La conducció en condicions normals
En este tema:
- Què és norma (t'obliga o et prohibix) i què és tècnica de conducció (et convé) quan dus una moto.
- Com t'asseus, arrances, canvies de marxa, frenes i pares.
- Com agafes una revolta: on mires, com inclines i què fas si hi entres massa de pressa.
- Com passes un clot, una taca d'oli o una marca pintada.
- Quina distància deixes, com canvies de carril, avances i circules en grup, i com fas que et vegen.
En una moto no tens carrosseria, ocupes poc espai i els altres et veuen pitjor. Per això la tècnica pesa tant com la norma: una frenada mal feta o una revolta mal agafada es paguen amb el cos. En l'examen, este tema és sobretot de tècnica: et pregunten què fer amb el manillar, els frens i el cos, i gairebé sempre la resposta correcta és la més suau, progressiva i segura.
Aquí tens el que no està en altres temes. Els límits de velocitat i la distància de detenció estan en La velocitat; els frens i el seu manteniment, en Elements de la moto; on et col·loques, les glorietes i els túnels, en Conducció en vies fora i dins de poblat; el casc i la roba, en Indumentària; el passatger, en Conducció amb passatgers i càrrega; i la pluja, la boira i el vent, en Condicions meteorològiques adverses.
1. Norma i tècnica: no són el mateix
Quan llegisques una regla, pregunta't si te la imposa el Reglament General de Circulació o si és un consell dels manuals de conducció. Les dues coses compten en l'examen, però no s'escriuen igual.
| És norma (t'obliga o et prohibix) | És tècnica (et convé) |
|---|---|
| Mantindre la llibertat de moviments, el camp visual i l'atenció permanent, i la posició adequada en la moto | Anar relaxat, amb els braços una mica flexionats i els genolls contra el dipòsit |
| Deixar entre tu i el de davant un espai que et permeta detindre't si frena de colp | Deixar 2 segons com a mínim |
| Abans de reduir considerablement la velocitat, comprovar que no hi ha risc per al que et seguix i avisar-lo; tret de perill imminent, no fer-ho de manera brusca | Frenar de manera suau i progressiva, i amb els dos frens |
| Respectar la prioritat del que circula pel carril al qual et passes | Girar el cap per a mirar l'angle mort |
| Dur sempre el llum d'encreuament encés, també de dia | Triar roba cridanera o reflectora |
| Reduir la velocitat, fins a detindre't si cal, quan t'enlluernen | Mirar cap a la vora dreta de la calçada mentres et creues |
Atenció a l'examen: una opció que diu «brusc», «a fons», «només amb el fre davanter», «rígid» o «accelerant» en una situació delicada gairebé mai no és la correcta. Les correctes diuen «suau», «progressiu», «reduir», «vertical» i «relaxat».
2. Abans d'arrancar
2.1 Revisa la moto
Dedica un minut a mirar la moto abans d'eixir: pneumàtics, frens, llums i clàxon, retrovisors, cadena, direcció sense folgances i combustible. És un consell, no una norma. La llista completa està en Elements de la moto, apartat «Abans d'eixir». Si has tingut una caiguda sense lesions, comprova l'estat de la moto abans de seguir.
2.2 La teua postura
El Reglament t'obliga a mantindre la teua llibertat de moviments, el camp visual necessari i l'atenció permanent a la conducció, i a tindre cura de la posició adequada. La resta és tècnica, i l'examen la pregunta molt:
- Còmoda, natural i relaxada, sense tensions innecessàries. Una postura relaxada retarda la fatiga i et deixa reaccionar abans. Anar rígid et cansa i et trasllada al cos totes les irregularitats de l'asfalt. Anar molt encorbat et reduïx el camp visual.
- Braços i cames amb una lleugera flexió. Funcionen com una segona suspensió i et deixen moure el manillar amb suavitat.
- Genolls estrets contra el dipòsit. En una frenada brusca en línia recta, el teu cos tendix a anar cap endavant. Amb els genolls ben subjectes, el cos es manté més estable, no cau el pes sobre els braços i conserves el control de la direcció. No servix perquè el fre posterior frene més ni té a veure amb la força centrífuga.
- L'altura del seient importa. En la majoria de les motos no es pot regular, així que en triar una moto fixa't que s'adapte a la teua estatura: d'això depenen el maneig i el control.
