Els accidents de trànsit amb motocicleta
En este tema:
- Quins factors causen els accidents de moto i per què el motorista se'n du la pitjor part.
- Els xocs més típics (el cotxe que gira o ix davant de tu, la porta que s'obre, l'angle mort) i com evitar-los.
- Com caus amb menys dany i què comproves abans de continuar.
- Què t'obliga la llei si veus un accident o hi estàs implicat, i la conducta PAS: protegir, avisar i socórrer.
- Com atens un motorista ferit: el casc, la respiració, les hemorràgies i què cobrix l'assegurança.
En una moto no tens carrosseria: el teu cos és el que absorbix el colp. Per això convé evitar l'accident i, si passa, saber què fer en els primers minuts. L'examen pregunta per les dues coses: les causes i els tipus d'accident, i l'actuació davant d'un ferit, sobretot el casc. Les primeres atencions d'este tema no et convertixen en sanitari: t'ensenyen a no empitjorar les coses fins que arribe l'ajuda.
1. Per què passen els accidents de moto
1.1 Els tres factors
En la conducció d'una moto influïxen tres factors: l'estat del conductor, el del vehicle i el de la via. No pesen igual. S'estima que de cada 100 sinistres, entre 70 i 90 es deuen al factor humà, al que fa el conductor.
D'aquí ix el més important: la majoria dels accidents es poden evitar si controles els factors de risc. Cada factor es reduïx d'una manera:
| Factor | Què l'empitjora | Com es reduïx |
|---|---|---|
| Conductor | Manca d'experiència, velocitat excessiva, alcohol i drogues, fatiga, distraccions | Conduïx en bon estat i amb atenció. Ho tens en «Factors que disminuïxen les aptituds del conductor». |
| Vehicle | Frens, pneumàtics, llums o direcció en mal estat | Revisant i mantenint la moto. En la direcció, els coixinets de la tija es revisen cada cert temps per a evitar folgances. |
| Via | Paviment en mal estat, poca visibilitat, pluja | Adequant la velocitat i augmentant la distància de seguretat. |
Atenció a l'examen: per a reduir el risc de la via no val «circular a 50 km/h en totes les vies» ni «circular de nit perquè hi ha menys trànsit». S'adapta la velocitat a la via i es deixa més distància. I per a reduir el del vehicle, no n'hi ha prou amb tindre net el motor: cal revisar i mantindre la moto.
1.2 Per què la moto se'n du la pitjor part
- És menys estable, perquè té dues rodes, i menys visible per als altres conductors. No és més ràpida «sempre» que un cotxe ni té la posició de conducció més elevada: eixes respostes són falses.
- No tens carrosseria. En un accident, el motorista té més risc de resultar ferit que el conductor d'un turisme.
- El cap és la part més vulnerable i amb més risc de lesions greus. Una de les causes més freqüents de mort en els accidents de moto o ciclomotor és no fer servir el casc.
- La potència i l'acceleració de la teua moto poden suposar riscos per a altres usuaris, no només per a tu.
1.3 Com i on passen
- Tipus d'accident: entre les situacions que has d'anticipar hi ha les col·lisions amb un altre vehicle, especialment en girs i interseccions. No confongues el nombre d'accidents amb el de morts: en les vies interurbanes, les eixides de via van concentrar el 47 % dels motoristes morts en 2024, segons la DGT.
- On: fora de les interseccions hi ha més accidents amb víctimes en recta que en revolta (DGT, Anuari 2023, per a tots els vehicles), encara que no arriben a la meitat del total. Una recta convida a confiar-se: mantín l'atenció i adapta la velocitat al trànsit i a la visibilitat.
- Morts: la major part de les víctimes mortals es produïxen en les vies interurbanes, sobretot en les carreteres convencionals: les autovies i autopistes són, en general, més segures. Els vianants patixen més accidents en les vies urbanes.
- Qui: la manca d'experiència està directament relacionada amb el risc d'accident: passa amb els conductors joves i amb qui acaba de treure's el permís de moto. La gent gran patix més accidents en situacions que exigixen una resposta ràpida.
Atenció a l'examen: en la ciutat, el xoc més habitual d'una moto és la col·lisió amb un altre vehicle, sobretot lateral o frontolateral en una intersecció, gairebé sempre perquè l'altre conductor no la veu. En la carretera, la eixida de via és la que causa més morts de motoristes. I en general, no només en moto, hi ha més accidents en rectes que en revoltes, encara que no siguen la meitat.
