Mecànica i funcionament de la motocicleta
En este tema:
- Com funciona el motor de quatre temps i el de dos, amb quin combustible i amb quina lubrificació treballa cadascun.
- Què fa cada sistema de la moto (alimentació, lubrificació, refrigeració, elèctric, transmissió, frens, suspensió, direcció i pneumàtics) i quin manteniment demana.
- Com es cuida la cadena i què passa si poses una marxa més curta i deixes anar l'embragatge de colp.
- Què prohibix la norma en l'escapament i en el soroll, i què canvia en una moto elèctrica.
- Què és norma i què és consell tècnic.
Una moto ben cuidada frena millor, s'agafa millor en les revoltes, s'avaria menys i fa menys soroll. En l'examen, este tema pregunta coses senzilles però molt concretes: amb què funciona cada motor, com es refrigera, quines cures demanen la cadena, la bateria o els frens, i què diu la norma de l'escapament.
1. Què mana la norma i què aconsella la tècnica
Convé separar dues coses. La norma diu què no pots fer o què ha de dur la moto. La tècnica (el manual del fabricant) diu com mantindre-la en bon estat.
| És norma (obligatori) | És consell tècnic (convé) |
|---|---|
| Passar la ITV en els terminis | Tensar i greixar la cadena |
| Silenciador eficaç: està prohibit l'escapament lliure i els tubs ressonadors | Mirar els nivells d'oli, de refrigerant i de líquid de frens |
| No superar els límits de soroll, gasos i fums | Revisar la pressió dels pneumàtics en fred |
| Dos dispositius de frenada: un, almenys, en la roda posterior, i un altre en la davantera | Canviar les pastilles o les sabates quan es gasten |
| Suspensió elàstica i pneumàtics sense danys | Eixir a poc a poc amb el motor fred |
| No circular amb una reforma d'importància sense autoritzar | Canviar l'oli i els filtres quan ho marque el fabricant |
Cada quant es canvien l'oli, els filtres o les pastilles ho fixa el fabricant en el llibre de manteniment. La llei no dona cap xifra, i este tema tampoc no s'inventa cap: quan una pregunta no dona la dada, la resposta és seguir el manual de la moto.
Atenció a l'examen: si et pregunten què fas per a mantindre bé la moto, la resposta és seguir les recomanacions del fabricant i passar la ITV. Quan i com es passa la ITV (la primera als 4 anys i després cada 2) està en Permisos i requisits administratius de la moto.
2. De la gasolina a la roda
Una moto són dues cadenes de peces que es troben en el motor. D'una banda, el combustible: ix del dipòsit, passa per la clau de pas, es barreja amb aire en el carburador o en la injecció, es crema en el motor i els seus gasos ixen per l'escapament. De l'altra, la força: ix del motor, passa per l'embragatge i el canvi de marxes, i la transmissió final la porta a la roda posterior. Al voltant del motor, tres circuits el cuiden: la lubrificació, la refrigeració i l'encesa.
Figura 1. Seguix la gasolina per l'esquerra i la força per la dreta: cada peça té el seu manteniment, i gairebé totes les preguntes del tema són d'una d'estes caixes.
3. El motor
El motor transforma l'energia química del combustible en energia mecànica, en moviment. Dins de cada cilindre, la barreja es crema i empeny un pistó que puja i baixa. El cigonyal convertix eixe vaivé en un gir, i eixe gir és el que acaba movent la roda.
La cilindrada és el volum d'un cilindre multiplicat pel nombre de cilindres, i es mesura en centímetres cúbics (cm³). És la xifra que fan servir els permisos: l'A1, per exemple, arriba fins a 125 cm³.
Els motors de les motos de gasolina són d'explosió: la barreja s'encén amb la guspira d'una bugia. Segons quantes carreres del pistó necessiten per a completar un cicle, són de quatre temps o de dos.
3.1 Motor de quatre temps
És el més habitual. Cada cicle té quatre fases, una per cada carrera del pistó, i es completa en dues voltes del cigonyal:
- Admissió. La vàlvula d'admissió s'obre i el pistó baixa. Aspira aire i gasolina.
