El transport de càrrega al remolc
En este tema:
- Sabràs què exigix el Reglament a qualsevol càrrega: que no caiga, no s'arrossegue, no moleste i no tape llums ni plaques.
- Coneixeràs quant pot sobreeixir una càrrega per davant, per darrere i pels costats, i en quins vehicles.
- Sabràs com es senyalitza la càrrega que sobreïx: el panell V-20 i els llums.
- Entendràs com es repartix i es subjecta la càrrega, i quines forces ha d'aguantar la subjecció.
- Sabràs què canvia si dus mercaderies perilloses.
Un remolc existix per a portar càrrega, i la càrrega mal posada és una de les causes que un conjunt es torne inestable, perda part del que porta o no es veja bé des de darrere. Este tema reunix les regles que el Reglament General de Circulació (RGC) fixa per a la càrrega i les bones pràctiques per a repartir-la i subjectar-la. Les masses màximes, les mesures del conjunt i la càrrega sobre la bola estan en altres temes, i aquí només t'hi remeto.
1. El que exigix el Reglament a qualsevol càrrega
L'RGC (art. 14) diu que la càrrega, i els accessoris amb què la condiciones o la proteges (lones, cordes, cinxes), han d'estar disposats i, si cal, subjectats de manera que no puguen:
- Arrossegar, caure totalment o parcialment o desplaçar-se de manera perillosa.
- Comprometre l'estabilitat del vehicle.
- Produir soroll, pols o altres molèsties que es puguen evitar.
- Ocultar els dispositius d'enllumenat o de senyalització lluminosa, les plaques o distintius obligatoris ni les advertències manuals dels seus conductors.
A més:
- Les matèries que produïxen pols o poden caure es transporten sempre cobertes total i eficaçment.
- Les càrregues molestes, nocives, insalubres o perilloses, i les que tenen un condicionament o una estiba especials, seguixen a més les seues normes específiques.
- La Llei de Trànsit (art. 12.6) prohibix carregar els vehicles de forma diferent de la que fixa el Reglament.
Carregar malament té conseqüències. Conduir amb la càrrega mal condicionada o amb perill de caiguda és infracció greu (200 euros). Circular amb un vehicle la càrrega del qual ha caigut a la via pel seu mal condicionament, creant un greu perill per als altres, és infracció molt greu (500 euros) (Llei de Trànsit, arts. 76.r, 77.b i 80).
Atenció a l'examen: «ocultar llums o plaques» inclou la càrrega que tapa els llums de darrere del remolc o la seua matrícula. Una càrrega que ho fa és una càrrega mal disposada, encara que pese poc.
2. Quant pot sobreeixir la càrrega
La regla general és que no sobreïsca: la càrrega no pot eixir de la projecció en planta del vehicle, és a dir, del seu contorn vist des de dalt (RGC, art. 15.1). Les excepcions depenen de quin vehicle és i de quina càrrega porta.
Abans, dos conceptes:
- Càrrega indivisible: la que no es pot dividir en dues o més càrregues sense cost o risc innecessari de danys i que, per les seues dimensions o massa, no cap en un vehicle que complisca totes les regles. Una biga, un pal o un tub llarg ho són. Un munt de sacs o de caixes, no: es pot repartir i no sobreïx.
- Vehicle destinat exclusivament a mercaderies: un camió o un remolc de càrrega. Un turisme, un autobús o un vehicle mixt no ho són.
| Vehicle | Càrrega | Què pot sobreeixir |
|---|---|---|
| Només mercaderies, de més de 5 m de llargària | Indivisible i llarga (bigues, pals, tubs) | 2 m per davant i 3 m per darrere |
| Només mercaderies, de 5 m o menys | Indivisible i llarga | Un terç de la llargària del vehicle per cada extrem, davant i darrere |
| Només mercaderies | Indivisible, amb la dimensió menor més gran que l'ample del vehicle | Fins a 0,40 m per cada costat, sense que l'ample total passe de 2,55 m |
| Vehicle que no és exclusivament de mercaderies | Qualsevol | Només per darrere, fins al 10 % de la seua llargària; el 15 % si és indivisible |
| Només mercaderies | Càrrega divisible | Res: no pot sobreeixir |
Figura 1. En un vehicle de mercaderies de més de 5 m, una càrrega llarga i indivisible pot sobreeixir fins a 2 m per davant i 3 m per darrere. Al darrere du sempre el panell V-20.
