Tècniques de conducció amb remolc
En este tema:
- Com repartir la càrrega i què és la càrrega vertical sobre l'enganxall, amb el seu límit.
- Per què serpenteja un remolc, com s'evita i què fas si comença.
- Quan es produïx l'efecte tisora i com s'evita.
- Com frenes, baixes i puges un pendent, agafes una revolta i aguantes el vent amb un conjunt.
- Quin dibuix mínim exigixen els pneumàtics, com es regulen els retrovisors i què és una conducció econòmica.
- Com contamina un conjunt i com es prepara la ruta abans d'eixir.
Un conjunt pesa més, fa més llarg i té una articulació entre el tractor i el remolc. Això canvia com accelera, com frena, com gira i com reacciona al vent. En l'examen este tema té poques preguntes pròpies (els retrovisors, el líquid d'una cisterna en una revolta, la conducció econòmica), però el que s'explica aquí és la base de moltes respostes d'altres temes: la càrrega sobre l'enganxall, la frenada i els pneumàtics.
En este tema separo dues coses. El que és obligació du el seu article del Reglament. El que és consell de bona tècnica ho dic com a consell: el Reglament no fixa com es corregix un serpentejament ni quina marxa es fa servir en una baixada.
No es repetix el que ja tenen altres temes: l'enganxall, la marxa arrere i els girs tancats estan en «Les maniobres del vehicle amb remolc»; les velocitats màximes, els 50 metres i l'avançament, en «Comportament a les vies públiques»; l'enllumenat, en «Els llums del vehicle i del remolc»; i les masses i la càrrega que sobreïx, en «El transport de càrrega al remolc».
1. Què canvia en enganxar un remolc
Quatre idees expliquen quasi tot el que ve després:
- Massa. Com més massa du el conjunt, més energia li has de treure per a parar-lo. I l'energia creix amb el quadrat de la velocitat: en passar de 45 a 90 km/h no necessites el doble de distància per a frenar, sinó el quàdruple.
- Articulació. El remolc no seguix el tractor com una peça rígida. Pot oscil·lar d'un costat a l'altre (serpentejament), empényer el tractor en frenar (tisora) i retallar les revoltes per dins.
- Superfície i alçada. Un remolc ample, alt o amb lona fa de vela. El vent lateral pesa més.
- Visibilitat. El remolc tapa part del que veus pels retrovisors i per darrere.
La regla que servix per a tot és anticipar-se i ser suau: mira lluny, deixa anar l'accelerador prompte, deixa espai de sobra i fes cada maniobra amb temps. Un conjunt no corregix un error amb un colp de volant ni amb una frenada brusca.
2. La càrrega i el pes sobre l'enganxall
2.1 Com repartir la càrrega
L'obligació està en l'article 14 del Reglament General de Circulació: la càrrega ha d'estar disposada i, si cal, subjecta de manera que no puga desplaçar-se de manera perillosa ni comprometre l'estabilitat del vehicle. Com s'aconseguix és qüestió de tècnica. Estos consells valen per a qualsevol remolc:
- Posa la càrrega pesada a baix, a prop de l'eix i centrada d'un costat a l'altre. Així el centre de gravetat queda baix i el remolc bolca menys.
- Deixa el lleuger a dalt, i no apiles pes alt.
- Subjecta tot perquè res no es moga en frenar, en accelerar o en una revolta. Una càrrega que es desplaça canvia el repartiment de pesos en plena maniobra.
- Respecta les masses màximes del tractor, del remolc i del conjunt (veure «Conceptes bàsics del remolc»).
2.2 La càrrega vertical sobre l'enganxall
La càrrega vertical és el pes del remolc que descansa sobre la bola (o sobre la cinquena roda) del tractor. En un remolc d'eix central, el Reglament General de Vehicles (annex IX, 4.2) fixa un topall, amb la càrrega repartida de manera uniforme: no pot passar del menor d'estos dos valors, el 10 % de la massa màxima del remolc o 1.000 kg.
Eixe pes no es perd: es suma a la massa de l'eix de darrere del tractor. L'annex mateix diu que la càrrega vertical es té en compte per a determinar la massa màxima autoritzada del vehicle tractor i del seu eix o eixos de darrere. Per això, quan un remolc d'un sol eix descansa sobre l'enganxall, eixa massa afecta la massa per eix del vehicle tractor.
