senyal d'emergència (els quatre intermitents alhora) | Groc auto | Igual que els intermitents | No, és opcional |
| Antiboira davanter | Blanc o groc selectiu | 1 o 2 | No, és opcional |
| Antiboira posterior | Roig | 1 o 2 | No, és opcional |
| Captafars laterals | Groc auto, no triangulars | 1 o 2 per costat | No, són opcionals |
Quan la moto du dos llums d'encreuament, de carretera, de posició o de fre, van simètrics respecte al pla longitudinal mitjà. Si en du un, va en eixe pla.
Intermitents. Són obligatoris: la taula de l'annex X de l'RGV els marca amb la nota «passarà a ser obligatori l'1-11-1999», i eixa data ja ha passat (l'art. 17 els continua citant entre els que la moto pot dur perquè és un text anterior). En els vehicles de tres rodes i en els quadricicles no lleugers també són obligatoris, amb el senyal d'emergència (art. 16).
El llum de marxa arrere no és de la moto. No és un dispositiu que la moto puga dur: si et pregunten si el pots instal·lar en la teua motocicleta, la resposta és que no. Tampoc el pots instal·lar si la moto du sidecar. En els vehicles de tres rodes, en canvi, és opcional (blanc).
Figura 3. Enllumenat de la moto vist de cara i per darrere. L'antiboira davanter és opcional i la placa va una sola, darrere i en vertical.
Moto amb sidecar. Els llums són els de la moto, amb algun afegit: el llum de posició i el de fre són 2 o 3, i només un va en el sidecar. L'antiboira davanter és només blanc. En la roda del sidecar no s'exigix fre: n'hi ha prou amb els dos frens de la moto, un per a cada roda.
Vehicle de tres rodes i quadricicle no lleuger. L'antiboira davanter és blanc o groc. Si el vehicle fa més de 1.300 mm d'amplària, du dos llums d'encreuament, de carretera, de posició i de fre.
4.2 Quan es fa servir cada llum
Les regles estan en els articles 98 a 106 de l'RGC.
- Llum d'encreuament. La moto el du sempre encés, també de dia, en qualsevol via (art. 104). És el que més pregunten. De nit, on toca el llum de carretera, este pot anar sol o juntament amb el d'encreuament. A més, tot vehicle de motor l'encén entre la posta i l'eixida del sol en vies prou il·luminades i a qualsevol hora en els túnels prou il·luminats.
- Llum de posició. S'encén entre la posta i l'eixida del sol, en túnels, passos inferiors i trams amb el senyal de túnel (S-5), i quan la visibilitat disminuïx molt (boira, pluja intensa, nevada, fum o pols).
- Llum de carretera. Has d'encendre'l quan circules a més de 40 km/h, entre la posta i l'eixida del sol, fora de poblat i per una via insuficientment il·luminada. També a qualsevol hora del dia en un túnel o pas inferior insuficientment il·luminat, sempre que no enlluernes ningú. Es pot fer servir sol o juntament amb el d'encreuament. Està prohibit amb la moto parada o estacionada.
- Via insuficientment il·luminada: aquella en què, amb vista normal, en algun punt de la calçada no pots llegir una matrícula a 10 metres o no distingixes un vehicle pintat de fosc a 50 metres.

- Enlluernament. Canvia el llum de carretera pel d'encreuament tan prompte com veges que pots enlluernar un altre usuari, sobretot el que ve de cara (encara que ell no ho faça), i no el restablisques fins a passar el punt on us encreueu. La mateixa precaució val amb el que va davant i pot ser enlluernat pel seu retrovisor. Si t'enlluernen a tu, reduïx la velocitat el que calga, fins a detindre't si cal, per a no topar amb ningú.
- Antiboira davanter. Es fa servir amb boira, pluja intensa, nevada, núvols de fum o de pols, i en trams de via estrets amb moltes revoltes (calçada de 6,50 metres o menys amb senyals de revoltes successives). Pot anar sol, amb el d'encreuament o amb el de carretera.