Quatre coses més que has de saber:
- El lateral exigix una condició: la dimensió menor de la càrrega indivisible ha de ser més gran que l'ample del vehicle, i l'ample total, amb càrrega, no pot passar de 2,55 m. No valen 2,90 ni 3,30 m.
- Sempre amb precaucions. Si la càrrega sobreïx, adoptes totes les precaucions per a no danyar ni posar en perill els altres, i l'extremitat que sobreïx va resguardada per a esmorteir un fregament o un xoc (RGC, art. 15.5).
- La càrrega també compta en les mesures del conjunt. La llargària, l'amplària i l'alçada del vehicle amb la seua càrrega no poden excedir dels màxims de les normes de vehicles (RGC, art. 13.1): 2,55 m d'ample, 4,00 m d'alt i la llargària de cada tipus de conjunt (la detalla «Normativa sobre els conjunts de vehicles»). La càrrega tampoc no pot impedir el pas sota ponts, viaductes o instal·lacions aèries (Reglament General de Vehicles, annex IX).
- Si una càrrega indivisible supera inevitablement eixos límits, el transport exigix una autorització complementària de circulació, amb les condicions de circulació de l'annex III de l'RGC (RGC, art. 13.2). Per a barres, bigues, tubs o elements longitudinals indivisibles que només superen la llargària, el Reglament General de Vehicles (annex IX) deixa superar en 150 cm la llargària que correspon al vehicle o al conjunt.
Atenció a l'examen: si el teu conjunt ja mesura la llargària màxima del seu tipus, la càrrega no pot sobreeixir gens per darrere, encara que siga indivisible: un vehicle articulat de 16,50 m no té marge, perquè la llargària es mesura amb la càrrega (RGC, art. 13.1). Per a passar d'aquí cal l'autorització complementària.
Atenció a l'examen: la regla del 10 % i el 15 % és la dels vehicles que no són exclusivament de mercaderies, i només per darrere. No l'apliques a un remolc o a un camió de càrrega: en ells, el que sobreïx és la càrrega indivisible, i es mesura com en la taula. I per davant també pot sobreeixir una càrrega llarga indivisible en un vehicle només de mercaderies: 2 m si mesura més de 5 m i un terç de la seua llargària si en mesura 5 o menys.
3. Senyalitzar la càrrega que sobreïx
3.1 Per darrere: el panell V-20
La càrrega que sobreïx per darrere es senyalitza sempre amb el panell V-20 («panell per a càrregues que sobreïxen»): franges alternes roges i blanques (RGC, art. 15.6; Reglament General de Vehicles, annex XI). Es col·loca:
- En l'extrem posterior de la càrrega, de manera que quede sempre perpendicular a l'eix del vehicle.
- Si la càrrega sobreïx per tota l'amplària de la part de darrere, dos panells, un en cada extrem de la càrrega, formant una V invertida.
Figura 2. Un panell V-20 perpendicular a l'eix; si la càrrega ocupa tot l'ample, dos panells en V invertida. De nit, a més, llum roig.
3.2 Llums de la càrrega
Entre la posta i l'eixida del sol, o amb condicions meteorològiques o ambientals que disminuïsquen sensiblement la visibilitat, la càrrega que sobreïx du a més un llum:
| On sobreïx | Senyalització |
|---|---|
| Per darrere | Panell V-20 i, de nit o amb poca visibilitat, un llum roig |
| Per davant | Un llum blanc |
| Per un costat, amb l'extrem a més de 0,40 m de la vora exterior del llum de posició | De nit o amb poca visibilitat, en cada extrem lateral: llum i reflectant blancs cap endavant i roigs cap arrere |
Atenció a l'examen: el panell V-20 de la càrrega que sobreïx per darrere és sempre obligatori, de dia i de nit. El llum roig s'hi afig de nit o amb poca visibilitat. Un tros de tela roja no substituïx el panell.