1.4 Què costen els accidents
Els costos d'un accident no són només humans:
| Cost | Exemple |
|---|---|
| Humà | Vides perdudes i pèrdua de capacitat productiva de les víctimes |
| Material | Danys al vehicle, a la càrrega i a la via |
| Sanitari | Primers auxilis, tractament i rehabilitació |
| Administratiu | Serveis de policia i de bombers, assegurances, processos judicials |
L'impacte econòmic l'acaben pagant tots els ciutadans, de manera directa o indirecta, no només les asseguradores ni els conductors accidentats.
2. Els xocs típics i com evitar-los
Gairebé sempre passa el mateix: l'altre conductor no t'ha vist o ha calculat malament la teua distància i la teua velocitat. Una moto és estreta i es confon amb el fons. El que seguix són consells de conducció, no normes: servixen perquè no sigues tu qui pague l'error de l'altre.
2.1 El cotxe que gira o ix davant de tu
Figura 1. Dos xocs frontolaterals típics: el cotxe que gira a l'esquerra creuant el teu carril i el que ix d'un carrer lateral. En tots dos, la causa sol ser que no t'ha vist.
- Cotxe de cara que gira a l'esquerra. És la col·lisió frontolateral clàssica: creua el teu carril just quan arribes. En una intersecció, sobretot en la ciutat, no dones per fet que t'ha vist.
- Cotxe que ix d'un carrer lateral o d'un accés. Mira i arranca, però no et percep a temps.
- Què fas. Preveu i anticipa't contínuament al que poden fer els altres. Per a circular amb seguretat en una via urbana, on hi ha més zones d'incertesa, no servix accelerar per a passar de pressa: s'anticipa, es mantenen les distàncies i s'està preparat per a frenar. Tampoc no n'hi ha prou amb advertir de la teua presència.
2.2 La porta que s'obre i l'angle mort
Figura 2. Deixa marge amb els cotxes aparcats i no et quedes al costat d'un altre cotxe, en la seua zona cega.
- Porta. En la ciutat, al costat de cotxes aparcats, algú pot obrir sense mirar. Passa amb marge, lluny dels cotxes, sense anar arran.
- Angle mort. És la zona que el conductor no veu pels seus retrovisors. Si et quedes al costat, cap arrere, el cotxe pot canviar de carril sense veure't. Avança d'una vegada o queda't arrere. Els angles morts d'un camió els tens en «Conducció en vies fora i dins de poblat»: si no veus els seus retrovisors, ell no et veu a tu.
2.3 La topada per darrere: la distància de seguretat
La principal causa dels accidents per topada per darrere és no guardar la distància de seguretat amb el vehicle que va davant. És un comportament de risc tant dins de poblat com fora de poblat. No servix dir que les velocitats molt reduïdes o superiors a 100 km/h són la causa.
Si vas darrere d'un camió sense deixar distància, hi ha risc: si frena de colp, no tens temps ni espai, i a més, en anar tan a prop, hi veus menys. El camió no et protegix de res. La distància i els metres per segon els tens en «La velocitat».
2.4 L'efecte túnel i altres consells
- Efecte túnel. Com més de pressa vas, més s'estreny el teu camp visual: només perceps amb nitidesa el centre de la via i perds el que passa als costats.
- Fes-te veure. Dus sempre el llum d'encreuament encés, també de dia, perquè et vegen. Les advertències acústiques es fan servir només per a evitar un accident, per a avisar que vols avançar (fora de poblat) o per a advertir la teua presència en els casos que marca el Reglament. Està prohibit fer servir el clàxon sense motiu o de manera exagerada.
- Frenada d'emergència. Fes servir els dos frens, no només el davanter, i amb la moto com més recta millor. Amb la moto inclinada en una revolta tancada, el fre davanter a fons pot bloquejar la roda (ho tens en «Conducció en vies»).
- Avançar. En una carretera convencional, fora de poblat, no pots superar el límit genèric de 90 km/h per a avançar (des de 2022 ja no es pot anar 20 km/h per damunt).
3. Si caus
3.1 Mentres llisques
Si caus i vas lliscant pel terra:
- Relaxa't i llisca fins a quedar completament detingut. Amb els músculs rígids augmenta el risc de lesions.
