DentroTest

La velocitat en moto

En este tema:

  • Quina velocitat màxima et toca amb la moto segons la via, i per què avançar no et permet passar-te del límit.
  • Quan vas «anormalment a poc a poc» i què fas si no pots mantindre la mínima.
  • Quan has de moderar la velocitat encara que no hi haja senyal: revoltes, pes, pluja, enlluernament i vianants.
  • Quanta distància necessites per a reaccionar i per a detindre't, i com es llegix un senyal de velocitat.

La velocitat decidix quant de temps tens per a reaccionar i amb quina força xoques si no hi arribes a temps. En moto pesa més que en cotxe: no hi ha carrosseria que et protegisca i, a poca velocitat, l'equilibri depén de tu. Per això el Reglament General de Circulació fixa límits màxims i mínims i t'obliga, a més, a anar a una velocitat que pugues controlar. En l'examen hi ha moltes preguntes de xifres: aprén cada una amb el seu perquè.

1. Límit, velocitat adequada i excés

Són tres idees diferents i l'examen les barreja:

IdeaQuè significaExemple
LímitEl topall que no pots superar: el genèric de la via o el d'un senyal.90 km/h en carretera convencional.
Excés de velocitatCircular per damunt del límit.Anar a 100 km/h on el màxim és 90.
Velocitat inadequadaAnar massa de pressa per a les circumstàncies, encara que estigues dins del límit.90 km/h amb pluja intensa si no pots parar a temps.

El límit és un topall, no un dret. El Reglament (art. 45) t'obliga a respectar-lo i a més a tindre en compte les teues condicions físiques i psíquiques, l'estat de la via, del vehicle i de la seua càrrega, el temps i el trànsit. El criteri que ho resumix: has de poder detindre la moto dins del teu camp visual i davant de qualsevol obstacle que aparega.

Superar el límit és una infracció greu o molt greu segons l'excés (Llei de Trànsit, arts. 76 i 77). La multa i els punts que perds depenen de quant et passes.

Atenció a l'examen: si et pregunten quan la velocitat és inadequada, no mires només la xifra del límit. Es pot anar per davall del màxim i anar massa de pressa igualment.

2. Límits fora de poblat

La moto va amb el turisme: el Reglament (art. 48) li dona els mateixos límits. Només distingix dos tipus de via: autopista i autovia, i carretera convencional.

Dos gràfics de barres. En autopista i autovia: la teua moto i el turisme 120 km/h, autobús i derivat de turisme 100, camió, furgoneta i turisme amb remolc 90. En carretera convencional: la teua moto i el turisme 90, autobús i derivat de turisme 90, camió, furgoneta i turisme amb remolc 80. A sota es recorda que avançar no dona marge extra i que el teu sostre és 120 o 90.

Figura 1. La teua moto va a 120 en autopista i autovia i a 90 en convencional. Els vehicles més lents de la imatge no canvien el teu límit.

  • Autopista i autovia: 120 km/h, siga quina siga la cilindrada. Una moto de 500 cm³ té el mateix topall que una de 125.
  • Carretera convencional: 90 km/h.
  • L'autocaravana de fins a 3.500 kg i la pick-up van amb la moto i el turisme (120 i 90).
  • Via sense pavimentar: 30 km/h.

2.1 Què no canvia el límit

  • El voral. Amb voral pavimentat de més d'1,50 metres, amb un de més estret, sense voral o amb voral sense pavimentar, el límit genèric de la convencional és el mateix: 90. El Reglament ja no distingix pel voral.
  • El nombre de carrils. Una convencional amb més d'un carril en un sentit, o amb un carril addicional per a facilitar els avançaments, continua sent de 90.
  • La teua antiguitat. Qui treu hui el permís A1 o A2 circula als mateixos límits que els altres.
  • Que hi haja separació física entre sentits. En una convencional així el titular de la via pot fixar amb senyal 100 km/h per a turismes, motos i autocaravanes de fins a 3.500 kg. No és un límit genèric: sense eixe senyal, el límit és 90.

2.2 Quan el límit és diferent per a tu

  • Ciclomotor (i cicles i quadricicles lleugers): 45 km/h.