El V-20 no és el V-6. El V-6 (vehicle llarg) senyalitza un vehicle o un conjunt de més de 12 m, i el V-20, una càrrega que sobreïx. Si t'interessa el V-6, està en «Normativa sobre els conjunts de vehicles»; els llums del remolc, en «Els llums del vehicle i del remolc».
4. Quant pots carregar
El límit del que pots carregar el dona la massa:
- La tara és el que pesa el remolc buit. La massa màxima autoritzada (MMA) és el màxim que pot pesar carregat. La càrrega útil és, com a molt, l'MMA menys la tara.
- No n'hi ha prou amb no passar de l'MMA del remolc: tampoc no pots passar de la massa per eix ni de l'MMA del conjunt. Les xifres, en «Normativa sobre els conjunts de vehicles».
- Amb càrrega, el vehicle no pot passar de 2,55 m d'ample ni de 4,00 m d'alt, amb les excepcions d'eixa norma. És la mateixa alçada per a un remolc lleuger que per a un de no lleuger.
Les normes d'inspecció en carretera afegixen dues idees per a repartir la càrrega: es tenen en compte les càrregues màximes d'eix autoritzades i les càrregues mínimes d'eix necessàries, sempre dins de l'MMA del vehicle (Reial decret 563/2017, annex III). I la massa que suporten els eixos motors no pot ser inferior al 25 % de la massa total en càrrega del conjunt, tret d'excepcions com els euromodulars (Reglament General de Vehicles, annex IX).
5. Repartir la càrrega
Un repartiment correcte és un consell de seguretat que el Reglament no detalla, però que es deduïx del que sí que exigix: que la càrrega no comprometa l'estabilitat (RGC, art. 14). La clau és el centre de gravetat, el punt on es concentra el pes de la càrrega: com més alt i més descentrat és, abans s'inclina i bolca el conjunt en una revolta o amb vent lateral.
- El més pesat, a baix i a prop dels eixos. El lleuger, damunt.
- Centrada: el mateix pes a cada costat de l'eix longitudinal.
- Repartida al llarg del remolc, sense concentrar-la en un extrem, i respectant la massa per eix.
- Sense buits que deixen moure la càrrega: s'omplen o es bloquegen.
- No tapes llums, plaques ni retrovisors, i no superes l'alçada màxima.
Figura 3. El pesat va a baix i centrat. Amb el centre de gravetat alt i a un costat, el remolc s'inclina abans en una revolta.
La càrrega sobre la bola. En un remolc d'eix central, el repartiment en el sentit de la marxa decidix quant pes recolza en l'enganxall. Quant és el màxim i què passa si és poc o massa ho expliquen «Conceptes bàsics del remolc» i «Tècniques de conducció amb remolc».
Càrregues que es mouen. Un líquid en una cisterna parcialment plena es desplaça. En una revolta se'n va cap a l'exterior, i pot desestabilitzar el vehicle. Amb bestiar passa una cosa semblant: els animals es mouen dins del remolc i el fan més inestable. Amb una càrrega que es mou, conduïxes amb més suavitat: frenes i acceleres sense brusquedats.
6. Subjectar la càrrega
L'RGC exigix que la càrrega estiga subjecta de manera que no es desplace ni caiga (art. 14). Com es subjecta ho detalla l'annex III del Reial decret 563/2017, d'inspeccions tècniques en carretera, que s'aplica als vehicles comercials més grans (autobusos, camions i remolcs de més de 3,5 t, entre altres). És la referència d'eixes inspeccions.
Quines forces ha d'aguantar. La subjecció suporta les forces que genera l'acceleració i la desacceleració del vehicle, en múltiples del pes de la càrrega:
| Sentit | Força que aguanta |
|---|---|
| En el sentit de marxa (en frenar) | 0,8 vegades el pes |
| Cap als costats | 0,5 vegades el pes |
| En sentit contrari a la marxa (en accelerar) | 0,5 vegades el pes |
A més, ha d'impedir que la càrrega s'incline o bolque, cap endavant o cap als costats.