- Compressió. Les dues vàlvules es tanquen i el pistó puja. Comprimix la barreja.
- Explosió (també anomenada combustió). Salta la guspira en la bugia, la barreja es crema de colp i empeny el pistó cap avall amb força. És l'única fase que dona força al motor: les altres tres la gasten.
- Escapament. S'obre la vàlvula d'escapament i el pistó puja. Expulsa els gasos cremats.
Figura 2. Admissió, compressió, explosió i escapament. Només en l'explosió el pistó rep força; les fletxes mostren cap on es mou.
Un motor d'explosió de quatre temps funciona amb una barreja de gasolina i aire. No du gasoil i l'oli no va en la barreja: té el seu propi circuit de lubrificació en el càrter. Per això, si la teua moto s'alimenta de gasolina sense barreja d'oli, el motor és de quatre temps.
3.2 Motor de dos temps
Fa les mateixes quatre coses en només dues carreres del pistó, és a dir, en una volta del cigonyal:
- Carrera cap amunt: admissió i compressió.
- Carrera cap avall: explosió i escapament.
L'oli d'un dos temps no té circuit propi: viatja amb la gasolina i es crema amb ella. Això vol dir dues coses:
- Si la moto és de barreja manual, omples el dipòsit amb barreja d'oli i gasolina.
- Si és de lubrificació separada amb barreja automàtica (per exemple, alguns escúters), el dipòsit de combustible du només gasolina. La moto té un xicotet dipòsit d'oli que s'omple de tant en tant, i ella fa la barreja. Cal vigilar eixe dipòsit: no és una moto «sense manteniment d'oli».
| Quatre temps | Dos temps | |
|---|---|---|
| Fases per cicle | 4, en dues voltes del cigonyal | 4, en una volta del cigonyal |
| Combustible | Gasolina i aire | Gasolina barrejada amb oli |
| Com es greixa | Oli en el càrter, amb circuit propi | L'oli va barrejat amb la gasolina |
| Què comproves | El nivell d'oli del motor | La barreja, o el dipòsit d'oli si la moto en té |
Atenció a l'examen: el motor que fa servir gasolina i aire és el de quatre temps; el que necessita barreja d'oli i gasolina és el de dos temps. Per a un dos temps, «gasolina normal» o «súper» sense més és la resposta falsa, i un quatre temps no du oli en el dipòsit de combustible. Cap dels dos no funciona amb gasoil.
3.3 Arrancar amb el motor fred
Amb el motor fred, l'oli encara no ha arribat a la seua temperatura de treball i el greixatge no és del tot eficaç. El més aconsellable és posar-lo en marxa i començar a circular a poc a poc, accelerant de manera progressiva. No l'acceleres a fons ni poses les revolucions al màxim perquè s'escalfe abans: el desgastes.
3.4 El comptarevolucions
El comptarevolucions (o tacòmetre) indica les revolucions per minut del motor, és a dir, el nombre de voltes que fa el cigonyal en un minut. No marca la velocitat (això és el velocímetre), ni els quilòmetres recorreguts, ni el nivell de combustible o d'oli. Et servix per aprofitar el rendiment del motor i no passar-te de revolucions.
4. Alimentació
El sistema d'alimentació porta la gasolina i l'aire al cilindre.
- Dipòsit i clau de pas. Algunes motos duen una clau de pas entre el dipòsit i el carburador. La seua missió és regular el pas de la gasolina del dipòsit a la cubeta del carburador. No repartix oli ni refrigerant. Les posicions depenen del model (oberta, reserva, a vegades tancada): estan en el manual.
- Filtre de l'aire. Neteja l'aire que entra al motor. Si està obstruït, el motor gasta més combustible.
- Carburador. Barreja l'aire i la gasolina. Du una xicoteta cubeta amb gasolina i, per a arrancar en fred, un estàrter que enriquix la barreja. El seu manteniment és una neteja periòdica i, si cal, l'ajust del ralentí (les voltes del motor quan no acceleres). No demana canviar «el líquid carburant» cada cert temps.
