DentroTest

Els accidents de circulació i les seues causes

En este tema:

  • Quins factors causen els accidents i per què el factor humà pesa més que el vehicle o la via.
  • Com t'afecten la velocitat, les distraccions, l'alcohol, les drogues, els medicaments i el cansament.
  • Quines fallades del vehicle i del conjunt provoquen accidents: pneumàtics, frens, enganxall, llums i càrrega.
  • Quins accidents són propis d'un conjunt (serpentejament, tisora, bolcada, topada per darrere) i on s'explica cadascun.
  • Què fas si hi ha un accident o una avaria: PAS, V-16 connectat, jupetí reflectant, on esperes i com atens un ferit.

Un conjunt de vehicles és llarg i pesant, i triga a detindre's. Quan falla alguna cosa, les conseqüències són més grans que amb un vehicle sol. Però la majoria dels accidents es poden evitar, i gairebé sempre comença per una decisió del conductor. Este tema reunix el que provoca un accident i el que has de fer quan passa. L'examen pregunta sobretot per la causa principal, per l'ordre d'actuació i per com es tracta un ferit.

1. Què és un accident i per què es pot evitar

Un accident de circulació no és un cop de mala sort. Gairebé sempre és el resultat d'una cadena de fallades xicotetes (una velocitat excessiva, una distracció, un pneumàtic gastat, una via mullada) que coincidixen en el mateix moment. Si talles una baula d'eixa cadena, l'accident no arriba a produir-se. Per això la prevenció funciona.

Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a Espanya. És una idea que l'examen pregunta amb frases trampa: ni «no tenen gaire importància», ni «són la causa principal de mort a tot el món». A més de vides, tenen un enorme cost econòmic i social per a tothom.

Amb un conjunt hi ha una raó més per a ser prudent: l'energia d'un vehicle en moviment creix amb la seua massa i amb el quadrat de la seua velocitat. Un conjunt carregat té molta massa. Si a més augmentes la velocitat, l'energia que cal frenar (o que es descarrega en un xoc) creix molt més de pressa que la velocitat.

Atenció a l'examen: «els accidents de trànsit… són una de les principals causes de mortalitat en el nostre país». Les altres dues opcions són falses.

2. Els factors: persona, vehicle i via

Els accidents s'estudien per factors. Cada accident sol tindre'n més d'un.

FactorQuè inclouQuina part depén de tu
HumàVelocitat, distraccions, alcohol, drogues, medicaments, cansament, presses, manca de períciaTot
VehiclePneumàtics, frens, enganxall, llums, càrrega, estat generalQue el revisis i el mantingues
Via i entornPaviment, revoltes, pendents, senyalització, pluja, boira, gel, vent, llumQue adaptis la conducció

La major part dels accidents de trànsit es deu al factor humà. Els altres dos pesen menys, i a més és el factor humà el que decidix si el vehicle està ben revisat i si adaptes la velocitat a la via i al temps. No hi ha cap xifra que hages de memoritzar: la resposta de l'examen és «al factor humà», mai «a les condicions de la via» ni «a les condicions del vehicle».

Atenció a l'examen: si et pregunten a què es deu la major part dels accidents, la resposta és el factor humà. Les opcions «condicions del vehicle» i «condicions de la via» són els distractors.

3. El factor humà

3.1 Velocitat

El Reglament General de Circulació (art. 45) t'obliga a respectar els límits i a adequar la velocitat a les teues condicions físiques i psíquiques, a l'estat de la via, del vehicle i de la seua càrrega, al temps i al trànsit, de manera que sempre pugues detindre el vehicle dins del teu camp de visió i davant de qualsevol obstacle.

Això significa que el límit és un màxim, no una velocitat recomanada. Els màxims que et toquen amb un conjunt són els d'«automòbils amb remolc» i camions: 90 km/h en autopista i autovia i 80 km/h en carretera convencional. Si plou, hi ha boira, el paviment és lliscant o dus una càrrega alta, anar per davall és el correcte.

Dues coses que convé entendre:

  • Abans que comences a frenar, ja has recorregut un tros. A 90 km/h recorres 25 metres cada segon; a 80 km/h, uns 22. És el temps de reacció.
  • La distància de frenada creix amb el quadrat de la velocitat. Si dobles la velocitat, la frenada necessita unes quatre vegades més espai. Amb un conjunt carregat, encara més.

La distància que deixes amb el vehicle de davant és la que et permeta detindre't sense xocar si frena de cop (art. 54.1). Els 50 metres dels vehicles de més de 3.500 kg i dels conjunts de més de 10 metres i les distàncies dels túnels estan en «Comportament a les vies públiques».