- No t'alces abans de detindre't del tot: l'energia que dus et llançaria una altra vegada contra l'asfalt.
- No rodoles a propòsit per a frenar més de pressa.
- No fregues sempre pel mateix punt del cos.
3.2 Quan t'has parat
- Valora com estàs tu. Si et fa mal el coll o l'esquena o no notes les cames, no et mogues i demana ajuda: pot ser una lesió de columna.
- Si pots moure't, ix de la calçada, apaga el motor, talla el contacte i encén el llum d'emergència si la teua moto en té. Posa't el jupetí si has de quedar-te en la calçada o en el voral d'una via interurbana.
- Si hi ha altres implicats, mira l'apartat 4: les teues obligacions són les mateixes que les de qualsevol usuari.
- Si no has patit cap lesió i vols continuar, comprova abans la moto. No reprengues la marxa de seguida «per a recuperar el temps perdut», ni dones la moto per inutilitzada sense mirar-la.
| Què comproves | Què hi busques |
|---|---|
| Manetes i pedals | Doblegats o bloquejats |
| Frens i llums | Que responguen; intermitents i llum de fre |
| Fuites | Líquid de frens, oli o combustible |
| Rodes i llantes | Colps, deformacions, punxades |
| Manillar i direcció | Torts o amb folgança |
| Quadre (xassís) | Esquerdes o deformacions |
Si dubtes que la moto siga segura, no continues: avisa un servei d'auxili.
4. Si arribes a un accident o t'hi veus implicat
4.1 El que t'obliga la llei
La Llei de Trànsit i el Reglament General de Circulació (art. 129) obliguen els usuaris de la via que es vegen implicats en un accident, el presencien o en tinguen coneixement a:
- auxiliar o sol·licitar auxili per a atendre les víctimes, si n'hi ha;
- col·laborar per a evitar majors perills o danys;
- restablir, en la mesura que es puga, la seguretat de la circulació;
- i aclarir els fets.
Si no hi estàs implicat, vas amb la teua moto i veus un accident, has d'ajudar en el que t'afecte, tret que la teua col·laboració no siga manifestament necessària (l'ajuda ja està organitzada) o que ja estiguen en el lloc l'autoritat o els seus agents. No val dir que «la moto no servix per a portar ferits» ni que només auxilien els implicats.
Atenció a l'examen: si hi estàs implicat, et detens sempre. Si no hi estàs implicat, auxilies o sol·licites auxili tret que l'ajuda ja estiga organitzada o hagen arribat els agents.
Si hi estàs implicat, en la mesura que es puga:
- Detín-te sense crear un nou perill.
- Fes-te una idea de conjunt i ordena: seguretat de la circulació, auxili a les víctimes, identificar-te i col·laborar amb els agents.
- Restablix o mantín la seguretat de la circulació. Si hi ha un mort o un ferit greu, o ja s'ha avisat els agents, no canvies l'estat de les coses ni les empremtes, tret que ho exigisca la seguretat dels ferits o de la circulació.
- Presta als ferits l'auxili més adequat i demana assistència sanitària.
- Avisa l'autoritat si hi ha algun ferit o mort, i queda't o torna fins que arriben, tret que t'autoritzen a marxar, hages d'auxiliar els ferits o necessites atenció tu.
- Digues la teua identitat als altres implicats si te la demanen, i facilita les dades del vehicle.
No cal avisar els agents ni quedar-se si es donen les tres condicions alhora: només ferides clarament lleus, la seguretat de la circulació restablerta i ningú que ho demane.
La declaració amistosa d'accident està prohibit emplenar-la en la calçada o en el voral: es fa en un lloc segur fora de la via.
4.2 El deure de socors
El Codi Penal castiga qui no socorre una persona desemparada i en perill manifest i greu, podent fer-ho sense risc propi ni de tercers (art. 195), i també qui, impedit de socórrer-la, no demana ajuda amb urgència. És delicte encara que no hi estigues implicat. Si vas causar tu l'accident, la pena és major.
Abandonar voluntàriament el lloc després de causar un accident amb morts o amb lesions greus és un altre delicte, el d'abandonament del lloc de l'accident (art. 382 bis, per a conductors de vehicle de motor o ciclomotor).