Figura 4. En frenar, la càrrega «vol» seguir cap endavant amb 0,8 vegades el seu pes: és la força més gran. Cap als costats i cap arrere, 0,5.
Com es subjecta. L'annex III admet un o diversos d'estos mètodes:
- Enganxament.
- Immobilització (local o general).
- Trincatge directe: cinxes, cadenes o cables que van de la càrrega als punts de trincatge.
- Trincatge superior: es passa per damunt de la càrrega i s'estreny contra la plataforma.
Els elements tenen la seua pròpia norma europea (per exemple, cinxes, cadenes, cables, punts de trincatge i lones), que no cal que memoritzes.
Què es mira en una inspecció. En totes les situacions, incloses una frenada d'emergència i una arrancada costa amunt, la càrrega ha de canviar de posició el mínim (entre si, contra les parets o contra la plataforma) i no pot eixir de l'espai de càrrega (Reial decret 563/2017, art. 11). Les deficiències es classifiquen en lleus (la càrrega està ben subjecta i només es recomana millorar), greus (subjecció insuficient, amb possible desplaçament o bolcada important) i perilloses (perill directe per al trànsit, per risc de perdre la càrrega o per posar en perill persones). Una deficiència greu o perillosa es corregix, com a norma general, abans de seguir circulant (art. 12).
Consells (no són normes, però eviten problemes):
- Revisa la subjecció abans d'eixir i de nou després dels primers quilòmetres: les cinxes s'afluixen en assentar-se la càrrega.
- No faces servir cordes o cinxes danyades.
- Cobrix i protegix la càrrega quan calga.
7. Cobrir la càrrega, pols i caigudes
- Cobrix la càrrega que deixa anar pols o que pot caure: ho exigix l'art. 14.2 de l'RGC, i la coberta ha de ser eficaç en tota la càrrega, no només en una part.
- Si perds part de la càrrega i obstaculitza la calçada, senyalitzes convenientment l'obstacle (el V-16 indica, entre altres coses, una càrrega caiguda sobre la calçada) i fas el necessari perquè es retire com més prompte millor, traient-lo de la calçada si és possible (Llei de Trànsit, arts. 12.3 i 51.2).
- No llences objectes a la via que puguen destorbar-la o fer-la perillosa (Llei de Trànsit, art. 12.2).
8. Carregar i descarregar
Les operacions de càrrega i descàrrega es fan fora de la via (RGC, art. 16). Si és inexcusable fer-les en la via, les regles són estes:
- Sense ocasionar perills ni pertorbacions greus al trànsit.
- Respectant les normes de parada i estacionament i, en poblat, les hores i els llocs de les autoritats municipals.
- Pel costat del vehicle més proper a la vora de la calçada, sempre que siga possible.
- Amb mitjans suficients per a anar de pressa i sense sorolls ni molèsties innecessaris.
- Prohibit deixar la mercaderia en la calçada, el voral o les zones de vianants.
9. Mercaderies perilloses
Les mercaderies perilloses tenen la seua pròpia normativa i eixa és la que mana (RGC, art. 14.3). El que has de saber de la circulació d'un conjunt que les porta:
| Què | Regla |
|---|---|
| Senyal V-11 (panell taronja) | Davant i darrere del vehicle, perpendicular a l'eix. En cisternes i granels, també en els costats. A dalt, el número de perill; a baix, el de la matèria. Els panells que no corresponguen es retiren o es cobrixen |
| Velocitat fora de poblat | 10 km/h menys que la del teu vehicle en eixa via: en un conjunt, 80 km/h en autopista i autovia i 70 en carretera convencional |
| Velocitat en poblat | 40 km/h com a màxim en les vies urbanes de dos o més carrils per sentit i en les travessies |
| Alcohol | 0,3 g/l en sang i 0,15 mg/l en aire espirat |
Les regles de la mercaderia mateixa (embalatge, formació del conductor, quantitats) les fixa la normativa específica de transport de mercaderies perilloses, que no entra en este tema.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Càrrega indivisible en vehicle de mercaderies de més de 5 m | 2 m davant, 3 m darrere | Bigues, pals, tubs |