  • Vehicles de tres rodes assimilats a motocicletes: els mateixos límits que la moto de dues rodes. Els altres vehicles de tres rodes i els quadricicles no lleugers, 70 km/h fora de poblat, on estiga permesa la seua circulació. No tots els vehicles de tres rodes són motocicletes: comprova'n la classificació en la documentació tècnica.

  • Moto amb remolc: el Reglament (art. 12.3) et deixa arrossegar un remolc o semiremolc amb estes condicions:

    • que no passe del 50 % de la massa en buit de la moto;
    • que circules de dia i sense que baixe la visibilitat;
    • que no hi viatge ningú en el remolc;
    • que reduïsques la velocitat un 10 % respecte a la genèrica de la moto. Fet el càlcul, 108 km/h en autopista i autovia (120 menys el 10 %) i 81 km/h en convencional (90 menys el 10 %).

    En ciutat manen les ordenances municipals. Els vehicles de tres rodes i els ciclomotors també poden dur remolc, amb estes mateixes condicions.

  • Carril habilitat en sentit contrari per fluïdesa del trànsit: poden usar-lo les motos i els turismes, mai amb remolc. 80 km/h com a màxim i 60 com a mínim, amb llum d'encreuament i sense envair els carrils del sentit normal.

  • Un senyal mana sobre el límit genèric (apartat 8).

Atenció a l'examen: les preguntes anteriors a 2019 donaven 100 km/h amb voral pavimentat de més d'1,50 metres. Això ja no existix. Amb voral o sense, un carril per sentit o diversos, sense cap senyal que diga una altra cosa, la moto va a 90 en convencional.

3. Avançar sense passar del límit

Des del 21 de març de 2022 (Llei 18/2021) ja no existix l'excepció que deixava superar en 20 km/h el límit per a avançar. Hui ningú no pot superar el límit de la via per a avançar, en cap via i amb cap vehicle. Tampoc la moto.

Una conseqüència pràctica: pots avançar un altre vehicle només si el teu límit és més gran que la seua velocitat. Si ell ja va al teu límit, no el pots avançar, perquè l'hauries de superar.

Vas en moto i davant hi ha…En autopista o autovia (topall 120)En convencional (topall 90)
Un camió al seu màxim (90 en autopista, 80 en convencional)Sí, sense passar de 120.Sí, sense passar de 90.
Un autobús o un vehicle mixt adaptable al seu màxim (100 en autopista, 90 en convencional)Sí, sense passar de 120.No: ja va al teu límit.
Un turisme o una altra moto al seu màxim (120 en autopista, 90 en convencional)No: ja va al teu límit.No: ja va al teu límit.

Si el turisme de davant va a 90 en una convencional, no el pots avançar ni «si no envaïxes el carril contrari», ni «si mantens 1,5 metres»: l'obstacle és la velocitat, no el carril.

Carrils. Fora de poblat, amb diversos carrils en el teu sentit, circules normalment pel de la dreta i pots usar els altres quan les circumstàncies del trànsit o de la via ho aconsellen, sempre que no destorbes qui et seguisca. El carril de l'esquerra no és només per a avançar.

Separació lateral. Quan avances un altre vehicle fora de poblat, una moto deixa almenys 1,50 metres entre ella i la part més sobreeixent del vehicle avançat (art. 85.5).

Ciclistes, vianants i altres usuaris vulnerables. Si avances vianants, animals, vehicles de tracció animal, ciclomotors, VMP o ciclistes (un grup de ciclistes compta com un):

  • Deixes almenys 1,5 metres de separació, ocupant part del carril contigu o contrari, o tot. Amb més d'un carril per sentit, és obligatori canviar del tot de carril.
  • Fora de poblat, a més, reduïxes 20 km/h respecte al límit de la via abans de començar i durant tota la maniobra. En una via de 90, a 70 com a màxim.
  • Una moto que avança un ciclomotor entra en este cas. Una moto avançada ja no figura en eixa llista: a ella li deixes una separació lateral suficient.

Atenció a l'examen: si una resposta diu «sí, pots passar de 90 per a avançar» o «fins a 110 o 120 en una convencional», és d'abans de març de 2022. Hui la resposta és «no, en cap cas».