A més, el fabricant del tractor especifica la càrrega vertical màxima que admet el seu acoblament. Convé no superar-la: la tens en la fitxa tècnica o en el manual.
La càrrega vertical ha de ser la justa. Si és poca o és molta, el conjunt es comporta malament (figura 1):
| Situació | Què passa |
|---|---|
| Poca càrrega vertical (la càrrega pesada va darrere de l'eix) | El remolc va lleuger de morro, la bola estira cap amunt i el conjunt serpenteja amb facilitat. |
| Càrrega vertical correcta (el pesat, sobre l'eix i una mica cap endavant) | El remolc va assentat i el tractor manté l'agafada dels seus dos eixos. |
| Massa càrrega vertical (el pesat, pegat a la bola) | Sobrecarregues l'eix de darrere del tractor i descarregues el davanter: la direcció perd agafada i els fars apunten cap amunt. |
Figura 1. La càrrega pesada, a baix i sobre l'eix. Un remolc d'eix central deixa sobre la bola, com a molt, el 10 % de la seua massa màxima o 1.000 kg, el menor dels dos valors. Esquema sense escala.
Atenció a l'examen: «Quan circules arrossegant un remolc d'un sol eix, la massa que reposa sobre l'enganxall afecta…» La resposta és la massa per eix del vehicle tractor.
2.3 Càrregues líquides i càrregues altes
Un líquid que es mou dins d'una cisterna no es queda on el poses. Si arrossegues una cisterna carregada de líquid, en agafar una revolta el líquid tendix a desplaçar-se a l'exterior de la revolta, empés per la força centrífuga, i pot desestabilitzar el vehicle. En frenar i en arrancar passa el mateix cap endavant i cap arrere. L'efecte és més gran si la cisterna va mig plena, perquè el líquid té espai per a moure's.
Una càrrega alta o amb el centre de gravetat alt bolca amb més facilitat. Amb ella, entra en les revoltes més a poc a poc.
Atenció a l'examen: el líquid d'una cisterna, en una revolta, se'n va a l'exterior de la revolta. No facilita el gir ni manté la direcció sense moure's.
3. El serpentejament del remolc
El serpentejament (també anomenat balanceig) és l'oscil·lació del remolc d'un costat a l'altre al voltant de l'enganxall. El remolc estira la bola cap a un costat i cap a l'altre, desvia la part de darrere del tractor i, si no es talla, l'oscil·lació va a més (figura 2). A més de ser incòmode, el remolc pot envair el carril contigu.
No hi ha una única causa. Apareix amb més facilitat quan se n'ajunten diverses d'estes:
- una velocitat alta per a eixe conjunt;
- poca càrrega vertical, sobretot amb la càrrega pesada darrere de l'eix;
- pneumàtics amb la pressió incorrecta o desigual;
- una ràfega de vent o el pas d'un vehicle gran que t'avança o amb el qual t'encreues;
- una baixada i una frenada brusca o un colp de volant enmig.
Com s'evita (consell): repartix bé la càrrega i mantín la càrrega vertical correcta, revisa la pressió dels pneumàtics, no vages al límit de velocitat si el conjunt no ho aguanta i no frenes ni gires de cop.
Què fas si comença (consell):
- Deixa anar l'accelerador i deixa que el conjunt perda velocitat a poc a poc.
- Subjecta el volant amb les dues mans, ferm i recte. No corregisques amb colps de volant: l'oscil·lació s'alimenta d'ells.
- No frenes de cop. Una frenada brusca fa que el remolc, que du la seua pròpia inèrcia, empenye el tractor i l'oscil·lació creixca.
- Quan el conjunt s'estabilitze, busca un lloc segur, para i revisa la càrrega i la pressió dels pneumàtics.
Figura 2. En un serpentejament, deixa anar l'accelerador, mantín el volant ferm i recte i no frenes de cop. Esquema sense escala.
Si el que fas és fer marxa arrere i el remolc es creua, és un altre cas, amb una altra solució: està en «Les maniobres del vehicle amb remolc».