- Injecció electrònica. Polvoritza el combustible i el dosifica de manera més exacta. Reduïx el consum i la contaminació, i no necessita estàrter manual.
Fes servir el carburant que indica el fabricant. Posar-ne un d'octanatge inferior a l'indicat no és una manera de conduir de forma econòmica.
5. Lubrificació
L'oli forma una pel·lícula entre les peces metàl·liques que freguen. Reduïx el fregament, el desgast i l'escalfament, i evita que el motor es gripe (les peces metàl·liques es solden entre si per la calor i el fregament).
En un quatre temps, l'oli està en el càrter i una bomba el repartix. És un circuit separat de la gasolina. Manteniment:
- Comprova el nivell sovint, amb la vareta o amb el visor, amb la moto dreta i com indique el manual.
- Canvia l'oli i el filtre quan ho marque el fabricant.
En un dos temps, l'oli va amb la gasolina (apartat 3.2). El canvi de marxes té els seus propis engranatges en oli: el seu manteniment està en l'apartat 8.
6. Refrigeració
Manté el motor a la seua temperatura de treball. Hi ha dos sistemes:
Per aire. El motor té aletes per fora que dissipen la calor. El manteniment és tindre les aletes netes i en bon estat: així el motor es refrigera bé. En els escúters, un ventilador empeny l'aire contra el motor (aire forçat). És fonamental que funcione: el motor es refrigera encara que la moto estiga parada. Un motor refrigerat només per aire no té líquid refrigerant: no hi ha cap nivell que comprovar.
Per líquid. Fa servir un líquid refrigerant (aigua amb anticongelant i anticorrosiu), una bomba que el mou i un radiador on es refreda. Manteniment: mira el nivell en el vas d'expansió, entre les marques de mínim i de màxim. No òbrigues el tap del radiador amb el motor calent: el líquid està a pressió i et pot cremar.
Atenció a l'examen: si el motor es refrigera només per aire, la resposta és netejar les aletes. Les opcions que parlen de reomplir el líquid refrigerant o de tensar una corretja de ventilador són trampes.
7. Encesa i sistema elèctric
- Bugia. Produïx la guspira que encén la barreja. Revisa que la seua porcellana no estiga trencada i que els elèctrodes siguen nets.
- Arrancada. Amb bateria, el motor es posa en marxa amb un circuit d'arrancada amb motor elèctric. Algunes motos tenen a més arrancada a pedal (kick starter). Encara que tinguen les dues, la bateria continua demanant manteniment.
- Magneto. Una moto amb encesa per magneto genera el seu propi corrent i no necessita bateria: no hi ha cap bateria que mantindre.
- Alternador. En les motos amb bateria, la recarrega mentres el motor funciona.
- Fusibles. Protegixen el circuit dels curtcircuits. Si se'n fon un, canvia'l per un altre del mateix amperatge, mai de més.
Cuidar la bateria. Si no és de les «sense manteniment», comprova el nivell de l'electròlit. Si baixa, és perquè s'evapora aigua: reomple només aigua destil·lada, fins a la marca. No afegisques àcid sulfúric (no s'evapora) ni aigua amb anticongelant. Mantín els borns nets i ben collats; el sulfat que s'hi forma no els protegix.
8. Transmissió: embragatge, canvi i transmissió final
8.1 Embragatge i canvi de marxes
- Embragatge. Connecta o desconnecta el motor del canvi de marxes. S'acciona amb la maneta del manillar, normalment l'esquerra. Un embragatge mal ajustat pot patinar (es desgasta) o no desconnectar bé.
- Canvi de marxes. Conté les marxes. S'acciona amb el pedal del canvi, amb el peu esquerre. Els seus engranatges treballen banyats en oli. Per a mantindre-la, comprova que funciona bé, atent als sorolls estranys, i mantín net l'exterior. No du electròlit ni ruptor.