- La postura canvia la resistència a l'aire. Més dret oferixes més superfície al vent, i la moto gasta més; lleugerament ajupit, menys.
El dibuix de la postura correcta està en Conceptes bàsics de la moto, apartat 7.1.
2.3 Pujar, baixar i fer servir el cavallet
El més habitual és pujar i baixar pel costat del cavallet lateral, que en gairebé totes les motos és l'esquerre, amb les mans en el manillar i la moto estable.
Per a deixar la moto sobre el cavallet o la crossa lateral, el terreny és el que decidix:
- El més horitzontal possible. Un terreny inclinat pot desequilibrar la moto, fins i tot si està inclinat cap a un costat concret.
- Ferm i compacte. Si el sòl cedix, el suport s'enfonsa i la moto cau.
3. Arrancar, embragatge, canvi i accelerador
3.1 Arrancar i eixir
Els comandaments d'una moto de marxes són estos: la mà esquerra du l'embragatge, la dreta l'accelerador i el fre davanter, el peu esquerre el pedal del canvi i el peu dret el fre posterior. El punt mort és entre la primera i la segona. La taula i l'explicació estan en Conceptes bàsics de la moto, apartat 7.2.
Per a eixir:
- Arranca amb la moto en punt mort.
- Prem l'embragatge a fons i posa la primera, amb el pedal cap avall.
- Mira pels retrovisors, gira el cap i senyalitza. Per a incorporar-te a la circulació el Reglament t'obliga a assegurar-te que ho pots fer sense perill, a cedir el pas tenint en compte la posició, la trajectòria i la velocitat dels altres, i a advertir-ho.
- Deixa anar l'embragatge a poc a poc mentres obres el gas amb suavitat. Si el deixes anar de colp, la moto fa una estrebada o es cala.
3.2 Canvi de marxes i accelerador
- L'accelerador és un puny, no un pedal, i s'obre de manera suau i progressiva. Les acceleracions brusques desestabilitzen la moto, gasten més i fan soroll. Un excés d'acceleració pot fer que la roda posterior perda l'adherència.
- Puja i baixa de marxa d'una en una. Si poses una marxa més curta del compte i deixes anar l'embragatge de colp, el motor frena la moto amb violència: la roda posterior rebota i pots malmetre la transmissió.
- Abans d'una revolta, frena primer i reduïx marxes després. Amb la moto ja recta i lenta, entres en la revolta amb la marxa adequada.
- No baixes un pendent en punt mort: perds el fre motor.
3.3 Parar
Abans de detindre't, reduïx amb temps, prem l'embragatge al final de la frenada perquè el motor no es cale i recolza el peu.
Si vols frenar de manera considerable o immobilitzar-te, el Reglament t'obliga a avisar els qui vénen darrere: amb tocs repetits del llum de fre o movent el braç de dalt a baix amb moviments curts i ràpids. Tret de perill imminent, no pots reduir la velocitat de manera brusca.
4. Frenar
4.1 Com s'actua sobre els frens
Els comandaments dels frens s'accionen de manera suau i progressiva. Així evites bloquejar la roda, que és el que et fa perdre el control. Frenar ràpid i brusc, encara que siga amb anticipació, no és el recomanable; tampoc ho és esquivar sempre abans que frenar.
- Fes servir els dos frens alhora. La roda davantera és la que més frena (entre el 60 i el 70 %, i el 70 % si demanen una xifra única) perquè en frenar el pes se'n va cap endavant. El repartiment i el perquè estan en Elements de la moto, apartat 6.2.
- Amb pneumàtics en bon estat i la calçada seca i en bon estat, la distància de detenció no augmenta. Eixes condicions no reduïxen la distància de reacció, que depén de tu.
- Un fre ben usat comença abans. Mira lluny i anticipa: com abans deixes anar el gas i toques el fre, més suau pot ser la frenada.
4.2 Frenada d'emergència
És tècnica, no norma. Quan hages de parar amb urgència:
- Intenta que la moto estiga recta i vertical: frenes millor en línia recta que inclinat.
- Prem la maneta davantera de manera ràpida però progressiva i acciona també el fre posterior.
- Estreny els genolls contra el dipòsit i mantín els braços una mica flexionats.