3.2 Distraccions

La distracció és una de les causes principals d'accident. El Reglament (art. 18) t'obliga a mantindre l'atenció permanent a la conducció, el camp de visió i la teua llibertat de moviments. Per això:

  • Està prohibit fer servir cascs d'àudio o auriculars per a conduir.
  • Està prohibit utilitzar el mòbil o qualsevol mitjà de comunicació mentres conduïxes, tret que la comunicació es faça sense fer servir les mans ni cascs ni auriculars. Subjectar el mòbil amb la mà són 6 punts.
  • Són incompatibles amb l'atenció les pantalles amb accés a internet, la televisió o el vídeo. S'exceptuen el GPS i les pantalles que necessites per a veure al darrere (càmera de maniobres).

Mirar la pantalla un parell de segons sembla poc. A 90 km/h són 50 metres recorreguts sense mirar la via (figura 1). Amb un conjunt llarg, a més, un descuit en una revolta pot enviar el remolc fora del carril.

Dos panells amb tres barres cadascun: a 90 km/h, una distracció d'1, 2 i 3 segons són 25, 50 i 75 metres recorreguts sense mirar la via; a 80 km/h, són 22, 44 i 67 metres. A baix, una regla de 50 metres per a comparar.

Figura 1. Cada segon de distracció són 25 metres a 90 km/h i uns 22 a 80 km/h. Metres calculats dividint la velocitat entre 3,6.

3.3 Alcohol, drogues i medicaments

L'alcohol és un factor de risc enorme: produïx una sensació d'eufòria i de falsa seguretat que et du a cometre errors, fa més lentes les teues reaccions i empitjora l'atenció, la coordinació, la visió i el càlcul de les distàncies. No millora res: ni la capacitat visual ni la fiabilitat al volant. Una sola cervesa ja influïx, i els efectes són més grans en qui no està habituat a beure.

ConductorSangAire espirat
General0,5 g/l0,25 mg/l
Professional i novell0,3 g/l0,15 mg/l

Taxes del Reglament General de Circulació (art. 20). Es consideren professionals a l'efecte de la taxa els conductors de mercaderies de més de 3.500 kg d'MMA, de viatgers en vehicles de més de nou places, de servei públic, de transport escolar i de menors, de mercaderies perilloses, de serveis d'urgència i de transports especials. Els novells tenen la taxa més baixa durant els dos anys següents a obtindre el permís. Superar els límits és infracció administrativa; conduir sota la influència de l'alcohol o amb més de 0,60 mg/l en aire o 1,2 g/l en sang és delicte.

Si et veus implicat en un accident, estàs obligat a sotmetre't a les proves d'alcohol i drogues. Si la primera dona positiu, la segona es fa amb almenys 10 minuts de diferència i tens dret a una prova de contrast.

Les drogues estan prohibides al volant: entre altres efectes, augmenten el temps de reacció. Un medicament receptat i pres amb finalitats terapèutiques no compta com a droga sempre que estigues en condicions de conduir, però alguns reduïxen l'atenció i els reflexos, i no afecten igual tothom: depén de la persona i del seu estat. Es reconeixen pel pictograma d'un triangle roig amb un cotxe negre i la llegenda «Conducció: veure el prospecte». Si el du, o si tens una malaltia crònica amb tractament, pregunta al metge o al farmacèutic com afecta la conducció abans de posar-te al volant.

Atenció a l'examen: l'efecte de l'alcohol en un conductor és una eufòria que du a cometre errors. «Augmenta la capacitat visual» i «et fa conduir de manera més fiable» són falses. Un conductor professional té la taxa més baixa (0,3 g/l i 0,15 mg/l).

3.4 Cansament i son

Un conductor cansat reacciona més tard, mira menys els retrovisors i arriba a adormir-se sense adonar-se'n. Els primers avisos són els badalls, el parpelleig pesat, la dificultat per a mantindre't en el teu carril o per a recordar els últims quilòmetres. Si els notes, para en un lloc segur: ni el café ni la música ni la finestreta oberta substituïxen el descans.

La teua obligació legal és conduir en condicions físiques i psíquiques adequades (art. 45). Si el teu conjunt entra en l'àmbit dels temps de conducció i descans (el Reglament (CE) 561/2006), la llei fixa a més una pausa de 45 minuts després de 4 hores i mitja de conducció i un màxim de 9 hores diàries (10, dues vegades per setmana). Els detalls estan en «Ús del tacògraf».