4. L'efecte tisora
L'efecte tisora (jackknife en anglés) passa sobretot en un vehicle articulat. Quan les rodes del tractor es bloquegen, la seua part de darrere perd agafada i derrapa. El semiremolc, amb la seua massa, continua empenyent cap endavant i fa girar el tractor fins que el conjunt es plega sobre si mateix formant una V (figura 3). En eixe moment ja no hi ha manera de dirigir-lo.
El provoquen:
- una frenada brusca amb les rodes del tractor que es bloquegen;
- frenar dins d'una revolta;
- un paviment lliscant (mullat, amb gel o neu; el senyal P-19 «Paviment lliscant» avisa d'una zona així);
- una velocitat excessiva per a la revolta o per al paviment.
Figura 3. La tisora s'evita frenant en línia recta, amb antelació i sense bloquejar les rodes. Esquema sense escala.
Com s'evita (consell):
- Frena en línia recta, abans de la revolta i no dins d'ella.
- Frena amb antelació i de manera progressiva. No trepitges i deixes anar el pedal.
- Amb poca adherència, baixa més la velocitat i fes servir el fre motor i el retardador amb suavitat: actuen només sobre les rodes motrius i, amb poca agafada, les poden bloquejar.
- Aprofita l'ABS, que impedix que les rodes es bloquegen. És obligatori en els remolcs O4 (més de 10.000 kg) i en els camions N3 de més de 16.000 kg autoritzats a arrossegar un O4 (RGV, annex VIII).
Si comença (consell): afluixa el fre perquè les rodes recuperen agafada i corregix amb el volant amb suavitat, en la direcció en què vols que vaja el tractor. No continues trepitjant el fre.
La tisora en marxa arrere, amb un turisme i un remolc que es tanquen en angle, és una altra situació i es resol parant i avançant per a estirar el conjunt: veure «Les maniobres del vehicle amb remolc».
5. Frenar amb un conjunt
Un conjunt triga més en detindre's que el tractor sol, per la seua massa i la seua inèrcia. I abans que el pedal faça efecte ja has recorregut el camí del teu temps de reacció: a 90 km/h, cada segon són 25 metres; a 80 km/h, uns 22. Per això la distància de seguretat amb el de davant és la que et permeta detindre't sense col·lidir si frena de cop, tenint en compte la velocitat i l'adherència (RGC, art. 54.1). Els 50 metres i les distàncies dels túnels estan en «Comportament a les vies públiques».
El que diu el Reglament sobre reduir la velocitat és clar: tret de perill imminent, per a reduir-la considerablement t'has d'assegurar que no hi ha risc per a qui et seguix i avisar amb antelació (llums de fre), i no ho pots fer de manera brusca (RGC, art. 53). I la velocitat s'adequa al vehicle i a la seua càrrega, de manera que sempre el pugues detindre dins del teu camp de visió (art. 45). Amb paviment lliscant, modera la velocitat i detín-te si cal (art. 46.1.g).
Com es frena bé amb un conjunt (consell):
- Anticipa't. Deixa anar l'accelerador prompte i fes servir el fre motor abans de trepitjar el pedal.
- Frena en línia recta i amb una pressió que augmente de manera progressiva. El fre de servei està pensat per a dosificar-se: el Reglament exigix que la seua acció siga moderable (RGV, annex VIII).
- No frenes dins d'una revolta si pots fer-ho abans.
- Amb poca adherència, augmenta la distància i baixa la velocitat. Un paviment mullat o amb gel allarga molt la frenada.
- Si et quedes sense frens i veus el senyal S-16 (zona de frenada d'emergència), dirigix-te a la zona d'escapament: està feta per a detindre un vehicle que perd els frens.
En eixir d'un aparcament o d'una parada llarga, convé comprovar que el conjunt frena recte: frena amb suavitat a poca velocitat i observa que no estira cap a un costat.
6. Pendents
6.1 Baixar un pendent llarg

El fre de servei convertix l'energia del moviment en calor. Si el mantens trepitjat durant tota una baixada, els frens s'escalfen, perden eficàcia (es diu fading) i et pots quedar sense ells just quan més els necessites. Amb un remolc darrere, que empeny el tractor en la baixada, el risc és més gran.