- Mira lluny, cap on vols seguir, i no cap a l'obstacle.
Sense ABS, si notes que la roda davantera es bloqueja, deixa anar una mica la maneta i torna a prémer.
4.3 L'ABS
L'ABS és un sistema que, en una frenada brusca, evita el bloqueig de les rodes i amb això el risc de caiguda per eixe motiu. Amb ABS pots prémer a fons en línia recta sense que les rodes es bloquegen; si notes pulsacions en la maneta o en el pedal, és el sistema treballant. No et treu l'obligació d'anticipar-te: la distància continua depenent de la velocitat i de l'adherència.
4.4 Paviment lliscant i baixades llargues
- Paviment lliscant: en general, prems menys el fre davanter i una mica més el posterior, per a no bloquejar la roda directriu.
- Una baixada llarga i pronunciada (senyal P-16a «Baixada amb fort pendent») et porta a l'efecte fading: els frens s'escalfen i perden eficàcia. Per a evitar-ho, aprofita el fre motor, fent servir marxes curtes, i acciona el fre de servei només quan calga. No baixes amb un sol fre, ni uses sempre el posterior «per a evitar derrapades».

4.5 Frenar en revolta
Frena abans de la revolta, amb la moto recta. Dins de la revolta, no frenes bruscament: amb la moto inclinada, prémer fort el fre davanter pot bloquejar la roda davantera i fer-te caure, i la moto tendix a redreçar-se i a eixir cap a fora. En un gir tancat, fins i tot a 30 km/h, passa igual. En emergència, no és aconsellable frenar «fortament només amb el davanter».
Atenció a l'examen: «només el fre davanter» i «sempre el posterior» són respostes falses, tant en una baixada llarga com en una emergència en revolta. Es frena amb els dos i de manera suau i progressiva.
5. Revoltes
5.1 Què t'empeny cap a fora
En una revolta actua una força que empeny la moto cap a l'exterior (la força centrífuga). Creix amb la velocitat, amb el pes i com més tancada és la revolta. Per això, si augmentes la velocitat en una revolta, augmenta la possibilitat d'eixir-te de la revolta, i no només amb la calçada mullada. Les revoltes de menor radi són les més perilloses. Ho explica amb un dibuix La velocitat, apartat 6.1.

5.2 On mires
Mira lluny, cap a l'eixida de la revolta, seguint el teu carril amb la vista. La moto va cap on mires: si claves els ulls en la roda davantera o en la vora exterior, tendixes a anar-hi. És un consell de conducció.
Figura 1. Mira lluny, cap a l'eixida; cap on mires, va la moto.
5.3 Com inclines i què fa el manillar
Inclines la moto i el cos cap a l'interior de la revolta per a millorar el pas per la revolta: la inclinació compensa la força que t'empeny cap a fora. No ho fas per a evitar lesions ni per a oposar-te al vent.
Dues conseqüències:
- Inclinada, la moto ocupa més espai en la calçada que anant recta. Compta amb eixe espai i no t'acostes a l'eix de la calçada, no siga que una part del cos o de la moto envaisca el carril contrari.
- El manillar fa el contrari del que sembla. Amb la moto en marxa, per a inclinar-la cap a la dreta empenys cap endavant el puny dret: la roda davantera gira un instant cap a l'esquerra, la moto se'n va cap a la dreta i comença a girar. És el contramanillar (figura 2). Per a girar a l'esquerra, empenys el puny esquerre. A pas d'home, per exemple en maniobrar o estacionar, no funciona així: gires el manillar cap on vols anar.
Figura 2. Per a girar, empenys el puny del costat cap on vols anar. És tècnica de conducció, no norma.
5.4 Traçada i norma
La traçada ideal (entrar obert, passar pel punt de corda i eixir obert, dins del teu carril) està dibuixada en la figura 3 de Conducció en vies fora i dins de poblat. Però la traçada és consell i el que mana és la norma:
- Circules per la dreta i el més a prop de la vora, i en una revolta o un canvi de rasant de visibilitat reduïda deixes completament lliure la meitat contrària.
- En una revolta a l'esquerra sense visibilitat no talles cap a l'eix per «arrodonir» la traçada. Si no hi veus, manen la dreta i la vora.
- Les revoltes perilloses es senyalitzen amb P-13a i P-13b.