3.5 Presses i actitud

Molts accidents comencen per una actitud: anar amb pressa, no respectar la distància, avançar sense veure, creure que «no passa res». Amb un conjunt, l'error es paga més car. Convé planificar el viatge amb marge, començar descansat i acceptar que, si arribes cinc minuts tard, no ha passat res.

4. El factor vehicle

Un vehicle en bon estat evita molts accidents. En un conjunt hi ha dos vehicles per a revisar, i l'enganxall entre tots dos.

4.1 Pneumàtics

Els pneumàtics són l'única cosa que unix el conjunt amb el terra. Si estan gastats, mal inflats o danyats, el conjunt frena pitjor, serpenteja més i pot patir una rebentada. La profunditat mínima del dibuix, que es mesura en les ranures principals, depén de la categoria de cada vehicle del conjunt:

VehicleCategoriaMínim
Turisme i furgoneta de fins a 3.500 kgM1, N11,6 mm
Remolc o semiremolc de fins a 3.500 kg d'MMAO1, O21,6 mm
Autobús i camió de més de 3.500 kgM2, M3, N2, N31,0 mm
Remolc o semiremolc de més de 3.500 kg d'MMAO3, O41,0 mm

Tampoc no poden tindre butllofes, deformacions, trencaments, cables al descobert ni esquerdes. La pressió es revisa regularment. Els detalls estan en «Tècniques de conducció amb remolc», apartat 9.

Si un pneumàtic rebenta, no frenes de cop (consell): deixa anar l'accelerador, subjecta el volant amb les dues mans i frena progressivament fins a detindre't on destorbes menys.

4.2 Frens

Un conjunt frena amb els frens del tractor i amb els del remolc. Si els frens estan mal regulats o gastats, o els has escalfat en una baixada llarga (fading), el conjunt triga més a detindre's just quan ho necessites. Com baixar un pendent i frenar amb un conjunt està en «Tècniques de conducció amb remolc», apartats 5 i 6.

El remolc du el sistema de frenada que exigix la seua categoria. El fre automàtic el frena sol si el conjunt es separa, fins i tot per ruptura de l'enganxall. En els remolcs de més de 10.000 kg (O4) és obligatori a més l'ABS.

4.3 Enganxall, llums i càrrega

  • Enganxall. El dispositiu d'acoblament du un element que impedix que es desacoble. Si el remolc és de fins a 1.500 kg i no du un sistema que el frene quan es trenca l'enganxall, du a més un enganxament secundari (cadena o cable). Es comprova cada dia.
  • Llums. Si el remolc no té llums de fre, de posició o intermitents, qui ve al darrere no sap què fas. Es revisen abans d'eixir (veure «Els llums del vehicle i del remolc»).
  • Càrrega. No pot comprometre l'estabilitat del vehicle ni tapar llums, plaques o distintius (art. 14). Una càrrega mal repartida o mal subjecta canvia com es comporta el conjunt (serpentejament, bolcada), i si cau a la calçada crea un obstacle per als altres. Veure «El transport de càrrega al remolc».

4.4 Seguretat activa i passiva

SeguretatQuè faExemples
ActivaEvita l'accidentFrens, ABS, pneumàtics, direcció, suspensió, llums, retrovisors
PassivaReduïx els danys si es produïxCinturó, reposacaps, airbag, protecció de darrere antiencastament

Tots els vehicles, remolcs i semiremolcs inclosos, duen al darrere una protecció contra l'encastament: sense ella, un turisme que topa amb el conjunt per darrere es ficaria per davall. En els vehicles de mercaderies, la protecció lateral només s'exigix si ho mana la seua reglamentació.

El cinturó reduïx el risc de lesió greu i és obligatori per al conductor i els ocupants. Les poques excepcions (per exemple, marxa arrere o estacionament) no et deixen anar sense ell per costum.

Els camions nous (N2 i N3) duen a més assistents obligatoris: control d'estabilitat, frenada avançada d'emergència i advertència d'abandonament del carril; i, en els matriculats des del 7-7-2024, assistent de velocitat, advertència de somnolència, informació d'angles morts, detector de marxa arrere i control de pressió dels pneumàtics. Ajuden, però no substituïxen la teua atenció.

