DentroTest

Conducció en condicions meteorològiques adverses

En este tema:

  • Què t'exigix el Reglament amb mal temps: velocitat adequada, enllumenat i, amb neu en autovia, no avançar.
  • Com responen la moto i el paviment amb pluja, bassals, aquaplaning, pintura, tapes, fulles i graveta.
  • Què fer amb el vent lateral, en avançar un camió i en eixir d'un túnel.
  • Quins llums dus amb boira i pluja intensa, i com conduïxes amb neu, gel, fred i de nit.

Una moto se sosté en equilibri sobre dues empremtes molt xicotetes i no té carrosseria. Un cotxe que perd l'adherència et dona un ensurt; una moto, una caiguda. Per això el temps compta més per a tu que per a un conductor de turisme. En l'examen este tema pregunta sobretot pel vent lateral i les ràfegues, la pluja i l'aquaplaning, la distància amb la calçada mullada, el fred, la neu i el gel, i quins llums dus amb boira.

1. Què mana el Reglament i què aconsella la tècnica

El Reglament General de Circulació no fixa una velocitat per a la pluja o la boira. Fixa un principi: has d'adequar la velocitat a les condicions meteorològiques i de la via, de manera que sempre pugues detindre la moto dins del teu camp visual i davant de qualsevol obstacle que aparega (art. 45). A més, has de circular a velocitat moderada i, si cal, detindre't amb boira densa, pluja intensa, nevada, núvols de pols o de fum, amb paviment lliscant i quan pugues esquitxar o projectar aigua o graveta a altres usuaris (art. 46.1). És la regla de La velocitat, aplicada al temps.

Dos esquemes d'una moto que s'acosta pel seu carril a un cotxe parat que la boira deixa veure només de prop. A l'esquerra, a velocitat moderada, la distància de detenció (reacció més frenada) és menor que la que veus i la moto es deté abans del cotxe. A la dreta, amb massa velocitat, la distància de detenció és més gran que la que veus i la moto xoca.

Figura 1. El que veus amb boira és el mateix en els dos casos; el que canvia és la teua velocitat. La distància de detenció, reacció més frenada, ha de cabre dins del que veus.

El que en este tema és norma (el que has de fer o t'està prohibit):

  • Adequar la velocitat i detindre't si cal (arts. 45 i 46.1).
  • Usar l'enllumenat quan el temps disminuïx sensiblement la visibilitat: boira, pluja intensa, nevada, fum o pols (art. 106). La moto du a més el llum d'encreuament encés sempre, també de dia (art. 104).
  • Si t'enlluernen, reduir la velocitat el necessari, fins i tot fins a detindre't (art. 102.3).
  • En autopista i autovia, amb neu que dificulta la circulació, no avançar i circular pel carril de la dreta (art. 32.2).
  • Dur un remolc amb la moto només de dia i sense condicions que disminuïsquen la visibilitat (art. 12.3).

Tota la resta (com frenar sobre mullat, com corregir l'aquaplaning, què fer amb el vent) és consell de conducció. L'examen també ho pregunta, i dona per bona la resposta prudent.

2. Pluja

2.1 Quan és més perillosa

El moment més perillós és quan comença a ploure. Les primeres gotes es barregen amb la pols i l'oli que hi ha en la calçada i formen una pel·lícula molt lliscosa, encara que l'asfalt semble només humit. Quan deixa de ploure, la calçada s'asseca a trossos: convé no fiar-te d'un tram sec, perquè el següent pot continuar mullat.

Amb la calçada mullada, la distància de detenció augmenta respecte a la de seca. Recorda de què es compon:

  • Distància de reacció: el que recorres mentres reacciones. L'aigua no la canvia: depén de tu i de la teua velocitat.
  • Distància de frenada: el que recorres des que frenes. És la que creix, perquè les rodes agafen menys.

Atenció a l'examen: amb la calçada mullada, la resposta és «augmenta la distància de frenada» i, amb ella, la de detenció. Mai «disminuïx la distància de reacció» ni «no varia».

Distància de seguretat. Qui circula darrere d'un altre ha de deixar un espai que li permeta detindre's si el de davant frena de colp, tenint en compte l'adherència (art. 54.1). Amb paviment en males condicions, o mullat i cobert de fulles seques, augmenta la distància: mai no la disminuïxes, i l'antiboira davanter no és la solució. Com a regla pràctica, la DGT aconsella 2 segons i 3 o més amb pluja, neu o gel. És un consell, no una xifra del Reglament.