La llei no et demana arriscar la vida: si ajudar suposa un risc, complixes demanant auxili.
4.3 La conducta PAS
L'ordre és sempre el mateix i no es salta cap pas:
| Pas | Què fas | Per què va en eixe ordre |
|---|---|---|
| P · Protegir | Primer et protegixes a tu i després protegixes la zona: senyalitzes i evites nous accidents | Si t'atropellen, hi ha una víctima més i ningú avisa ni socorre |
| A · Avisar | Truques al 112 i dones les dades | L'ajuda especialitzada és la que salva vides |
| S · Socórrer | Atens els ferits: primer els valores, després actues | Només amb la zona segura i l'ajuda en camí |
Atenció a l'examen: davant d'un accident, la primera mesura és senyalitzar i protegir la zona. Ni identificar els ferits inconscients, ni tamponar hemorràgies van abans.
4.4 Protegir amb la moto
Figura 3. Detín-te fora de la calçada, motor apagat, jupetí abans de baixar, 112 i després socórrer. No camines mai pel carril.
- On. Detín-te on no crees un nou perill: fora de la calçada i a una distància prudent de l'accident.
- Motor. Apaga el motor i talla el contacte de la teua moto. Fes el mateix amb els vehicles accidentats, per a evitar que es moguen o s'incendien.
- Llums. El teu llum d'encreuament ja va sempre encés. Encén el llum d'emergència si la teua moto en du.
- Jupetí. La moto du un jupetí reflectant en la seua dotació (des de l'1 d'octubre de 2026), i el conductor se'l posa en baixar i ocupar la calçada o el voral d'una via interurbana. Convé tindre'l a mà, no en el fons d'un bagul.
- Presenyalització. La moto no està obligada a dur dispositiu de presenyalització de perill: ni el V-16 ni els triangles. I des de l'1 de gener de 2026 els triangles no valen en cap vehicle; el dispositiu vàlid és el V-16 connectat, el dels turismes.
- La teua seguretat. No camines pels carrils. Si hi ha un lloc segur fora de la via (per exemple, darrere de la barrera), queda't allà.
4.5 Avisar: el 112
El 112 és el telèfon únic d'emergències en la Unió Europea. En telefonar, dona:
- On: la via, el punt quilomètric o una referència, i el sentit.
- Què ha passat: tipus d'accident i vehicles implicats.
- Quants ferits hi ha i com estan (si responen, si respiren, si sagnen).
- Riscos afegits: foc, fum, mercaderies perilloses.
- Qui ets: el teu nom i un telèfon de contacte.
No penges fins que t'ho diguen: l'operador et pot donar instruccions.
4.6 Socórrer: regles generals
Les tècniques de suport vital corresponen al personal especialitzat. Aplica-les tu sol només si estàs totalment segur de conèixer-les i de poder fer-les. El que sí que pot fer qualsevol: protegir, avisar, valorar el ferit, abrigar-lo i vigilar-lo.
| Fes | No faces |
|---|---|
| Abriga'l, en hivern i en estiu | Donar-li de beure ni de menjar |
| Parla-li i tranquil·litza'l | Donar-li medicaments |
| Vigila la seua respiració fins que arribe l'ajuda | Posar-li coixins o altres objectes sota el cap |
| Protegix el seu coll de moviments bruscos | Incorporar-lo, asseure'l o alçar-lo |
| Tamponar una hemorràgia pel nas o per l'orella |
5. El motorista ferit
5.1 No el mogues
Com a norma general, no mogues un ferit fins que arribe l'ajuda: una lesió de columna mal manipulada pot acabar en una paràlisi. Només es mou quan és imprescindible per a la seua seguretat: un perill imminent (foc, risc d'atropellament) o una parada cardiorespiratòria. Si cal moure'l, en bloc, amb el cap, el coll i el tronc alineats.
5.2 El casc: no es treu
Com a norma general, no es treu el casc a un motorista accidentat. La raó: en retirar-lo es poden agreujar les lesions de la columna cervical. No es treu perquè estiga més còmode, ni per a veure si té ferides al cap, ni «perquè està conscient».