El senyal P-16a, baixada amb fort pendent, avisa d'un tram així, i la xifra indica el pendent en percentatge. Com es baixa (consell, figura 4):
- Abans de començar la baixada, tria una marxa curta. Una regla pràctica és baixar amb la marxa amb què pujaries. Si canvies a mitja baixada et pots quedar sense retenció.
- Deixa que el fre motor i, si en tens, el retardador sostinguen el conjunt.
- Fes servir el pedal només per a ajustar, amb frenades fermes i curtes, no fregant tot el temps.
- No baixes en punt mort ni amb l'embragatge trepitjat: perds la retenció del motor i el conjunt s'embala.
Figura 4. En una baixada llarga, la marxa curta i el retardador fan la feina i el fre de servei queda fred per quan calga. Esquema sense escala.
6.2 Pujar un pendent
Amb el conjunt carregat, el motor treballa més. Alguns consells: agafa una marxa més curta abans que el motor s'ofegue, no deixes que la velocitat caiga fins a haver de canviar amb el conjunt quasi parat i vigila la temperatura del motor. Si vas tan a poc a poc que es forma cua darrere i no et poden avançar amb facilitat, reduïx o aparta't quan siga possible per a deixar pas (veure «Comportament a les vies públiques»).
6.3 Estacionar en un pendent
Si deixes el conjunt en un pendent, el Reglament t'obliga a (RGC, art. 92.3):
- apagar el motor, desconnectar l'arrancada i deixar accionat el fre d'estacionament;
- si el vehicle té canvi de marxes, deixar la primera en pendent ascendent i la marxa arrere en descendent;
- si pesa més de 3.500 kg, o és un autobús o un conjunt de vehicles, i el pendent és sensible, deixar-lo a més falcat: amb falques (no valen pedres ni altres objectes no destinats a això), que retires en reprendre la marxa, o recolzant una de les rodes directrius en el rastell, amb les rodes girades cap al centre de la calçada si el pendent és ascendent i cap a fora si és descendent.
Per a saber qui passa primer en un tram estret de gran pendent (7 % o més), veure «Comportament a les vies públiques».
7. Revoltes
Amb un conjunt, el remolc no passa per on ha passat el tractor. Consells:
- Reduïx abans de la revolta, amb el fre, i entra amb una velocitat que et permeta eixir sense frenar dins d'ella. Accelera suaument en eixir.
- La força que t'empeny cap a fora creix amb el quadrat de la velocitat: a doble velocitat, quatre vegades més força. Amb una càrrega alta o un líquid, sigues encara més prudent.
- Les rodes del remolc retallen la revolta per dins de les del tractor. En una revolta tancada o una glorieta, tingues en compte eixe retall i la llargària del conjunt. La manera d'obrir el gir està en «Les maniobres del vehicle amb remolc».
- En una revolta o un canvi de rasant amb visibilitat reduïda, circula per la teua dreta, tan a prop com siga possible de la vora, i deixa lliure la meitat de la calçada del sentit contrari (RGC, art. 29.1). Un conjunt llarg que talla la revolta envaïx el carril contrari.
8. Vent lateral

El vent empeny el remolc de costat, sobretot si va buit, és alt o ample, o du una càrrega voluminosa o tapada amb lona. El senyal P-29, vent transversal, avisa d'un tram on bufa sovint amb força.
Les ràfegues arriben de cop en tres llocs: a l'eixida d'un túnel, en un pont o un viaducte i en avançar o encreuar-te amb un vehicle gran. Mentres vas al seu costat, et protegix del vent. En passar-lo, la ràfega t'agafa de cop.
Com es conduïx amb vent (consell):
- Reduïx la velocitat abans d'entrar en la zona de vent.
- Du el volant amb les dues mans i corregix amb suavitat, sense colps de volant.
- Deixa més separació lateral amb els altres vehicles, sobretot amb els grans.
- Evita avançar si el vent és fort. Si no pots controlar el conjunt, busca un lloc segur i espera.
El vent lateral i el serpentejament s'alimenten entre ells: si el remolc comença a oscil·lar, actua com en l'apartat 3.
9. Pneumàtics
Els pneumàtics són l'únic que unix el conjunt amb el terra. Un pneumàtic mal inflat, gastat o danyat allarga la frenada, afavorix el serpentejament i pot rebentar. El Reglament General de Vehicles (annex VII) diu què s'exigix.