- Antiboira posterior. Només amb condicions especialment desfavorables: boira espessa, pluja molt intensa, forta nevada o núvols densos de pols o fum.
Circular sense enllumenat quan falta o disminuïx la visibilitat, i enlluernar els altres, són infraccions greus.
Atenció a l'examen: la moto du el llum d'encreuament sempre encés, de dia i de nit, però no el de carretera: eixe només es fa servir en les condicions de dalt. I en un túnel mal il·luminat, fora de poblat, la resposta és el llum de llarg abast sempre que no enlluernes.
5. Els retrovisors
El nombre de retrovisors de la moto depén de la seua velocitat màxima (RGV, annex III). Val per a motos amb sidecar o sense i també per a les que duen estructura d'autoprotecció i cinturons:
| Velocitat màxima de la moto | Retrovisor esquerre | Retrovisor dret |
|---|---|---|
| 100 km/h o menys | Obligatori | Opcional |
| Més de 100 km/h | Obligatori | Obligatori |
Si la moto du un sol retrovisor, va en el costat esquerre. Un escúter que per construcció no passa de 100 km/h pot circular, doncs, amb un sol retrovisor, l'esquerre. Els retrovisors de les motos són de la classe L, pròpia de ciclomotors i motos.
Atenció a l'examen: «una moto de fins a 100 km/h pot anar sense retrovisor dret» és cert; sense retrovisor esquerre, mai.
Encara que els retrovisors estiguen ben orientats, hi ha sempre angles morts. Si mires el retrovisor per a canviar de carril i tens dubtes, gira a més una mica el cap abans de maniobrar. I recorda que molts retrovisors de moto són una mica convexos: els vehicles de darrere es veuen més xicotets i semblen més lluny del que estan (ho vas veure en Conceptes bàsics de la moto).
Si en poblat vols avançar per la dreta un turisme que no du retrovisor dret, assegura't abans que ho pots fer sense perill per als altres.
6. Els frens
6.1 Què exigix el Reglament
Tota moto ha de tindre dos dispositius de frenada: un, com a mínim, sobre la roda posterior i un altre sobre la davantera (RGV, art. 12). Si du sidecar, no s'exigix fre en la roda del sidecar.
Algunes motos duen frenada combinada: un comandament que acciona els dos frens alhora. Mira en el manual de la teua com repartix la força.
6.2 Com es repartix la frenada
En frenar, el pes de la moto es desplaça cap endavant: la roda davantera es carrega i la posterior es descarrega (figura 4). Per això:
- El fre davanter és el més eficaç: deté la moto en un espai clarament menor, i és el que més es desgasta.
- La frenada es repartix, aproximadament, entre el 60 i el 70 % en la roda davantera i entre el 30 i el 40 % en la posterior. Si et demanen una xifra única, és un 70 i un 30 %.
- Si frenes bruscament, la davantera és la que fa més esforç. S'acciona sempre de manera suau i progressiva.
Figura 4. En frenar, el pes se'n va a la roda davantera; en accelerar, a la posterior.
El repartiment canvia amb la situació:
- Amb un passatger pesat, la roda posterior du més càrrega i és més difícil que es bloquege: pots fer servir el fre posterior amb més intensitat.
- Amb el paviment lliscant, amb caràcter general prems menys el davanter i una mica més el posterior, per a no bloquejar la roda directriu.
- En un gir tancat (per exemple, a 30 km/h), prémer fort el fre davanter pot bloquejar la roda davantera i provocar una caiguda.
- Si empenys la moto amb el motor parat i gires, no prems bruscament el fre davanter: la moto es desequilibra i pot caure.
- Amb pneumàtics en bon estat i la calçada seca i en bon estat, eixes condicions afavorixen que la distància de detenció no augmente. Amb la calçada mullada sí que augmenta. Si has passat per un toll, els frens es mullen i perden eficàcia: frena lleugerament i diverses vegades seguides, just després de passar-lo, per a assecar-los. El mateix val si la moto ha estat diversos dies a la intempèrie amb temps humit: abans d'eixir, compta que els frens poden no respondre bé.