4. Vies urbanes i travessies

Dues definicions de la Llei de Trànsit:

  • Via urbana: via pública situada dins de poblat, excepte les travessies.
  • Travessia: tram de carretera que discorre per poblat. Es circula amb les normes urbanes, però no és via urbana.

Un poblat comença en el senyal d'entrada (S-500) i acaba en el d'eixida.

4.1 El límit urbà depén de la via

Des de l'11 de maig de 2021 el límit urbà ja no és de 50 km/h en tots els carrers. El Reglament (art. 50) el gradua:

ViaLímit
Plataforma única de calçada i vorera (sense rastell; el vianant té prioritat en qualsevol punt de la calçada)20 km/h
Un únic carril per sentit30 km/h
Dos o més carrils per sentit50 km/h
Travessia50 km/h, per a tots els vehicles
Autopista o autovia dins de poblat80 km/h

Els carrils reservats al transport públic o a altres usuaris no es compten.

  • L'ajuntament pot rebaixar els límits urbans amb un senyal específic. Excepcionalment pot pujar a 50 una via d'un sol carril per sentit, també amb senyal.
  • Una travessia es pot rebaixar per acord entre l'ajuntament i el titular de la via, amb senyal.
  • L'autopista o autovia en poblat pot pujar de 80 per acord amb senyal, sense passar del límit que tindria fora de poblat.
  • La moto no té límit propi en ciutat: 50 en una via de dos carrils per sentit, encara que sigues conductor novell.
  • Una travessia és un tram de carretera, però es regix pel límit urbà: 50, no pels 90 de la convencional ni pel voral que tinga.

Zones amb nom propi. La zona de coexistència (S-47) es regix per 20 km/h. La zona d'estada i joc (S-28) va sempre amb un R-301 de 10 km/h; el vianant té prioritat en tota la zona i s'hi permeten els jocs. Abans de l'1 de juliol de 2025 eixe senyal s'anomenava «carrer residencial» i marcava 20 km/h.

Atenció a l'examen: les preguntes que diuen que no pots passar de 20 km/h «en carrers residencials senyalitzats» són anteriors a 2025. Hui els 20 km/h són de la plataforma única i de la zona de coexistència, i la zona d'estada i joc és de 10.

5. Velocitat mínima

Anar massa a poc a poc també és perillós: provoca frenades brusques i topades per darrere. El Reglament (art. 49) prohibix destorbar la marxa normal d'un altre vehicle sense causa justificada circulant a velocitat anormalment reduïda. Es considera així:

  • En autopista i autovia: per davall de 60 km/h, encara que no hi haja més vehicles.
  • En les altres vies: per davall de la meitat de la velocitat genèrica de la categoria del vehicle, també encara que no hi haja més vehicles. Per a la moto en convencional, la meitat de 90: 45 km/h.

Dues barres horitzontals sobre un eix de velocitat. En autopista i autovia, la moto va a velocitat anormalment reduïda per davall de 60 km/h i amb normalitat entre 60 i 120. En carretera convencional, per davall de 45 i amb normalitat entre 45 i 90. A sota, què fer si no pots arribar a la mínima.

Figura 2. La mínima d'autopista i autovia és 60 per a tots. En convencional és la meitat de la genèrica del teu vehicle.

La mínima ix de la velocitat genèrica, no de la que pose un senyal: en una convencional on el titular haja fixat 100, la mínima de la moto continua eixint dels 90 genèrics.

5.1 Quan pots anar per davall

Pots circular per davall de la mínima quan les circumstàncies del trànsit, del vehicle o de la via impedisquen mantindre-la sense risc: un embós, una avaria, gel, neu o boira densa. També els vehicles especials i els que van en transport especial, i qui protegix o acompanya altres vehicles adaptant la velocitat a la de l'acompanyat.

5.2 Si no pots arribar a la mínima

  • Amb perill de topada per darrere, encén els llums d'emergència (els quatre llums intermitents), si la teua moto en té.
  • Si una avaria t'obliga a anar a poc a poc i pertorbes greument la circulació, circula pel voral de la teua dreta, si és transitable i suficient. Si no ho és, per la part imprescindible de la calçada.
  • En autopista o autovia, en eixa situació has d'eixir per la primera eixida.