Profunditat mínima del dibuix. Es mesura en les ranures principals i depén de la categoria de cada vehicle del conjunt, no del conjunt sencer:
| Vehicle | Categoria | Mínim |
|---|---|---|
| Turisme, furgoneta de fins a 3.500 kg | M1, N1 | 1,6 mm |
| Remolc o semiremolc de fins a 3.500 kg d'MMA | O1, O2 | 1,6 mm |
| Autobús, camió de més de 3.500 kg | M2, M3, N2, N3 | 1,0 mm |
| Remolc o semiremolc de més de 3.500 kg d'MMA | O3, O4 | 1,0 mm |
Per tant, un camió de 7.500 kg amb un remolc de 2.000 kg d'MMA té un mínim d'1,0 mm en els pneumàtics del camió i d'1,6 mm en els del remolc. Els pneumàtics dels turismes i dels seus remolcs han de dur indicadors de desgast, que assenyalen quan s'ha arribat al mínim.
Estat. Els pneumàtics no poden presentar butllofes, deformacions anormals, trencaments, cables al descobert, esquerdes ni senyals que s'haja desenganxat alguna capa. Reesculpir un pneumàtic només està permés en els marcats «Regroovable» (o amb el símbol ∪) de vehicles de més de 3,5 tones.
Pressió. La pressió d'inflat es revisa amb regularitat, amb un manòmetre homologat. Quina pressió posar és consell del fabricant: la del tractor i la del remolc són diferents, i el manual del tractor sol indicar una pressió més gran quan va carregat o arrossega un remolc. Mesura-la amb els pneumàtics freds. Una pressió baixa escalfa el pneumàtic i afavorix el serpentejament.
Neu. Els pneumàtics especials de neu duen el marcatge M+S (o M&S, M.S) al costat del pictograma 3PMSF (la muntanya de tres pics amb un floc de neu).
Atenció a l'examen: el mínim d'1,6 mm no és el de tots els vehicles. El Reglament General de Vehicles el fixa només per a turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg (M1, N1, O1 i O2); als de més de 3.500 kg no els donava xifra, i des del 30 de maig de 2026 els fixa 1,0 mm. Si veus una pregunta o un manual antic que dona 1,6 mm per a qualsevol remolc, està desfasat per als de més de 3.500 kg.
10. Retrovisors i visibilitat
El Reglament t'obliga a mantindre en tot moment el camp necessari de visió i l'atenció permanent a la conducció (RGC, art. 18.1), i la superfície envidrada ha de deixar una visió diàfana de la via (art. 19.1). Els vehicles han de dur retrovisors que permeten veure la circulació per darrere (RGV, art. 11.2).
Amb un remolc, el retrovisor interior no et servix, perquè el remolc el tapa, i els laterals han de cobrir més. Pots circular així, però amb els dos retrovisors exteriors, un a cada costat: en un turisme el dret és opcional, tret que l'interior no et deixe veure la via per darrere, i llavors passa a ser obligatori (RGV, annex III). Consells:
- Regula els retrovisors abans d'iniciar la marxa, amb el conjunt enganxat i el vehicle parat. Durant la marxa no.
- Ajusta cadascun de manera que veges el lateral del remolc i una mica de calçada darrere.
- Si els retrovisors de sèrie no et deixen veure més enllà del remolc, fes servir retrovisors suplementaris o extensibles.
- Mira els retrovisors de manera habitual, no només abans de maniobrar, i gira el cap abans de canviar de carril: amb un conjunt llarg necessites més espai.
- Els angles morts són més grans, sobretot si el tractor és un camió o un autobús.
Atenció a l'examen: quan es regulen els retrovisors? Abans d'iniciar la marxa.
11. Conducció econòmica
Una conducció econòmica no és arribar sempre a l'hora, ni fer servir les revolucions altes del motor. S'aconseguix evitant les fortes acceleracions i les frenades brusques: circules a una velocitat tan constant com siga possible i t'anticipes al trànsit. Això gasta menys combustible i, alhora, és més segur i més còmode.
Amb un remolc el consum puja. Per a reduir-lo (consells del manual de conducció eficient de l'IDAE):
- Canvia de marxa prompte i circula amb el motor en la seua zona de règim econòmic, no en l'alta de revolucions.