Amb pluja intensa: velocitat moderada i, si cal, detín la moto. El que no has de fer, encara que ho proposen algunes preguntes:

  • Enganxar-te al vehicle de davant per a «protegir-te» o veure millor: t'arriba més aigua i tens menys temps.
  • Encendre el llum de carretera en poblat. En poblat et correspon el d'encreuament, i amb la pluja el de carretera rebota en les gotes.

2.2 Bassals i aquaplaning

L'aquaplaning apareix quan el pneumàtic no aconseguix evacuar l'aigua que hi ha entre ell i l'asfalt: es munta sobre ella i perd el contacte amb el terra. No és cosa de turismes: li passa també a la moto. Hi ha risc amb pluja intensa o amb bassals, sobretot a velocitat elevada, encara que els pneumàtics estiguen en perfecte estat. A més velocitat, el dibuix té menys temps per a evacuar l'aigua.

  • Com evitar-lo: modera la velocitat quan hi haja aigua en la calçada. Baixar la pressió dels pneumàtics no l'evita.
  • Si ho notes (la moto sembla flotar i la direcció es torna lleugera), consell: deixa anar el gas a poc a poc, subjecta el manillar amb fermesa, sense girar-lo, i no frenes de colp fins que les rodes tornen a agafar.

Davant d'un bassal, la resposta és moderar la velocitat en tot cas. No acceleres per a creuar-lo com més prompte millor. Evita'l si ho pots fer amb seguretat i, si no, travessa'l sense frenades brusques ni girs bruscos. També modera per a no esquitxar vianants i ciclistes: és el que demana l'art. 46.1.

2.3 Frens i pneumàtics amb pluja

  • Frena amb antelació i de manera suau i progressiva. Amb el paviment lliscant, en general prems menys el fre davanter i una mica més el posterior per a no bloquejar la roda directriu (veure Elements de la moto, apartat 6).
  • Frens mullats. Després d'un bassal gran, o si la moto ha passat diversos dies a la intempèrie amb temps humit, els frens poden respondre pitjor. Frena lleugerament diverses vegades seguides per a assecar-los i comprova'ls abans d'eixir. Després de dies d'humitat, el que has de tindre en compte és l'eficàcia dels frens; no que el líquid de frens «haurà perdut la major part de les seues qualitats» ni que calga assecar el filtre de l'aire.
  • Pressió d'inflat. Mantín la que indica el fabricant. Amb la calçada mullada no la puges: amb més pressió el pneumàtic es recolza menys i té menys adherència.

2.4 Veure i que et vegen

  • Llums. El llum d'encreuament ja el dus sempre. Amb pluja intensa dus, almenys, el de posició i el d'encreuament. Els detalls estan en l'apartat 5.
  • Pantalla. Es mulla i s'empanya. Mantín-la neta i canvia la ratllada: de nit t'enlluerna (veure Indumentària, apartat 4).
  • Roba. Colors vius i elements reflectors ajuden que et vegen. La roba d'aigua es du per damunt de l'equip (veure Indumentària, apartats 8 i 9).
  • Carenat. Amb fred i pluja, la conducció és més còmoda i més segura si la moto du carenat: protegix del vent i de l'aigua i dona estabilitat. Si el modifiques, canvia l'aerodinàmica i pot canviar el consum.

Atenció a l'examen: el carenat ajuda, però el fred i la pluja no milloren la frenada, ni amb frens de disc ni de tambor. Per a combatre el fred no prengues estimulants ni begudes alcohòliques.

3. Terra lliscant: pintura, tapes, fulles i graveta

P-19 Paviment lliscant P-28 Projecció de graveta

Mullades, algunes parts de la calçada llisquen molt més que la resta. Aprén a veure-les amb temps:

  • Marques viàries pintades (passos per a vianants, fletxes, línies transversals): reduïx la velocitat abans de passar-hi i, si pots, no circules sobre la pintura.
  • Tapes de clavegueram i rails de tramvia o tren: evita'ls. Si has de creuar rails, fes-ho amb un angle el més recte possible, per a no quedar atrapat ni lliscar.
  • Fulles caigudes: disminuïxen l'adherència i poden tapar les marques viàries.
  • Graveta: la moto pot derrapar, sobretot si a més està mullada. Reduïx la velocitat: així no projectes pedres als altres (art. 46.1).
  • Taca d'oli: frena abans d'arribar-hi i passa-la a velocitat reduïda.
  • Fang o fang amb neu: fes servir la marxa més alta que pugues i evita acceleracions i frenades brusques.