| Igual, en vehicle de 5 m o menys | Un terç de la llargària per cada extrem | |
| Càrrega lateral | 0,40 m per cada costat | Amb la dimensió menor més gran que l'ample; total ≤ 2,55 m |
| Vehicle no exclusiu de mercaderies | 10 % de la seua llargària, només darrere | 15 % si és indivisible |
| Panell V-20 | Sempre, si sobreïx per darrere | Dos en V invertida si ocupa tot l'ample |
| Llum roig darrere | De nit o amb poca visibilitat | Davant, llum blanc |
| Llum lateral | Extrem a més de 0,40 m de la vora del llum de posició | Blanc davant, roig darrere, amb reflectant |
| Força de la subjecció, cap endavant | 0,8 × pes | Cap als costats i cap arrere, 0,5 × pes |
| Amplària i alçada amb càrrega | 2,55 m i 4,00 m | Amb les excepcions de la norma de conjunts |
| Mercaderies perilloses | −10 km/h fora de poblat; 40 km/h en travessies i vies urbanes de dos o més carrils | Alcohol 0,3 g/l |
| Sanció per càrrega mal condicionada | 200 € (greu); 500 € si cau a la via (molt greu) |
Resum
- La càrrega no pot arrossegar, caure ni desplaçar-se, ni comprometre l'estabilitat, ni produir pols o soroll evitables, ni ocultar llums, plaques o distintius.
- La regla general és que la càrrega no sobreïsca de la planta del vehicle.
- En un vehicle només de mercaderies de més de 5 m, una càrrega llarga indivisible sobreïx fins a 2 m per davant i 3 m per darrere. Si el vehicle mesura 5 m o menys, un terç de la seua llargària per cada extrem.
- Pels costats, una càrrega indivisible més ampla que el vehicle sobreïx fins a 0,40 m per costat, sense passar de 2,55 m en total.
- En els vehicles que no són només de mercaderies, la càrrega sobreïx per darrere el 10 % de la seua llargària, o el 15 % si és indivisible.
- La càrrega que sobreïx per darrere du sempre el panell V-20, perpendicular a l'eix, o dos en V invertida si ocupa tot l'ample. De nit o amb poca visibilitat, a més, llum roig. Per davant, llum blanc.
- El pesat va a baix, centrat i repartit; el centre de gravetat baix dona estabilitat.
- La subjecció ha d'aguantar 0,8 vegades el pes cap endavant i 0,5 vegades cap als costats i cap arrere.
- Les matèries que deixen anar pols o poden caure van cobertes; la càrrega i la descàrrega es fan fora de la via.
- La càrrega mal condicionada o amb perill de caiguda és infracció greu; si cau a la via i crea un greu perill, molt greu.
- Amb mercaderies perilloses dus el panell taronja, circules 10 km/h per davall i no passes de 0,3 g/l d'alcohol.
Comprova que ho has entés
1. Quan has de senyalitzar amb el panell V-20 la càrrega que sobreïx per darrere del teu remolc?
Resposta
Sempre, de dia i de nit. De nit o amb poca visibilitat s'afig un llum roig.
2. El teu remolc de mercaderies mesura 8 m i portes tubs llargs. Quant poden sobreeixir per davant i per darrere?
Resposta
Fins a 2 m per davant i 3 m per darrere. És càrrega indivisible en un vehicle només de mercaderies de més de 5 m.
3. Una càrrega indivisible més ampla que el teu remolc sobreïx pels costats. Quin és el límit?
Resposta
Fins a 0,40 m per cada costat, i l'ample total no pot passar de 2,55 m.
4. La càrrega sobreïx per tota l'amplària de la part de darrere. Quants panells V-20 poses i com?
Resposta
Dos, un en cada extrem de la càrrega, formant una V invertida.
5. Amb quina força ha d'aguantar la subjecció una frenada, i amb quina una revolta?
Resposta
Cap endavant, 0,8 vegades el pes de la càrrega. Cap als costats, 0,5 vegades el pes.
6. En una cisterna parcialment plena, cap a on es desplaça el líquid en una revolta?
Resposta
Cap a l'exterior de la revolta, i pot desestabilitzar el vehicle.
Ja te'l saps?