- Mantín la velocitat constant i deixa que el conjunt avance per inèrcia quan pugues, en lloc d'accelerar i frenar.
- Apaga el motor si et quedaràs parat més d'un minut.
- Mantín els pneumàtics ben inflats: l'excés de fregament costa combustible.
Atenció a l'examen: la resposta és «quan, en circular, evitem fortes acceleracions i frenades brusques». No és «quan fem servir la gamma alta de revolucions».
Contaminació acústica i ambiental. Un conjunt contamina de dues maneres: amb els gasos de l'escapament (el diòxid de carboni, CO₂, causa l'efecte hivernacle i ix en proporció al combustible que gastes) i amb el soroll, que depén del vehicle i de com conduïxes. El consum puja més com més de pressa vas, perquè la resistència de l'aire creix amb el quadrat de la velocitat. Per això la conducció econòmica és també la que menys contamina. El Reglament prohibix circular amb soroll, gasos o fums per damunt dels límits, amb l'escapament lliure o amb un silenciador incomplet o deteriorat; els agents poden immobilitzar el vehicle que els supere, i tots els conductors han de col·laborar en les proves que ho comproven (RGC, art. 7). La càrrega tampoc no pot produir soroll ni pols evitables (art. 14; veure «El transport de càrrega al remolc»).
12. Preparar la ruta
Amb un conjunt, el viatge es prepara abans d'eixir. Planificar-lo és una actitud preventiva: t'estalvia situacions en què el remolc et posa en dificultats.
- L'itinerari. Tria vies per les quals el teu conjunt puga circular i en les quals hi càpiga. Evita, si pots, els llocs estrets i les carreteres en obres o amb trams perillosos, i pensa per on entraràs i eixiràs en el destí sense haver de fer marxa arrere.
- Les mesures del conjunt. Coneix la seua alçada, la seua amplària, la seua llargària i la seua massa, amb la càrrega. Una caravana o un remolc més alt que el tractor pot no cabre sota un pas inferior, un pont o l'entrada d'un aparcament cobert. Els senyals de limitació d'alçada, amplària, llargària i massa et tanquen el pas si les superes («Normativa sobre els conjunts de vehicles», apartat 10.2).
- Les restriccions. Consulta les restriccions a la circulació vigents en les dates del viatge i les prohibicions per a vehicles amb remolc, com el R-112 («Normativa sobre els conjunts de vehicles», apartats 10.2 i 11).
- Els pendents. Si hi ha ports o baixades llargues, preveu on faràs servir les marxes curtes i el fre motor (apartat 6).
- Les parades i els temps. Calcula el temps amb la velocitat del teu conjunt, no amb la d'un turisme sol, i deixa marge. Decidix on pararàs a descansar i a posar combustible: llocs amplis on hi càpiga el conjunt i dels quals pugues eixir cap endavant. Per a no fatigar-te, fes una pausa cada dues hores o cada 150–200 km, aproximadament. Si t'afecten els temps de conducció i descans, la ruta ha d'encaixar-hi (pausa de 45 minuts després de 4 hores i mitja de conducció; veure «Ús del tacògraf»).
Novetats de la norma
- 30 de maig de 2026 (Ordre PJC/528/2026). Canvia l'annex VII del Reglament General de Vehicles. El dibuix mínim dels pneumàtics és d'1,6 mm en turismes, furgonetes i remolcs de fins a 3.500 kg, i d'1,0 mm en autobusos, camions i remolcs de més de 3.500 kg. Els pneumàtics de neu s'identifiquen amb M+S i 3PMSF, i desapareix la regla dels claus de 2 mm.
Xifres que has de saber
| Què | Xifra | Matís |
|---|---|---|
| Càrrega vertical, remolc d'eix central | El menor del 10 % de la massa màxima del remolc o 1.000 kg | Amb la càrrega repartida de manera uniforme. Compta per a la massa per eix del tractor |
| Dibuix mínim, turisme, furgoneta i remolc de fins a 3.500 kg | 1,6 mm | M1, N1, O1, O2 |
| Dibuix mínim, camió, autobús i remolc de més de 3.500 kg | 1,0 mm | M2, M3, N2, N3, O3, O4; des del 30-5-2026 |
| Velocitat màxima del conjunt | 90 km/h en autopista i autovia; 80 km/h en convencional | Veure «Comportament a les vies públiques» |
| Gran pendent | 7 % o més | Prioritat en tram estret: el que puja |
| Falcar en pendent sensible | Falques o roda directriu en el rastell | Més de 3.500 kg, autobús o conjunt |
| Reduir la velocitat de cop | Prohibit tret de perill imminent | RGC, art. 53 |
| Retrovisors | Abans d'iniciar la marxa |
Resum
- Un conjunt triga més en frenar: l'energia creix amb el quadrat de la velocitat. Anticipa't i frena amb suavitat i en línia recta.