En una revolta tot això pesa més, perquè la moto va inclinada i necessita agafada per a girar. Reduïx abans d'entrar, amb la moto recta, i no dins. Amb el paviment mullat, entra més a poc a poc: com més inclinada vas, menys adherència et queda per a frenar o accelerar. Si hi entres massa de pressa, deixa d'accelerar i no frenes bruscament (veure La velocitat, apartat 6.1). Les marques M-8.4 de guiatge per a motoristes indiquen la zona del carril que convé no trepitjar en revoltes de risc; no són obligatòries.

Moto que s'acosta a una revolta a la dreta vista des de dalt. Cinc zones marcades en roig són les que més llisquen amb la calçada mullada: 1, pintura blanca com un pas per a vianants; 2, una tapa de clavegueram; 3, fulles mullades; 4, graveta; 5, oli o fang. A sota, la regla: reduïx abans d'entrar, amb la moto recta.

Figura 2. Abans de la revolta, mira què hi ha en el teu carril i reduïx amb la moto recta. Dibuix orientatiu.

4. Vent

P-29 Vent transversal

El vent més perillós per a una moto és el lateral, i més si és a ràfegues. Una moto es manté dreta per equilibri dinàmic: una empenta de costat desplaça la moto i el motorista, canvia la teua trajectòria i et pot llançar al carril contrari o fora de la calçada. Les ràfegues, a més, no et donen temps de preparar-te. El vent frontal o posterior canvia la teua velocitat i el teu consum, però gairebé mai el teu equilibri.

Què fas:

  • Reduïx la velocitat i agafa el manillar amb fermesa.
  • Inclina la moto cap al costat d'on ve el vent per a contrarestar-lo i recull el cos (ajupit i amb els genolls contra el dipòsit), per a oferir menys superfície. Són consells.
  • Mira els senyals. El P-29 «Vent transversal» avisa d'una zona on bufa sovint vent fort en direcció transversal. De vegades la completa una mànega de vent, que et mostra d'on bufa i amb quina força.

4.1 En avançar un camió o un autobús

Un vehicle gran et tapa el vent mentres vas al seu costat: és l'efecte pantalla. Tan bon punt el sobrepasses, el vent torna de colp i et desplaça. És el que pregunten: en avançar, has d'estar previngut per a una possible ràfega de vent lateral quan l'hages sobrepassat.

Moto que avança per l'esquerra un camió amb vent des de la dreta, en tres moments: abans del camió el vent l'empeny de costat; al costat del camió la caixa la tapa del vent; en passar la cabina la ràfega torna de colp.

Figura 3. El vent arriba, es talla al costat del camió i torna de colp en passar la cabina. Passa d'una vegada i subjecta el manillar. Sense escala.

Detalls que ixen en l'examen amb este exemple:

  • En una de les preguntes avances per la dreta un autobús que està a punt de girar a l'esquerra. És una de les excepcions permeses, amb espai suficient i màximes precaucions (art. 82.2): no és veritat que avançar per la dreta estiga sempre prohibit.
  • Fora de poblat, una moto que avança un altre vehicle deixa almenys 1,50 metres de separació (art. 85.5). La separació «proporcional a la mida del vehicle i a la velocitat» ja no és la regla.

4.2 En eixir d'un túnel, un pont o un viaducte

Dins del túnel no bufa el vent, i a l'eixida t'arriba de costat de colp. El mateix passa en un pont o un viaducte, on el vent corre lliure. Reduïx abans, agafa bé el manillar i no et confies si el tram du el senyal P-29.

Eixida d'un túnel vista des de dalt amb vent des de la dreta. Dins del túnel no hi ha vent. Una moto ix pel carril dret i, en passar la boca del túnel, el vent de costat la colpeja de colp.

Figura 4. Dins, gens de vent; fora, un colp de costat. Sense escala.