Tret d'eixa emergència i del cas de l'apartat 5.3, la moto circula per la calçada, no pel voral.

5.3 Voral en una congestió (des de l'1 d'octubre de 2026)

El Reial decret 518/2026 permet un ús extraordinari del voral de la dreta per part de les motocicletes, amb estes condicions alhora:

CondicióQuè exigix
OnNomés en trams habilitats i senyalitzats amb senyal vertical i marques viàries.
QuanNomés si la circulació dels carrils està detinguda per congestió.
A quina velocitat30 km/h com a màxim.
ComEn columna d'un en un, extremant la precaució.
Amb els altresSi cal per a no posar en risc els vehicles que sí que han d'anar pel voral, abandones el voral.

Atenció a l'examen: «pots circular pel voral si la via està saturada?» no es respon amb un sí sense més. Només en trams senyalitzats, amb els carrils detinguts i a 30 km/h.

5.4 Senyals de velocitat mínima

  • R-411 «Velocitat mínima»: obliga a circular, com a mínim, a la velocitat del senyal, fins a un altre de velocitat mínima diferent, el de fi de velocitat mínima o un de velocitat màxima de valor igual o inferior.
  • R-506 «Fi de velocitat mínima»: deixa d'obligar.

6. Adequar la velocitat: quan moderar-la

A més del límit, el Reglament (art. 46) et mana anar a velocitat moderada i, si cal, detindre la moto quan les circumstàncies ho exigisquen:

  • Vianants en la part de la via que uses o on puguen irrompre, sobretot xiquets, gent gran, persones cegues o altres persones impedides. Si veus persones majors en la vorera, modera la velocitat: poden travessar sense haver-te vist.
  • Cicles, interseccions, proximitats de vies ciclistes i de passos per a vianants sense semàfor ni agent, mercats, centres docents i llocs amb xiquets.
  • Animals en la via o que hi puguen entrar.
  • Trams amb edificis d'accés immediat a la calçada.
  • Un autobús parat, sobretot si és escolar.
  • Fora de poblat: vehicles immobilitzats en la calçada, vehicles d'auxili en servei i cicles en la calçada o el voral.
  • Paviment lliscant, o quan pugues esquitxar o projectar aigua, graveta o altres matèries.
  • Passos a nivell, glorietes, interseccions sense prioritat, llocs de visibilitat reduïda i estretaments.
  • Encreuament amb un altre vehicle si la via, el temps o els vehicles no permeten fer-lo amb seguretat.
  • Boira densa, pluja intensa, nevada, núvols de pols o de fum.

Casos concrets que es pregunten:

  • Pluja intensa. Circula a velocitat moderada i, si cal, detín la moto. No t'enganxes al vehicle de davant per a «protegir-te» i no uses el llum de llarg abast en poblat.
  • Enlluernament. Si t'enlluernen, reduïxes la velocitat el necessari, fins i tot fins a detindre't (art. 102.3). En l'examen, la resposta és detindre's dins del teu carril, no canviar de carril ni anar al voral.
  • Intersecció senyalitzada amb visibilitat pràcticament nul·la: 50 km/h com a màxim.
  • Reduir de colp. Tret de perill imminent, assegura't que ho pots fer sense risc per a qui et seguix, avisa abans i no frenes bruscament (art. 53). Avises amb tocs repetits del llum de fre o movent el braç de dalt a baix amb moviments curts i ràpids (art. 109). Els braços en horitzontal o flexionats cap amunt avisen d'un desplaçament lateral, no d'una frenada.

6.1 Com es comporta la moto amb la velocitat

Efecte giroscòpic. Les rodes, quan giren, tendixen a mantindre el seu pla de gir: com més de pressa giren, més estable és la moto. A partir d'uns 30 km/h (xifra aproximada) el conductor nota que la moto es manté en equilibri gairebé sola. Per davall, l'efecte pesa menys: a 15 o a 10 km/h l'equilibri depén de tu, amb moviments ràpids i curts del manillar i del cos.