- La càrrega pesada va a baix, sobre l'eix i una mica cap endavant. Ha d'estar subjecta i no comprometre l'estabilitat.
- En un remolc d'eix central, la càrrega vertical sobre l'enganxall és com a màxim el menor del 10 % de la massa del remolc o 1.000 kg, i afecta la massa per eix del tractor.
- Amb poca càrrega vertical el remolc serpenteja. Amb massa es sobrecarrega l'eix de darrere del tractor.
- Si el remolc serpenteja: deixa anar l'accelerador, volant ferm i recte, sense frenades brusques ni colps de volant.
- La tisora plega l'articulat en V quan es bloquegen les rodes del tractor. S'evita frenant recte, amb antelació i sense bloquejar.
- En una cisterna, el líquid se'n va a l'exterior de la revolta i pot desestabilitzar el vehicle.
- En una baixada llarga: marxa curta abans de començar, fre motor i retardador, i el pedal només per a ajustar (fading).
- Per a estacionar en un pendent sensible, un conjunt o un vehicle de més de 3.500 kg es falca.
- Dibuix mínim: 1,6 mm (turisme i remolc de fins a 3.500 kg) i 1,0 mm (camió, autobús i remolc de més de 3.500 kg). La pressió es revisa amb regularitat.
- Els retrovisors es regulen abans d'iniciar la marxa. La conducció econòmica evita fortes acceleracions i frenades brusques.
Comprova que ho has entés
1. Què és la càrrega vertical i quanta pot ser en un remolc d'eix central?
Resposta
És el pes del remolc que descansa sobre la bola del tractor. En un remolc d'eix central no pot passar del menor d'estos valors: el 10 % de la massa màxima del remolc o 1.000 kg. Compta per a la massa per eix del vehicle tractor.
2. Conduïxes un camió tractor amb una cisterna carregada de líquid. Què passa amb el líquid en agafar una revolta?
Resposta
Es desplaça a l'exterior de la revolta, per la força centrífuga, i pot desestabilitzar el vehicle. Per això entres més a poc a poc en les revoltes.
3. El remolc comença a serpentejar. Què fas i què no fas?
Resposta
Deixes anar l'accelerador, subjectes el volant amb les dues mans, ferm i recte, i deixes que el conjunt perda velocitat. No fas una frenada brusca ni colps de volant. Quan s'estabilitze, pares en un lloc segur i revises la càrrega i la pressió.
4. Què és l'efecte tisora, per què es produïx i com s'evita?
Resposta
És el plec de l'articulat en forma de V. Es produïx quan es bloquegen les rodes del tractor (una frenada brusca, frenar en revolta o en paviment lliscant): el tractor derrapa i el semiremolc l'empeny. S'evita frenant en línia recta, amb antelació, de manera progressiva i sense bloquejar les rodes.
5. Com baixes un pendent llarg amb un conjunt?
Resposta
Tries una marxa curta abans de començar la baixada (la que faries servir per a pujar), deixes que el fre motor i el retardador sostinguen el conjunt i fas servir el pedal només per a ajustar. No baixes en punt mort. Així evites que els frens s'escalfen i perden eficàcia (fading).
6. Dus un camió de 7.500 kg amb un remolc de 2.000 kg d'MMA. Els pneumàtics del camió tenen 1,2 mm de dibuix i els del remolc, 1,4 mm. Complixen?
Resposta
Els del camió sí: passa de 3.500 kg i el seu mínim és d'1,0 mm. Els del remolc no: no passa de 3.500 kg d'MMA i el seu mínim és d'1,6 mm, encara que vaja darrere d'un camió.
Ja te'l saps?