4.5 Accidents propis d'un conjunt

AccidentQuè passaQuè el provocaOn s'explica
SerpentejamentEl remolc oscil·la d'un costat a l'altreVelocitat, poca càrrega vertical, pneumàtics, vent, frenada brusca«Tècniques de conducció amb remolc», apartat 3
Efecte tisoraEl tractor derrapa i el remolc l'empeny fins que es plega en VFrenada brusca amb les rodes del tractor bloquejades, frenar en revolta, paviment lliscant«Tècniques de conducció amb remolc», apartat 4; marxa arrere: «Les maniobres del vehicle amb remolc»
BolcadaEl conjunt cau de costatRevolta a massa velocitat, càrrega alta o líquida, vent lateral«Tècniques de conducció amb remolc», apartats 2.3, 7 i 8
Topada per darrereEl conjunt xoca amb el de davantDistància insuficient, distracció, cansament, frens«Comportament a les vies públiques», apartat 4
Atropellament o col·lisió en girarEl remolc escombra un vianant, un ciclista o un vehicleAngles morts i el retall de la revolta«Les maniobres del vehicle amb remolc»
Pèrdua de càrregaLa càrrega cau a la calçadaCàrrega mal subjecta o mal repartida«El transport de càrrega al remolc»

Els tres que has de saber distingir són el serpentejament, la tisora i la bolcada: el primer va d'un costat a l'altre, el segon plega el conjunt i el tercer el tomba.

5. La via i l'entorn

La via i el temps no es controlen, però sí que es llegixen i es respecten.

  • El tipus de via. La carretera convencional és menys segura que l'autopista i l'autovia: els dos sentits compartixen calçada, hi ha encreuaments a nivell i accessos a finques, i circulen ciclistes, vianants i vehicles lents.
  • El paviment. Amb paviment lliscant el Reglament (art. 46.1.g) t'obliga a circular a velocitat moderada i, si cal, a detindre't. Dos senyals n'avisen: P-19 Paviment lliscant i P-34 Presència de gel o neu.
  • La pluja. Allarga la frenada. Augmenta la distància de seguretat i modera la velocitat. Si el conjunt comença a surar sobre l'aigua (aquaplaning), deixa anar l'accelerador, mantín el volant recte i no frenes de cop (consell).
  • La boira, la pluja intensa, la nevada o els núvols de pols o fum. Exigixen velocitat moderada (art. 46.1.k). El llum antiboira davanter s'usa amb visibilitat reduïda; el posterior, només amb boira espessa, pluja molt intensa, forta nevada o fum o pols densos (art. 106.2).
  • El gel i la neu. Els pneumàtics especials de neu duen el marcatge M+S al costat del pictograma 3PMSF. Amb neu o gel la frenada s'allarga molt.
  • El vent lateral. Empeny el remolc, sobretot buit o alt. Es nota a l'eixida d'un túnel, en un pont i en avançar un vehicle gran. El senyal P-29 Vent transversal n'avisa. Veure «Tècniques de conducció amb remolc», apartat 8.
  • La llum. De nit o amb el sol de cara, hi veus menys. En un encreuament de nit passa al llum d'encreuament i no tornes al de carretera fins a sobrepassar el vehicle amb què t'has creuat.

P-19 Paviment lliscant P-34 Presència de gel o neu P-29 Vent transversal

6. Si passa: conducta PAS

L'ordre és sempre el mateix i no es salta cap pas:

PasQuè fasPer què va en eixe ordre
P · ProtegirPrimer et protegixes a tu i després protegixes la zona: senyalitzes i allunyes el perillSi t'atropellen, hi ha una víctima més i ningú no avisa ni socorre
A · AvisarTruques al 112 i dones les dadesL'ajuda especialitzada és la que salva vides
S · SocórrerAtens els ferits: primer els valores i després actuesNomés amb la zona segura i l'ajuda en camí

Atenció a l'examen: si et pregunten què és el primer, la resposta és protegir, i dins de protegir, protegir-te a tu mateix.

6.1 Protegir

Amb el teu conjunt avariat o accidentat:

  • Si pot seguir, seguix de seguida i amb seguretat. Si necessita un servei d'auxili, deixa com més prompte els carrils i vés pel voral dret fins a la primera eixida. Si no pots, detín-te en el voral dret o on destorbes menys.
  • Si no pot seguir, i el conjunt o la seua càrrega obstaculitzen la calçada, senyalitza i fes el necessari per a retirar-lo com més prompte. Si és factible, treu-lo de la calçada i deixa'l com si l'estacionares (art. 130).
  • Llums d'emergència primer i, quan calga, els llums de posició i de gàlib.
  • Jupetí reflectant posat abans de baixar, en una via interurbana, si vols trepitjar la calçada o el voral. Per això convé tindre'l a l'abast del seient.
  • V-16 connectat, en la part més alta possible del vehicle (en un conjunt, la del vehicle tractor). Des de l'1 de gener de 2026 és l'únic dispositiu de presenyalització vàlid: un llum groc que indica vehicle immobilitzat en la calçada o càrrega caiguda sobre ella, i que comunica la seua posició a la DGT. Els triangles ja no valen. Si el V-16 no està connectat o no figura en el llistat de la DGT, no val.
  • Dotació. Un conjunt de vehicles no especial du V-16, jupetí i un extintor homologat, adequat i en condicions d'ús. Un sol extintor per a tot el conjunt, no un per vehicle.