Els comandaments de mans i peus, en una moto de marxes amb frens independents:
| Comandament | Què controla |
|---|---|
| Mà dreta | L'accelerador i el fre davanter |
| Mà esquerra | L'embragatge |
| Peu dret | El fre posterior |
| Peu esquerre | El pedal del canvi |
En Conceptes bàsics de la moto tens la postura i com s'utilitzen.
8.2 Transmissió final: cadena, corretja o cardan
És la peça que porta la força del canvi a la roda posterior.
Figura 3. Tres maneres de portar la força a la roda: cadena, corretja i cardan. Cadascuna demana una cura diferent.
| Tipus | Com és | Manteniment |
|---|---|---|
| Cadena | Un pinyó xicotet i una corona gran units per una cadena de baules | Comprovar la tensió i greixar-la; netejar-la |
| Corretja | Dues corrioles unides per una corretja | Controlar el seu desgast i la seua tensió; no es greixa |
| Cardan | Un eix tancat que transmet la força a la roda | Poc manteniment: revisa'n l'oli |
La missió del cardan és transmetre la força a la roda motriu. No ajuda a frenar ni lubrifica la transmissió.
8.3 La cadena: tensió i greixatge
La cadena necessita un control minuciós. S'estira amb l'ús, per això cal comprovar periòdicament que el seu tensat és el correcte. Com a consell tècnic, ni fluixa ni massa tensa: amb la folgança que marca el manual de la teua moto, la cadena penja una mica; sense ella, treballa forçada.
Figura 4. La cadena no ha d'anar ni fluixa ni tibant. La xifra de folgança la dona el manual de cada moto; l'esquema només mostra la idea.
A més de la tensió, greixa-la i neteja-la amb regularitat. Les respostes falses que repetix l'examen són dues: «canviar els folres d'amiant de les seues baules» i «rentar-la amb aigua» (o rentar-la i no greixar-la).
Atenció a l'examen: en mantindre la cadena de la moto, el primer és comprovar periòdicament el seu tensat. Si la pregunta afig «controlar la seua folgança i greixar-la», també és correcta.
8.4 Una marxa més curta i l'embragatge de colp
Si per error poses una relació de marxes inferior (una marxa més curta) i deixes anar l'embragatge de colp a velocitat alta, per exemple en autopista, el motor frena la moto amb violència. El que patix és la roda posterior i la transmissió: la roda posterior rebota i pots avariar la transmissió (la cadena, la corretja o el cardan). No és la roda davantera la que es bloqueja, ni es «gripa» el motor per manca de pressió d'oli.
Per a evitar-ho, baixa de marxa d'una en una, amb la velocitat adequada, i deixa anar l'embragatge amb suavitat.
9. Frens
El Reglament General de Vehicles (art. 12) obliga que tota moto dugue dos dispositius de frenada: un, almenys, sobre la roda posterior, i un altre sobre la davantera. En una moto amb frens independents:
- El fre davanter s'acciona amb la mà dreta, amb la palanca del manillar.
- El fre posterior s'acciona amb el peu dret, amb un pedal.
Disc i tambor. El fre de disc és el més eficaç i el més habitual en la roda davantera. L'altre tipus és el de tambor. Les pastilles (en el disc) i les sabates (en el tambor) es gasten: comprova'n el gruix.
El davanter es gasta més. En frenar, el pes de la moto es desplaça cap a la roda davantera. Per això el davanter fa més feina i es desgasta més que el posterior.
Líquid de frens. Revisa'n el nivell. Baixa a poc a poc en gastar-se les pastilles; si baixa de colp o s'ha de reomplir sovint, pot haver-hi una fuita i convé que ho veja un taller.
Consell tècnic: si la maneta del fre es nota esponjosa, pot haver-hi aire en el circuit. És una fallada de seguretat: porta-la a revisar.
Frenada combinada i ABS. En algunes motos, una sola maneta o el pedal repartixen la frenada entre les dues rodes (frenada combinada). Unes altres duen ABS, que evita que la roda es bloquege en frenar a fons. No et lliuren d'anticipar-te i frenar a temps. La distància de detenció i la de seguretat estan en La velocitat en moto.