Atenció a l'examen: el vent que més afecta la moto és el lateral, sobretot a ràfegues. Si et donen a triar entre de cara, per darrere i de costat, és de costat.

5. Boira

P-33 Visibilitat reduïda

La boira et treu visibilitat i, a més, humiteja l'asfalt, així que també reduïx l'adherència. Amb boira densa has de moderar la velocitat i, si cal, detindre't (art. 46.1). La regla pràctica és la de la figura 1: has de poder detindre't dins de l'espai que veus.

  • No avances si no hi veus prou per a fer-ho i per a desistir.
  • Augmenta la distància amb el de davant.
  • Pantalla: s'empanya i es mulla per fora. Un producte antibaf ajuda. Amb ulleres, que siguen antibaf (veure Indumentària, apartat 4).
  • Fes-te veure: colors vius i elements reflectors.
  • El senyal P-33 «Visibilitat reduïda» avisa d'un tram on es perd visibilitat per boira, pluja, neu o fum. En alguns trams de boira intensa hi ha un abalisament lluminós circumstancial (llums ambre i roigs) perquè mantingues la distància de seguretat.

Remolc. Una moto només pot arrossegar un remolc de dia i en condicions que no disminuïsquen la visibilitat, i a una velocitat un 10 per cent menor que la genèrica (art. 12.3). Amb la boira de la pregunta, la resposta és no: ni tan sols amb antiboira ni a velocitat reduïda.

5.1 Quins llums dus

Amb boira, pluja intensa, nevada, núvols de fum o de pols l'enllumenat és obligatori, també de dia (art. 106). Per a enllumenar, la norma admet l'antiboira davanter, el d'encreuament o el de carretera. En la teua moto el d'encreuament ja va encés, així que el mínim és llum de posició i llum d'encreuament. Circular sense enllumenat quan falta o disminuïx la visibilitat és una infracció greu.

SituacióQuè dus
Qualsevol via, de dia o de nitLlum d'encreuament, sempre (la moto)
Boira, pluja intensa, nevada, fum o polsPosició i encreuament, com a mínim. L'antiboira davanter, si la moto en té, és opcional i pot anar sol, amb el d'encreuament o amb el de carretera
Boira espessa, pluja molt intensa, forta nevada o núvols densos de pols o fumA més, pots encendre l'antiboira posterior, si en tens
Via estreta amb moltes revoltes (calçada de 6,50 m o menys i senyal de revoltes successives)L'antiboira davanter també està permés
En poblat, amb pluja intensaEncreuament. El llum de carretera no

Els dos antiboira són opcionals en la moto: no està obligada a dur-los. El davanter només es pot usar en els casos de la taula; el posterior, només amb condicions especialment desfavorables, perquè enlluerna el que va darrere i li oculta el teu llum de fre.

Llum de carretera amb boira o pluja densa. El Reglament l'admet, però la llum rebota en les gotes i t'enlluerna a tu: hi veus menys. Convé el d'encreuament i, si en tens, l'antiboira davanter.

6. Neu i gel

P-34 Presència de gel o neu

Amb neu l'adherència cau molt i amb gel és mínima. Per a una moto és el més difícil: el prudent, si pots, és no eixir. Si no tens una altra opció:

  • La marxa més alta que pugues i sense acceleracions ni frenades brusques. En una pujada amb neu, la més alta que raonablement pugues usar i sense fer canvis: així arriba menys força a la roda i patina menys. Amb fang i neu, igual.
  • Anar sempre en primera i amb l'embragatge a mitges, o fer acceleracions brusques i frenades «per a no encallar-te», no és la tècnica correcta.
  • Seguir les roderes dels vehicles de davant facilita l'adherència quan és neu acabada de caure. Si en les roderes hi ha gel, evita-les.
  • Suavitat en el fre, en el gas i en el manillar, i més distància amb el de davant.

Gel. És la superfície de menor adherència: la distància de frenada pot augmentar fins a deu vegades respecte a la normal. Busca'l en els llocs ombrívols i humits, que triguen a desglaçar-se, encara que la resta de la carretera siga seca. El senyal P-34 «Presència de gel o neu» n'avisa en l'hivern.