Els ocupants (art. 130.3). Amb el conjunt immobilitzat sense poder seguir, ixen pel costat contrari al trànsit si hi ha un lloc segur fora de la plataforma (fora de la calçada i del voral), per exemple darrere de la barrera. No transiten ni es queden en els carrils ni en el voral. Si eixir no és segur, es queden a dins amb el cinturó cordat. En un conjunt parat en el voral dret, el costat contrari al trànsit és el dret. En autopista i autovia els vianants no poden circular, així que ningú no camina per la calçada per a posar res darrere del conjunt.

Autovia vista des de dalt: un camió amb remolc immobilitzat en el voral dret amb els llums d'emergència encesos i el V-16 en el sostre de la cabina; el conductor ix amb jupetí reflectant per la porta dreta, passa la barrera i espera amb la resta fora de la via i truca al 112. Ratllat, un vianant que camina pel voral per a col·locar un triangle.

Figura 2. Llums d'emergència, jupetí abans de baixar, V-16 en el més alt, eixida pel costat contrari al trànsit i espera fora de la via. Ningú no camina per la calçada ni pel voral per a posar triangles. Sense escala.

Si et cau càrrega a la calçada, fes el mateix: el V-16 servix també per a això. Retira-la només si pots fer-ho sense trepitjar la calçada amb trànsit; si no, avisa el 112.

No òmpligues la declaració amistosa d'accident en la calçada ni en el voral: està prohibit. Es fa en un lloc segur fora de la via (art. 130.5).

Remolcar. Un vehicle avariat només el retira un vehicle d'auxili en vies públiques inscrit (Reial decret 159/2021). El teu conjunt no remolca un company amb l'avaria, ni tan sols fins a l'eixida més propera.

6.2 Avisar: el 112

El 112 és el telèfon únic d'emergències de la Unió Europea. En trucar, digues:

  • On: la via, el punt quilomètric o una referència i el sentit.
  • Què ha passat i quins vehicles hi estan implicats (per exemple, si el remolc ha bolcat o ha perdut la càrrega).
  • Quants ferits hi ha i com estan: si responen, si respiren, si sagnen, si estan atrapats.
  • Riscos afegits: foc, fum o mercaderies perilloses (i el que indica el panell taronja).
  • Qui ets i un telèfon de contacte.

No penges fins que te ho diguen: l'operador pot necessitar més dades o guiar-te.

6.3 Socórrer

La llei t'obliga a auxiliar. El Reglament (art. 129) diu que tots els usuaris que s'hi vegen implicats, el presencien o en tinguen coneixement han d'auxiliar o sol·licitar auxili per a atendre les víctimes, col·laborar per a evitar perills o danys més grans i restablir, en la mesura que es puga, la seguretat de la circulació. Si no hi estàs implicat, l'obligació desapareix quan manifestament no cal la teua col·laboració o quan ja han arribat l'autoritat o els seus agents.

Si hi estàs implicat, a més has de detindre't sense crear un nou perill, avisar els agents si hi ha un ferit o un mort i quedar-te o tornar fins que arriben (tret que t'autoritzen a marxar, hages de socórrer un ferit o t'hagen d'atendre a tu), no modificar l'estat de les coses ni les empremtes si hi ha un mort o un ferit greu (tret que això perjudique la seguretat dels ferits o de la circulació), i donar la teua identitat i les dades del vehicle als altres implicats si te les demanen. No cal avisar els agents si només hi ha ferides clarament lleus, la seguretat de la circulació està restablerta i cap dels implicats ho demana.

No socórrer una persona desemparada i en perill, podent fer-ho sense risc propi ni de tercers, és delicte (Codi Penal), encara que no hi estigues implicat. Abandonar el lloc de l'accident és un altre delicte. La llei no et demana que et poses en perill: si ajudar et posa en perill, complixes demanant auxili.