10. Suspensió i direcció
Suspensió. El Reglament General de Vehicles (art. 12) exigix un sistema de suspensió elàstica que facilite l'adherència i l'estabilitat durant la marxa. En una moto:
- Davant: una forquilla telescòpica, amb oli en el seu interior.
- Darrere: un braç oscil·lant amb amortidor.
La seua feina és mantindre les rodes enganxades al terra. Si els amortidors estan en mal estat, la moto perd estabilitat i la frenada s'allarga. Amb passatger i equipatge s'ajusta la suspensió de darrere, com s'explica en Conducció amb passatgers i càrrega.
Direcció. El manillar gira la forquilla al voltant de la tija, i en la tija estan els coixinets de la direcció. Amb l'ús es desgasten i pot aparèixer folgança en la direcció. Si la notes, revisa els coixinets de la tija: no estan en el puny del manillar ni en la roda davantera, entre la llanta i el pneumàtic.
11. Rodes i pneumàtics
Els pneumàtics són l'únic punt de contacte de la moto amb el terra: d'ells depenen l'agafada, la frenada i l'estabilitat en les revoltes. La condició fonamental per a circular amb seguretat és que no presenten danys ni deformacions: butllofes, trencaments, esquerdes, cables al descobert o senyals que es desenganxa una capa (Reglament General de Vehicles, annex VII).
- Dibuix. Servix per a evacuar l'aigua. El Reglament exigix que el pneumàtic tinga dibuix en les ranures principals i fixa 1,6 mm de profunditat mínima, però eixa xifra és per a turismes i furgonetes de fins a 3.500 kg; no escriu cap xifra pròpia per a la moto. En la moto, mira els indicadors de desgast del pneumàtic (solen marcar-se amb les lletres TWI en el flanc) i canvia'l quan hi arriben o abans.
- Pressió. Es mesura en fred, i és la que indica el manual. Amb poca pressió, la moto es torna inestable (serpentegeja), el pneumàtic s'escalfa i es desgasta pels costats. Amb massa, hi ha menys superfície de contacte, menys adherència i el desgast és pel centre. Amb passatger i equipatge, el manual sol demanar més pressió.
12. Escapament, soroll i fums
L'article 7 del Reglament General de Circulació fixa el que no pots fer amb l'escapament:
- Escapament lliure (sense silenciador): prohibit, tant en les vies urbanes com en les interurbanes.
- Silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, o gasos que ixen per tubs ressonadors: prohibit. El que mana és un silenciador d'explosions eficaç.
- Soroll, gasos i fums: la moto no pot superar els límits. Tampoc no pot llançar fums que dificulten la visió d'altres conductors o que siguen nocius.
- Els agents poden immobilitzar una moto que supere els nivells permesos de soroll, gasos o fums.
Si se't fa malbé el silenciador i la moto fa soroll de més, no pots circular amb ella sense reparar-la: la norma no preveu cap excepció per a anar al taller.
Reduir el soroll en circular. Evita les acceleracions brusques i fes servir la marxa més llarga que permeta el motor. Una marxa curta manté el motor a més revolucions i fa més soroll.
Atenció a l'examen: «escapament lliure», silenciador trencat i moto sense tub d'escapament tenen sempre la mateixa resposta: no es pot circular. L'excepció és la moto elèctrica, que no té tub d'escapament (apartat següent).
13. Motos elèctriques
Una moto elèctrica du un motor elèctric alimentat per una bateria. No crema combustible, no té tub d'escapament ni silenciador d'explosions, i per això no té el problema de l'escapament lliure. Els frens, la suspensió, la direcció i els pneumàtics es cuiden com en qualsevol moto, i les normes de circulació són les de qualsevol moto.
14. Manteniment i avaries freqüents
Abans d'eixir (consell, no norma): mira la pressió i l'estat dels pneumàtics, el tacte dels frens i el nivell del líquid, la tensió i el greixatge de la cadena, el nivell d'oli (i el de refrigerant si el motor és de líquid) i que funcionen els llums.