Cadenes i pneumàtics de neu. R-412 Cadenes per a neu R-412b Pneumàtics d'hivern El R-412 et prohibix seguir sense cadenes o altres dispositius antilliscants autoritzats o pneumàtics especials de neu (des del Catàleg de 2025). El R-412b et prohibix seguir sense pneumàtics d'hivern. Els pneumàtics especials de neu duen en el flanc la marca M+S juntament amb el pictograma d'una muntanya de tres pics amb un floc de neu (3PMSF).

6.1 Neu en autopista i autovia

Des de l'1 d'octubre de 2026, quan la neu dificulta la circulació en una autopista o autovia, està prohibit avançar i és obligatori circular pel carril de la dreta. Amb tres o més carrils per sentit, també pots usar el contigu. Els carrils de l'esquerra queden lliures per als vehicles d'emergència i els llevaneus (art. 32.2).

Dues autovies vistes des de dalt amb neu. A l'esquerra, amb dos carrils, la moto va pel dret i no avança; l'esquerre queda lliure per a una ambulància. A la dreta, amb tres carrils, es pot circular pel dret i el contigu, sense avançar, i l'esquerre queda lliure.

Figura 5. Amb neu en autovia: carril dret (i el contigu amb tres o més), sense avançar i amb l'esquerre lliure per a emergències i llevaneus. Sense escala.

7. Fred i calor

Fred. Amb fred intens i sense roba adequada reacciones més a poc a poc i maneges els comandaments amb menys suavitat. L'equip no només et protegix: et manté alerta. El carenat ajuda. Abriga't amb roba de moto, impermeable si plou, i protegix coll i cap amb gorgera o sotacasc (els detalls, en Indumentària, apartat 9). Ni els estimulants ni l'alcohol ho arreglen, i l'alcohol està limitat per les taxes del Reglament.

Calor. És consell, no norma: beu aigua sovint i tria roba de moto amb ventilació i proteccions. La calor no t'eximix del casc homologat ben cordat, dels guants en via interurbana ni del calçat tancat en qualsevol via (RD 518/2026).

8. Conduir de nit i enlluernament

De nit l'agudesa visual es reduïx: hi veus menys i et veuen menys.

  • Llums. El d'encreuament, sempre. El de carretera el dus encés quan circules a més de 40 km/h, entre la posta i l'eixida del sol, fora de poblat i per una via insuficientment il·luminada (art. 100). També en un túnel o pas inferior insuficientment il·luminat, a qualsevol hora. Una via és insuficientment il·luminada si en algun punt de la calçada no pots llegir una matrícula a 10 metres o no distingixes un vehicle fosc a 50 metres. El detall de cada llum està en Elements de la moto, apartat 4.
  • Enlluernament a altres. Canvia el llum de carretera pel d'encreuament tan bon punt veges que pots enlluernar un altre conductor, sobretot el que ve de cara i encara que ell no ho faça, i no el tornes a posar fins a haver-lo sobrepassat (art. 102). El mateix amb el que va davant, que et pot veure pel retrovisor.
  • Si t'enlluernen a tu, reduïx la velocitat el necessari, fins i tot fins a detindre't, per a no topar amb ningú (art. 102.3). Com a consell, no mires els fars: mira cap a la vora dreta de la calçada.
  • Pantalla neta i sense ratlles: la llum de cara es reflectix en les ratllades i t'enlluerna. De nit no uses lents fosques: et treuen visió. De dia, amb el sol de cara, sí que valen unes ulleres o una visera fumada.
  • Que et vegen: peces clares i reflectores. No substituïxen l'enllumenat.
  • Revoltes de nit. El far s'inclina amb la moto i, en una revolta, pot no il·luminar-te bé l'eixida. Consell: entra més a poc a poc.

Novetats de la norma

  • 1-10-2026, RD 518/2026. Amb neu que dificulta la circulació en autopista i autovia, està prohibit avançar i és obligatori anar pel carril de la dreta (amb tres o més carrils, també pel contigu). El mateix decret exigix casc homologat, guants en vies interurbanes i calçat tancat, faça el temps que faça (pluja, fred o calor).
  • 1-7-2025, RD 465/2025. El senyal R-412 inclou els pneumàtics especials de neu i el R-412b exigix pneumàtics d'hivern. El P-34 passa a dir-se «Presència de gel o neu».