El que fas amb un ferit. Les tècniques de suport vital són cosa de personal especialitzat: aplica-les només si estàs segur de conèixer-les. El que sí que pot fer qualsevol i més ajuda és:

  1. Comprovar si està conscient i si respira. Sí que cal: servix per valorar la gravetat del seu estat i saber què fer mentres arriben els serveis d'urgència. No és «cosa només dels serveis d'urgència».
  2. No moure'l, tret que siga imprescindible per a la seua seguretat (perill imminent com foc o risc d'atropellament, o parada cardiorespiratòria). Una lesió de columna mal manipulada pot acabar en paràlisi. Si cal moure'l, es fa en bloc, amb el cap, el coll i el tronc alineats. Fora d'eixos casos, no el tragues del vehicle ni el portes tu a l'hospital: espera l'ajuda especialitzada, que és la que fa el trasllat amb els mitjans adequats.
  3. Abrigar-lo, parlar-li i tranquil·litzar-lo.
  4. No donar-li de beure ni de menjar ni medicaments i no posar-li coixins sota el cap.
  5. Al motorista, no li tragues el casc com a norma general. Si impedix atendre la via aèria o reanimar-lo, avisa el 112 i seguix les seues instruccions: treure'l exigix formació pràctica.

Diagrama de flux per a valorar un ferit. Abans, zona protegida i 112 avisat. Pregunta 1: respon si li parles? Si respon, està conscient: no el mogues, abriga'l i vigila'l. Si no respon, obre la via aèria: sense cop, amb el mentó cap amunt; després d'un cop, sense moure-li el coll i seguint el 112. Pregunta 2: respira amb normalitat? Mira, escolta i nota, com a màxim 10 segons. Si respira amb normalitat: després d'un cop, no el mogues i vigila'l; sense cop, posició lateral de seguretat. Si no respira amb normalitat, és una parada: 112 avisat i reanimació amb compressions en el centre del pit. A sota, no mogues el ferit tret que siga imprescindible per a la seua seguretat.

Figura 3. Valora primer si respon i si respira; d'això depén el que fas després. No el mogues tret que siga imprescindible per a la seua seguretat.

  • La via aèria. Si no respon i no ha patit un cop, obre-la amb la persona cara amunt: estira el mentó cap amunt i retira les restes que veges en la boca. Si ha patit un cop, evita moure-li el coll: el 112 t'indicarà com mantindre oberta la via aèria, i si estàs format utilitza la tracció mandibular. No endarrerisques la reanimació si no respira amb normalitat.
  • Inconscient que respira amb normalitat després d'un cop: és el més habitual en un accident de trànsit, i pot tindre una lesió de columna. No el poses de costat de manera rutinària: evita moure'l i subjecta-li el cap perquè no gire el coll. Si està cara amunt, mantín-lo així i vigila-li la respiració. Si vomita i necessites girar-lo perquè no s'ofegue, demana ajuda: gireu-lo de costat en bloc, mantenint alineats el cap, el coll i el tronc. Seguix les instruccions del 112.
  • Inconscient que respira amb normalitat sense cop (un desmai o una indisposició): posició lateral de seguretat, de costat amb el cap girat cap a un costat i la boca cap a terra, perquè la llengua no caiga cap arrere i, si vomita, el vòmit isca. Mai cara avall ni mig assegut. Vigila que continue respirant; si deixa de fer-ho amb normalitat, posa'l cara amunt i comença la reanimació.
  • No respon i no respira amb normalitat: parada cardiorespiratòria. Unes boquejades lentes o sorolloses (respiració agònica) no són respirar amb normalitat. Truca al 112, posa el telèfon en altaveu i inicia la reanimació: amb el ferit cara amunt sobre una superfície dura, el taló d'una mà en el centre del pit i l'altra damunt, amb els braços rectes, fes compressions a un ritme de 100 a 120 per minut, amb una profunditat d'entre 5 i 6 cm, deixant que el pit es recupere entre elles. Si saps i pots donar ventilacions (boca a boca), alterna 30 compressions i 2 insuflacions. Si no, fes només compressions. Usa un DEA (desfibril·lador) tan bon punt estiga disponible i seguix les seues instruccions i les del 112.
  • Hemorràgia externa: el primer és la pressió directa sobre la ferida, amb una gasa o un drap net; si les lesions ho permeten, pots mantindre elevat el membre. El torniquet no és la primera mesura. Si una hemorràgia d'un braç o una cama amenaça la vida i no es controla amb pressió directa, usa un torniquet comercial si saps fer-ho, seguint les indicacions del 112, i no l'endarrerisques. Anota l'hora i no l'afluixis: el retira el personal sanitari. Una hemorràgia pel nas o l'orella després d'un cop és d'un ferit greu: no es tampona.