Revoltes. En una revolta actua una força que empeny la moto cap a fora. Creix amb la velocitat, amb el pes i amb com de tancada és la revolta.

Dues revoltes a la dreta vistes des de dalt, amb una moto a cada una, i a sota la moto vista per darrere. En la revolta oberta la força cap a fora és xicoteta i la moto s'inclina poc. En la revolta tancada, a la mateixa velocitat, la força és molt més gran i la inclinació també.

Figura 3. A la mateixa velocitat, la revolta tancada empeny més cap a fora i obliga a inclinar més. La inclinació del dibuix és orientativa.

  • Les revoltes de menor radi (les més tancades) són les més perilloses per a eixir-se de la revolta: a la mateixa velocitat demanen més inclinació i més control.
  • El pes de la moto influïx: amb més pes, la força cap a fora és més gran i la trajectòria és més difícil de mantindre.
  • Convé reduir abans d'entrar, amb la moto recta, i no dins de la revolta.

Pes i càrrega. L'excés de pes augmenta la distància de frenada, canvia el centre de gravetat i dificulta les revoltes. No supers la massa màxima autoritzada. El passatger i la càrrega compten com a pes, i no fan la moto «més estable».

Consum. Com més de pressa vas, més resistència de l'aire cal véncer i més combustible gastes. En autopista, anar a la velocitat màxima permesa augmenta el consum. Per a estalviar, conduïx suaument, sense acceleracions brusques ni frenades brusques.

7. Distància de seguretat i distància de detenció

Distància de seguretat. Qui circula darrere d'un altre ha de deixar un espai que li permeta detindre's si el de davant frena bruscament, tenint en compte la velocitat i les condicions d'adherència i frenada (art. 54.1). Per això augmenta amb la velocitat i també quan el paviment està en mal estat, mullat o lliscant: l'adherència baixa i la distància de frenada puja. Si et seguixen i no assenyales que vols avançar, deixa també un espai que permeta avançar-te amb seguretat (art. 54.2).

Distància de detenció. És el que recorres des que veus el perill fins que et pares, i suma dues parts:

  • Distància de reacció: el que recorres mentres reacciones. És velocitat per temps: depén de la teua velocitat i del teu estat (cansament, alcohol, distraccions). Amb un segon de reacció, a 90 km/h recorres 25 metres.
  • Distància de frenada: el que recorres des que frenes. En doblar la velocitat, es multiplica per quatre aproximadament.

Tres barres, una per velocitat. A 50 km/h recorres 14 metres en un segon i 28 en dos. A 90 km/h, 25 i 50. A 120 km/h, 33 i 67. A sota s'avisa que no inclou la distància de frenada.

Figura 4. Metres que recorres en un i en dos segons. Servix per a passar de segons a metres: 25 metres per segon a 90 km/h.

Quanta distància deixar

  • Regla pràctica de la DGT: convé deixar almenys 2 segons respecte a un punt fix de la via, i 3 o més amb pluja, neu o gel. És un consell, no un número que fixe el Reglament. A 90 km/h, dos segons són 50 metres.
  • En un túnel, sense intenció d'avançar: 100 metres o 4 segons (fins a 3.500 kg, com la moto).

Atenció a l'examen: la distància de reacció no depén del que frenen les rodes. Si puja la velocitat, puja la distància de reacció, perquè en el mateix temps recorres més. En l'examen, la de seguretat augmenta amb mal paviment, mai no disminuïx.

8. Senyals i marques de velocitat

R-301 Velocitat màxima R-501 Fi de la limitació de velocitat R-411 Velocitat mínima R-506 Fi de velocitat mínima S-7 Velocitat màxima aconsellada

  • R-301 «Velocitat màxima»: prohibix circular a més velocitat que la indicada, en km/h. S'aplica encara que vulgues avançar.
  • R-501 «Fi de la limitació de velocitat»: deixa sense efecte un R-301 anterior.
  • R-411 «Velocitat mínima» i R-506 «Fi de velocitat mínima»: veure l'apartat 5.4.
  • S-7 «Velocitat màxima aconsellada»: una recomanació, no una prohibició. És la que s'aconsella no superar encara que les condicions siguen favorables. S-8 en marca la fi.
  • S-500 «Entrada a poblat»: a partir d'allà regixen les normes de poblat.
  • S-940 «Limitacions de velocitat a Espanya»: recorda els límits genèrics: 30 i 50 en poblat, 90 en convencional, 120 en autopista i autovia.