Si el casc impedix atendre la via aèria o reanimar-lo, avisa el 112 i seguix les seues instruccions. L'extracció requerix formació pràctica: no intentes aprendre-la amb una llista de passos.
| Situació | Treus el casc? |
|---|---|
| Conscient, amb dolor | No |
| Sagna pel nas | No: ni se li treu el casc ni se li tampona el nas |
| Vols prendre-li el pols en el coll | No cal: es pot fer amb el casc posat |
| Respira amb normalitat, encara que estiga inconscient | No |
| No respon i no respira amb normalitat | Només si impedix atendre la via aèria o reanimar-lo, amb les instruccions del 112 |
Atenció a l'examen: «treure-li el casc per a prendre-li el pols», «per a facilitar la seua respiració» o «per a veure les ferides del cap» són respostes falses. La resposta és: no, com a norma general.
Atenció a l'examen: amb el casc posat es pot prendre el pols en el coll, perquè no cal treure'l. Això no vol dir que hages de buscar el pols abans de reanimar: si no respon i no respira amb normalitat, seguix les instruccions del 112 i inicia la reanimació.
5.3 Valorar el ferit
Abans de fer res, avalua el seu estat: el primer és si està conscient.
Figura 4. Consciència i respiració, en eixe ordre. Cada resposta et porta a una actuació diferent.
- Respon? Parla-li amb claredat i, si no contesta, aplica-li un estímul lleu. Si respon, està conscient: no el mogues, abriga'l, vigila'l i no li dones de beure.
- Respira amb normalitat? Mira si el pit es mou, escolta i nota l'aire. No dediques a comprovar-ho més de 10 segons. Després d'un colp, evita moure-li el coll: el 112 t'indicarà com mantindre oberta la via aèria, i si estàs format utilitza la tracció mandibular. No retardes la reanimació si no respira amb normalitat.
Respira amb normalitat, però està inconscient: no el mogues. Un motorista que ha caigut ha rebut un colp i pot tindre una lesió de columna. No li tragues el casc i subjecta-li el cap perquè no gire el coll. Si està de cara amunt, mantín-lo així i vigila que continue respirant fins que arribe l'ajuda. Només el mous si és imprescindible per a la seua seguretat (apartat 5.1). Si vomita i necessites girar-lo perquè no s'ofegue, demana ajuda per a girar-lo de costat en bloc, mantenint alineats el cap, el coll i el tronc. Seguix les instruccions del 112.
La posició lateral de seguretat (també anomenada posició de defensa: de costat, amb el cap girat cap a un costat i la boca cap al terra) és per a l'inconscient que respira amb normalitat sense haver rebut cap colp, per exemple després d'un desmai. Després d'un traumatisme no es fa servir de manera rutinària.
No respon i no respira amb normalitat: parada cardiorespiratòria. Unes boquejades lentes o sorolloses (respiració agònica) no són respirar amb normalitat. Truca al 112, posa el telèfon en altaveu i inicia la reanimació: amb el ferit de cara amunt sobre una superfície dura i tu de genolls a un costat, fes compressions en el centre del pit a un ritme de 100 a 120 per minut, amb una profunditat d'entre 5 i 6 cm, deixant que el pit es recupere entre elles. Si saps i pots donar ventilacions (boca a boca), alterna 30 compressions i 2 insuflacions. Si no, fes només compressions. Fes servir un DEA (desfibril·lador) tan bon punt estiga disponible i seguix les seues instruccions i les del 112. No pares fins que arribe l'ajuda o el ferit es recupere. Si el casc impedix la reanimació, el 112 et dirà què fer.
5.4 Hemorràgies
- Hemorràgia externa abundant (per exemple, en una cama): el primer és la pressió directa sobre la ferida, amb una gasa o un drap net i, si pots, amb guant. Si les lesions ho permeten, pots mantindre elevat el membre, però el que atura l'hemorràgia és la pressió. No es tapa la ferida amb una gasa «sense pressionar».
- Torniquet: no és la primera mesura. Si una hemorràgia d'un braç o d'una cama amenaça la vida i no es controla amb pressió directa, fes servir un torniquet comercial si saps fer-ho, seguint les indicacions del 112, i no ho retardes. Anota l'hora i no l'afluixes: el retira el personal sanitari.
- Pel nas o per l'orella després d'un colp: es considera ferit greu i es tracta amb cautela, perquè pot haver-hi lesió en el cap. No es tampona mai. I tampoc no se li treu el casc per a fer-ho.