6.4 Passar al costat d'un vehicle immobilitzat

Si un vehicle parat per avaria o accident ocupa, en tot o en part, el teu carril, has de mantindre almenys 1,5 metres de separació, encara que hages d'ocupar part del sentit contrari, i reduir la velocitat almenys 20 km/h respecte al límit de la via (art. 88.1, des de l'1-10-2026). Fora de poblat, a més, modera la velocitat en acostar-te a vehicles immobilitzats i a vehicles d'auxili (art. 46.1.f). El mateix està en «Comportament a les vies públiques», apartat 5.4.

6.5 Incendi i túnel

  • Incendi del conjunt. Detín-te on no destorbes, apaga el motor, encén el llum d'emergència, ix i avisa el 112. Ataca el foc només si és xicotet i pots fer-ho amb l'eixida i el vent a l'esquena. Un extintor s'esgota en pocs segons: si no n'hi ha prou amb la primera descàrrega, allunya't. Un pneumàtic o uns frens sobreescalfats després d'una baixada llarga poden provocar un incendi: és una altra raó per a no abusar del fre de servei.
  • Parat en un túnel. Si hi ha incendi, aparta el vehicle a la dreta, apaga el motor i deixa la clau posada i les portes obertes, i tots ixen i s'allunyen cap al refugi o l'eixida més pròxims, en sentit contrari al foc. Si et pares per una retenció (no és una emergència), no abandones el vehicle; si la detenció passa de 2 minuts, motor apagat i enllumenat de posició encés (art. 115).

Estos senyals t'ajuden a trobar l'ajuda: S-27 Auxili en carretera, S-34 Apartador, S-970 Telèfon d'emergència i extintor d'incendis i S-980 Eixida d'emergència.

S-27 Auxili en carretera S-34 Apartador S-970 Telèfon d'emergència i extintor d'incendis S-980 Eixida d'emergència

7. Després de l'accident

  • L'assegurança obligatòria cobrix els danys a tercers, personals i materials, fins a 70 milions d'euros per sinistre en danys a les persones i 15 milions en béns. Cobrix també els ocupants del vehicle culpable, perquè són tercers. No cobrix els danys personals del conductor culpable ni els seus propis béns (ni els del prenedor i els seus familiars). Si el vehicle causant estava robat, indemnitza el Consorci de Compensació d'Assegurances. El remolc de més de 750 kg té la seua pròpia assegurança; el de fins a 750 kg n'està exceptuat.
  • Sense assegurança: multa de 601 a 3.005 € i dipòsit del vehicle.
  • ITV extraordinària. Després d'un accident amb danys en la direcció, la suspensió, la transmissió, els frens o el bastidor, el vehicle ha de passar una inspecció tècnica extraordinària.

Novetats de la norma

  • 1 d'octubre de 2026 (Reial decret 518/2026). Qui sobrepassa un vehicle immobilitzat manté almenys 1,5 metres de separació i reduïx en 20 km/h el límit de la via. L'article 18 (mòbil, auriculars i detectors de radar) també canvia: recull la prohibició de dur detectors de radar, que la Llei de Trànsit ja tenia des del 2022.
  • 30 de maig de 2026 (Ordre PJC/528/2026). El mínim de dibuix dels pneumàtics és d'1,0 mm en autobusos, camions de més de 3.500 kg i remolcs de més de 3.500 kg d'MMA. Per a turismes, furgonetes de fins a 3.500 kg i remolcs de fins a 3.500 kg continua sent d'1,6 mm. Un manual anterior dona 1,6 mm per a qualsevol remolc.
  • 1 de gener de 2026 (Reial decret 159/2021). El V-16 connectat és l'únic dispositiu de presenyalització de perill vàlid: els triangles deixen de valer. Abans es col·locaven dos triangles, un davant i un altre darrere del vehicle, a 50 metres com a mínim (en calçades de sentit únic o de més de tres carrils n'hi havia prou amb un, darrere).
  • 1 de juliol de 2021 (Reial decret 159/2021). Els ocupants d'un vehicle immobilitzat ixen pel costat contrari al trànsit o es queden a dins amb el cinturó; es prohibix emplenar la declaració en la calçada i en el voral; només un vehicle d'auxili inscrit retira un vehicle avariat.

Si una pregunta dona per bons els triangles o remolcar amb un altre vehicle fins al lloc més proper, és anterior a eixes dates.