5.5 Hi entres massa de pressa
Passa: has previst una revolta i resulta ser més tancada, o hi arribes més de pressa del que pensaves. El correcte és deixar d'accelerar i no frenar bruscament: reduïxes la velocitat de manera controlada, la moto manté l'estabilitat i l'adherència, i seguixes la revolta. Mira l'eixida, no la vora.
Els dos errors típics:
- Frenar bruscament, inclinant-te alhora al màxim: les rodes es poden bloquejar i perds el control.
- Redreçar ràpidament la moto i accelerar: la moto seguix recta, s'ix de la revolta i creua el carril contrari.
Figura 3. Si hi entres massa de pressa: deixa d'accelerar i no frenes bruscament.
5.6 Velocitat alta: la fluctuació
Una moto pesant i potent a alta velocitat pot oscil·lar i perdre estabilitat. S'anomena fluctuació. No passa només quan portes un acompanyant. Es previne amb la moto en perfecte estat i sense velocitats excessives. Si notes que comença a oscil·lar, no frenes bruscament: subjecta el manillar amb fermesa, sense rigidesa, i reduïx la velocitat a poc a poc. (Això últim és consell habitual de conducció.)
6. Clots, taques i marques pintades
En una moto, el paviment pesa més que en un cotxe. Les tres situacions de l'examen es resolen igual: reduir abans i passar amb la moto vertical, el més recta possible.
Figura 4. Abans, reduïxes amb la moto recta. Damunt, vertical, sense frenar ni accelerar ni inclinar.
- Un clot que no pots esquivar: reduïx la velocitat, deixa anar els frens just abans d'arribar-hi i passa'l amb la moto vertical, amb la roda en l'angle més recte possible. No augmentes la velocitat ni «desembragues» en passar, i no et poses dret sobre els reposapeus accelerant: el colp és més gran i la moto es desestabilitza. Inclinar la moto empitjora la suspensió i l'adherència.
- Una taca d'oli: frena amb antelació, passa a poc a poc i amb la moto vertical, en línia recta. No frenes ni acceleres sobre la taca.
- Les marques pintades (un pas per a vianants, una línia transversal): llisquen, sobretot mullades. Passa a velocitat moderada i amb la moto vertical; no creues de pressa ni inclinada. I recorda que en el pas per a vianants el vianant té prioritat.
- Rails de tramvia o de tren: travessa'ls en l'angle més recte possible. En un angle tancat la roda pot quedar atrapada.
- Graveta (senyal P-28 «Projecció de graveta») i fulles caigudes: baixen l'adherència. Modera la velocitat i evita frenar o accelerar amb força damunt.

7. Mantindre la distància
La norma és una sola: darrere d'un altre vehicle deixes un espai lliure que et permeta detindre't, si frena de colp, sense topar amb ell, tenint en compte especialment la velocitat i les condicions d'adherència i frenada. Val dins i fora de poblat, i tant si vols avançar com si no.
A més, si no vols avançar i circules per una via d'un sol carril per sentit, deixes lloc perquè el que et seguix et puga avançar amb seguretat. Esta segona regla no s'aplica en quatre casos: en poblat; on estiga prohibit avançar; amb més d'un carril en el teu sentit, i amb trànsit tan saturat que no permeta avançar.
| Situació | Distància que deixes |
|---|---|
| Darrere d'un altre, sense intenció d'avançar, un carril per sentit fora de poblat | La que et permeta detindre't sense topar i la que deixe avançar-te amb seguretat |
| Darrere d'un altre, sense intenció d'avançar, dos o més carrils en el teu sentit | La que et permeta detindre't sense topar. No són 50 metres ni «el doble de la llargària del vehicle» |
| Vols avançar-lo | La que et permeta detindre't sense topar si frena de colp |
| En grup, darrere d'una altra moto | La mateixa regla. No és «el doble de la d'un turisme» ni la que més ajude al control aerodinàmic |
| Túnel, sense intenció d'avançar | 100 metres o 4 segons |
Com a consell, deixa almenys 2 segons respecte a un punt fix de la via, i 3 o més amb pluja, neu o gel. Augmenta la distància amb la velocitat i amb el paviment en mal estat. Els 50 metres mínims són per a vehicles de més de 3.500 kg o de més de 10 metres de llargària: no són els teus. Per a passar de segons a metres, mira la figura 4 de La velocitat.