La taula ajunta els símptomes que més cauen en l'examen:
| El que notes | Què pot ser | Què fas |
|---|---|---|
| El fre es nota esponjós | Aire en el circuit | Porta-la a revisar abans de continuar |
| La moto gasta més del normal | Filtre de l'aire obstruït | Neteja o canvia el filtre |
| El motor s'escalfa (refrigerat per aire) | Aletes brutes | Neteja-les |
| El motor s'escalfa en un escúter d'aire forçat | El ventilador no funciona | Que el repare un taller |
| La cadena fa soroll o dona estrebades | Tensió incorrecta o manca de greixatge | Tensa-la i greixa-la |
| Folgança en la direcció | Coixinets de la tija | Revisa'ls |
| La moto és inestable i frena pitjor | Amortidors en mal estat | Revisa'ls |
| La moto serpentegeja | Poca pressió en els pneumàtics | Ajusta la pressió en fred |
| La moto fa més soroll | Silenciador deteriorat | Repara'l abans de circular |
15. Conducció econòmica i no contaminant
Conduir bé també és mecànica: gastes menys, contamines menys i la moto aguanta més. Per a una conducció econòmica i no contaminant convé:
- Anticipar-te al que passa en el trànsit i circular a velocitat moderada i uniforme. A més velocitat hi ha més resistència de l'aire i es gasta més combustible: anar a la velocitat màxima d'una autopista augmenta el consum.
- Evitar les acceleracions brusques i les frenades brusques. Les acceleracions brusques, a més, fan més soroll.
- Fer servir marxes llargues sempre que es puga.
El que no és conducció econòmica: apurar les frenades, baixar els pendents en punt mort (perds el fre motor), muntar pneumàtics més pesants o més grans del que du la moto, o posar un carburant d'octanatge inferior a l'indicat. El resum de la conducció eficient està en Conceptes bàsics de la moto.
16. Preguntes de conducció que cauen en este tema
Estes preguntes tracten del comportament de la moto, no de la seua mecànica. S'expliquen amb més detall en Conceptes bàsics de la moto, La velocitat en moto i Conducció en vies fora i dins de poblat; aquí van les respostes perquè no t'agafe per sorpresa l'examen.
| Pregunta | Resposta |
|---|---|
| Una moto accelera molt en poc temps, és un risc per als altres? | Sí: als altres conductors els costa calcular la teua velocitat i la teua distància. No és un motiu per a col·locar-te sempre el primer ni per a donar gas fins al semàfor |
| La potència del motor és seguretat activa? | Sí: ben dosificada, permet maniobres i avançaments ràpids i reduïx el temps d'exposició al perill |
| Una taca d'oli en el teu camí | Frena abans, passa a poc a poc amb la moto vertical i sense frenar ni accelerar sobre la taca |
| Una revolta, amb la moto inclinada | Ocupes més lloc: vas apartat a la dreta sense envair el voral. La postura canvia el centre de gravetat del conjunt motorista i moto |
| A partir de quina velocitat t'estabilitza l'efecte giroscòpic? | Uns 30 km/h |
| Via saturada, pots circular sobre les marques discontínues entre carrils? | No |
| Avançar un altre vehicle fora de poblat | Separació lateral d'almenys 1,50 m |
| Viatge en grup | Ix primer la moto de menys potència; el comportament competitiu d'un de sol condiciona la seguretat de tot el grup |
| És la motocicleta un automòbil? | Sí |
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Motor de quatre temps | 4 fases en 2 voltes del cigonyal | Admissió, compressió, explosió i escapament |
| Motor de dos temps | 4 fases en 2 carreres (1 volta) | Admissió i compressió; explosió i escapament |
| Barreja del quatre temps | Gasolina i aire | L'oli va a part |
| Barreja del dos temps | Gasolina i oli | O dipòsit d'oli a part si la moto en té |
| Dispositius de frenada | 2 | Un, almenys, en la roda posterior i un altre en la davantera |
| Dibuix mínim del pneumàtic | 1,6 mm en turismes i furgonetes | El Reglament no dona xifra pròpia per a la moto |
| Efecte giroscòpic | Uns 30 km/h | Xifra aproximada |
| Avançar fora de poblat | 1,50 m | Separació lateral de la moto |
| Primera ITV de la moto | Als 4 anys, després cada 2 | Detall en Requisits administratius |
Resum
- El motor transforma energia química en mecànica. El quatre temps fa admissió, compressió, explosió i escapament; només l'explosió dona força.