6.3 Tipus de fre i manteniment
- Fre de disc. És el més freqüent en la roda davantera: frena de manera uniforme i potent i evacua millor la calor. Moltes motos duen disc en les dues rodes. Manteniment: substituir les pastilles quan estan desgastades.
- Fre de tambor. Manteniment: substituir les sabates si estan desgastades i netejar-les si cal.
- Sistema hidràulic. Manteniment, entre altres coses: comprovar el nivell del líquid de frens.
La resta del manteniment dels frens està en Mecànica i funcionament de la motocicleta.
Fading. És la pèrdua d'eficàcia dels frens per sobrecalfament. Apareix en baixar pendents llargs i pronunciats i en frenar de manera continuada en poc temps. Els frens de disc, que evacuen millor la calor, tenen menys tendència a patir-lo. Per evitar-lo en una baixada llarga, frena amb el motor (fent servir una marxa més curta) i acciona el fre de servei només quan calga.
ABS. És un sistema que, en una frenada brusca, evita el bloqueig de les rodes i reduïx el risc de caiguda per eixe motiu.
Fre motor. Es pot frenar amb el motor: és el que fas en reduir de marxa. En una revolta, frena primer i després reduïx les marxes necessàries.
7. Els pneumàtics
Els pneumàtics són l'únic que unix la moto amb el terra. Són un element de seguretat activa.
- La roda motriu és normalment la posterior: és la que rep la força del motor. Per això, com a norma general, el pneumàtic de darrere es desgasta més que el davanter.
- El dibuix de la banda de rodolament evacua l'aigua i dona adherència: amb dibuix és més segur que llis. El que exigix l'RGV per a circular és que el pneumàtic tinga dibuix en les ranures principals (art. 12) i no presente danys ni deformacions: butllofes, trencaments, esquerdes, cables al descobert o signes que es desenganxa una capa (annex VII).
- La profunditat mínima. L'annex VII de l'RGV fixa 1,6 mm de dibuix només per a turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg (categories M1, N1, O1 i O2) i 1,0 mm per a autobusos, camions i remolcs pesants. No dona cap xifra per a les motos. Per això l'examen dona per bona la resposta «no hi ha una profunditat mínima» per a les ranures principals d'una moto. En la pràctica, els indicadors de desgast del pneumàtic són una orientació tècnica, no un límit legal: canvia'l quan hi arribin o abans, perquè un pneumàtic gastat perd l'adherència i augmenta el risc d'aquaplaning.
- En canviar-los, el seu disseny i les seues característiques afecten la seguretat i la tècnica de conducció. Col·loca'ls en el seu sentit de rotació, el que marca la fletxa del lateral. Si els muntes al revés, el dibuix no evacua bé l'aigua i es poden desenganxar les capes de la banda de rodolament.
La pressió d'inflat es comprova amb els pneumàtics freds, després de pocs quilòmetres. Si l'ajustes en calent, l'aire està dilatat i la lectura és més alta: en baixar-la fins a la xifra del fabricant, la pressió real quedarà inferior a la indicada.
| Pressió | Conseqüència |
|---|---|
| Superior a la necessària | Disminuïx la zona de contacte amb el terra i l'adherència, i els òrgans de la suspensió patixen més fatiga i deteriorament. Les dues coses són certes. |
| Inferior a la necessària | Augmenta el consum de carburant i els pneumàtics es deformen. |
| Viatge llarg amb passatger i equipatge màxim | És aconsellable pujar-la, segons el manual de manteniment de la moto. |
Atenció a l'examen: la xifra d'1,6 mm és la dels turismes, no la de la moto. Per a la moto, la resposta de l'examen és que no hi ha una profunditat mínima fixada.
8. Suspensió i direcció
El sistema de suspensió assegura un contacte uniforme amb el terra, evita moviments bruscos i dona comoditat al conductor i, si escau, a l'acompanyant. La suspensió davantera du la forquilla telescòpica; la de darrere, un o dos amortidors.
- Si el sistema d'amortiment davanter està en mal estat, afecta el control de la moto.