- Hemorràgia interna: no es veu la sang, però el ferit està molt pàl·lid i fred. Avisa-ho al 112, mantín-lo estirat, abriga'l i no li dones de beure.
5.5 Fractures i columna
El senyal més clar d'una fractura és la deformitat de la zona, amb dolor. No intentes col·locar l'os: immobilitza la zona tal com està i espera. Si el ferit té paràlisi i no sent les cames, probablement té una lesió de la medul·la espinal: evita que s'assega o es moga i protegix-li el coll.
6. L'assegurança obligatòria
Tota moto ha de tindre l'assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria. Cobrix els danys que causes a tercers, personals i materials, fins a 70 milions d'euros per sinistre en danys a les persones i 15 milions en danys materials.
| Qui patix el dany | El cobrix l'assegurança obligatòria de la teua moto? |
|---|---|
| L'altre conductor, que no va causar l'accident | Sí |
| El teu passatger | Sí, és un tercer |
| Vianants i altres víctimes | Sí |
| Tu, si ets el conductor responsable | No, mai |
| La teua moto i els béns del prenedor, del propietari o del conductor | No |
Si el vehicle causant havia estat robat, l'asseguradora no paga: indemnitza les víctimes el Consorci de Compensació d'Assegurances. Per a cobrir els teus propis danys necessites una assegurança voluntària. Circular sense assegurança es castiga amb una multa de 601 a 3.005 euros i el dipòsit del vehicle.
7. Altres regles que es pregunten en este tema
Estes regles s'expliquen en altres temes. Aquí van perquè les repasses amb les xifres de sinistralitat:
| Regla | Què has de saber |
|---|---|
| Velocitat de la moto en carretera convencional | 90 km/h com a límit genèric. Només si hi ha separació física entre sentits el titular de la via pot senyalitzar 100 km/h. En autopista i autovia, 120 km/h |
| Avançar en convencional | No es pot superar el límit genèric per a avançar |
| Massa màxima | No pots superar la massa màxima autoritzada de la targeta ITV: ni 10 kg més, ni encara que la càrrega estiga ben repartida |
| Passatger | Postura idèntica a la del conductor, a cavall, amb els peus en els reposapeus i agafat al conductor. En revolta, mateixa posició i inclinació; no contraresta la força centrífuga inclinant-se al costat contrari ni s'anticipa |
| Dues motos | En el mateix carril, en fila o esglaonades, mai en paral·lel |
| Direcció | Els coixinets de la tija es revisen periòdicament |
| Dipòsit | Les motos solen dur reserva de combustible |
Novetats de la norma
- 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). Les motocicletes duen un jupetí reflectant en la seua dotació, i el seu conductor se'l posa en baixar en la calçada o en el voral d'una via interurbana. El casc és obligatori homologat i ben cordat (ho tens en «Indumentària»).
- 1 de gener de 2026 (Reial decret 159/2021). El V-16 connectat és l'únic dispositiu de presenyalització vàlid; els triangles deixen de valer. La moto mai no ha estat obligada a dur-ne cap dels dos.
- 21 de març de 2022 (Llei 18/2021). Ja no es pot superar en 20 km/h el límit genèric per a avançar en carretera convencional.
- 29 de gener de 2019 (Reial decret 1514/2018). El límit genèric de la moto en convencional és de 90 km/h; 100 km/h només on un senyal ho fixe en una convencional amb separació física entre sentits.
Si llegixes en un altre lloc que la moto ha de senyalitzar amb «triangles o V-16» o que pot anar a 100 km/h en qualsevol convencional, està desfasat.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Telèfon d'emergències | 112 | Únic en la Unió Europea |
| Sinistres per factor humà | Entre 70 i 90 de cada 100 | Els accidents es poden evitar |
| Comprovar si respira | 10 segons com a màxim | Mirar, escoltar i notar |
| Reanimació d'un adult | 100 a 120 compressions per minut, de 5 a 6 cm; 30 compressions i 2 insuflacions | Si no saps o no pots ventilar, només compressions |
| Jupetí de la moto | Des de l'1-10-2026 | En baixar i ocupar la calçada o el voral d'una via interurbana |
| Dispositiu de presenyalització | La moto no hi està obligada | Ni V-16 ni triangles |
| Assegurança obligatòria | 70 milions (persones) i 15 milions (béns) per sinistre | Mai no cobrix el conductor responsable |
| Sense assegurança | Multa de 601 a 3.005 euros | I dipòsit del vehicle |
| Velocitat de la moto en convencional | 90 km/h | En autopista i autovia, 120 |
Resum
- La majoria dels accidents es deuen al factor humà i es poden evitar: revises la moto, adeqües la velocitat i deixes distància.