Xifres que has de saber

QuèXifraMatís
Causa de la majoria d'accidentsFactor humàNo el vehicle ni la via
Telèfon d'emergències112Únic en la Unió Europea
Velocitat màxima d'un conjunt90 km/h en autopista i autovia, 80 km/h en convencionalAutomòbils amb remolc i camions; són màxims, no objectius
Distància recorreguda per segon25 m a 90 km/h; uns 22 m a 80 km/hTemps de reacció i distracció
Alcohol, taxa general0,5 g/l i 0,25 mg/l
Alcohol, professionals i novells0,3 g/l i 0,15 mg/lNovells: els 2 primers anys
Pausa per conducció45 min després de 4 h 30Si estàs dins de l'àmbit del tacògraf
Dibuix mínim del pneumàtic1,6 mm (M1, N1, O1, O2); 1,0 mm (M2, M3, N2, N3, O3, O4)Des del 30-5-2026
V-16 connectatObligatori des de l'1-1-2026Els triangles no valen
Passar al costat d'un immobilitzat1,5 m i 20 km/h menysEncara que calga ocupar el sentit contrari
Comprovar si respira10 segons com a màximMirar, escoltar i notar
Reanimació d'un adult100 a 120 compressions per minut, de 5 a 6 cm; 30 compressions i 2 insuflacionsSi no saps o no pots ventilar, només compressions
Assegurança obligatòria70 milions d'euros (persones) i 15 milions (béns)No cobrix el conductor culpable

Resum

  • Els accidents són evitables: gairebé sempre són una cadena de fallades i n'hi ha prou de trencar una baula.
  • La major part dels accidents es deu al factor humà, no al vehicle ni a la via.
  • Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a Espanya.
  • La velocitat màxima és un màxim, no un objectiu: has de poder detindre't dins del teu camp de visió.
  • Cada segon de distracció són 25 metres a 90 km/h. El mòbil a la mà són 6 punts.
  • L'alcohol dona eufòria i falsa seguretat. Professionals i novells: 0,3 g/l i 0,15 mg/l; la resta, 0,5 g/l i 0,25 mg/l.
  • Revisa pneumàtics (1,6 mm o 1,0 mm segons la categoria), frens, enganxall, llums i càrrega abans d'eixir.
  • El serpentejament va d'un costat a l'altre, la tisora plega el conjunt en V i la bolcada el tomba.
  • PAS: protegir (primer a tu), avisar el 112 i socórrer.
  • Llums d'emergència, jupetí reflectant abans de baixar i V-16 connectat en el més alt. Els triangles no valen.
  • Eixida pel costat contrari al trànsit i espera fora de la via; si no és segur, a dins amb el cinturó.
  • A un ferit se li comprova si està conscient i si respira, i no se'l mou tret que siga imprescindible per a la seua seguretat.

Comprova que ho has entés

1. A què es deu la major part dels accidents de trànsit?

Resposta

Al factor humà: velocitat, distraccions, alcohol, drogues, cansament i altres errors del conductor. Les condicions del vehicle i de la via pesen menys.

2. Quin és l'ordre d'actuació davant d'un accident i què va primer?

Resposta

Protegir, avisar i socórrer. Primer protegixes: a tu mateix i després la zona, amb llums d'emergència, jupetí reflectant i V-16. Després truques al 112 i, amb la zona segura, atens els ferits.

3. El teu conjunt s'avaria i queda parat en el voral d'una autovia. Ja has encés el llum d'emergència. Què fas després?

Resposta

Et poses el jupetí reflectant abans de baixar, actives el V-16 connectat en el més alt del vehicle i ixes amb els altres pel costat contrari al trànsit, a un lloc segur fora de la plataforma (per exemple, darrere la barrera). Si eixir no és segur, us quedeu a dins amb el cinturó cordat. Truques al 112. No poses triangles: ja no valen.

4. Hi ha un ferit a terra. Cal comprovar si està conscient o respira? Cal moure'l?

Resposta

Sí, cal comprovar-ho: servix per valorar la gravetat del seu estat. I no se'l mou, tret que siga imprescindible per a la seua seguretat (per exemple, per un incendi imminent o per una parada cardiorespiratòria).

5. Frenes a fons dins d'una revolta, amb el paviment mullat, i les rodes del tractor es bloquegen. El remolc empeny el tractor i el conjunt es plega en V. Què ha passat i com s'evita?

Resposta

Un efecte tisora. S'evita frenant en línia recta, abans de la revolta, amb antelació i de manera progressiva, amb menys velocitat si el paviment està mullat i sense bloquejar les rodes (l'ABS ajuda).

6. Quin dibuix mínim exigixen els pneumàtics d'un remolc de 5.000 kg d'MMA i els d'un remolc de 3.000 kg d'MMA?

Resposta

1,0 mm en el de més de 3.500 kg d'MMA (categoria O3 o O4) i 1,6 mm en el de fins a 3.500 kg (O1 o O2).

Ja te'l saps?