8.1 Fins on val un senyal de velocitat màxima

Un R-301 obliga des d'on és fins a:

  • un senyal de «Fi de limitació de velocitat» (R-501), un de «Fi de prohibicions» (R-500) o un altre de velocitat màxima;
  • si està en el mateix pal o panell que un senyal de perill, fins que acabe el perill (la revolta, la intersecció);
  • si està en una via sense prioritat, fins que isques d'una intersecció amb una via amb prioritat.

Un R-301 que repetix el límit de la via només et recorda que no el pots superar.

Marques viàries de limitació (M-6.6 i M-6.7). Indiquen la velocitat màxima pintada en la calçada. Si estan en un carril delimitat per línies, valen només per als vehicles d'eixe carril.

Què mana quan es contradiuen. Sobre les velocitats genèriques prevalen les que es fixen (art. 52), per este ordre: amb senyals; a determinats conductors per les seues circumstàncies personals; als conductors novells (hui no tenen límits propis); i a determinats vehicles o conjunts per les seues característiques o la seua càrrega.

Novetats de la norma

  • 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). Les motos poden usar el voral de la dreta en trams senyalitzats amb el trànsit detingut per congestió, a 30 km/h i en columna d'un en un. En avançar ciclistes, ciclomotors, VMP, vianants i animals fora de poblat, a més d'1,5 metres, cal reduir 20 km/h respecte al límit de la via.
  • 1 de juliol de 2025 (Reial decret 465/2025). Nou Catàleg de senyals: el S-28 passa de «carrer residencial» (20 km/h) a zona d'estada i joc (10 km/h), amb R-301.
  • 21 de març de 2022 (Llei 18/2021). Ja no es pot superar el límit per a avançar.
  • 11 de maig de 2021 (Reial decret 970/2020). Límit urbà de 20, 30 i 50 km/h segons la via (abans, 50 en general).
  • 29 de gener de 2019 (Reial decret 1514/2018). Límit genèric de 90 km/h en convencional per a turismes i motos, amb voral o sense (abans, 100 amb voral ample); amb separació física de sentits, el titular pot fixar 100 amb senyal.

Si una pregunta dona per bona alguna de les regles antigues, és anterior a estos canvis.

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Moto en autopista i autovia120 km/hEncara que siga de 500 cm³
Moto en convencional90 km/hAmb voral o sense, un o diversos carrils
Convencional amb separació física100 km/hNomés si el titular ho fixa amb senyal
Via sense pavimentar30 km/h
Ciclomotor45 km/hTambé cicles i quadricicles lleugers
Moto amb remolc10 % menys que la genèricaNomés de dia, remolc de fins al 50 % de la massa en buit, sense persones
Autopista o autovia dins de poblat80 km/hAmpliable amb senyal sense passar del límit de fora de poblat
Urbana: plataforma única20 km/hPrioritat del vianant
Urbana: un carril per sentit30 km/hL'ajuntament la pot pujar a 50 amb senyal
Urbana: dos o més carrils per sentit50 km/hEls carrils reservats no compten
Travessia50 km/hRebaixable per acord amb el titular
Zona de coexistència (S-47)20 km/h
Zona d'estada i joc (S-28)10 km/hAmb R-301
Mínima en autopista i autovia60 km/hEncara que no hi haja més trànsit
Mínima en convencionalLa meitat de la genèricaMoto: 45 km/h
Carril habilitat en sentit contrariMàxima 80, mínima 60Motos i turismes, sense remolc, amb llum d'encreuament
Voral en congestió30 km/hTrams senyalitzats, trànsit detingut, columna d'un en un
Superar el límit per a avançarNo es potDes del 21 de març de 2022
Avançar ciclistes, VMP, ciclomotors, vianants1,5 m i 20 km/h menys que el límitEls 20 km/h menys, fora de poblat
Intersecció senyalitzada amb visibilitat gairebé nul·la50 km/h
Efecte giroscòpicUns 30 km/hA menys velocitat, l'equilibri el manté el conductor
Distància en túnel100 m o 4 sSense intenció d'avançar, fins a 3.500 kg