8. Canviar de carril, girar i incorporar-te
Canviar de carril. Primer observes i valores el trànsit i la via, després senyalitzes i finalment maniobres. La norma és doble: avises amb antelació i respectes la prioritat del que circula pel carril al qual vas. Senyalitzar només avisa, no et dona pas. Tampoc val senyalitzar «després de fer la maniobra».
Per a observar, no et quedes només amb el retrovisor. Mira pel retrovisor i, en cas de dubte, gira lleugerament el cap per a veure l'angle mort. Fes-ho en canvis a la dreta i a l'esquerra. Els retrovisors de la moto, a més, solen ser una mica convexos: el que ve darrere és més a prop del que sembla.
Atenció a l'examen: la clau és que a certes velocitats pot ser que no et perceben bé. La silueta de la moto és estreta i és difícil calcular-ne la velocitat i la distància. Ni l'intermitent ni el llum encés garantixen que t'hagen vist.
Girar. Avisa amb antelació i comprova que la velocitat i la distància dels qui vénen de cara et deixen passar; si no hi veus, no gires a l'esquerra. Et col·loques a la vora dreta per a girar a la dreta i al costat de la marca central (o de l'eix) per a girar a l'esquerra, sense envair el sentit contrari; en eixe gir, deixes a la teua esquerra el centre de la intersecció. Els vianants i els ciclistes que travessen la via a la qual entres tenen prioritat. El detall i la figura estan en Conducció en vies fora i dins de poblat.
Incorporar-te. T'assegures que ho pots fer sense perill, cedixes el pas i avises. Amb carril d'acceleració, mires al principi i acceleres per a arribar al final a la velocitat de la via.
Zigzaguejar entre els cotxes per a avançar més de pressa no és una opció, ni en poblat ni amb espai suficient ni avisant amb el clàxon: sorprens els altres i hi ha perill d'atropellament. Amb trànsit dens, el Reglament diu que ningú no canvia de carril per a avançar. El clàxon només s'usa en els casos que fixa el Reglament. Més detall en Conducció en vies fora i dins de poblat, apartat 2.2.
9. Avançar i ser avançat
Tot el detall està en Conducció en vies fora i dins de poblat, apartat 3.3, i en La velocitat, apartat 3. Aquí, l'essencial:
- Abans: senyalitza, comprova que hi ha espai lliure al davant, que el vehicle de davant no ha indicat que va cap al mateix costat i que ningú no t'està avançant a tu.
- Durant: velocitat notòriament superior a la de l'avançat, sense passar del límit de la via, i separació lateral suficient.
- Una moto que avança fora de poblat un altre vehicle deixa almenys 1,50 metres. A ciclistes, ciclomotors, VMP i vianants, almenys 1,5 metres en qualsevol via i, fora de poblat, 20 km/h menys que el límit.
- No avances en revoltes ni canvis de rasant sense visibilitat, en passos per a vianants, en passos a nivell (sense excepcions) ni en túnels d'un carril per sentit.
- Si t'avancen: et cenyixes a la vora dreta i tens prohibit accelerar o fer maniobres que dificulten l'avançament.
10. Glorietes
Recorres la glorieta deixant el centre a la teua esquerra (en sentit contrari al de les agulles del rellotge) i té prioritat qui ja hi és dins. La resta està en Conducció en vies fora i dins de poblat, apartat 5.
Com a tècnica: reduïx abans d'entrar, amb la moto recta. Dins, la moto va inclinada i les marques pintades, les tapes de clavegueram i les taques llisquen: no frenes fort ni acceleres a fons en ple gir. Avisa amb temps que vols eixir.
11. Conducció defensiva
La conducció defensiva és preveure el que faran els altres i mantindre les distàncies. En una moto no és una opció: ets més fràgil i et veuen pitjor.
11.1 Que et vegen
- Norma: el llum d'encreuament, sempre encés, també de dia i en qualsevol via.
- Consell: roba de colors clars o cridaners, casc clar i elements reflectors (Indumentària, apartat 8).
- No et fies que t'hagen vist: a certes velocitats i distàncies els altres calculen malament la teua.