- Si falla la suspensió de darrere, el contacte de la roda posterior amb la calçada pot no ser l'adequat.
- La tija és la peça de la direcció on van els coixinets. Si notes folgances en la direcció, són eixos coixinets els que has de revisar.
Els amortidors, la suspensió i la direcció són elements de seguretat activa.
9. Del motor a la roda: el que es pregunta aquí
La transmissió porta el moviment i la força del motor a la roda posterior, que és la roda motriu. Segons el model, la transmissió final és per cadena, per corretja o per cardan; en els tres casos la força arriba a la roda posterior (el cardan transmet la força del motor a la roda motriu). La cadena es greixa amb greix consistent o amb un esprai específic: un oli molt líquid eixiria disparat cap a la roda i embrutaria el pneumàtic. El detall de cadascuna, i el del motor, està en Mecànica i funcionament de la motocicleta.
Altres preguntes soltes d'esta part de la moto:
- Motor refrigerat només per aire: mantín netes les aletes exteriors del motor, que són les que dissipen la calor.
- Encesa per magneto: no necessita bateria, així que no hi ha manteniment de bateria.
- Silenciador. Està prohibit circular amb escapament lliure o amb un silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, tant en vies urbanes com interurbanes. Si s'espatlla i fa sorolls molestos, no pots circular per cap tipus de via (RGC, art. 7).
- Pertorbacions electromagnètiques. Una moto de motor d'explosió les genera: l'espurna de les bugies. El Reglament no prohibix generar-les, sinó superar els límits fixats (RGC, art. 7).
10. La dotació de la moto
El que has de dur al damunt està en l'annex XII de l'RGV, i per a la moto és molt poc:
- Un jupetí reflectant d'alta visibilitat, des de l'1 d'octubre de 2026. Te'l poses en baixar de la moto si ocupes la calçada o el voral d'una via interurbana. Si conduïxes de manera professional, el dus posat en qualsevol via.
- No hi ha obligació de dur dispositiu de presenyalització de perill: ni el senyal lluminós V-16 ni triangles. El V-16 connectat és obligatori en el turisme, no en la moto.
- No són obligatoris el joc de làmpades de recanvi, les eines per a canviar-les ni la roda de recanvi, encara que dugues rodes de dimensions diferents davant i darrere.
Atenció a l'examen: els manuals i tests antics diuen que cal dur làmpades de recanvi i eines. Hui no és obligatori: la dotació obligatòria de la moto és el jupetí.
El casc, els guants i el calçat són equip de protecció personal i estan en Indumentària per a conductors de motocicleta.
11. Seguretat activa i seguretat passiva
- Seguretat activa: el que evita l'accident. Són l'enllumenat, els pneumàtics, els frens, la suspensió i els amortidors, i la direcció.
- Seguretat passiva: el que reduïx els danys si l'accident ja ha ocorregut. El casc, el vestit de cuir i la resta de la indumentària són passius.
12. Abans d'eixir
No és una norma, és un consell: dedicar un minut a mirar la moto prevé la majoria de les fallades.
| Què | Què comproves |
|---|---|
| Pneumàtics | Pressió en fred, dibuix, sense talls ni deformacions. |
| Frens | Que la maneta i el pedal responen amb fermesa, el nivell del líquid i l'estat de pastilles o sabates. |
| Llums i clàxon | Encreuament, carretera, posició, intermitents i clàxon. El llum de fre, amb cadascun dels dos frens. |
| Retrovisors | Ben orientats per a tu. |
| Cadena | Greixada i amb la tensió correcta. |
| Direcció | Sense folgances en girar el manillar. |
| Combustible i oli | Nivell suficient. |
Si has tingut una caiguda sense lesions, abans de continuar comprova l'estat de la moto.
13. Com respon la moto: pes, paviment i temps
Moltes preguntes d'este tema són de conducció: depenen de l'estat de la moto, del repartiment del pes i de l'adherència. Aquí tens les respostes que dona l'examen; el detall està en els temes de conducció.
El pes.