- La moto és menys estable i menys visible, i el motorista té més risc de resultar ferit; el cap és el més vulnerable.
- Anticipa les col·lisions amb un altre vehicle, sobretot en girs i interseccions, i no et confies en les rectes. Les víctimes mortals es concentren en les vies interurbanes, on l'eixida de via és l'accident amb més motoristes morts.
- Anticipa't al cotxe que gira o ix davant de tu, deixa marge amb els cotxes aparcats i no et quedes en un angle mort.
- Si caus, relaxa't i llisca fins a detindre't; no t'alces abans ni rodoles a propòsit. Abans de continuar, revisa la moto.
- Si hi estàs implicat, veus un accident o te n'assabentes, has d'auxiliar o demanar auxili, tret que l'ajuda ja estiga organitzada.
- PAS: protegir (primer a tu), avisar el 112 i socórrer. La primera mesura és senyalitzar i protegir la zona.
- La moto no du V-16 ni triangles; sí un jupetí, que et poses en baixar en una via interurbana.
- No mogues el ferit ni li dones de beure o medicaments; abriga'l i vigila'l.
- No es treu el casc a un motorista com a norma general; si impedix atendre la via aèria o reanimar-lo, seguix les instruccions del 112. Tampoc no es tampona una hemorràgia pel nas.
- Si no respon i no respira amb normalitat: 112 en altaveu, 100 a 120 compressions per minut de 5 a 6 cm, 30:2 si saps ventilar, i un DEA tan bon punt arribe.
- Hemorràgia: pressió directa; torniquet només si amenaça la vida i la pressió no és suficient, i llavors sense demora.
- L'assegurança obligatòria cobrix tercers, també el teu passatger, però no el conductor responsable.
Comprova que ho has entés
1. Un cotxe que ve de cara gira a l'esquerra quan tu arribes a l'encreuament. Quin tipus de xoc és, i per què passa?
Resposta
Una col·lisió frontolateral, el xoc típic de la moto en una intersecció, sobretot en la ciutat. Sol passar perquè l'altre conductor no et veu a temps o calcula malament la teua velocitat. Per això preveus i t'anticipes, i no compts que t'ha vist.
2. Caus i llisques per l'asfalt. Què fas mentres llisques?
Resposta
Et relaxes i llisques fins a quedar completament detingut. No t'alces abans de parar-te i no rodoles a propòsit.
3. Arribes a un accident de moto sense estar-hi implicat. Què és el primer que fas i en quin ordre seguixes?
Resposta
Protegir (primer a tu, i senyalitzar i protegir la zona), després avisar el 112 i, finalment, socórrer. Detens la teua moto fora de la calçada, apagues el motor, et poses el jupetí abans de baixar i no camines pels carrils.
4. Un motorista conscient, amb casc, es queixa del coll i sagna pel nas. Li treus el casc i li tapes el nas?
Resposta
Cap de les dues coses. El casc no es treu com a norma general, per a no agreujar una lesió de la columna cervical, i una hemorràgia pel nas no es tapa mai. L'abrigues, el vigiles, no li dones de beure i esperes l'ajuda.
5. Un motorista no respon i respira amb normalitat. Què fas amb ell i amb el seu casc?
Resposta
No el mous i no li treus el casc: després d'una caiguda pot tindre una lesió de columna. Li subjectes el cap; si està de cara amunt, el mantens així i vigiles que continue respirant fins que arribe l'ajuda. Només si vomita i necessites girar-lo perquè no s'ofegue, demanes ajuda i el gireu de costat en bloc. La posició lateral de seguretat no es fa servir de manera rutinària després d'un colp.
6. La teua moto està obligada a dur V-16 o triangles? I un jupetí? Quan te'l poses?
Resposta
No està obligada a dur ni V-16 ni triangles. Sí que du un jupetí reflectant (des de l'1 d'octubre de 2026), que et poses en baixar i ocupar la calçada o el voral d'una via interurbana.
Ja te'l saps?