Resum

  • El límit és un topall. A més has d'anar a una velocitat amb la qual pugues detindre la moto dins del teu camp visual.
  • La moto va amb el turisme: 120 en autopista i autovia i 90 en convencional. El voral i el nombre de carrils no canvien eixe 90.
  • El 100 d'una convencional amb separació física només val si el titular el senyalitza.
  • Ciclomotor, 45. Via sense pavimentar, 30. Moto amb remolc, un 10 % menys, només de dia i sense persones.
  • En ciutat, 20 en plataforma única, 30 amb un carril per sentit i 50 amb dos o més. Travessia, 50. Autopista en poblat, 80.
  • No pots superar el límit per a avançar. Només avances qui va més lent que el teu límit.
  • A ciclistes, ciclomotors, VMP i vianants: 1,5 metres i, fora de poblat, 20 km/h menys que el límit.
  • Mínima: 60 en autopista i autovia; en les altres vies, la meitat de la genèrica (45 per a la moto en convencional). Pots anar per davall amb causa justificada.
  • Si una avaria t'obliga a anar a poc a poc, voral de la dreta i llums d'emergència; en autopista o autovia, primera eixida. El voral en una congestió és només per a motos, en trams senyalitzats, a 30 km/h i en columna d'un en un.
  • Modera la velocitat davant de vianants, gent gran, xiquets, interseccions, paviment lliscant, pluja intensa i manca de visibilitat. Si t'enlluernen, reduïx i fins i tot detín-te.
  • A menys d'uns 30 km/h l'equilibri depén més de tu. En una revolta tancada, el pes i la velocitat pesen més.
  • La distància de seguretat creix amb la velocitat i amb el mal paviment. La de reacció és velocitat per temps.
  • Un R-301 val fins a la seua fi, fins que acabe el perill del seu pal o panell, o fins a eixir d'una intersecció amb una via amb prioritat.

Comprova que ho has entés

1. Vas amb la moto per una carretera convencional amb un carril per sentit i un voral pavimentat de dos metres, sense senyal de velocitat. A quant com a màxim?

Resposta

A 90 km/h. El voral i el nombre de carrils no canvien el límit genèric de la convencional.

2. Circules en moto per una autopista i davant va un camió a 90 km/h. El pots avançar? I si davant va un turisme a 120?

Resposta

El camió sí, sense passar de 120 km/h. El turisme no: ja va al teu límit i l'hauries de superar.

3. Entres en un carrer d'un carril per sentit, sense senyal de velocitat. A quant pots anar? I si és de plataforma única de calçada i vorera?

Resposta

A 30 km/h amb un carril per sentit i a 20 km/h en plataforma única. Amb dos o més carrils per sentit serien 50.

4. Des de quina velocitat es considera «anormalment reduïda» la d'una moto en autovia i en convencional? Què fas si una avaria t'impedix arribar-hi?

Resposta

Per davall de 60 km/h en autovia i de 45 km/h en convencional. Amb perill de topada per darrere, poses els llums d'emergència. Si pertorbes greument la circulació, vas pel voral de la dreta i, en autopista o autovia, ixes per la primera eixida.

5. Vols arrossegar un remolc amb la moto. Quines condicions has de complir?

Resposta

Remolc de fins al 50 % de la massa en buit de la moto, circular de dia i amb bona visibilitat, sense persones en el remolc i a una velocitat un 10 % menor que la genèrica de la moto.

6. A 15 km/h, què et manté en equilibri? I quina revolta és més perillosa a la mateixa velocitat: l'oberta o la tancada?

Resposta

A tan poca velocitat l'efecte giroscòpic pesa poc i tu mantens l'equilibri, amb moviments ràpids i curts del manillar i del cos. La més perillosa és la tancada (de menor radi): empeny més cap a fora i obliga a inclinar més.

Ja te'l saps?