- En accelerar, la massa de la moto es desplaça cap a la roda posterior. Un excés d'acceleració pot fer que la posterior perda l'adherència.
- Un passatger modifica el centre de gravetat de la moto. Les maletes laterals es carreguen amb aproximadament el mateix pes en totes dues. No carregar en excés estalvia combustible.
- A 10 km/h l'equilibri el poses tu amb moviments ràpids i curts del manillar i del cos; a 15 km/h l'efecte giroscòpic influïx encara poc i continues sent tu qui manté l'equilibri.
La revolta i el paviment.
- Abans d'una revolta, frena primer i reduïx marxes després. Si hi entres massa ràpid, deixa d'accelerar i no frenes bruscament.
- Un clot que no pots evitar: reduïx la velocitat i passa'l el més recte possible, amb la moto vertical i la roda formant un angle el més recte possible amb el clot.
- Rails: travessa'ls formant amb ells un angle el més recte possible.
- Una taca d'oli: frena abans d'arribar-hi i passa a velocitat reduïda.
- Marques viàries pintades (una línia transversal, un pas per a vianants): reduïx la velocitat abans de passar-hi i, si pots, evita circular sobre la pintura, que llisca.
- Fulles caigudes: disminuïxen l'adherència i poden ocultar les marques viàries.
- Paviment en males condicions: augmenta la distància de seguretat amb el de davant.
El temps.
- Pluja. La calçada mullada augmenta la distància de frenada. La pluja és més perillosa quan comença a ploure. Amb pluja intensa hi ha risc d'aquaplaning, sobretot a velocitat elevada: modera la velocitat i, si cal, detín la moto.
- Gel. La distància de frenada pot augmentar fins a deu vegades respecte a la normal. Amb gel o neu circula amb la relació de marxes més alta possible; en una pujada amb neu, la més alta que raonablement pugues fer servir i sense fer canvis.
- Boira. Reduïx la visibilitat i l'adherència dels pneumàtics (la boira humiteja l'asfalt). Fes servir l'antiboira davanter, si la moto el du. El posterior, només si la boira és espessa: amb una boira lleugera enlluerna el que va darrere.
- Vent. És més perillós el lateral i, sobretot, a ràfegues.
- De nit l'agudesa visual es reduïx.
Sempre: observa constantment el que ocorre en la via.
Avançar. Quan conduïxes una moto i avances qualsevol altre vehicle fora de poblat (un turisme, un camió, també per autopista), deixes una separació lateral d'almenys 1,50 metres (RGC, art. 85.5). És la regla de la moto com a vehicle de dues rodes; la d'avançar una moto està en La conducció en condicions normals.
Novetats de la norma
- 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). El jupetí reflectant d'alta visibilitat passa a ser dotació obligatòria de la moto (annex XII de l'RGV), i el conductor se'l posa en baixar-se en la calçada o en el voral d'una via interurbana. Abans, l'annex XII no tenia cap apartat per a la moto.
- 1 de gener de 2026 (Reial decret 159/2021). En els turismes, els triangles deixen de valer i la presenyalització és el V-16 connectat. La moto continua sense estar obligada a dur dispositiu de presenyalització.
- 30 de maig de 2026 (Ordre PJC/528/2026). L'RGV fixa des d'aleshores 1,0 mm de dibuix per a autobusos, camions i remolcs pesants, que abans no tenien xifra. Els 1,6 mm de turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg ja existien i no canvien. Les motos no estan en cap de les dues categories: no hi ha xifra per a elles.