- Evita els angles morts de cotxes i camions: la regla és que si no veus els seus retrovisors, no et veuen. La figura 4 de Conducció en vies fora i dins de poblat els dibuixa.
11.2 Anticipar-te
Mira lluny i mira més enllà del cotxe que portes al davant. Si un cotxe frena, pot estar a punt de girar; si hi ha un cotxe parat, es pot obrir una porta; si un vianant mira el mòbil, pot travessar. No acceleres per a eixir de la situació ni uses el llum de carretera per a avisar. Cada segon que guanyes anticipant és un segon de reacció que no necessites.
11.3 On hi ha més perill
El Reglament enumera els llocs i les circumstàncies en què has d'anar a velocitat moderada i, si cal, detindre't. Els més freqüents amb la moto:
| On | Què fas |
|---|---|
| Interseccions, glorietes sense prioritat i estretaments | Reduïxes abans. Amb la intersecció senyalitzada i la visibilitat gairebé nul·la, 50 km/h com a màxim |
| Vianants, sobretot xiquets, gent gran i persones amb discapacitat, i animals | Moderes la velocitat i estàs disposat a parar: poden irrompre sense haver-te vist |
| Autobús parat, sobretot escolar | Moderes la velocitat |
| Paviment lliscant o risc de projectar aigua o graveta | Moderes la velocitat |
| Encreuament amb un altre vehicle si no es pot fer amb seguretat | Reduïxes o et detens |
| Enlluernament | Reduïxes la velocitat el necessari, fins a detindre't si cal. No acceleres, no poses el llum de carretera. Com a consell, mira cap a la vora dreta de la calçada |
12. Conducció eficient
La conducció preventiva evita el perill; l'eficient reduïx el consum i les emissions. Són complementàries, i l'eficient demana aplicar el de la preventiva. Per a conduir de manera econòmica i menys contaminant:
- Anticipa't i circula a velocitat moderada i uniforme: a més velocitat, més resistència de l'aire i més consum.
- Evita les acceleracions i les frenades brusques: gasten més combustible, desgasten la mecànica i fan més soroll.
- Fes servir marxes llargues sempre que pugues, i no baixes pendents en punt mort.
- Vés lleugerament ajupit i no carregues de més.
- Mantín els pneumàtics amb la pressió correcta.
Està ampliat en Mecànica i funcionament de la motocicleta, apartat 15.
13. Conduir en grup
Quan ixes amb altres motos, el grup influïx en com conduïxes:
- En fila o esglaonades, no en paral·lel. L'examen dona per incorrecte que dues motos circulen una al costat de l'altra en el mateix carril, encara que siga un tram recte o una autopista. És una recomanació de conducció en grup: la prohibició reglamentària de circular en paral·lel (art. 36.2) és per als vehicles que van pel voral i no esmenta les motos. Esglaonades vol dir «en esglaonat»: cada moto cap a un costat del carril, amb la seua distància respecte a la de davant.
- Al davant, la moto de menor potència, perquè tots puguen seguir el ritme.
- Els grups grans es dividixen en subgrups per a facilitar els avançaments d'altres usuaris.
- La distància amb la moto de davant és la de sempre: la que et permeta detindre't sense topar i, en una via d'un carril per sentit, la que deixe avançar-te amb seguretat.
- El comportament del grup influïx en la seguretat, no només en autopista ni només si el grup és nombrós: n'hi ha prou que algú adopte una actitud competitiva o de risc. No et deixes arrossegar.
El dibuix està en Conceptes bàsics de la moto, figura 5.
Novetats de la norma
- 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). En avançar vianants, animals, tracció animal, ciclomotors, VMP i ciclistes: 1,5 metres en qualsevol via, canvi complet de carril si n'hi ha més d'un per sentit i, fora de poblat, 20 km/h menys que el límit. Les motos ja no figuren en eixa llista, però la moto que avança fora de poblat continua deixant 1,50 metres. Prohibit avançar en passos per a vianants i a nivell sense excepcions. Voral en congestió només per a motos, en trams senyalitzats i a 30 km/h.
- 21 de març de 2022 (Llei 18/2021). Ja no pots superar el límit de velocitat per a avançar.