- El quatre temps funciona amb gasolina i aire i es greixa amb oli en el càrter. El dos temps fa servir gasolina barrejada amb oli.
- Si la moto s'alimenta de gasolina sense barreja d'oli, el motor és de quatre temps.
- Amb el motor fred, comença a circular a poc a poc i accelera de manera progressiva.
- El filtre de l'aire obstruït augmenta el consum. El carburador demana neteja periòdica i control del ralentí.
- El motor refrigerat només per aire demana aletes netes; el de líquid, nivell en el vas d'expansió i no obrir el radiador calent.
- La bateria amb manteniment es reomple només amb aigua destil·lada. Amb encesa per magneto no hi ha bateria.
- La cadena es revisa de tensió i es greixa. Baixar marxa i deixar anar l'embragatge de colp a velocitat alta pot avariar la transmissió.
- La moto du dos frens. El davanter (mà dreta) es gasta més, i un tacte esponjós indica aire en el circuit.
- Els coixinets de la direcció estan en la tija. Els pneumàtics no poden tindre danys ni deformacions, i la pressió es mesura en fred.
- L'escapament lliure, el silenciador deteriorat i els tubs ressonadors estan prohibits. La moto elèctrica no té tub d'escapament.
- El que mana és la norma; els intervals de manteniment els marca el fabricant.
Comprova que ho has entés
1. Amb quina barreja funciona un motor de quatre temps i quin és l'ordre de les seues fases? Quina dona força?
Resposta
Amb gasolina i aire; l'oli va a part, en el càrter. Les fases són admissió, compressió, explosió i escapament. Només l'explosió dona força al motor.
2. La teua moto és un escúter de dos temps amb lubrificació separada i barreja automàtica. Què poses en el dipòsit de combustible i què vigiles a part?
Resposta
En el dipòsit de combustible, només gasolina. A part vigiles el xicotet dipòsit d'oli, que cal reomplir de tant en tant; la moto fa la barreja sola.
3. Quin manteniment demana la cadena i què li passa a la moto si baixes de marxa per error i deixes anar l'embragatge de colp a 120 km/h?
Resposta
Comprovar periòdicament la seua tensió i greixar-la. Rentar-la amb aigua sense greixar o canviar «folres d'amiant» són respostes falses. Amb l'embragatge deixat anar de colp, la roda posterior rebota i pots avariar la transmissió (cadena, corretja o cardan).
4. La teua moto es refrigera només per aire i té arrancada elèctrica i de pedal. Quin manteniment necessita el motor i la bateria?
Resposta
El motor, netejar les aletes (no hi ha líquid que reomplir). La bateria continua necessitant manteniment: comprovar el nivell de l'electròlit i reomplir-lo només amb aigua destil·lada.
5. Quin fre es gasta més i per què? I què indica una maneta esponjosa?
Resposta
El davanter, perquè en frenar el pes passa a la roda davantera. Una maneta esponjosa indica que pot haver-hi aire en el circuit: cal revisar-ho.
6. Se't trenca el silenciador i la moto fa molt de soroll. Pots circular-hi? I una moto elèctrica sense tub d'escapament?
Resposta
No: està prohibit circular amb el silenciador deteriorat o amb escapament lliure, i la norma no preveu excepcions per a anar al taller. La moto elèctrica sí que pot circular sense tub d'escapament, perquè no té motor d'explosió.
Ja te'l saps?