- Les preguntes més antigues que donen per obligatoris el joc de làmpades de recanvi i les eines per a canviar-les són anteriors a la dotació actual.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Retrovisors de la moto | Esquerre obligatori; dret només si passa de 100 km/h | Un sol retrovisor, l'esquerre. |
| Llum d'encreuament | Sempre encés | També de dia. |
| Llum de carretera | Més de 40 km/h | Fora de poblat, de nit, via insuficientment il·luminada; túnels, a qualsevol hora. |
| Via insuficientment il·luminada | 10 m (matrícula) o 50 m (vehicle fosc) | Si no el llegixes o no el distingixes. |
| Antiboira davanter en revoltes | Calçada de 6,50 m o menys | Amb senyals de revoltes successives. |
| Repartiment de la frenada | 60–70 % davant, 30–40 % darrere | Aproximat. |
| Distància de frenada amb gel | Fins a 10 vegades la normal | |
| Velocímetre | Obligatori si passa de 40 km/h | |
| Placa de matrícula de la moto | 1, darrere, vertical o gairebé vertical | El turisme en du 2. |
| Separació en avançar (la moto, fora de poblat) | 1,50 m | |
| Dotació obligatòria de la moto | Jupetí | Des de l'1-10-2026. Sense V-16, recanvis ni eines. |
| Profunditat mínima del dibuix | 1,6 mm només en turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg | Per a la moto, l'annex VII no fixa xifra. |
Resum
- El fre davanter s'acciona amb la mà dreta; el posterior, amb el peu dret. L'embragatge, amb la mà esquerra; el canvi, amb el peu esquerre. L'accelerador és el puny dret.
- La moto du el llum d'encreuament sempre encés, també de dia. El de carretera és obligatori fora de poblat, de nit, en vies mal il·luminades i a més de 40 km/h, i a qualsevol hora en túnels mal il·luminats, sempre sense enlluernar.
- Són obligatoris els llums d'encreuament, carretera, posició, fre i placa, i el captafars de darrere. Els antiboira i el senyal d'emergència són opcionals; el llum de marxa arrere no és de la moto.
- La moto du una sola placa, darrere i en vertical.
- Fins a 100 km/h, retrovisor esquerre obligatori i dret opcional; per damunt, tots dos.
- Hi ha sempre angles morts: gira lleugerament el cap abans de canviar de carril.
- Tota moto du dos frens independents (roda davantera i posterior); el davanter és el més eficaç i frena entre el 60 i el 70 %.
- La pressió dels pneumàtics es comprova en fred. L'RGV exigix pneumàtics amb dibuix en les ranures principals i sense danys, però no fixa profunditat mínima de dibuix per a la moto; els 1,6 mm són dels turismes.
- La roda motriu és la posterior i el seu pneumàtic es desgasta més.
- Prohibit circular amb escapament lliure o amb el silenciador avariat, per qualsevol via.
- La dotació obligatòria de la moto és el jupetí (des de l'1-10-2026): sense V-16, triangles, làmpades de recanvi ni eines.
- Fre, pneumàtics, suspensió i amortidors són seguretat activa; el vestit de cuir és passiva.
Comprova que ho has entés
1. La teua moto no pot passar de 90 km/h per construcció. Quants retrovisors has de dur?
Resposta
Un, l'esquerre. El dret és opcional, perquè només és obligatori si la moto passa de 100 km/h.
2. Quin comandament s'acciona amb la mà dreta i quin amb l'esquerra?
Resposta
Amb la dreta, l'accelerador (el puny) i el fre davanter. Amb l'esquerra, l'embragatge i, a més, el clàxon, els llums i els intermitents.
3. És migdia, fa sol i circules per una carretera. Quin llum dus encés?
Resposta
El d'encreuament. La moto el du sempre encés, també de dia i en qualsevol via.
4. Quina roda frena més i com es repartix la frenada?
Resposta
La davantera: entre el 60 i el 70 % de la frenada en la roda davantera i entre el 30 i el 40 % en la posterior, perquè el pes passa cap endavant en frenar.
5. Quina dotació obligatòria ha de dur la teua moto?
Resposta
Un jupetí reflectant d'alta visibilitat (des de l'1 d'octubre de 2026). No és obligatori dur V-16, triangles, làmpades de recanvi ni eines.
6. Vols ajustar la pressió dels pneumàtics. Quan la mesures i què passa si ho fas en calent?
Resposta
Amb els pneumàtics freds. Si els ajustes en calent, l'aire està dilatat i la lectura és més alta: en deixar-los en la xifra del fabricant, la pressió real quedarà per davall.
Ja te'l saps?