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Distància de frenada sobre gelFins a 10 vegades la normalAmb la calçada gelada
Llum de carretera obligatoriMés de 40 km/h, entre la posta i l'eixida del sol, fora de poblat, via insuficientment il·luminadaMai amb la moto parada ni si enlluernes
Via insuficientment il·luminadaNo llegixes una matrícula a 10 m o no distingixes un vehicle fosc a 50 m
Antiboira davanter en via estretaCalçada de 6,50 m o menys i senyal de revoltes successivesOpcional en la moto
Separació en avançar (moto, fora de poblat)Almenys 1,50 mArt. 85.5
Remolc de motoFins al 50 % de la seua massa en buit, de dia i sense visibilitat disminuïdaI un 10 % menys de velocitat
Distància de seguretat2 s; 3 s o més amb pluja, neu o gelConsell, no norma
Neu en autopista i autoviaProhibit avançar; carril dret (i contigu amb 3 o més)Des de l'1-10-2026
Pneumàtics de neuMarca M+S i pictograma 3PMSFPer al R-412

Resum

  • Adequa la velocitat al temps per a poder detindre't dins del que veus; amb boira densa, pluja intensa o nevada, modera i, si cal, detín-te.
  • La calçada mullada augmenta la distància de frenada i de detenció. La de reacció no canvia.
  • El pitjor moment de la pluja és quan comença. Augmenta la distància amb el de davant.
  • Aquaplaning: sobretot a velocitat elevada i encara que els pneumàtics estiguen bé. Modera la velocitat. En un bassal, mai no acceleres.
  • Amb la calçada mullada no pugues la pressió dels pneumàtics. Asseca els frens mullats frenant lleugerament diverses vegades.
  • Pintura, tapes, rails, fulles, graveta i oli llisquen: reduïx abans de passar-hi i creua els rails el més recte possible.
  • El vent més perillós és el lateral, sobretot a ràfegues. En avançar un camió o eixir d'un túnel, prepara't per al colp en sobrepassar-lo.
  • Amb boira, pluja intensa o nevada, l'enllumenat és obligatori. La moto du encreuament sempre; el mínim és posició i encreuament. Els antiboira són opcionals.
  • Una moto no arrossega un remolc amb boira: només de dia i sense visibilitat disminuïda.
  • Amb neu, marxa alta, suavitat i sense canvis en la pujada. Amb gel, la frenada pot ser fins a deu vegades més llarga.
  • Amb neu en autopista o autovia està prohibit avançar i es va pel carril dret.
  • Si t'enlluernen, reduïx la velocitat fins i tot fins a detindre't. De nit, el llum de carretera només fora de poblat i en vies insuficientment il·luminades.

Comprova que ho has entés

1. Quin vent és el més perillós per a una moto i per què?

Resposta

El lateral, sobretot a ràfegues: empeny la moto i el motorista, canvia la trajectòria i no et deixa preparar-te. El frontal i el posterior afecten sobretot la velocitat i el consum.

2. Fa dies que no plou i comença a ploure. Per què és el pitjor moment i què fas?

Resposta

L'aigua es barreja amb la pols i l'oli de la calçada i forma una pel·lícula lliscosa. Reduïxes la velocitat, augmentes la distància amb el de davant i frenes amb suavitat.

3. Arribes a un bassal gran. Què fas i què comproves després?

Resposta

Moderes la velocitat en tot cas, sense accelerar i sense frenades brusques ni girs bruscos. Després, comproves els frens i els asseques frenant lleugerament diverses vegades.

4. Amb boira densa, quins llums dus com a mínim i pots dur un remolc?

Resposta

Com a mínim, el llum de posició i el d'encreuament. Els antiboira són opcionals. No pots dur remolc: la moto només l'arrossega de dia i sense condicions que disminuïsquen la visibilitat.

5. Neva en una autovia de tres carrils per sentit. Per on vas i què està prohibit?

Resposta

Pel carril de la dreta, i també pots usar el contigu. Està prohibit avançar. Els carrils de l'esquerra queden lliures per a emergències i llevaneus.

6. De nit t'enlluerna un cotxe que ve de cara. Què fas?

Resposta

Reduïxes la velocitat el necessari, fins i tot fins a detindre't, per a no topar amb ningú. Com a consell, no mires els fars: mira a la vora dreta de la calçada.

Ja te'l saps?