- No canvia: la distància per a detindre't sense topar, la prioritat en el canvi de carril, el llum d'encreuament de dia i la reducció de velocitat amb enlluernament.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Repartiment de la frenada | 60–70 % davant, 30–40 % darrere | Si demanen una xifra única, 70 i 30 % |
| Distància amb el de davant | La que et permeta detindre't | Consell: 2 segons; 3 o més amb pluja, neu o gel |
| Túnel sense intenció d'avançar | 100 m o 4 s | Fins a 3.500 kg |
| Moto que avança fora de poblat | 1,50 m | Amb la part més sobreeixent de l'avançat |
| Avançar ciclistes, ciclomotors, VMP i vianants | 1,5 m en qualsevol via | Fora de poblat, a més 20 km/h menys |
| Intersecció senyalitzada sense visibilitat | 50 km/h | Màxim |
| Voral en congestió (només motos) | 30 km/h | Tram senyalitzat, trànsit detingut, columna d'un en un |
Resum
- Norma és el que t'obliga o et prohibix; tècnica és el que et convé. En este tema es pregunta sobretot tècnica, i la resposta correcta sol ser la més suau i segura.
- Postura relaxada, braços i cames una mica flexionats i genolls estrets contra el dipòsit: en una frenada brusca el cos no es llisca cap endavant.
- La moto es deixa sobre el cavallet en un terreny el més horitzontal possible, ferm i compacte.
- Els frens s'accionen de manera suau i progressiva, i es fan servir els dos. L'ABS evita el bloqueig de les rodes.
- En una baixada llarga, fre motor amb marxes curtes i fre de servei només quan calga, per a evitar l'efecte fading.
- En revolta, mira l'eixida, inclina la moto i el cos cap a dins i compta que ocupes més espai. Frena abans de la revolta, no dins.
- Si hi entres massa de pressa, deixa d'accelerar i no frenes bruscament. Redreçar i accelerar o frenar a fons inclinat és l'error.
- Clot, oli i pintura: reduïx abans i passa amb la moto vertical, sense frenar, accelerar ni inclinar damunt.
- Darrere d'un altre deixes un espai per a detindre't sense topar, dins i fora de poblat. Si no avances i hi ha un sol carril per sentit, també perquè t'avancen.
- Per a canviar de carril, observa, gira el cap si dubtes i senyalitza abans. Senyalitzar no dona prioritat.
- Els altres no et veuen bé: llum d'encreuament sempre, roba cridanera i fora dels angles morts.
- En grup, en fila o esglaonats, la moto de menor potència al davant, i compte amb el comportament competitiu.
Comprova que ho has entés
1. Entres en una revolta i veus que és més tancada del que pensaves i vas massa de pressa. Què fas i què no fas?
Resposta
Deixes d'accelerar i no frenes bruscament. No frenes a fons inclinat (les rodes es poden bloquejar) ni redreces la moto i acceleres (seguixes recte i t'ixes de la revolta).
2. Per a què estrenys els genolls contra el dipòsit quan frenes de colp en línia recta?
Resposta
Perquè el cos es mantinga més estable i no es llisque cap endavant, i conservar el control del manillar. No té a veure amb el fre posterior ni amb la força centrífuga.
3. Vols canviar de carril. Què fas abans i què et dona prioritat sobre el que ve per eixe carril?
Resposta
Observes pel retrovisor i, si dubtes, gires lleugerament el cap per a mirar l'angle mort; després senyalitzes i maniobres. Res no et dona prioritat: té prioritat el que circula pel carril al qual vas, i l'intermitent només avisa.
4. Baixes un port llarg i costerut. Com frenes?
Resposta
Amb el fre motor, fent servir marxes curtes, i amb el fre de servei només quan calga. Així evites l'efecte fading, la pèrdua d'eficàcia pel sobreescalfament dels frens.
5. Et trobes una taca d'oli en el teu carril i no la pots evitar. Com hi passes?
Resposta
Frenes abans d'arribar-hi, hi passes a poc a poc, amb la moto vertical i en línia recta, i sense frenar ni accelerar sobre la taca.
6. Vas darrere d'un cotxe per una via amb dos carrils en el teu sentit i no vols avançar-lo. Quina distància deixes?
Resposta
La que et permeta detindre't sense topar si frena bruscament. No són 50 metres ni el doble de la llargària del vehicle. Com a consell, almenys 2 segons.
Ja te'l saps?
